pugem el primer esglaó...

per sant joan, diada habitualment trascendent en les nostres temporades, tocava corregir les errades de la poc afortunada visita a reus del passat cap de setmana i intentar posar una marxa més, sobretot a nivell psicològic i motivacional...

la feina prèvia sembla que aquest cop sí facilita alguns dubtes i encarem la diada amb una mentalitat molt més resolutiva que al debut 2010 en castells de 8...

obrim de 5d7, castell que aprofitem dia a dia per provar moltes coses alhora i que ahir buscava mentalització i evidències per reptes superiors amb aquesta estructura... molt bona pinta!

a segona ronda enfrontem el 4d8, mateixa disposició que reus, cobrint una absència a quints i un intercanvi de lloc de 2 dels terços... realment la imatge fins la carregada és molt millor que dissabte i el treball per dalt és efectiu... la lenta ascenció de l'acotxadora ens penalitza a la baixada i al castell li sobra ben bé mig minut... patim per mantenir la posició però avui no el deixem escapar... primer al sac, ara sí... debuten descarregant-lo un baix, un terç, una quint, un dels dosos i les dues cries... es dona la circumstància que alineem 2 segons i 2 dels terços de l'intent de 4d9f de fa uns mesos a segons i terços d'aquest 4d8, curiós concepte aquest nostre...

la injecció de confiança és suficient com per assumir el repte de continuar amb el programa de màxims... anem a pel 3d8, que va robust per sota i inèdit per les alçades... el castell es controla amb més docilitat que el 4 i a dalt hi ha zero complicacions... debuta el pom sencer i una quint, la veritat és que ni es nota... la xoieta llueix com sempre, al mateix lloc on l'havíem deixat, veurem com la fem evolucionar... quin orgull el 3 ratllat!

i per acabar tornem amb els 2 pilars de 5 (amb la secreta aspiració d'ampliar-los en número col·lectiu en breu), hi muntem les acotxadores que no han pogut pujar als castells... l'equip de canalla està eufòric i no n'hi ha per menys, avui han debutat (a part dels dossos) dues parelles diferents d'acotxadors i anxanetes de 8...

i de fet, la colla hauria d'estar-ne contenta, hem donat dues passetes endavant de cop... però no és el moment de caure en excessives alegries, la diada del serrallo toca JA i la línia s'ha de tornar a ensenyar...

hem arrencat motors i això ja no s'ha d'aturar! som-hi!!

les fotos de l'antoni coll i la beatriz argüeso (increïble quantitat i qualitat de material de cada actuació), l'albeta-family s'està convertint en una revelació!!