dissabte al local...

intensíssima setmana de feina... després de vacances, buscant recuperar el ritme post-concurs... un parell d'assajos fructífers culminats immediatament  per actuació de rodatge amb camisa...

teníem ganes de mirar d'apretar una mica, però entre les baixes que acumulem i la condició INDOOR de la diada (previsions locals de temporal al vespre), ens acabem conformant amb buscar la clàssica... gralles dins el local, aquella extranya sensació...

encetem amb un 4d8 que resulta un dels millors de l'any i on s'hi perceben clares perspectives de futur... en segona 3d8 que porta diversos retocs als pisos de sota, incloent-hi el debut del terç de la rengla... per deixar-ho enllestit amb un 2d7 d'alineació poc habitual...

evidentment la idea inicial passava per buscar cathedral, passa que aquest és el punt on apareixen les típiques excuses de cap de colla (clima, context, absències) i acabem rebaixant expectatives... el que sí sabem resoldre positivament és la prova d'assaig que portàvem en cartera pel final de la diada... bé...

la setmana de reubicació, excel·lent... canvi de marxa i endavant, VA!

fotos de toni coll...

#gangmatalasser

#YEAH

concurs '12

i arribà el dia... tot un any de mil converses a la feina, de mil teories amb els amics... CONCURS DE TARRAGONA...

això sí, parlar de concurs al matalàs és fer-ho d'una endèmica combinació de catàstrofes puntuals i conflictes xipiriflàutics... 

i això que enguany hi arribàvem com mai abans, amb ganes de gaudir i dominant mentalment el repte pel qual ens disposàvem... just a 2 setmanes de repetir la nostra millor diada històrica i després d'aconseguir acumular encara més i millors sensacions i perspectiva...

entrem a plaça amb un esperit diferent d'altres vegades... hi ha disposició i voluntat... obrim de 5d8, anunciat i conegut... torna a formar amb alguns dels canvis que fa setmanes treballa intensament la colla... lliguem la que probablement serà la pinya més gran que mai hem fet... la CATHEDRAL es destapa efectiva i combina els trets que fan que ens la mirem amb ulls amorosos... hi tenim esperances, i la colla treballa amb vehemència... 

descarregant veig un col·lectiu que s'agrada, que creu en sí mateix i que potser peca de no reflexionar prou... en aquell moment el cincdevuit és el millor castell que mai hem completat a la plaça de braus... sembla un tràmit però en cap cas... usem l'objectiu que va generar problemes al darrer concurs per encetar aquest i enfrontar el dia amb calma i confiança... hi ha un salt gegant entre la imatge de la colla que érem i la que som...

però a partir d'aquí s'enceta el "no hem estat fins"... havent temut mil cops l'afectació de perdre el fil en una diada així, és precisament el que ens passa... lliguem un parell de peus dolents de 3 i toca anar amunt sense convicció... el resultat és un intent desmuntat dels que passen factura... 

bàsicament perquè quan hi tornem, fa més de dues hores que no escoltem aleta i ens hem quedat despenjats de la dinàmica del jorn, fem com que no passa res, però afecta... enfrontem 3d9f en tercera ronda i la plaça bullint castells però ja sota el sol... ferm de folre però amb complex encaix entre terços i quarts... dosos i acotxador hi arriben d'una revolada, però l'anxaneta se'ns ha quedat endarrerit... carregant penso que ja són massa "peròs" i el 3 és un castell molt límit... caiem sense massa marge de lluita, amb la part de dalt del castell en prou bona condició... 

hi debuten un segon i un dos i tot just és la primera caiguda de castell de nou d'ençà santmagí'10 i genera incògnites... revisem i seguim, aquí cal demostrar on som...

la colla es disposa pel 4d9f, tercera ronda... amunt sense estar mai còmodes, es percep aviat la duresa i hem d'aplicar-hi molta intensitat just des del principi... el castell evoluciona lleig, rebent trompades i proposant-hi solucions sobre la marxa... quan sembla que no ho superarem mantenim en positiu, la carregada ofereix una petita treva, tant petita que acabem perdent el castell quan començàvem a creure que potser havia passat el pitjor i la canalla llepava el folre...

no teníem el cromo del quatre carregat, i ens aporta la primera tripleta-incompleta... és el cinquè castell de nou de l'any... mig ple? mig buit?

són coses que passen, caure de castell de nou resulta inevitable (estadísticament parlant i per quasi tothom...) i en algun moment li havia de succeir a aquesta colla ben acostumada... ens enduem una bona dosi d'aprenentatge i humilitat de la TAP... aquest escenari que tampoc ens ha estat especialment propici aquest cop...

