esclatar...

no crec massa en la sort... crec en gestionar i en assumir, en llegir i anticipar, en mentalitzar i solucionar... santatecla12 serà per sempre un claríssim exemple de com una colla amb cohesió i voluntat pot capgirar una dinàmica feixuga i convertir-la en una estona màgica...

entrar a plaça, amb els castells tarragonins en plena efervescència i santatecla en diumenge ha costat déu i ajuda... la diada arrenca amb pràcticament mitja hora de retard!...

però un cop allà es percep una clara actitud d'ambició i optimisme... anem últims a les rondes, pràcticament les 2 del migdia quan ens toca... avui, les variables no importen, només importa fer-ho...

tornem a la clàssica sortida, 5d8, és evident la tensió... el castell puja seré i s'atura quan toca... la passada és correcta però el neguit es fa evident a la descarregada... perdem una mica les mides (sempre sota control)... el primer al sac...

hi ha un punt de nervi superior a altres ocasions... però lliguem un pinyot com mai abans i hi munta l'anxaneta que va recular diumenge (és just comentar-ho)... per cert... a l'ivan (baix del 2) li peta la clavícula a la baixada de la canalla... una gesta, la d'aquell SENYOR aguantant allà sota...

es percep molta fam... tenim unes ganes terribles de fer castellets, avui...

calents, ja... a buscar el 3d9f... diumenge hi vam tenir un conflicte evident... treballat a consciència tota la setmana, avui no ha semblat haver-hi cap mirament dels més petits, com si res hagués passat... el castell puja remogut i s'atura amb mida lletja però estable a l'entrada dels dosos... ja d'aquí no marxarà, escoltem l'aleta amb la voracitat de les primeres vegades... tinc una sensació claríssima veient pencar tronc i folre, no s'escaparà... i no s'escapa... patim i celebrem... com ha costat (un mes després) tornar a fer un castell de 9... 

NECESSITÀVEM l'aleta... l'eva fot unes passetes que recordarem sempre i ens descongestiona una acumulació de males vibracions i petits conflictes... al llarg de la setmana, ens hem anat repetint que diumenge passat estava fet tot i la no-participació de l'anxaneta... això, amics, fa de mal justificar... calia treure-ho de veritat, sencer i nítid... calia proporcionar-nos un record més just per d'aquí en endavant... i avui sí...

és el 10è 3d9f descarregat de la història, un dels més madurs, coneixedors ja de limitacions i febleses... guerriller i dur, però el mereixíem... els grans i els petits...  i clavícula, el nostre destí avui, al nin (segon de forru) li surt de lloc... acumulem contratemps (i aquest obliga a corregir el folre del següent dels petardus)...

mai pensem en virar la previsió, 4d9f per cloure, més enllà de les 3 i mitja de la tarda... la colla s'ha desfet de la ràbia i aspira al sostre amb il·lusió i convenciment... gastem un primer peu, però al segon va amunt... igual que al 3 comencem a treballar una mica més aviat del que podíem preveure... però amb la posada en escena dels petits tenim una treva que exprimim al màxim... els 15-20 segons de la carregada són fantàstics, és el resultat de tota la dedicació d'un any plasmat en una imatge... després patim MOLTÍSSIM per fermar-ho al lloc... mentre ángel i jesús recullen i evidencien que avui els nens s'han portat com a bèsties, el tronc i el folre desplega el màxim i ho gasta tot... la descarregada és agònica i ens obliga, però l'ansietat de qui vol demostrar juga en positiu... hi som, de nou, com sempre i com mai...

forcem un debut al baix i al segon... rendiment màxim, complicitat extrema... igual que al 3 de la ronda anterior hi munta un anxaneta que mai havia pujat a un castell de 9... la colla eixampla recursos i assumeix situacions que fa un temps serien impensables...

descarreguem el quatre, el monstre, per tercer cop en un any natural... i el que és més important apareix la TRIPLETA, en versió segon any consecutiu, caríssima, duríssima, fantàstica... evidentment repetida, però és la millor actuació de la colla, la més difícil i la més satisfactòria... hi hem arribat amb millor experiència, assaig i col·lectivitat... quin dia avui per les ratlles nanus!

dues mencions... les millors pinyes que mai hem fet... d'un rosa penetrant i complet... molt emocionant veure els nostres lleials i pencaires homes i dones allà baix... GRÀCIES...

i la canalla, avui ho dic o rebento... aquests nens, comandats per un jesús superguerrer són els que ens han empés fins una tripleta incontestable... AVANT!

 

les fotos, ajuntament, fantàstiques i emocionants, gràcies TONI COLL...

#gangmatalasser

#TRIPLETA#TRIPLETA#TRIPLETA

#JesúsSonGoku

#sóulaputaòstia