de primavera...

portàvem un parell de caps de setmana buits d'activitat, i les intencions passen per exprèmer al màxim l'únic compromís a plaça planificat per tot el mes de maig...

la colla es citava diumenge tot buscant incrementar el ritme de forma evident... després de segellar un prometedor abril, el treball al pati s'ha intensificat i ens eixampla persepectives...

així les coses la colla enfrontarà la clàssica amb força setmanes d'anticipació respecte el curs passat...

ataquem el 3d8 en primera ronda, tot i haver detectat algun potencial conflicte el divendres anterior, busquem sacsejar-lo de sortida... el castell evoluciona tranquil, alinea una configuració amb alguns matissos respecte l'habitual dels darrers temps, però no ens és desconeguda... l'aspecte és robust, la canalla resol molt ràpid (debuta l'anxaneta) i les sensacions mai surten de la comoditat general...

la sensació és que la diada ja fa baixada... aspirem a castells que ja hem enfrontat bé enguany... treiem el primer 2d7 a plaça... ressolt sense angúnies, caldrà comprovar com som capaços de fer-lo evolucionar... a veure si n'hem aprés de l'any passat...

deixem pel final el 4d8... tenim alguna absència no planificada i hem de potinejar la única de les rengles que no portava variants... no agafem la millor de les mides, però el tronc s'hi enfronta sense miraments... se'ns va obrint i obliga a treballar, el pitjor dels de 8 de la temporada... tot sigui això...

la colla s'agrada... fot solet a plaça, la diada flueix rapidíssim, tenim gas per una mica més... el matís de la tranquilitat amb que enfrontem i assumim consoliden el camí traçat, SEGUIM!

(ah! primer cop a quints de pili... se'ns fa gran, la capitana!!)

les fotos del toni coll

#gangmatalasser

#clàssics

#keepworkingHARD

safa rules...

el darrer dels passos d'aquest mini cicle abrilenc era arribar-nos a barcelona...

realment agraïts per poder actuar davant de la sagrada família (indret on debutem)... les intencions passen per repetir les sensacions de fa tot just uns dies a la rambla nova de casa...

tot i alguns canvis obligats per absències diverses, copiem clarament el planning de santjordi... formulem un 5d7 molt lleuger que torna a formar com els pisos alts de la cathedral i oferim rodatge al 4d7ag...

el bacallà de la jornada el guardem per la segona (som gent de costums), tirem un 4d8 lleugerament retocat i que torna a oferir unes fantàstiques prestacions... més accelerat a la carregada i amb un puntet de creixent normalitat, el castell evoluciona ferm i el mantenim sempre sota total control...

és el castell de 8 més matiner que hem aconseguit mai fora de tarragona... però la veritat és que aquesta mena de fites no fan més que engreixar la sensació general que tot el món casteller actual s'ha posat el millor dels vestits en aquest inici de campanya...

i l'altra dada estadística, més interna, amb els retocs ens queda un dels pisos més jove (en conjunt) que mai hem alineat a terços de castell de 8... els que descarreguen aquest 4 promitgen 24 primaveres...

estrany període intens aquest darrer (per nosaltres, entengui's)... en els darrers 10 dies hem viscut positives curiositats assumides amb sorprenent normalitat... sobretot em quedo amb la sensació que hi ha potencial per resoldre alhora molts petits detalls que  fa no massa temps haguessin estat etiquetats d'impensables... hi som, seguim!

les fotos (amb la dificultat que afegeix el monumental context) del toni coll...

#gangmatalasser

l'inici del 12...

el sant jordi casteller tarragoní sempre ens genera conflictes a l'hora de planificar... per la naturalesa pròpia del dia i la disposició al calendari... per allò de ser massa aviat, amb poca pressió, lluny dels següents dies d'estimulació... a mesura que s'acosta la data un no té massa clar si la colla vol o no donar la passa als castells d'exigència o prefereix la comoditat de qui vol créixer en seguretat durant un temps abans de donar el salt...

enguany ens hi presentem amb una dinàmica d'assaig molt marcada per un inici que té molt a veure amb com acabem la temporada passada... els darrers divendres han fixat clarament la passa i la colla va a la rambla assumint que tornem a atacar el castell de 8...

i de fet, fa uns quants anys (2008 darrer cop) que no trobem aquesta anticipació... amb la curiositat afegida que al llarg de la darrera dècada, el castell escollit - quan ens ho hem pogut plantejar- sempre ha estat el 3...

el format de la diada repeteix el patró de l'any passat... mirant de beneficiar l'espectador, 3 castells, 4 colles i 45' per resoldre... campi qui pugui... model interessant, que obliga a les colles a ser endreçades i prioritza l'espectacle per sobre de tot...

seguim abonats a 5d7 i 4d7ag... estructures amb els quals estem invertint moltes hores i esforços en aquest inici d'any... rodats i lleugers per dalt... tot i assumir que són castells sense misteri, la mentalitat és excel·lent...

