que boniques, m'he dit...

hi ha vegades que oblides perquè fem castells... allò de què els arbres no et deixen veure el bosc... i, sí, potser parlo del concepte més profund, del que no es queda en l'escorça...

però de sobte, en un moment, ho recordes... tens una imatge i l'exprems, com si fos un resum, deixes que et col·lapsi i tornes a sentir perquè tanta tonteria, tantes hores i tants esforços...

i només per una foto? només per una foto... però són elles, les que tot sovint transporten les nostres lluites cap amunt, com si prenguèssin una mica de cadascú... les que agafen la part més íntima de les il·lusions d'un col·lectiu i s'aixequen enmig de les pors i els dubtes...

elles, les fantàstiques...

la foto, de l'anni, moltíssimes gràcies, guapíssima!

#gangmatalasser

#georgianato

#superxarli