clàssica, tombarella i perspectives...

dissabte al vespre vam anar a valls, en el segon de tres dies de feina intensa i consecutiva...

actuàvem a les vivendes de la colla vella... i feia patxoca poder fer castells en un lloc on mai abans s'havia convidat cap altra colla... a més, aparentment semblava una bona opció per preparar un canvi de ritme (si realment haguèssim vist clar això de canviar el ritme)... així, la opció final passava per buscar repetir la clàssica estrenada just una setmana abans, i seguir en la línia del rodatge i la millora de sensacions...

obrim (igual que a altafulla) de 3d8, alineació idèntica... endarrerida la pujada dels enanos, el castell és una mica més lent del què estem acostumats... però pràcticament és la una circumstància objectable... molt satisfets de l'evolució del 3...

en segona, enfrontem el 4d8... aquest cop, configurant una alineació de quarts i quints inèdita, sumat al debut en castell de 8 d'una dos (tercer ex-enxaneta que canvia de posició enguany)... el castell es desenvolupa amb cert neguit per dalt -allò dels nervis- però la situació es controla convenientment amb l'entrada de la canalla petita... després de carregar, i quan semblava que la cosa no tenia massa més història, l'izan (mediàtic acotxador) perd el contacte amb el castell quan enfilava el camí dels quints per, després d'una tombarella històrica, reenganxar-se a l'estructura amb una sola mà... tot i l'esglai majúscul, després de quedar penjat d'una camisa i el tronc treballant per aturar la fuetada, l'homenet ho rematà baixant tranquil·lament del castell de vuit..

l'artista, amb tot just un mes d'experiència en aquestes magnituds, somreia després al racó de la canalla quan li parlaven de similituds selvàtiques i assumptes spidermanescos...

per acabar, tot i l'ensurt, enfrontem de nou el 2d7, que evidencia confiança i no presenta mistèris de cap mena... mateixa combinació que 7 dies abans, mateix resultat...

després dels 2pd5 de rigor, tot avaluant la segona clàssica de l'any com a molt satisfactòria, ens enfrontem amb l'altre objectiu de la tarda (que de fet va esdevenir nit tancada)...

i és que és provable que en el record col·lectiu, la interessant prova de 3d9f de després de la diada pesi més que la pròpia diada... i serà probablement per la combinació de 3 variables... el punt de suficiència exhibit pel tronc reformat, les múltiples variants, debuts i recanvis emprats en moltes posicions del folre i la data del calendari - per aviat- on aconseguim aquesta mena de prova... veurem on ens porta tot això...

les fotos de la bea, el molera i l'emilio (que va pillar el moment volteretil exacte!) ...