l'inici del 12...

el sant jordi casteller tarragoní sempre ens genera conflictes a l'hora de planificar... per la naturalesa pròpia del dia i la disposició al calendari... per allò de ser massa aviat, amb poca pressió, lluny dels següents dies d'estimulació... a mesura que s'acosta la data un no té massa clar si la colla vol o no donar la passa als castells d'exigència o prefereix la comoditat de qui vol créixer en seguretat durant un temps abans de donar el salt...

enguany ens hi presentem amb una dinàmica d'assaig molt marcada per un inici que té molt a veure amb com acabem la temporada passada... els darrers divendres han fixat clarament la passa i la colla va a la rambla assumint que tornem a atacar el castell de 8...

i de fet, fa uns quants anys (2008 darrer cop) que no trobem aquesta anticipació... amb la curiositat afegida que al llarg de la darrera dècada, el castell escollit - quan ens ho hem pogut plantejar- sempre ha estat el 3...

el format de la diada repeteix el patró de l'any passat... mirant de beneficiar l'espectador, 3 castells, 4 colles i 45' per resoldre... campi qui pugui... model interessant, que obliga a les colles a ser endreçades i prioritza l'espectacle per sobre de tot...

seguim abonats a 5d7 i 4d7ag... estructures amb els quals estem invertint moltes hores i esforços en aquest inici d'any... rodats i lleugers per dalt... tot i assumir que són castells sense misteri, la mentalitat és excel·lent...

enfrontem el 4d8 en segona ronda... tanquem un molt bon peu i de seguida anem amunt... fins posar dosos no hi ha massa complicacions, es percep convicció... la posada en acció dels petits és un pèl més lenta de l'habitual (allò del primer dia...), però sincerament no hi ha massa més a destacar... és un molt bon primer castell de 8 de la temporada, d'una qualitat que no tenim per costum oferir en ple abril... al tronc no hi ha concessions, fórmules conegudes, tot similar a no fa pas gaire temps...

acabem amb uns quants minuts de marge al cronòmetre per assaborir la bona feina concentrada en poc més de mitja hora... la teoria marcava l'abril com l'escenari on "anar-s'hi trobant", el matís apareix en definir que ens estem trobant un punt per sobre del que reconeixeríem com a habitual... bé, cal seguir, però bé...

les fotos de la bea (al 4d8 amb espontani inclòs, sorry)...

 #gangmatalasser