el dia dolent...

aquell diumenge al migdia, baixant pel cos del bou, la colla s'agradava... ens agradàvem... munió de camises, bon esperit, sol llampant, orgull, bones sensacions... intencions i expectatives...

i la sortida... de 5d8, sense discussions ni plans alternatius... molt ben assumit el missatge de serenor, acumulant un parell de setmanes d'idili catedralici, amb assajos IRREFUTABLES... tot sembla coherent i destinat a funcionar... però se'ns torça (i ràpid)... la pujada ensenya dubtes que no haviem vist en tot l'any, hi ha desajustos difícils d'explicar... l'entrada de la canalla no asserena el castell i es trenca massa ràpid, just carregar... mal balanç després del viscut a torredembarra i l'11S... però sobretot mal balanç després de tot el treballat...

la sensació un cop allò es trenca és d'incomprensió... què collons ha passat??... la pinya s'obre , les cares són un poema... tocats, parem màquines... de moment, no estem per castell de nou folrat... hi ha algunes baixes i cops, però sobretot conflictes de mentalitat... toca, per enèsim cop a FM, improvisar canvis respecte al pla previst (i assajat), aquesta diada la viurem tranquil·la, algun cop?? la canalla torna a demostrar-nos conflicte, tinc la sensació que els hem fallat...

assumim, com per santmagí, allò d'aguantar l'embestida amb el 4d8 i a veure què... el ventilem sense angoixes, però tothom té el cap en abans... i en després...

i després decidim encarar el 2d8f, i no decidim bé (de fet, no decideixo bé)... tornem a carregar, només... el castell cau i la cosa es posa realment lletja, la òstia és dura i reapareixen fantasmes de fa un parell d'anys mateix dia i mateixa plaça... ara sí tenim conflictes de complicada solució...

hem intentat abarcar més del compte, i ens ha penalitzat... no hem sabut assumir el moment, la pressió ni l'estratègia, la caiguda de primera ronda evidencia que seguim estant alguns punts per sota d'enfrontar serens grans combats... 

és un dia dur, difícil, dolent... sortir amb un parell de pipes del dia que ens feia més il·lusió, tenim lesionats sensibles i la moral ferida...

i fot ràbia, em resisteixo a pensar que ambicionàvem un impossible... tocarà pair i tornar a lluitar...

les fotos, de l'emilio