50 consecutius

com ja vam comentar fa uns dies, la passada diada nacional va aportar una dada estadística TREMENDA...

espluga de francolí, 1 d'agost 2004, des del concurs del 2002 no descarregàvem el 3d8, teníem certes urgències i una alineació nova de pinya i tronc anava a plaça, intent desmuntat, però descarregat a la tempativa de repetició... i eufòria (ho recordeu? moltíssima eufòria)...

diada de catalunya, 11 de setembre de 2008, 4 anys més tard... plantejant l'alineació que havia de sentir la quarta aleta de castell de nou (els temps han canviat una mica)...

que hi ha entremig?...

50 sobre 50, xecs, hem fet cinc desenes de tresosdevuit (7 (2004) +13 (2005) + 13 (2006) + 9 (2007) + 8 (setembre 2008), 100% descarregats)... seguits, sense intents desmuntats, sense carregades, sense errades, sense problemes de concentració... la seva robustesa i confiança ha estat la base i puntal de qualsevol evolució, pivot dels canvis i rotacions, eina per al debut de canalla...

i jo que sóc un friki total, descric aquesta relació de noms ordenats (més o menus) per la quantitat total descarregada...

• baixos (12)... manel garcía - ángel moreno - albert domènech - jose antonio rodríguez - xavi domènech - jordi valios - jaume pijoan - xavi solé - vicens vergés - joan sala - carles suriñach - sergio catalán

• segons (6)... pere ruiz - pruden moreno - sergi valls - manel garcía - carlos sanjuán - vicenç vergés

• terços (4)... toni morató (50) - david morató (50) - carlos sanjuán - césar morató

• quarts (4)... tete borrero - quico pino - david ibáñez - carlitos bello

• quints (8)... àngela garcía (50) - blanca garcía - mercè creus - tamara urzúa - sílvia vives - cèlia violero - christian arjona - tere creus

• dosos (6)... junior quintero - pepe rossel - luis úbeda - aix sabater - tere creus - hayder gómez

• acotxadors (8)... carla sabater - malen calle - laura mallafré - joan villa - hayder gómez - richi quintero - jordina pino - carolina villa

• anxanetes (5)... aix sabater - carla sabater - pepe rossel - hayder gómez - richi quintero

i els pinyerus-crosses-primers cordons, l'hem fet molta gent!!! algun folre a terra inclós... l'orgull íntim, la nostra xoieta, llueix amb numerets rodons... un bravo per ella, un bravo pel nostre 3d8!!

demano una mica d'ajuda popular, m'expliqueu alguna anècdota-estadística-cosa vostra d'aquests 50 castells??? (per déu, no em deixareu tirat, , que ja ens coneixem... xD)...

perquè no es digui, començo jo... recordo amb un gran somriure el nº1 de la llista (l'espluga from francolin), va ser el meu primer 3d8 descarregat de primerdau -20 anyets- amb el budesca al darrere i portant de segons al tàndem pruden-sergi... tinc ben presents les cares de molts xiquets -superveteranus ara- que ascendien (o debutàven) en posicions de major compromís, a la canalla-tronc-escorça d'aquell castellàs que feia masses dies que no completàvem... molta il·lusió hi havia en aquells autocars de retorn de l'espluga...

ACTUALITZAÇAO... a dia d'avui (fa quasi un mes de la efemèride) la llista anterior està incompleta... a part d'haver augmentat el nombre fins a 52 (ojupioju), tenim noms nous que incorporar... albert-faràndula claramonte (baix), junior quintero (quint) i moisés farrús (anxaneta)... i gràcies al joan per la col·laboració!

lo concurs 08...

