(perqué titolar "sua, lluita i xala... en l'ordre que prefereixis" em semblava una mica llarg... vale?) l'èpica, novament va aparèixer per les cols... en dimecres al migdia, amb ple a vessar a les escales, amb calor desmesurada, amb sensacions múltiples tot acostant-se l'hora de la veritat...
concentració de les de importants al local, abans de moure'ns... girant el cap, santa anna amunt la cosa fa la pinta de les grans ocasions...
el plà està marcat... tothom comença a fer la seva diada particular... anem tercers...
obrim de 2d8f, en la típica decisió que pot generar controversia, però que al cap i a la fi és la manera habitual com hem plantejat les diades dels últims anys on ha tret el cap el castell de nou.... i la idea, en veritat, era la mateixa...
la de l'any anterior sense anar més lluny... la diferència, el rodatge del 2 (al 2008 teníem el 2d8f pel juliol) i les complicacions per trobar l'alineació definitiva que ha sortit a plaça... finalment (i és probable que gràcies a un important control dels detalls) el primer castell "complex" de la temporada no ofereix excessiva resisitència... la pujada és tranquila i va consolidant un folre com el dels grans dies (folre on "segones files" es tornen primers espases... i fantàstic!).. el tronc va fent-li el manteniment al castell, sense grans estridències, la canalla àgil i precisa resol per dalt, mentre els terços s'estiren sense perdre el control... la descarregada és prou plàcida, primer de l'any... múscul tens, nervi asserenat...
el repte, segona ronda, 3d9f... tenim molt clar que aquest castell es domina amb el cap... portem treballant de coco fa molts dies... hi ha ganes i comptes pendents... a ningú escapa que la feina acumulada és sensiblement inferior a l'any passat (qüestió de números i dinàmiques)... però hi ha actitud... l'equip de segons-homes-crosses es mostra impassible davant els peus que no valen... la tercera és la bona... compacte de folre, sensacions similars a batalles passades... aquesta vegada tothom comença a treballar molt aviat, però ningú li perd la cara al denou... abans de carregar passem per un moment delicat, però els petits (com a motos) donen oxígen... el folre obre les orelles per sentir l'aleta, la feina dura comença als pisos intermitjos... hi ha problemes però la lluita és constant, cadascú comença a evocar les seves coses, ombres i llums... els crios llepen folre, els dosos baixen amb les pulsacions a mil per hora... serem capaços de tornar-ho a fer?
i SÍ, ho aconseguim... i si fa un any els meus crits eren "salvatge!" aquest any tenia un nuset a l'estòmac... molt gran, amiguets... passem una pàgina, tenim capacitat per obrir-ne una altra...
el castell porta canvis... a diferència dels 4 anteriors (d'ençà santa tecla 2007)... la soca veu moltes modificacions al nucli (baix, agulles...), al folre hi debuta un segon, una crossa i hi ha canvis a mans i als homes del darrere... per dalt es repeteix alineació amb nou sisé... el pom de dalt, regenerat... els dosos es reivindiquen i esborren fantasmes i els crios (els dos) eleven el seu límit d'una forma brutal... hem renovat la fornada i seguim en la línia del 9...
la colla ha rendit al màxim, l'esforç és gran, sense renúncies, sense rendició... revalidem galons, de nou descarregat, tercera temporada consecutiva... es veu que això encara genera sorpreses majúscules...
però toca rematar, i el 4d8 és el camí (únic, de moment)... es planteja una estructura sense la gent del pilar, amb debut a dosos (estupendu!) i canvis a canalla... ben resolt, una mica a la nostra, clar... les mides preses... opció de futur prou evident...
i després, pilars... més pilars per la tarda... de totes mides i colors...
despedim sant magí, la colla ha respós com sempre i com mai... si mantenim això que avui hem portat entre mans, els límits els posarem nosaltres mateixos...
i lo meu, particular... dic o rebento... sense res institucional, només ru...
anna, mai i mireia; sacrificades i forçades sovint a no olorar castell, fent feina fosca de canalla, massa sovint poc valorada, gràcies... vau aconseguir procurar-nos un parell d'avionetes-mísil que ens van portar a la glòria...
xarli, aquest castell és TEU... un petó...
20 comentaris:
certament Xarli, jo m'hi afegeixo, perquè a pesar de tot has estat aquí amb nosaltres donant-nos força per mirar endavant i amunt...
joan
jo titularia "Amb tres collons"
Pedro
La colla té ganes de dos de vuit amb folre el cap de setmana..
enhorabona nen, a tú i a la resta de la colla, simplement genial i a més després del penúltim tram de temporada passada, heu sabut redreçar! el treball q es fa a cada equip de canalla en casos com el vostre és digne d'admirar, felicitats a ells també!
si si aquest és de la xarli!
Todavia falta mucho por sufrir y por sudar. TRANKIS.
