calor, caure i aixecar-se...

diumenge vam fer la visita annual a pallaresos... portàvem un parell d'anys d'idili intens amb la vila pallarense, clàssiques per afinar santmagí i proveta gorda darrere, colles amigues, bon ambient i temperatura agradable de vespre d'estiu...

però enguany, actuació al migdia, amb un bat de sol descomunal, sense refugi... comencem amb retard, suors excessives... sensacions lletjotes abans de començar...

i decidim obrir de 3d8, el castell forma per sota amb segons i terços de 5d8 (mode rocós ON) hi debuta un quart i de quints en amunt va l'alineació escollida pel 3 gran... però no ens n'ensortim... en cap moment trobem el punt de mentalitat adequat... problemes per quadrar, gastem dos peus, les pinyes es tanquen amb incomoditat... hi ha un punt de desconnexió, ens ha vingut malament la setmana sense actuació? hem perdut el toc d'actuar en diumenge al matí?... sigui com sigui el castell puja remenat, no massa ràpid i se'ns va estirant... amb la carregada les expectatives són més aviat dolentes i la deformació en 5 o 6 segons és irreversible i desconcertant... cau sense quasi temps per lluitar...

de sortida, galeta, i no és una caiguda qualsevol... la primera pipa de 3d8 d'ençà de santatecla del 2003, que es diu aviat... un altíssim percentatge de la colla que som avui MAI havia picat de 3... hi ha un cert sentiment de cop inesperat, hi ha mirades d'incredulitat... i no hi ha lesionats...

decidim enfrontar el 5d7 i no deixar de preparar-nos per l'endemà... al 5 hi pugen quasi tots els crios del 3 (que no havien caigut mai) i les sensacions per dalt semblen "aqui_no_ha_passat_res"...

per acabar, necessitem tornar a la normalitat, 4d8 i en sortim contents, tard, sol contundent... però el 4 puja apamat i el controlem sempre, no hi ha fissures i tornem a trobar la convicció... la colla sap que és un moment important i es guanyen totes les lluites individuals... sense mistèris...

i pd5, un i prou, no és dia de més festivitats!

mai és bon moment per caure, però a tan poc pel dia gran, amb la colla enxufadíssima al pati i amb aquesta estructura de 3 com a esperat doble protagonista per la festamajorpetita, potser és pitjor... o potser no... potser la gestió de l'incident no farà més que accentuar la positiva línia de treball...

i amb què em quedo? que al pati estem en plena acceleració, forts, creixent, amb les mires posades al dia D... que no vam atendre amb suficient concentració als detalls i que pallaresos va sortir creu... sense menysprepar una caiguda, no hem d'exagerar el final d'una ratxa... tornarem a cuidar les petites coses... no hem de dubtar del nostre potencial actual...

és moment d'insistir, ho tenim a tocar, potser pallaresos serà el final d'una estadística, potser serà l'inici d'una altra... depèn de nosaltres...

les fotos de l'antoni i la bea... re-benvinguts!