4 dies després... la crònica...

es fixa de sortida el 2d8f... al llarg de la setmana havíem anat recuperant el to a l'assaig... múltiples proves amb la canalla a dalt del folre ens donaven confiança respecte el forçat canvi d'anxaneta (i d'un segon)... si fixàvem l'últim precedent (festamajor) no semblava que la principal batalla del dia hagués de ser aquest dos...

però no va anar bé... es va lligar estrany, els segons no van acabar d'estar còmodes en cap moment, el folre va començar a treballar massa aviat, amb l'entrada de dosos les rengles ja estaven desplaçades... la cridòria de la primera ronda a plaça es va notar, les instruccions, les ordres, no hi havia marge de correcció més enllà de l'instint propi... la feina dels petits excel·lent, amb ganes (debut en castell folrat del moisès) i fe (repetint dosos i acotxadora)... però el castell va tornar a esclatar en el mateix punt que les altres dues vegades aquesta temporada... de tronc? de folre? de pinya? entenc que no hi ha més culpable que un treball previ i una mentalització insuficients... tothom hi té la seva part... probablement la fórmula s'ha d'ajustar... 3 carregats sobre 5 aletes és una fiabilitat escassíssima en un castell que fa tants anys que dominem (registres globals - comptant aquest últim, només carregat- 49+10, sense perdre'l en cap de les últimes 15 temporades)...

la galeta, cinquena de l'any, quarta en l'últim mes... deixa imatges de poca harmonia... el cap de colla havia anunciat en petit comitè, abans de l'actuació... que si el 2d8f anava bé, l'objectiu següent era el 3d9f... la caiguda, la veritat, no és dolenta... però a nivell psicològic ens genera problemes, hem de canviar els plans...

sense descartar res, s'afronta la segona ronda amb el 4d8 (la confirmació de no renunciar a res, és que posats a assegurar, la millor aposta passava per escollir el tresdevuit)... el 4 porta canvis respecte l'últim carregat, s'endureix de segons-terços i hi debuta un quint... el resultat és , aquest cop sí, l'esperat...

arriba l'hora de decidir... la colla ha aguantat estoicament els últims successos i s'hi ha sabut sobreposar... col·locar sisens en l'assaig general anterior ofereix bones expectatives... el castell portava canvis a baixos-segons-sisens i per dalt, i a més es basava en el sobreesforç d'alguna de les seves peces importants... a plaça el sentiment per afrontar el repte dels nous pisos no era unànime, la motivació general estava aigualida, i part dels crios mostren inseguretat després de la nova caiguda folrada... en aquest punt es decideix aixecar el peu de l'accelerador, s'ha de saber llegir quan aturar-se...

en tercera ronda descarreguem un 3d8 sense massa complicacions, gairebé tothom té el cap en un altre lloc... debuta una combinació efectiva de quints (amb el júnior, primer element mascle que descarrega a la rengla en aquests últims temps de relació amb el 3)...

i hem de resistir un concurs difícil per l'entitat, la jove (3d9f i 5d8c), sants (3d9fc) i lleida (2d8f) [felicitats a les 3 colles] van amb les piles carregades... barcelona desmunta de castell de nou, i mentre el fan em plantejo si el nostre hagués portat un camí similar (allò de la convicció)... i novens... mecagonlaputa... en un any on aconseguiem aviat el 2d8f, amb un sant magí gloriós, amb molt de treball d'assaig, amb gent, amb fotimer de camises noves... mecagonlaputa...

hem de reflexionar-hi... mala sort? no hi crec... comparteixo la teoria del joan dels petits detalls... no els hem sabut cuidar prou... no hem sabut gestionar adequadament l'èxit d'un fabulós sant magí i 2 mesos de calendari per sommiar... n'haurem de parlar, i aprendre'n, encara que sigui duríssim admetre que hem desaprofitat una inèrcia i situació excel·lents...

deixeu que em quedi amb dues coses positives... vull parlar de la qualitat tècnica, física i mental del moi, que ens ha empès i descongestiona el nostre futur... i d'una apreciació més personal... la posició del jeroni, entenent-lo com a catalitzador principal de l'esforç que hem fet per arribar a plantejar-nos altre cop el tresdenou... un plaer treballar per tu, faraó...

trasnochada reflexión...

no entraré en masses jardins ara mateix, però sí necessito deixar anar algunes línies... lo altre ja ho farem demà (o passat, o l'altre)...