VISCA LA COLLA , sergio
Gran diada! Felicitats !!! Tot això són premis als esforços i la feina ben feta. Com molt bé has escrit: "els límits els posarem nosaltres mateixos...".
Endavant cracks!
Òscar
Vilafranca
aquest 3de9 te que anar dedicat a la GRAN carla, que es la que va patir mes l'any passat, i encara es la que pateix mes,i tambe aquest 2 dosos(aix i hayder) que tan injustament crec que van ser tratats per part de alguns l'any passat.
tete
No sabeu com ens anava el cor a les gralles, i a la descarregada no sabia cap on anar ni que fer, llàgrimes i euforia. Aquest castell l'hem patit pero l'hem fet com els xiquets sempre em fet, amb valentia i amb l'orgull de ser ratllats. Un cop més en heu donat l'oportunitat de tocar un castell de 9. Nosaltres no ens cansarem mai de tocar-vos "matalassers", sempre estarem alli entonant : SOL, SOL, SOL, RE, MI...
Laura
Aixó Laura a les fotos del magnific 3de9f es veu, ja que a la carregada del castell hi ha una gralla que no toca... l'emoció que pot amb tots!!
Per cert, algú sap quina edat té la persona més jove d'aquest folre? Hem sembla que hem baixat una barbaritat la mitjana d'edat del nostre folre... ru ahi queda per les teves estadístiques!!
i VISCA ELS XIQUETS!!!!
Jbc:
Felicitats a TOTS!!!
Per tu aquest 3d9f "Xali Wey".
Aixo nomes a fet que començar dema mes!!!!
Molt bo pedro, el títol, podríem afegir, Al "Coco" se li indigesta la diada".
Carla per tu i la Malen (que també ho va passar malament)
Ruben G.
Està clar Yolanda, la persona més JOVE (xD) del folre es el segon lateral "improvisat" però no menys eficient,Júnior (16).
Ara, la mitja d'edat ja ho deixo en mans del compi Ru...
Mireia
no només s'ha rebaixat la edat, respecte al folre del 2007 hi ha 13 canvis (1/3 de la gent!!)
ton, siscu, lainez, alex, marc, vicenç, mireia, junior, jaume, fred, xavi sole, luisja, feijoo
tot i aquests canvis però la eficàcia segueix sent la mateixa ja que el nucli principal (2ns, crosses, hdd, i 1rs daus laterals i mans) nomes hi ha hagut 3 canvis)
al lloro!
oriol
Ah se, m'oblidava, collonuts sara moi aix i hayder. Sou la ostia!!!!
Ruben
Videos al Youtube:
Pilar caminant
http://www.youtube.com/watch?v=KzQBfRODJNk
3d9f
http://www.youtube.com/watch?v=uT4wFDVrlEI
Salut i Republica
Bones a tothom.
Sincerament alguna cosa dins el meu maltractat cervell em deia que no ho aconseguiríem, tenia la sensació que hi havien caquetes, però noi, quina exhibició d'orgull, carisma i potència em tornat a demostrar. Senzillament hem tornat a demostrar al món sencer qui collons som i de que estem fets. Som els putus amos, que carai.
Dues coses més:
- Crec que no ajuden gens a la Colla els comentaris que fan referència a posicions dins la pinya, comentaris tipus: és el meu quart 3d9f dalt del folre... Senyors, hem de tenir clar que els Castells els fem tots i NINGÚ és imprescindible, hem de fer sentir a tothom important i més si volem que del pati no marxi ningú i molt més si volem que vingui més persones...
- Entenc, que no practico, que individualment es feliciti a alguna persona de l'altre entitat, el que no puc concebre com a Matalasser és que es feliciti a tot el grup (per molt collonut que ho hagin fet). Reconèixer és una cosa, perquè els Castells allí estan, però felicitar? No n'heu tingut prou amb trenta anys de mentides, no et ratllis, la nit és jove, el futur és jove, Tarragona+la jove = 5d9, i mil mogudes més? Amb tot els respectes, però no ho entenc.
No us deixeu envescar.
I ara més que mai, VISCA ELS XIQUETS!!!
Hem sigut, som i serem.
Enrik Ramon Guim i Domènech.
PD: M'afageixo rotundament a totes les mostres de gran carinyu cap a la Carla, Malen i a tota la Gran Canalla que tenim. Aquests si que són macos. També agraïr als del Serrallo per la seva gran aportació, sou unes grans persones...
Paraules espectaculars sempre les del Guim gran.
EN SAP, L'ENRICOT
Avui t'he trobat a faltar...
L'únic secret de les meves paraules és que s'escriuen amb el cor. És el que em diferencia dels que anomenen els científics èssers racionals.
Que us acabeu de passar molt bé!!!
Salut i Avant amic!!!
ruben rectifico,dedicat a la gran carla,i familia sabater casals, a la malen i laura(quin gran any)i a la resta dels petits.
tete
Publica un comentari a l'entrada