 

o almenys fins que veus aquesta foto,

 

i penses que és TRIPLETA, en tot cas... collons! si somrius quan mires i recordes!... la millor diada que mai hem fet al concurs... la primera vegada que vam fer 2 castells de nou alhora tot i caure... i somriurem, creieu-me, quan recordem que aquell diumenge ens vam fer una mica més grans...

i la voluntat de posar el sostre operatiu de la colla un xic més endavant ens ha d'empènyer de forma incontestable... això no acaba, SOM-HI!

les fotos de toni coll i bea argüeso, insuperables!

#gangmatalasser

#TRIPLETAlternativa

(i #georgianato a tope!)

vespellejant...

matinal de relax i castells... habitual cita a vespella (enguany una mica menys estival), amb perspectives de rodatge senzill i repartiment de minuts...

5d7, 2d7, 4d7 i pilars múltiples... castells que la colla etiqueta com d'assaig i on busquem resoldre petites inversions de futur... bé...

una mica de distensió dominical per cloure aquesta setmana d'un sol assaig i mig descans post-santatecleru...

però la cosa se'ns posarà seriosa rapidíssim... dimarts, dijous i divendres seràn intensos i diumenge tornarem a buscar màxims... anem-hi que no ha estat res!

foto del toni coll...

#gangmatalasser

#concursISCOMING 

final de festes...

amb la històrica diada de la mercè s'acaba santatecla'12... malgrat no tractar-se d'una diada de màxims l'escenari és magnífic, el marc incomparable i s'hi viu un caliu com ben poques diades assoleixen...

passa que la suma de factors, la dinàmica d'aquestes festes tarragonines (sostingudes gairebé de forma exclusiva pel fet popular), l'èxit de les diades castelleres i la disposició no laborable de la mercè; ha generat un situació quasi insostenible... la densitat de públic frega el límit, la comoditat és inexistent... faríem bé en repensar una diada on desplaçar castellers per plaça esdevé una complicació màxima... les colles hauríem de poder accedir i moure'ns per LesCols sense pertorbar la salut ni l'estat anímic d'una afició entregada però enllaunada... mirem-ho tots o morirem d'èxit...

les nostre intencions sempre passen per dur-hi un nivell adequat amb la realitat de la colla... enguany hi hauria d'haver tocat castell de 8 i mig però no ho hem sabut gestionar com a colla... entrar 200 tios en fila des de 40 metres de distància i cantar correctament una pinya de castell complex ens suggeria no complicar-nos l'existència... hem renunciat a l'objectiu i busquem castells més elementals...

obrim de 4d8 (gastem un peu per la impossibilitat en l'accés al castell de part de la canalla!!), hi debuta un munt de gent en posicions de mèrit de la pinya, un segon i munten soles les dosos petites... per plantejar en segona ronda un 3d8 que també porta estrenes al nucli (baix inclòs)... castells més que consolidats...

després toca el que el gruix de la ciutat vol veure avui... el pilar caminant... pruden-david-sara-unai, amb l'entrada a caminar del monti just a l'inici de la plaça de la font... moltíssima gent al llarg del recorregut... avui ha costat baixar-lo... el contratemps de la lesió de sara l'11S l'ha obligat a un sobreesforç avui amb poc assaig en aquestes darreres setmanes (bé, xiqueta!)... però arribem, que és el que compta i satisfà la colla...

  

recollim la faixa, fins aquí una santa tecla que vam començar amb complicacions i hem acabat amb la sensació que això encara pot anar a més... parell de dies de descans i a seguir!!

les fotos de la bea argüeso...