enfrontem el 4d8 en segona ronda... tanquem un molt bon peu i de seguida anem amunt... fins posar dosos no hi ha massa complicacions, es percep convicció... la posada en acció dels petits és un pèl més lenta de l'habitual (allò del primer dia...), però sincerament no hi ha massa més a destacar... és un molt bon primer castell de 8 de la temporada, d'una qualitat que no tenim per costum oferir en ple abril... al tronc no hi ha concessions, fórmules conegudes, tot similar a no fa pas gaire temps...

acabem amb uns quants minuts de marge al cronòmetre per assaborir la bona feina concentrada en poc més de mitja hora... la teoria marcava l'abril com l'escenari on "anar-s'hi trobant", el matís apareix en definir que ens estem trobant un punt per sobre del que reconeixeríem com a habitual... bé, cal seguir, però bé...

les fotos de la bea (al 4d8 amb espontani inclòs, sorry)...

 #gangmatalasser

normalitat, paella...

tocava tornar-hi, mes i mig després de començar a assajar... quasi mig any més tard del darrer dels dies d'una temporada inigualable...

buscar camises per l'armari, revisar meteorologia, tornar a dubtar si sabates o calçat d'estiu... aquella sensació de castells, amics, per fi...

amb diferent èxit que el darrer cop que ho vam intentar, re-visitem la plaça del rei... enclau polèmico-ambulancieru on hi re entrem amb total normalitat castellera...

la diada no té res, els castells no vesteixen una entitat colossal, resolem 4d7ag, 5d7 i 3d7 sense massa angúnies... atacant alineacions ben polides al pati i reactivant mecanismes de rodatge a plaça... tot va lleuger, tot va rotant, diada petita però amb els trets identitàris al puestu... un lleuger retorn a la normalitat, d'obligatòria suavitat per marcar un camí que poc a poc haurà d'anar sent més ascendent...

i un bon gest pel company MEIX, al qual desitgem recuperar aviat en el nostre dia a dia... la teva lluita és la nostra, pàjaru!!

nois va, abril, castells!!

les fotos, de l'antoni coll...

#gangmatalasser

el darrer orgull...

en solitàri, plaça de les cols i amb llumetes de nadal... així toca tancar la millor temporada de sempre... acumulant fites i registres però amb un deute històric que no ens podem (ni volem) permetre...

el nostre castell insignia ha quedat sepultat darrere un reguitzell de rècords i marques... són molts 5d8 i més castells de 9 dels que haguèssim sommiat, però queda pel mig penjat el nostre límit dels mals moments, la nostra taula de salvació, el 2d8f... hem estirat una setmana més d'assaig per resoldre'l, són 17 temporades consecutives mantenint-lo, hi ha cops que és obligat mirar enrere i rendir comptes amb tu mateix i amb la història que t'ha portat fins avui...

obrim de 4d8, que resolem per 19è cop enguany... és una quantitat molt important, assolida amb certa naturalitat... el comportament d'aquest castell a aquestes alçades ja no té misteris encara que sempre hi forcem canvis...

l'estadística és freda però evidencia que en les darreres 3 temporades n'hem descarregat tants com els acumulats en les 8 anteriors... i a mi no em surt altra cosa que encabir-lo com una de les possibles explicacions a perquè la colla assumeix de diferent manera els reptes superiors...

per segona ronda deixem el 2d8f, castell que hem pulit de forma insistent en les darreres 4-5 setmanes i que havia d'anar a plaça el diumenge passat... ja des dels compassos inicials va transmetent sensacions estranyes a l'encaix de folre i terços... quan comença a pujar la canalla sembla haver-se degradat de cop i malgrat hi col·loquem acotxador recollim amb velocitat... al final patim per desmuntar, però veiem ràpid que és qüestió d'ajustar millor les mides...

repetim, aquest cop el lliguem molt bé, el peu treballa a gust, el folre molt més compacte i el castell es carrega amb aparent senzillesa, la descarregada, amb una canalla perfecta, sota unes escales de la catedral prou plenes és l'homenatge al qual aspiràvem, dòna valor al que representa el 2 folrat... la colla s'agrada, ara sí celebrem un any completíssim...

molts dels nostres avui descarregaven el seu primer 2d8f, malgrat és el 51è de la colla, però d'ençà Sant Magí del 2009 no l'havíem tornat a tocar... massa dies estancats en la xifra, n'haurem d'aprendre, avui l'hem salvat fent un sobreesforç que hem de saber llegir al futur...

acabem amb un 7d7 lleugeríssim, castell lúdico-festiu, debutant canalla, és el darrer castell de l'any, el degustem...

sortim de plaça conscients que preferiríem no acabar un any així... qüestió dinàmiques... la del 2011 ens ha conduït a resoldre amb orgull el 2 folrat en solitàri i fora de calendari...

somriures carrer major avall... que no triguin massa en repetir-se!

les fotos, de l'antoni coll, un any ple de fotos!

#gangmatalasser

#CASTELLPREFE

#SOU_LA_PUTAÒSTIA