el concurs d'avui ha estat breu per nosaltres... a les 10 i quart la cosa pràcticament finiquitada... i parlo de concursar, com a lluita èpica contra un mateix i els altres... així ho penso... al meu entendre, comptant amb tots els condicionants que remolcàvem, el 2d8f de sortida hauria d'haver anat com el de les grans ocasions per espitjar-nos endavant amb fermesa... és obvi que no ha estat així... i ens ha condicionat...

després, l'ordre dels factors no altera el producte... dubtes, disjuntives, poca convicció... el 3d9f és un superobjectiu al qual només s'hi pot plantar seriosa batalla si assolim (tots) una dinàmica clarament positiva, a nivell tècnic, físic, i sobretot amb un 120% de motivació i voluntat col·lectives... aquest diumenge o al llarg de la setmana a l'assaig, no ha acabat de sorgir l'espurna adequada... forçar la màquina per buscar una frontera tan important probablement no hagués estat la millor de les opcions... ep! no es podrà dir que no ho haguem volgut intentar!

us confesso que prendre decisions ha estat més complex de l'habitual, i que el tràngol d'enfrontar-nos amb una nova caiguda (quarta en un mes) té cert punt d'injustícia... m'agradaria afegir - com a desgreuge pels petits- que allà dalt hi ha hagut llàgrimes de ràbia quan s'ha confirmat que el que baixàvem a fer en tercera ronda tenia 8 pisos...

empassar saliva, buscant un pensament reparador... un dia convuls...

i un dels pocs somriures sincers que se m'han escapat avui... el meu petit detall bonic del dia... me l'ha ofert la xarli, al vespre, al nàstic... que bé ho ha fet el moi... plasplasplas he afegit jo internament, i no era per la xilena del davanter camerunès...

game over...

bueno, sinyors, això de la santateclagloriosa s'ha acabat... i el balanç? complicat tirant a xungo... recapitulem una mica...

santa tecla, 23

després d'una setmana d'intens treball afrontàvem la diada "genuïna" de les festes tarragonines... les expectatives, rebaixadíssimes - a causa de la desafortunada caiguda d'uns dies enrere-, passaven per portar la clàssica a la plaça de la font... i fer-ho estrenant canalla a totes tres construccions...

els assajos s'havien mostrat certament productius (divendres érem mil), i la confiança en els petits era total... el balanç, novament, no va resultar del tot positiu...

iniciem de 3d8, calcant l'alineació de 3d9f del passat sant magí, amb la necessària modificació de l'anxaneta... el moisès fa una exhibició a tots nivells, demostra que no li ve gran el repte i que ni aquest primer 3d8 és el seu límit natural... debuta també el claramonte a baixos i descarreguem un dels tresos més efectius i plàcids de la temporada... la colla encoratja al petitíssim anxaneta mentre camina sortint de la pinya... petitfantàstic_1

segona ronda, 4d8, mateixa idea, tronc habitual de baixos fins acotxador, carreguem prou bé... però com tothom ja ha parlat i reparlat a aquestes alçades, els terços es van obrint de manera poc comprensible i s'arriba a una situació de no-capacitat de defensa... el castell es trenca amb els petits a la pinya i els dosos a l'alçada de quarts... tècnicament el dani (segon anxaneta debutant en castell de 8 del dia) va fer tota la seva feina, arrancant fins carregar, i baixant per sortir somrient de l'estructura, tot just uns segons abans de que la resta del castell cedís... petitfantàstic_2

a partir d'aquí, la pluja... que havia acompanyat al llarg del matí (les dues primeres rondes incloses) augmenta en intensitat i es resol suspendre la diada en aquest punt...

la sensació és lletja, picar d'un castell bàsic per un problema com aquest no entrava en cap mena de travessa... els nens van fer la seva feina per sobre de les expectatives, valents i enèrgics, sense dubtes i col·laborant de forma notòria en mantenir els galons de 8 en una diada on no poder demostrar aquest nivell hagués estat tràgic...

i el regust que em queda a mi (com comentàvem allí mateix), és que els grans no vam estar a l'alçada dels petits... no els vam saber donar els 2 castells descarregats que la seva feina i voluntat mereixien...

la mercè, 24

amb el nou dia, constatem allò tan conegut que a vegades les caigudes aparentment més absurdes tenen molta transcendència... sobretot si s'acumulen amb la del castell de nou de la setmana anterior...

