la tecla més dura...

després de la decepció de FM... encarem amb moltes limitacions la doble cita dels dies tradicionals del setembre tarragoní...

malgrat l'inici de reparació de l'assaig entremig, la colla sap que serà una experiència gens agradable... ens falten massa peces, hem perdut part de la canalla i anem a santatecla a patir, parlant clar... el plà inicial de màxims passa per una possible clàssica amb canvis... i veurem...

ja de sortida s'entreveuen els problemes... intent desmuntat de 4d8 per indecissions als pisos petits... quan en un castell que estadísticament ronda la dotzena hi ha cares com aquelles, ai!... hi hem de tornar... el descarreguem a la repetició, patint i amb un debut (forçat) a dosos inclós... la colla ha perdut un parell de punts d'esglaons de confiança... la situació és dura...

després plantem un 2d7 de circumstàncies i amb canvis obligats que evidència que no hi som, que no val la pena arriscar perquè la dinàmica ens ha menjat...

per acabar, i sense capacitat per gestionar un altre castell de 8, ens veiem trencant per sota el nostre nivell habitual en diades exigents, plantem l'enèssim 5d7 de l'any... és un castell que no toca, que no voldríem fer i que resulta l'evidència en la derrota... la colla pateix però aguanta el tipus...

al costat hem de veure una espectacular tripleta... és un dia molt feixuc, tots plegats recordarem...

crec que quan tiri la vista enrere no podré evitar sentir un puntet de mala llet... no sé si mereixíem aquest sever revés... no n'hi havia per tant... haurem de revisar i llepar ferides, collons, un dia o altre tornarem a santatecla i tocarà cara, SEGUR...

la foto, de l'emilio...

diadota nacional...

si hem de ser sincers, confessarem que fer castells l'11 de setembre a la rambla no acostuma a generar-nos una il·lusió infinita... portàvem massa anys evidenciant-ho... tocava reivindicar... i reivindicar-nos (a casa, aquest cop)...

aquell enfosquiment de capvespre, la manca de referències, fotos que no s'acostumen a veure bé, les habituals sensacions estranyes, la panxa que provoca una semipendent al tram rambleru on ens toca alçar... i la proximitat de santa tecla, argument que massa sovint ens fa reajustar pretensions a la baixa... els ítems de sempre eren on sempre...

però arribàvem a plaça amb una setmana de ressaca post-catedralícia, assaig forts però amb la incògnita del punt de mentalització... i l'aposta passava per repetir el programa de torredembarra...

obrim de 4d8... retocs, 2 terços habituals baixen a segons, recombinació a quarts, repetim xavalets al tronc, pom petit i sumem el debut d'un baix... després del treball d'aquesta setmana no cal dissimular que significa aquesta evolució... el castell, tot i no tenir una quadratura més que passable és el millor de la temporada... parat, de principi a fi... les cares de tothom reflexen que anem pel bon camí... pel molt bon camí...

toca 5d8... i l'enfrontem amb aquell punt de tranquilitat que fa dubtar de si realment anem passats de rosca o la confiança es basa en la feina del pati... el castell torna a pujar ferm, potser no tan ben apamadet com a la torre, però bona pinta... els petits triguen un pèl massa en col·locar-se, però l'aleta torna a ser perfecta, el castell s'agrada i supera el petit moment de lluita al que es veu obligat a la sortida dels crios... guió similar a fa uns pocs dies... mateix resultat... major satisfacció... aquesta guerra comença a estar del nostre costat... comencem a conèixer el peu que calça la catedral a ratlletes... i NO, no està bé celebrar-ho tan aviat...

per enllestir, 3d8, format castelldenou, igual que la setmana passada... però pitjor que la setmana passada... rebregadot i estirat... haurem d'esmerçar-nos-hi més, la xoieta vol aviat galons de nou i caldrà mimar-la al pati, de nou...

i 3pd5, posats a repetir, repetim-ho tot!


per fi, després de massa temporades (el 99 és l'últim any que veu 3 castells de 8 nostres) deixem a un costat la fosca, la manca de sintonia amb l'entorn ramblenc i els intangibles motivacionals... i fem CASTELLS per l'11/s...

surto extremadament satisfet de plaça... anhelo una setmana de treball humil i intens... ho tenim a tocar... som just al caixó de sortida i anem amb el múscul tens... som al principi d'un esperat no-final...

les fotos de l'antoni coll

torredembarritis...

la mobilitazció setmanal -intensa- i l'assaig de divendres -motivador- reafirmaven l'ambiciós programa per aquest diumenge... les proves definien fites presents, immediates i futuribles... i tornar a actuar a la torrenca plaça de la vila per fer-ho d'aquesta manera ha estat fantàstic... per parts...

a torredembarra, aquest primer diumenge de setembre, hi feia sol, érem moltíssims i tocava lluitar...

