l'últim castell de 8...

plaça del rei, darrer compromís de l'any...

la colla s'hi troba arrossegant encara baixes d'un tram final molt contundent a nivell físic i mental... la veritat és que aspirem a resoldre castells d'un format més aviat discret, no l'havíem previst així, aquesta tarda... però les coses són com són, no com ens agradaria que fossin...

la diada no té pocs punts que ofereixin somriure o estímul... com fa un parell d'anys, aquesta diada de mitjans d'octubre se'ns queda un puntet coixa, sense objectius especials... descarreguem 4d8, 2d7 i 5d7...

gestionar la decepció, canalitzar-ho correctament... temes estrella al pati darrerament... no hem fet un any tant lleig, però prometia llum i ha tocat (de nou) foscor...

s'acaben les lluites de 8, s'acaba l'any casteller, s'obre la porta a la reflexió i a mirar de modificar (amb treball) les coses que ens han quedat espesses...

concurs '10

vagi per endavant (serà que tinc ganes de marxa), que NO, no vaig sentir decepció sortint de la TAP...

la colla arribava amb diverses ferides obertes al dia marcat al calendari per la tele3 per realitzar -probablement- el millor espectacle audiovisual que mai s'ha fet sobre això tant nostre dels castells... i aquests conflictes van aflorar quan les coses es van posar exigents... com sempre, de fet...

és difícil buscar límits sota pressió i amb una dinàmica feixuga; però calia lluitar, havíem treballat altre cop per aixecar-nos i a plaça arribàvem pletòrics d'assaig adult, mobilitzacions postsantatecleres incloses... però amb molt seriosos problemes per tots els pisos de dalt...

la colla sap (i intenta entendre) que l'assajot del divendres darrer no té perquè veure's correspós pel nivell que es pot oferir a la plaça de braus a la hora del concurs...

aquest cop l'estratègia va tornar a la vessant conservadora... sortida de 4d8, ajustant un pom tendre que ens permet sumar un primer castell i asserenar cares i sensacions... cap història, ben resolt...

hi havia dubtes de com enfrontar el dia a partir d'aquest moment, finalment escullim 5d8... després del conflicte de santatecla hi van lleugers canvis de canalla... el castell evoluciona molt correcte per sota,  sempre sota control... a dalt ja és un altre tema... dubtes abans de carregar, nervis en la pròpia aleta i estripada immediata un cop el pes està a sobre la banda del 2... la connexió entre quarts-quints i dosos no aguanta un desenllaç de castell amb les urgències que s'han evidenciat...

tornem a caure i tornen a aparèixer mil fantasmes... hi ha moltes visions i moltes versions... el cas és que decidim abandonar l'intent sobre el castell de nou... la colla es veu preparada per fer-lo i s'ha treballat molt... és un moment dur, no podem satisfer les ànsies de lluita... hi ha massa aspectes contraris...

ho deixem en un simple 3d8, castell que ningú vol fer i que no té més anàlisis que la pura decepció que sentim al fer-lo...

setena posició final, clar sentiment de derrota...

no hem anat gens fins en aquest darrer tram de l'any... enfrontàvem castells de màxims amb una dinàmica estranya, molta qualitat al pati que no hem sabut transportar a plaça i una canalla a la qual no li hem posat les coses fàcils...

acabat el concurs, iniciem la reflexió...

fotos de l'emilio

el dia dolent...

aquell diumenge al migdia, baixant pel cos del bou, la colla s'agradava... ens agradàvem... munió de camises, bon esperit, sol llampant, orgull, bones sensacions... intencions i expectatives...

i la sortida... de 5d8, sense discussions ni plans alternatius... molt ben assumit el missatge de serenor, acumulant un parell de setmanes d'idili catedralici, amb assajos IRREFUTABLES... tot sembla coherent i destinat a funcionar... però se'ns torça (i ràpid)... la pujada ensenya dubtes que no haviem vist en tot l'any, hi ha desajustos difícils d'explicar... l'entrada de la canalla no asserena el castell i es trenca massa ràpid, just carregar... mal balanç després del viscut a torredembarra i l'11S... però sobretot mal balanç després de tot el treballat...

la sensació un cop allò es trenca és d'incomprensió... què collons ha passat??... la pinya s'obre , les cares són un poema... tocats, parem màquines... de moment, no estem per castell de nou folrat... hi ha algunes baixes i cops, però sobretot conflictes de mentalitat... toca, per enèsim cop a FM, improvisar canvis respecte al pla previst (i assajat), aquesta diada la viurem tranquil·la, algun cop?? la canalla torna a demostrar-nos conflicte, tinc la sensació que els hem fallat...

assumim, com per santmagí, allò d'aguantar l'embestida amb el 4d8 i a veure què... el ventilem sense angoixes, però tothom té el cap en abans... i en després...

i després decidim encarar el 2d8f, i no decidim bé (de fet, no decideixo bé)... tornem a carregar, només... el castell cau i la cosa es posa realment lletja, la òstia és dura i reapareixen fantasmes de fa un parell d'anys mateix dia i mateixa plaça... ara sí tenim conflictes de complicada solució...

hem intentat abarcar més del compte, i ens ha penalitzat... no hem sabut assumir el moment, la pressió ni l'estratègia, la caiguda de primera ronda evidencia que seguim estant alguns punts per sota d'enfrontar serens grans combats... 