per la mercè, els 8 pisos es tornen molt complicats... la llista de baixes sembla infinita i a gairebé tot arreu apareixen seriosos problemes per configurar alineacions assajades i sòlides...

un dels castells estava clar des del dia abans (per allò de quedar pendent), 2d7 - de nou estrenu pel currículum del petit moi- i a la segona ronda s'opta finalment per un puntet de prudència i es busca l'enèsim 5d7 de la temporada (amb canvis als pisos alts i remixos varis en moltes posicions)...

després, com ja haureu vist en teles, premsa i mètodes informatius diversos, ocorre lo del pilar caminant... per mi no deixa de ser un fet puntual i plausible -negatiu- però sense assolir la categoria de drama nacional (qui em coneix ja sap que la meva opinió particular coincideix -substancialment- amb la de l'eloi)... per cert, que trobo de certa mala llet que mantinguéssim una ratxa excel·lent (arribant les últimes 12-13 temporades consecutives), i el dia que venen del tv3 a gravar un especial no mos surti com acostumem a fer-ho...

i fins aquí una santa tecla 08 per oblidar, compro la idea del parèntesi que apuntàveu ahir... a partir de demà, més i millor...

ouch...

ho sé, he trigat uns dies a postejar la clàssica referència "institucional" (que diu l'amic eloid'altauflla) de la diada de festa major...

la veritat és que el matí del 14/S es presentava amb bones perspectives, per l'ànim col·lectiu (macroesmorzar inclòs), per la qualitat dels assaigs i per la progressió de la feina... i les impressions inicials ho corroboraven...

la veritat és que les sensacions tot descarregant el 2d8f eren immillorables... la colla tornava a notar en clarament positiu el fet d'actuar de nou en plaça pròpia i amb el màxim compromís...

i en segona ronda (després de l'èxit de la colla jove) ens enfrontàvem al 3d9f, es ben poc comprensible la seqüència viscuda en aquells 15-20 minuts... vam utilitzar els tres peus, amb imatges estranyes a dalt del folre, amb problemes ambigus en el nucli dur, molt males vibracions... a la tercera va anar amunt sense massa convenciment, intent desmuntat amb l'entrada de sisens, obert i lleig... res a veure amb els assaigs... motius? nervis? pressió? incapacitats diverses?... no sé si és el lloc ni el moment... jo no hi entro...

i a la repetició, primer peu, convicció i amunt... un tronc ben estable, si veieu imatges o vídeos diversos, convindreu que s'assembla (o millora) les percepcions del passat sant magí 08... però - i imagino que en les alçades de setmana que ens trobem no sorprenc a ningú- això ara importa més aviat poc...

com no m'importa massa que els dosos es col·loquessin i s'estesin a dalt uns 40 -llarguíssims- segons abans de l'aleta... i com no sé (ni sé ni vull arribar a saber) si en el moment de trencar-se el castell els peuets drets de la carla i la malen van arribar a tocar-se...

la caiguda va ser terrible, una de les pitjors que ha viscut la colla, l'acotxadora s'esmuny, l'anxaneta hi va al darrere, estiren als dosos, i pis a pis el tresdenou es va esfondrant... les petites s'enduen la pitjor part... moments molt durs per a tots...

a partir d'aquí, el color de la diada canvia cap a una tonalitat més grisa... la tècnica veu molt clar que no podem optar al 4d8 previst i valorant el feedback de la colla, es decideix no rebaixar el nivell i no provar més castells... discutible? suposo... tantes opinions com camises...

i més o menos ja ho tindríem (m'ha costat força escriure, ho confesso)...

entenc que l'important ara és que tothom es recuperi completament i puguem tornar a centrar-nos en les nostres respectives normalitats... m'ha agradat la reacció del gruix de la colla (en el post anterior hi trobareu alguns bonics exemples en forma de comentari, zenkiu henrik!), dimarts vam fer una bona passeta endavant, les notícies que van arribant són molt bones, espero que demà TOTS fem una demostració ben xuli al local... ànimus!