#gangmatalasser

#tarragoninament

esclatar...

no crec massa en la sort... crec en gestionar i en assumir, en llegir i anticipar, en mentalitzar i solucionar... santatecla12 serà per sempre un claríssim exemple de com una colla amb cohesió i voluntat pot capgirar una dinàmica feixuga i convertir-la en una estona màgica...

entrar a plaça, amb els castells tarragonins en plena efervescència i santatecla en diumenge ha costat déu i ajuda... la diada arrenca amb pràcticament mitja hora de retard!...

però un cop allà es percep una clara actitud d'ambició i optimisme... anem últims a les rondes, pràcticament les 2 del migdia quan ens toca... avui, les variables no importen, només importa fer-ho...

tornem a la clàssica sortida, 5d8, és evident la tensió... el castell puja seré i s'atura quan toca... la passada és correcta però el neguit es fa evident a la descarregada... perdem una mica les mides (sempre sota control)... el primer al sac...

hi ha un punt de nervi superior a altres ocasions... però lliguem un pinyot com mai abans i hi munta l'anxaneta que va recular diumenge (és just comentar-ho)... per cert... a l'ivan (baix del 2) li peta la clavícula a la baixada de la canalla... una gesta, la d'aquell SENYOR aguantant allà sota...

es percep molta fam... tenim unes ganes terribles de fer castellets, avui...

calents, ja... a buscar el 3d9f... diumenge hi vam tenir un conflicte evident... treballat a consciència tota la setmana, avui no ha semblat haver-hi cap mirament dels més petits, com si res hagués passat... el castell puja remogut i s'atura amb mida lletja però estable a l'entrada dels dosos... ja d'aquí no marxarà, escoltem l'aleta amb la voracitat de les primeres vegades... tinc una sensació claríssima veient pencar tronc i folre, no s'escaparà... i no s'escapa... patim i celebrem... com ha costat (un mes després) tornar a fer un castell de 9... 

NECESSITÀVEM l'aleta... l'eva fot unes passetes que recordarem sempre i ens descongestiona una acumulació de males vibracions i petits conflictes... al llarg de la setmana, ens hem anat repetint que diumenge passat estava fet tot i la no-participació de l'anxaneta... això, amics, fa de mal justificar... calia treure-ho de veritat, sencer i nítid... calia proporcionar-nos un record més just per d'aquí en endavant... i avui sí...

és el 10è 3d9f descarregat de la història, un dels més madurs, coneixedors ja de limitacions i febleses... guerriller i dur, però el mereixíem... els grans i els petits...  i clavícula, el nostre destí avui, al nin (segon de forru) li surt de lloc... acumulem contratemps (i aquest obliga a corregir el folre del següent dels petardus)...

mai pensem en virar la previsió, 4d9f per cloure, més enllà de les 3 i mitja de la tarda... la colla s'ha desfet de la ràbia i aspira al sostre amb il·lusió i convenciment... gastem un primer peu, però al segon va amunt... igual que al 3 comencem a treballar una mica més aviat del que podíem preveure... però amb la posada en escena dels petits tenim una treva que exprimim al màxim... els 15-20 segons de la carregada són fantàstics, és el resultat de tota la dedicació d'un any plasmat en una imatge... després patim MOLTÍSSIM per fermar-ho al lloc... mentre ángel i jesús recullen i evidencien que avui els nens s'han portat com a bèsties, el tronc i el folre desplega el màxim i ho gasta tot... la descarregada és agònica i ens obliga, però l'ansietat de qui vol demostrar juga en positiu... hi som, de nou, com sempre i com mai...

forcem un debut al baix i al segon... rendiment màxim, complicitat extrema... igual que al 3 de la ronda anterior hi munta un anxaneta que mai havia pujat a un castell de 9... la colla eixampla recursos i assumeix situacions que fa un temps serien impensables...

descarreguem el quatre, el monstre, per tercer cop en un any natural... i el que és més important apareix la TRIPLETA, en versió segon any consecutiu, caríssima, duríssima, fantàstica... evidentment repetida, però és la millor actuació de la colla, la més difícil i la més satisfactòria... hi hem arribat amb millor experiència, assaig i col·lectivitat... quin dia avui per les ratlles nanus!

dues mencions... les millors pinyes que mai hem fet... d'un rosa penetrant i complet... molt emocionant veure els nostres lleials i pencaires homes i dones allà baix... GRÀCIES...

i la canalla, avui ho dic o rebento... aquests nens, comandats per un jesús superguerrer són els que ens han empés fins una tripleta incontestable... AVANT!

 

les fotos, ajuntament, fantàstiques i emocionants, gràcies TONI COLL...

#gangmatalasser

#TRIPLETA#TRIPLETA#TRIPLETA

#JesúsSonGoku

#sóulaputaòstia