és un dia dur, difícil, dolent... sortir amb un parell de pipes del dia que ens feia més il·lusió, tenim lesionats sensibles i la moral ferida...

i fot ràbia, em resisteixo a pensar que ambicionàvem un impossible... tocarà pair i tornar a lluitar...

les fotos, de l'emilio

la tecla més dura...

després de la decepció de FM... encarem amb moltes limitacions la doble cita dels dies tradicionals del setembre tarragoní...

malgrat l'inici de reparació de l'assaig entremig, la colla sap que serà una experiència gens agradable... ens falten massa peces, hem perdut part de la canalla i anem a santatecla a patir, parlant clar... el plà inicial de màxims passa per una possible clàssica amb canvis... i veurem...

ja de sortida s'entreveuen els problemes... intent desmuntat de 4d8 per indecissions als pisos petits... quan en un castell que estadísticament ronda la dotzena hi ha cares com aquelles, ai!... hi hem de tornar... el descarreguem a la repetició, patint i amb un debut (forçat) a dosos inclós... la colla ha perdut un parell de punts d'esglaons de confiança... la situació és dura...

després plantem un 2d7 de circumstàncies i amb canvis obligats que evidència que no hi som, que no val la pena arriscar perquè la dinàmica ens ha menjat...

per acabar, i sense capacitat per gestionar un altre castell de 8, ens veiem trencant per sota el nostre nivell habitual en diades exigents, plantem l'enèssim 5d7 de l'any... és un castell que no toca, que no voldríem fer i que resulta l'evidència en la derrota... la colla pateix però aguanta el tipus...

al costat hem de veure una espectacular tripleta... és un dia molt feixuc, tots plegats recordarem...

crec que quan tiri la vista enrere no podré evitar sentir un puntet de mala llet... no sé si mereixíem aquest sever revés... no n'hi havia per tant... haurem de revisar i llepar ferides, collons, un dia o altre tornarem a santatecla i tocarà cara, SEGUR...

la foto, de l'emilio...

diadota nacional...

si hem de ser sincers, confessarem que fer castells l'11 de setembre a la rambla no acostuma a generar-nos una il·lusió infinita... portàvem massa anys evidenciant-ho... tocava reivindicar... i reivindicar-nos (a casa, aquest cop)...

aquell enfosquiment de capvespre, la manca de referències, fotos que no s'acostumen a veure bé, les habituals sensacions estranyes, la panxa que provoca una semipendent al tram rambleru on ens toca alçar... i la proximitat de santa tecla, argument que massa sovint ens fa reajustar pretensions a la baixa... els ítems de sempre eren on sempre...

però arribàvem a plaça amb una setmana de ressaca post-catedralícia, assaig forts però amb la incògnita del punt de mentalització... i l'aposta passava per repetir el programa de torredembarra...

obrim de 4d8... retocs, 2 terços habituals baixen a segons, recombinació a quarts, repetim xavalets al tronc, pom petit i sumem el debut d'un baix... després del treball d'aquesta setmana no cal dissimular que significa aquesta evolució... el castell, tot i no tenir una quadratura més que passable és el millor de la temporada... parat, de principi a fi... les cares de tothom reflexen que anem pel bon camí... pel molt bon camí...

toca 5d8... i l'enfrontem amb aquell punt de tranquilitat que fa dubtar de si realment anem passats de rosca o la confiança es basa en la feina del pati... el castell torna a pujar ferm, potser no tan ben apamadet com a la torre, però bona pinta... els petits triguen un pèl massa en col·locar-se, però l'aleta torna a ser perfecta, el castell s'agrada i supera el petit moment de lluita al que es veu obligat a la sortida dels crios... guió similar a fa uns pocs dies... mateix resultat... major satisfacció... aquesta guerra comença a estar del nostre costat... comencem a conèixer el peu que calça la catedral a ratlletes... i NO, no està bé celebrar-ho tan aviat...

per enllestir, 3d8, format castelldenou, igual que la setmana passada... però pitjor que la setmana passada... rebregadot i estirat... haurem d'esmerçar-nos-hi més, la xoieta vol aviat galons de nou i caldrà mimar-la al pati, de nou...

i 3pd5, posats a repetir, repetim-ho tot!


per fi, després de massa temporades (el 99 és l'últim any que veu 3 castells de 8 nostres) deixem a un costat la fosca, la manca de sintonia amb l'entorn ramblenc i els intangibles motivacionals... i fem CASTELLS per l'11/s...

surto extremadament satisfet de plaça... anhelo una setmana de treball humil i intens... ho tenim a tocar... som just al caixó de sortida i anem amb el múscul tens... som al principi d'un esperat no-final...

les fotos de l'antoni coll