dilluns, 27 de setembre del 2010

la tecla més dura...

després de la decepció de FM... encarem amb moltes limitacions la doble cita dels dies tradicionals del setembre tarragoní...

malgrat l'inici de reparació de l'assaig entremig, la colla sap que serà una experiència gens agradable... ens falten massa peces, hem perdut part de la canalla i anem a santatecla a patir, parlant clar... el plà inicial de màxims passa per una possible clàssica amb canvis... i veurem...

ja de sortida s'entreveuen els problemes... intent desmuntat de 4d8 per indecissions als pisos petits... quan en un castell que estadísticament ronda la dotzena hi ha cares com aquelles, ai!... hi hem de tornar... el descarreguem a la repetició, patint i amb un debut (forçat) a dosos inclós... la colla ha perdut un parell de punts d'esglaons de confiança... la situació és dura...

després plantem un 2d7 de circumstàncies i amb canvis obligats que evidència que no hi som, que no val la pena arriscar perquè la dinàmica ens ha menjat...

per acabar, i sense capacitat per gestionar un altre castell de 8, ens veiem trencant per sota el nostre nivell habitual en diades exigents, plantem l'enèssim 5d7 de l'any... és un castell que no toca, que no voldríem fer i que resulta l'evidència en la derrota... la colla pateix però aguanta el tipus...

al costat hem de veure una espectacular tripleta... és un dia molt feixuc, tots plegats recordarem...

crec que quan tiri la vista enrere no podré evitar sentir un puntet de mala llet... no sé si mereixíem aquest sever revés... no n'hi havia per tant... haurem de revisar i llepar ferides, collons, un dia o altre tornarem a santatecla i tocarà cara, SEGUR...

la foto, de l'emilio...