(vaig tard, ho sé... he necessitat uns dies de descompressió... aquest santmagí, per mi, ha estat molt més intens, molts més matisos... continuem)amb el pati bullint de feia dies... assolint objectius a assaig... madurant idees, estratègies, possibilitats... feinada per arribar al dia D en les condicions preteses, la primera diada caixaofaixa de l'any...
i Sant Magí va semblar respondre a tanta il·lusió amb un pronòstic meteorològic a totes llums injust (quants dies ha plogut aquest agost?!?)... més variables per l'equació... anem primers, toca estrenar castell (i potser hi ha aiguat)... de què sortim?...
obrim de 3d9f... muntar pinya s'envolta d'una complexitat important, hi ha moltíssima gent a les cols a l'hora en punt... tanquem peu i folre amunt, tothom amb bones sensacions, el donem per bó... però hi ha problemes en una filera, a sota... repetim operació... tothom a puesto, ara sí que sí... la cosa va amunt, però comencem a treballar massa ràpid, a l'entrada de sisens el castell no està (ni de lluny) com l'havíem previst... però la rapidíssima posta en escena de la canalla evapora els dubtes, en un no-res col·loquem dosos, i l'acotxador hi va al darrere... ens hem assentat, el castell està regiradot però té continuitat... la passada de l'anxaneta és de manual, aleta de 9... però se'ns escapa... amb els dosos recollint-se, la cria al folre i l'aixecador a mig camí, es trenca d'entre quints i sisens... faltava poquet... semblava que havíem salvat el pitjor...
probablement hem gastat massa benzina per carregar, probablement la posició on hem aconseguit mantenir i asserenar el castell no ha estat la millor... i això ens ha condemnat... probablement obrir de castell de 9 és un repte extrem per una colla com nosaltres... però l'hem lluitat, hem estat valents i s'ha apostat fort...
i això que el d'aquest santmagí 2010 és el més diferent de tots els monstres que hem perseguit d'ençà que al 2007 vam recuperar-lo...
la pèrdua per lesió d'un dels quarts ha obligat a refer l'alineació (i al recanvi s'ha de sumar la redistribució dels terços per arreglar-ne mides)... per dalt, un debut a sisens i estrena del pom sencer -que es diu molt ràpid però és el resultat d'una FEINADA intensíssima... la capacitat de renovació dels crios ha estat una de les grans notícies de la jornada...
i el folre... al nucli, compacte com mai, hem combinat les virtuts dels últims temps amb el debut d'un baix i d'un segon... i a mans hem aconseguit -sense pretendre-ho directament- una mitjana d'edat baixíssima que esperem tingui molt de recorregut per endavant...
10 segons després de caure, les meves sensacions portaven un pèl de decepció... vint minuts després, el regust era agredolç... i vist amb certa perspectiva, sense caure en triomfalismes, hem de ser capaços de llegir un punt d'èxit... òbviament, carregar un 3d9f no és un triomf rotund, però hem de veure'n el context... és el tercer any consecutiu que duem un castell de nou a les cols...
toca seguir, 4d8, asserenar i calibrar la capacitat de resposta de tothom... el castell va rebregat, però no passem angúnies, les maneres i sensacions tot descarregant evidencien quin ha de ser el següent pas...
i quan anem a buscar-lo, pluja... malgrat baixos col·locats i pinya disposada (els pinyerus van treballar ràpids), el 5d8 no veu plaça, el ruixat apreta i fugim... llàstima... hi havia la convicció, les ganes i el treball... l'haurem d'ensenyar aviat, ens ho mereixem...
toca endreçar files i veure com enfrontem els reptes següents... la dinàmica nostra és a l'alça, no en tinguem dubtes...
les fotos de l'emilio i de l'antoni coll...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada