diumenge, 12 de setembre de 2010

diadota nacional...

si hem de ser sincers, confessarem que fer castells l'11 de setembre a la rambla no acostuma a generar-nos una il·lusió infinita... portàvem massa anys evidenciant-ho... tocava reivindicar... i reivindicar-nos (a casa, aquest cop)...

aquell enfosquiment de capvespre, la manca de referències, fotos que no s'acostumen a veure bé, les habituals sensacions estranyes, la panxa que provoca una semipendent al tram rambleru on ens toca alçar... i la proximitat de santa tecla, argument que massa sovint ens fa reajustar pretensions a la baixa... els ítems de sempre eren on sempre...

però arribàvem a plaça amb una setmana de ressaca post-catedralícia, assaig forts però amb la incògnita del punt de mentalització... i l'aposta passava per repetir el programa de torredembarra...

obrim de 4d8... retocs, 2 terços habituals baixen a segons, recombinació a quarts, repetim xavalets al tronc, pom petit i sumem el debut d'un baix... després del treball d'aquesta setmana no cal dissimular que significa aquesta evolució... el castell, tot i no tenir una quadratura més que passable és el millor de la temporada... parat, de principi a fi... les cares de tothom reflexen que anem pel bon camí... pel molt bon camí...

toca 5d8... i l'enfrontem amb aquell punt de tranquilitat que fa dubtar de si realment anem passats de rosca o la confiança es basa en la feina del pati... el castell torna a pujar ferm, potser no tan ben apamadet com a la torre, però bona pinta... els petits triguen un pèl massa en col·locar-se, però l'aleta torna a ser perfecta, el castell s'agrada i supera el petit moment de lluita al que es veu obligat a la sortida dels crios... guió similar a fa uns pocs dies... mateix resultat... major satisfacció... aquesta guerra comença a estar del nostre costat... comencem a conèixer el peu que calça la catedral a ratlletes... i NO, no està bé celebrar-ho tan aviat...

per enllestir, 3d8, format castelldenou, igual que la setmana passada... però pitjor que la setmana passada... rebregadot i estirat... haurem d'esmerçar-nos-hi més, la xoieta vol aviat galons de nou i caldrà mimar-la al pati, de nou...

i 3pd5, posats a repetir, repetim-ho tot!


per fi, després de massa temporades (el 99 és l'últim any que veu 3 castells de 8 nostres) deixem a un costat la fosca, la manca de sintonia amb l'entorn ramblenc i els intangibles motivacionals... i fem CASTELLS per l'11/s...

surto extremadament satisfet de plaça... anhelo una setmana de treball humil i intens... ho tenim a tocar... som just al caixó de sortida i anem amb el múscul tens... som al principi d'un esperat no-final...

les fotos de l'antoni coll

1 comentari:

Jbc ha dit...

Ja tocaba fer un senyor castell a la rambla!!!

Ara aquesta semana i la que ve hem de rematar la feina i fer la millor actuacio de l'historia dels Xiquets!!!!

Dimarts dijous i divendres TOOOTSSS a l'assaig!!!!!

PD: Celebrem-ho quan estiguem a baix......