en solitàri, plaça de les cols i amb llumetes de nadal... així toca tancar la millor temporada de sempre... acumulant fites i registres però amb un deute històric que no ens podem (ni volem) permetre...
el nostre castell insignia ha quedat sepultat darrere un reguitzell de rècords i marques... són molts 5d8 i més castells de 9 dels que haguèssim sommiat, però queda pel mig penjat el nostre límit dels mals moments, la nostra taula de salvació, el 2d8f... hem estirat una setmana més d'assaig per resoldre'l, són 17 temporades consecutives mantenint-lo, hi ha cops que és obligat mirar enrere i rendir comptes amb tu mateix i amb la història que t'ha portat fins avui...
obrim de 4d8, que resolem per 19è cop enguany... és una quantitat molt important, assolida amb certa naturalitat... el comportament d'aquest castell a aquestes alçades ja no té misteris encara que sempre hi forcem canvis...
l'estadística és freda però evidencia que en les darreres 3 temporades n'hem descarregat tants com els acumulats en les 8 anteriors... i a mi no em surt altra cosa que encabir-lo com una de les possibles explicacions a perquè la colla assumeix de diferent manera els reptes superiors...
per segona ronda deixem el 2d8f, castell que hem pulit de forma insistent en les darreres 4-5 setmanes i que havia d'anar a plaça el diumenge passat... ja des dels compassos inicials va transmetent sensacions estranyes a l'encaix de folre i terços... quan comença a pujar la canalla sembla haver-se degradat de cop i malgrat hi col·loquem acotxador recollim amb velocitat... al final patim per desmuntar, però veiem ràpid que és qüestió d'ajustar millor les mides...
repetim, aquest cop el lliguem molt bé, el peu treballa a gust, el folre molt més compacte i el castell es carrega amb aparent senzillesa, la descarregada, amb una canalla perfecta, sota unes escales de la catedral prou plenes és l'homenatge al qual aspiràvem, dòna valor al que representa el 2 folrat... la colla s'agrada, ara sí celebrem un any completíssim...
molts dels nostres avui descarregaven el seu primer 2d8f, malgrat és el 51è de la colla, però d'ençà Sant Magí del 2009 no l'havíem tornat a tocar... massa dies estancats en la xifra, n'haurem d'aprendre, avui l'hem salvat fent un sobreesforç que hem de saber llegir al futur...
acabem amb un 7d7 lleugeríssim, castell lúdico-festiu, debutant canalla, és el darrer castell de l'any, el degustem...
sortim de plaça conscients que preferiríem no acabar un any així... qüestió dinàmiques... la del 2011 ens ha conduït a resoldre amb orgull el 2 folrat en solitàri i fora de calendari...
somriures carrer major avall... que no triguin massa en repetir-se!
les fotos, de l'antoni coll, un any ple de fotos!
#gangmatalasser
#CASTELLPREFE
#SOU_LA_PUTAÒSTIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada