a altafulla ens hi plantem amb un punt (evident i natural) de post-vilafranquisme... la remor a TRIPLETA, el desgast i la satisfacció hi són presents... el divendres anterior fem un bon (i breu) assaig, però la ressaca de tots sants és molt notòria... fa massa pocs dies...
en aquest context apareixem per altafulla un diumenge de novembre... amb bones intencions i previsió de castellot... però plou... aquella pluja que no va inhabilitar la TRIPLETA al penedès, ara ens ensenya l'altre costat de la sort... és un dia massa tapat...
tampoc s'acabaria el món si plou més del compte (portem una ratxa que ens té ja mig farts de diades), però ens hem deixat pel camí un dels castells que a casa nostra té major càrrega de simbolisme... el 2d8f va inèdit enguany... portem un darrer mes on l'hem anat ajustant i després de guanyar combats fantàstics veiem obligatori no perdre el que fa no massa anys era el màxim dels nostres límits...
a plaça, a l'hora acordada tenim gent sota la porxada de l'ajuntament, però ni de bon tros som els que hauríem, és massa aigua la que cau... l'actuació viu pendent d'unes hipotètiques clarianes del meteocat que no semblen arribar... en un respir som capaços d'improvisar una primera ronda a corre cuita (4d8 amb aigüeta i alguna estrena)... però és insuficient pel combat que teníem ganes d'enfrontar...
suspès, cap a casa i la festa major tafullenca (on ens feia gràcia reaparèixer i donar nivell) un altre any serà... haurem de buscar encara un dia més pel 2...
la foto, del toni coll...
#gangmatalasser
#castells_sotalapluja_onlyinIRELAND
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada