l'ambició madurada...

crec que la data més important del calendari la vam resoldre com  mai... litúrgies i herències; Santa Tecla...

dia gran que obliga a llegir i tenir cura de mil detalls, dia simbòlic que com sempre comença aviat i acabarà tard... dia, en canvi, que en la part estrictament castellera no vesteix d'excessiu neguit ni ansietat...

a la plaça de la font perseguirem conceptes ja trobats abans a assaig (el del darrer divendres és especialment colpidor)... la colla s'hi mou humil però plenament confiada en la seva capacitat... l'absència de pressió provoca eficiència i agilitat, i ens permet gaudir d'una seqüència magnífica, probablement la millor hora i mitja que mai hem evidenciat... inapel·lable, combativa, farcida d'il·lusions...

obrim amb el 3d9f... a aquestes alçades comença a ser inevitable que part de la nostra gent el doni per fet abans de lluitar-lo... la responsabilitat ben entesa fa que no li perdem la cara al nivell que volem mantenir...

comença a dibuixar rutines de castell assumit (se m'escapa un somriure entre divertit i esglaiat quan penso això)... la pinya tanca com acostuma, el folre gestiona amb calma, les parts baixes del tronc saben aportar la qualitat necessària i per dalt som un rellotge... control d'inici a fi...

descarregant-lo (5è de la temporada) prenc consciència que tots els dies l'estem fent més o menys de la mateixa manera... un luxe que farem bé d'assaborir cada cop que passi...

ens llencem després al 4d9f... percebo normalització i cares de molta tranquil·litat en la prèvia ... amunt a la primera, mides suficients, millorem poc a poc prestacions... l'encaix és correcte, aturem just quan és el torn dels petits... a sisens hi ha distàncies un xic estranyes, però el castell es descarrega amb determinació... la replegada continua transmetent la passió de qui segueix encantat d'ajuntar els dos castellots...

a aquestes alçades de la pel·lícula resulta evident que les sensacions del 3 ens són més familiars (enfrontem més sovint) i que el 4 encara ens obliga al repte... el de la SantaTecla'13 és un dels primers cops on semblem irradiar pretensió serena, la colla l'ataca amb un bagatge creixent... fer aquestes passes em provoca un orgull terrible...

aquest porta uns quants ajustos al folre, hi debuta un baix i reeditem allò de posar poms de dalt independents als castells de nou...

per cloure, 5d8... la CATHEDRAL formava part del pla assumit per la colla, sense opcions de sorpresa, calcant el programa del primer diumenge de Festa Major... un canvi al terç, un parell de retocs al quint... ens funciona fantàstic i comença a dissipar la irregularitat que enguany hem patit...

ofereix clares sensacions de perspectiva, d'haver escollit ja el camí... tot es centrarà ara en intentar (amb intensitat i prudència) la recerca de la qualitat que perseguim...

tornem a arrodonir la TRIPLETA... segon cap de setmana consecutiu... tercera SantaTecla seguida...

dia d'aquells rotunds, dubto si mai hem estat a un nivell així... les portes se'ns estan obrint a cop d'esforç; aquí acaben les obligacions d'enguany, iniciem ara el camí per empènyer el límit tant lluny com sigui possible...

jo mai havia estat d'una colla tant gran com la que dilluns es va menjar la TRIPLETA... jo mai havia vist uns XIQUETS tant madurs i ambiciosos... arriba el moment d'invertir; amb la FE que ens ha dut fins aquí, amb la FAM que ens catapultarà endavant... 

fotos de la irene montserrat!

#gangmatalasser

#TRIPLETA

#YEAH!!!