després del (sense cap mena de dubte) millor assaig del que portem d'any, ens plantàvem a la festa major de sant pere amb la sensació que era el dia propici per canviar el ritme i deixar el llarg període d'aclimatació i els castells de rodatge...
els ànims i el gruix de camises desplaçades semblaven convidar a l'optimisme, abans de començar...
i arrancant amb el 5d7, aconseguiem tensar una mica el múscul i confirmar que els poms petits esperaven, preparats, els reptes...
però a segona ronda vam grinyolar... encetàvem temporada seriosa alçant el 4d8 (inusual presència abans que el 3, pot ser des del 2002?) i el resultat va ser decebedor... el 4, que oferia molt bones sensacions al pati, va patir des de l'entrada de dosos i es va mostrar molt nerviós en la connexió de moltes peces... cau poc després de l'aleta, de manera estranya, sense defensa possible...
vam pagar cara una mentalització a totes llums insuficient i la mala gestió d'alguns petits detalls... malgrat tot, castell de vuit carregat amb estrenes (parcials, de moment, i que segur seràn debuts complets en breu)... ni estem acostumats a caure al juny, ni a donar aquesta mena de passos en fals...
per acabar afrontem un 4d7ag de circumstàncies, que tirem endavant de mala manera...
la caiguda ha minvat la moral de la part alta del castell... hi ha molta feina en els darrers mesos i aquest revés no l'esperàvem, ens arriba massa tendres... veurem com som capaços d'absorvir el cop...
les fotos, de l'antoni coll...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada