i anar creixent, escolta...

diumenge, quarts de 12 del matí, solet suau a la plaça de la font... les colles de cos mig present, com amb lleganyes, esperant el migdia... l'entrada puntual, per allò de procurar pel bon desenvolupament de la diada, es destapa com un bon mecanisme que cal ajustar...

pilars de dol, silenci i respecte... festamajor 2011 s'iniciarà amb puntualitat rigurosa, amb expectatives altíssimes i amb la ferma intencionalitat d'ubicar la plaça, la festa i la ciutat al bell mig del panorama...

i nosaltres, a buscar límits desconeguts... a reconciliar-nos amb aquest dia que sempre es torça... a percutir en la dinàmica que ens ha portat fins aquí...

obrint de 5d8, com ara fa un any... la colla el té, el coneix, el sap... ahir el vam disfrutar com mai... ahir el vam fer molt bé... pulidíssim per dalt, seré per sota, totalment controlat... de temps cuidat, la carregada és ràpida i la descarregada fluida i acompassada... com sense pressió, com sense por... teniem moltes ganes d'aquesta primera ronda, i d'aquest tornar a atacar la catedral a la plaçadelafont... la colla va forta, assumeix el repte i demostra que santmagí va canviar algunes coses... obrir de cathedral significa coses... ensenya madureses, consolida el projecte...

parell de detalls, canalla diligent i pinyot autosuficient... treballs claríssims, sense els quals no hauríem arribat fins aquí... ah!! se'm recrimina que MAQUÍSSIM no és un adjectiu viril que cridar tot carregant... se'm va escapar... ho estava, preciosíssim, de fet...

segona ronda, 3d9f, seguint el pla traçat... desmuntem un peu i al segon va amunt, compacte de folre, amb mides correctes... però revirat, nerviós, pitjor que a l'assaig... fa una pinta estranya, però la canalla hi va sense gaires miraments... els dosos aturen l'anxaneta, mentre es col·loca l'acotxador... no han vist gens clara la passada... coneixent-ne el caràcter, res a dir, mereixen confiança i potser ens han fet un favor... patim per desmuntar, però ens creiem el castell i està clar fins on volem arribar... treure l'acotxador d'allà dalt i sortir-ne sencers és un petit èxit que ja aprendrem a valorar...

tercera ronda, 3d9f... la colla assumeix amb extrema naturalitat la repetició intacta de tot plegat... aquest cop fa millor pinta lacosa... el castell va més net i no té gairebé cap complicació a partir de l'entrada de dosos... no arribem a patir, però si apareixen problemes al folre i al nucli de la pinya... és el desgast, que treu el caparró... ho sabem mesurar... el castell (el més difícil del nostre currículum) es descarrega amb un puntet (no molt, tampoc ens passem) de suficiència... sabiem que el teníem bé, hi hagut un contratemps i l'hem rectificat... no és lluidíssim, però sí efectiu...

i és notícia, perquè la colla no el descarrega a la plaça de la font d'ençà del 2007, i perquè pel mig hem tingut molta història amb el castell... i amb la diada, i amb les festes... però ahir no era aquest dia... va ser el dia que vam tornar a sumar el cindevuit amb el tresgran... i es va convertir en el dia on la més ferma de les pinyes ratllades - xecs, de treure's el barret- va aguantar pràcticament en solitàri el seu segon castell de nou descarregat en un mateix any (que sí, que coneixem les nostres limitacions)...

el darrer pensament, allà a plaça, abans d'esclatar el conflicte (que em va impedir somriure obertíssimament) va ser el record dels moments de la por, de les imatges feixugues de carla i de georgiana, en dies similars, sota circumstàncies properes i allunyades... i allà estaven les dues abraçades, a peu del castelldenou, l'una acabant d'anxenetejar, l'altra sentint-se'l seu -com sempre... segellant quelcom més que un sentiment puntual, evidenciant una llum de canvi... perdoneu-me, canallitis total...

després dels aldarulls arriba el moment del nemononemalaTRIPLETA... i en veritat es tractava d'una decissió basada forçosament en les sensacions... i les sensacions recomanen prudència... optem pel 4d8... sense cap mena de misteri, que forma amb l'alineació del somniat (rotant, això sí, al pere que deixa descansar els seus lligaments cruixits... motiu insuficient per retirar-lo dels castellots... oletú!!!)...

el castell funciona senzill (malgrat el context), però ens sap a poc, trobem a faltar el 2, per exemple... OUCH... per ser positius esmentarem que és el 15è de la temporada, i alhora, el 30è castell de 8... rècords (ambdós) absolutíssims de la història ratllada... i no són registres menyspreables...

i atacar la tripleta haurà d'esperar als famosos condicionants... mentals, físics i d'espai-temps... noti's, però, que desmuntant el 3 amb la canalla dalt de tot i descarregant després vam consumir com 2 castells de nou... no hi som tant lluny, eh?

pleguem amb 3 pilars de 5, i la sensació que avui, per fi, hem sortit vius del primer diumenge... si els contratemps ens respecten, ataquem de màxims... i anar creixent, escolta...

les fotos, brillants, de l'antoni coll... ho aconseguirem, segur!
#gangmatalasser
#georgianato
#yeah

ah! i haurem de parlar #delsfets, perquè no és la meva intenció amagar-me'n...

institucionalment (sóc capdecolla) lamentar-ho i treballar per evitar que tarragona (ni cap plaça on actuem els xiquets) hagi de tornar a veure a la nostra entitat projectant distorsions i conflictes amb males aparences...

com a casteller, no entenc que tots plegats arribem a certes situacions, a aquestes alçades de la pel·lícula... està demostradíssim que quan cadascú s'ha preocupat exclusivament de resoldre el que hi havia a casa seva tarragona ha anat amunt... ni entenc massa de butifarres ni d'ampolles voladores... ni entenc de sobreexcitacions desafiant al rival (que no enemic), ni de pèrdues de papers incontrolades... xecs, no era això... valorem que tots plegats remem junts en allò de posar tarragona al lloc on volem i deixem-nos estar de tot el que sobrepassi la línia del mal gust...

la diada d'ahir ubica de nou la ciutat al lloc que li correspon, els rànquings, aspiracions i evolucions descriuen una tarragona però és una imatge que hem d'intentar acompanyar totsplegats també, a plaça... a més, que ens hem d'anar veient sovint... som-hi, no?