obrim de 4d8... canvis buscats... munta al terç un pàjaru de 17 anys (fa 3 temporades, dosos) debuta una quint (6 faixes blaves dalt) i per fi trobem el moment de combinar junts els dosos més petits... el castell no acaba d'estar quadrat però no es deforma més... tot just la primera aleta de 8 d'ençà de santmagí... cert neguit, molt ben resolt... felicitem-nos, passeta endavant...

reprès el fil, ens exigim... busquem el 5d8...

el castell... imponent amb segons i terços... el primer peu és el bó... amunt... quarts i quints posats, sense novetat, go on!... la canalla hi arriba ràpid, i fa lo seu, expeditiva, sense complexos, totalment novella però bregadíssima en passades a cincs menors... la carregada, de manual... els crios es recullen com a bales, nervis a la sortida dels dosos, però la cosa no marxa, controlem i tornem al lloc, disfrutem la descarregada pis per pis... la pinya, contundent i ferma, brama, salta, udola... el tornem a tenir!

i els contextos estadístico-curiosos... primer 5d8 descarregat fora de tarragona (de fet és el millor castell que mai hem fet com a visitants)... tot just el 5è que completem... enumerar debuts i canvis de posició és molt complicat avui... sobretot a la pinya... agulles, crosses, rengles, daus i laterals; munió de camises novates i dels últims temps han gaudit avui la catedral... i a més, al tronc, formàvem amb un parell de baixos, un segon, un terç, un quart, quatre quints i tot el pom sencer diferent respecte la última vegada, per la diada d'octubre de 2007...

celebració convenient, i re-concentració obligada... tocava 3d8 (i d'ençà juliol no veia plaça amb formació de 3d9f)... afinadíssim, la xoieta emet sensacions de voler tornar anar a dalt... el millor de l'any... hem sabut treballar serens després de festejar... la munió de cordons semblava incomodar uns segons ja aclimatats al treball constant amb folres a terra...

i, per primer cop en quasi 15 anys, 3pd5... detallet per acabar d'arrodonir i guarnir una diada magnífica...


avui hem saltat endavant... sabent acabar la feina que la pluja de santmagí ens va fer posposar... ens hem tret l'espina de descarregar -per fi- 3 castells de 8 sencers lluny de casa d'ençà del 2002 (llosa feixuga)... i sobretot, crec, hem encetat la via que ens ha de conduïr a deixar de ser la colla que per uns o altres motius sempre porta castellots a la cartera i gairebé mai acaba de rematar la jugada; comença lo xulo i les cartes són sobre la taula...

avui hem demostrat ambició i treball... sou tots (realment) molt macos!

les fotos de l'antoni coll i l'emilio... moltes gràcies, senyors!

castell de nou i pluja...

(vaig tard, ho sé... he necessitat uns dies de descompressió... aquest santmagí, per mi, ha estat molt més intens, molts més matisos... continuem)


amb el pati bullint de feia dies... assolint objectius a assaig... madurant idees, estratègies, possibilitats... feinada per arribar al dia D en les condicions preteses, la primera diada caixaofaixa de l'any...

i Sant Magí va semblar respondre a tanta il·lusió amb un pronòstic meteorològic a totes llums injust (quants dies ha plogut aquest agost?!?)... més variables per l'equació... anem primers, toca estrenar castell (i potser hi ha aiguat)... de què sortim?...

la primera de les batalletes del dia, la guanyem... a 3/4 de 12, el pati està a rebentar, les creuetes donen l'OK i tothom té clar que significa que hi siguem tots... cantats, parlats, enxufats... anem-hi, doncs...

obrim de 3d9f... muntar pinya s'envolta d'una complexitat important, hi ha moltíssima gent a les cols a l'hora en punt... tanquem peu i folre amunt, tothom amb bones sensacions, el donem per bó... però hi ha problemes en una filera, a sota... repetim operació... tothom a puesto, ara sí que sí... la cosa va amunt, però comencem a treballar massa ràpid, a l'entrada de sisens el castell no està (ni de lluny) com l'havíem previst... però la rapidíssima posta en escena de la canalla evapora els dubtes, en un no-res col·loquem dosos, i l'acotxador hi va al darrere... ens hem assentat, el castell està regiradot però té continuitat... la passada de l'anxaneta és de manual, aleta de 9... però se'ns escapa... amb els dosos recollint-se, la cria al folre i l'aixecador a mig camí, es trenca d'entre quints i sisens... faltava poquet... semblava que havíem salvat el pitjor...

probablement hem gastat massa benzina per carregar, probablement la posició on hem aconseguit mantenir i asserenar el castell no ha estat la millor... i això ens ha condemnat... probablement obrir de castell de 9 és un repte extrem per una colla com nosaltres... però l'hem lluitat, hem estat valents i s'ha apostat fort...

