diumenge, per acabar d'encadenar vesprades, maria cristina...les intencions inicials, i més després de veure l'estat general de la qüestió a valls, passaven per repetir en això de les clàssiques estivals... però un parell de baixes a quints fan replantejar la situació... no tenim ganes de fer invents a les parts altes del 3... i busquem seguir rodant...
optem per obrir de 4d8... reintroduïnt un baix lesionat, innactiu durant molts mesos i fent debutar al 4 l'anxaneta habitual del 3... el castell evoluciona menys nerviós que la tarda anterior i com aquest cop ningú fa exercicis gimnàstico-funambulístics respirem tots més tranquils...
utilitzem la segona ronda (5d7) per seguir rodant estructura i canalla... feia un parell de setmanes que no apareixia, potser algú l'enyorava?
i per acabar, novament, amb 2d7 i 2pd5... tot apamadet i seré... la diada ha fluït ràpida i sense cap complicació...
a mariacristina no hi ha prova post-diada, així doncs, canviem la catàrsi del dia abans per converses i anàlisis...
la sensació és que amb el final del juliol acaba un minicicle, el de la posta a punt... vam necessitar 3 mesos per preparar el salt al castell de vuit... i després hem encarrilat 5 setmanes (7 diades consecutives) on ens plantejàvem reiterar en el nivell el màxim possible... el resultat ha d'encoratjar-nos... el nivell de la colla, l'estat general de forma i el punt de mentalització evidencien que podem passar al nivell següent...
inicem el camí descarat cap a sant magí, amb la voluntat ferma d'estrenar castells... si la pregunta és quants? l'assaig té la resposta... a maria cristina vam tancar un període...
les fotos de la cristina catalán (mami de l'izan-voltereto)...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada