mal cos, ahir, sortint de la plaça de la font... és una evidència i seria absurd negar-ho... passa que és obligat esperar els matisos que ofereix la pausa... gran part de la incredulitat de tot plegat ahir deriva de l'assajot - a priori- incontestable del divendres... contundent, convincent, però insuficient a l'hora de la veritat...
arribem a plaça amb el punt adequat, descarregant de sortida un correcte 5d8... sense ser el millor de l'any és útil per despressuritzar i començar a funcionar... les coses evolucionen molt més serenes que dimarts per la diadanacional si bé és cert que mai acabem d'aturar-lo del tot... potser el resolem un pél més lent que de costum i potser se'ns estira un xic per sota; baixant quints penso que avui calia fer-lo més que fer-lo bé... l'empenta adequada, les energies al lloc... primera ronda resolta...
necessitàvem recuperar la CATHEDRAL ratllada i aquí la tenim, descarregada de nou... 5+1 enguany, igualant les 6 aletes de l'any passat (registres històrics de la colla nostra)... seguirem...
en segona enfrontem el 3d9f, anem a buscar el programa de santmagí... lliguem a la primera però és cert que comencem a patir massa aviat, l'encaix de terços i folre dificulta la feina dels quarts i tenim un punt de dinamisme que malgrat tot aconseguim controlar amb l'entrada dels dosos... amb l'acotxador col·locat, l'anxaneta recula i obliga a la colla a un esforç col·lectiu... valoro com a extraordinàri desmuntar un castelldenou des d'allà dalt sense les mides adequades i sense el plus que ofereix l'aleta al múscul...
repetim, és obligat... aquest cop lliguem millor folre i estructura... de fet aconseguim enlairar un dels tresos de major qualitat que ens recordo... canviem peça i posició a canalla... col·loquem dosos amb aparent facilitat i quan sembla que aquest cop reconduïm bé, l'acotxadora se'n desdiu i recull demostrant una desconfiança que ens descol·loca profundament i que no reflexa la realitat del castell... tornem a l'exercici de convicció de qui desmunta un monstre que no s'ha deixat domar... allà ningú abandona el vaixell...
res a dir sobre la canalla, aquests mateixos ens donaran glòria aviat, segur!
quarta ronda, només portem un castell i ja en fa massa estona... problemes evidents i potser més amb el cor que amb el cap, ens animem a buscar el 4d9f... exercici d'autoconvenciment i disposició a la lluita, un intent de demostrar-nos que la feina ha de sortir per algun lloc i que volem jugar amb els grans... passa que el desgast - físic però sobretot mental- apareix... l'aturem, amb sisens col·locats i tota la canalla en ascens, se'ns ha estirat més del que podem permetre'ns... probablement haguéssim carregat però ja no ens val aixó, a aquestes alçades...
3 intents desmuntats de castell de nou... inesperat drama nacional... evidenciant detalls fora de control i febleses... però també capacitat de patiment, voluntat i caràcter col·lectius... la nostra gent s'hi ha deixat la pell mantenir l'esforç baixant castells enormes amb tot dalt... no hem de perdre-ho de vista, arribàvem forts, no ens ha anat bé però hem sabut assumir-ho i continuar entregats a la causa...
cinquena ronda - mai esperes fer-la servir... 2d8f irreductible, la lluita del matalàs... em sento afligit per no poder anar allà sota, patint amb els meus... el descarreguem sense benzina, només per orgull.. és un dia dur, però el simple fet de plantejar un quart folre en una diada que ens arrossega ja per la tercera llarga hora és una petita victòria... el castell es fa dur, però mai perdem la cara...
el pes de la decepció es fa evident tot acabant, probablement no mereixíem aquest desenllaç, però no hem estat fins en els detalls que marquen diferències... autocrítica, assaig i correcció...
marxo sentint que li dec moltíssim a les ratlles, per la fermesa d'una colla que s'està transformant a passes agegantades i que de forma constant transmet sensacions de millora... un luxe anar al combat amb vosaltres!! llepeu-vos les ferides que hi tornem de seguida!!
les fotos del toni coll... gràcies pet tot, de veritat!
#gangmatalasser
#sempre
1 comentari:
Ru! Matalassers! molts anims a tota la colla. Tots els presents a la plaça vam ser conscients del gran esforç que la colla va fer, i tots, fins i tot els que van amb d'altres colors, pensem que no us mereixieu aquest resultat... Una llastima, la veritat, perque els dos tresos els portaveu molt be... En fi, ara toca passar pagina i tornar-hi amb força per santa tecla. Segur que ho aconseguireu! Ara mes que mai... amunt! Abraçada. Gonzalo Peiro.
Publica un comentari a l'entrada