i això que el d'aquest santmagí 2010 és el més diferent de tots els monstres que hem perseguit d'ençà que al 2007 vam recuperar-lo...

la pèrdua per lesió d'un dels quarts ha obligat a refer l'alineació (i al recanvi s'ha de sumar la redistribució dels terços per arreglar-ne mides)... per dalt, un debut a sisens i estrena del pom sencer -que es diu molt ràpid però és el resultat d'una FEINADA intensíssima... la capacitat de renovació dels crios ha estat una de les grans notícies de la jornada...

i el folre... al nucli, compacte com mai, hem combinat les virtuts dels últims temps amb el debut d'un baix i d'un segon... i a mans hem aconseguit -sense pretendre-ho directament- una mitjana d'edat baixíssima que esperem tingui molt de recorregut per endavant...

10 segons després de caure, les meves sensacions portaven un pèl de decepció... vint minuts després, el regust era agredolç... i vist amb certa perspectiva, sense caure en triomfalismes, hem de ser capaços de llegir un punt d'èxit... òbviament, carregar un 3d9f no és un triomf rotund, però hem de veure'n el context... és el tercer any consecutiu que duem un castell de nou a les cols...

toca seguir, 4d8, asserenar i calibrar la capacitat de resposta de tothom... el castell va rebregat, però no passem angúnies, les maneres i sensacions tot descarregant evidencien quin ha de ser el següent pas...

i quan anem a buscar-lo, pluja... malgrat baixos col·locats i pinya disposada (els pinyerus van treballar ràpids), el 5d8 no veu plaça, el ruixat apreta i fugim... llàstima... hi havia la convicció, les ganes i el treball... l'haurem d'ensenyar aviat, ens ho mereixem...


toca endreçar files i veure com enfrontem els reptes següents... la dinàmica nostra és a l'alça, no en tinguem dubtes...

les fotos de l'emilio i de l'antoni coll...

calor, caure i aixecar-se...

diumenge vam fer la visita annual a pallaresos... portàvem un parell d'anys d'idili intens amb la vila pallarense, clàssiques per afinar santmagí i proveta gorda darrere, colles amigues, bon ambient i temperatura agradable de vespre d'estiu...

però enguany, actuació al migdia, amb un bat de sol descomunal, sense refugi... comencem amb retard, suors excessives... sensacions lletjotes abans de començar...

i decidim obrir de 3d8, el castell forma per sota amb segons i terços de 5d8 (mode rocós ON) hi debuta un quart i de quints en amunt va l'alineació escollida pel 3 gran... però no ens n'ensortim... en cap moment trobem el punt de mentalitat adequat... problemes per quadrar, gastem dos peus, les pinyes es tanquen amb incomoditat... hi ha un punt de desconnexió, ens ha vingut malament la setmana sense actuació? hem perdut el toc d'actuar en diumenge al matí?... sigui com sigui el castell puja remenat, no massa ràpid i se'ns va estirant... amb la carregada les expectatives són més aviat dolentes i la deformació en 5 o 6 segons és irreversible i desconcertant... cau sense quasi temps per lluitar...

de sortida, galeta, i no és una caiguda qualsevol... la primera pipa de 3d8 d'ençà de santatecla del 2003, que es diu aviat... un altíssim percentatge de la colla que som avui MAI havia picat de 3... hi ha un cert sentiment de cop inesperat, hi ha mirades d'incredulitat... i no hi ha lesionats...

decidim enfrontar el 5d7 i no deixar de preparar-nos per l'endemà... al 5 hi pugen quasi tots els crios del 3 (que no havien caigut mai) i les sensacions per dalt semblen "aqui_no_ha_passat_res"...

per acabar, necessitem tornar a la normalitat, 4d8 i en sortim contents, tard, sol contundent... però el 4 puja apamat i el controlem sempre, no hi ha fissures i tornem a trobar la convicció... la colla sap que és un moment important i es guanyen totes les lluites individuals... sense mistèris...

i pd5, un i prou, no és dia de més festivitats!

mai és bon moment per caure, però a tan poc pel dia gran, amb la colla enxufadíssima al pati i amb aquesta estructura de 3 com a esperat doble protagonista per la festamajorpetita, potser és pitjor... o potser no... potser la gestió de l'incident no farà més que accentuar la positiva línia de treball...

i amb què em quedo? que al pati estem en plena acceleració, forts, creixent, amb les mires posades al dia D... que no vam atendre amb suficient concentració als detalls i que pallaresos va sortir creu... sense menysprepar una caiguda, no hem d'exagerar el final d'una ratxa... tornarem a cuidar les petites coses... no hem de dubtar del nostre potencial actual...

és moment d'insistir, ho tenim a tocar, potser pallaresos serà el final d'una estadística, potser serà l'inici d'una altra... depèn de nosaltres...

les fotos de l'antoni i la bea... re-benvinguts!