concurs '12

i arribà el dia... tot un any de mil converses a la feina, de mil teories amb els amics... CONCURS DE TARRAGONA...

això sí, parlar de concurs al matalàs és fer-ho d'una endèmica combinació de catàstrofes puntuals i conflictes xipiriflàutics... 

i això que enguany hi arribàvem com mai abans, amb ganes de gaudir i dominant mentalment el repte pel qual ens disposàvem... just a 2 setmanes de repetir la nostra millor diada històrica i després d'aconseguir acumular encara més i millors sensacions i perspectiva...

entrem a plaça amb un esperit diferent d'altres vegades... hi ha disposició i voluntat... obrim de 5d8, anunciat i conegut... torna a formar amb alguns dels canvis que fa setmanes treballa intensament la colla... lliguem la que probablement serà la pinya més gran que mai hem fet... la CATHEDRAL es destapa efectiva i combina els trets que fan que ens la mirem amb ulls amorosos... hi tenim esperances, i la colla treballa amb vehemència... 

descarregant veig un col·lectiu que s'agrada, que creu en sí mateix i que potser peca de no reflexionar prou... en aquell moment el cincdevuit és el millor castell que mai hem completat a la plaça de braus... sembla un tràmit però en cap cas... usem l'objectiu que va generar problemes al darrer concurs per encetar aquest i enfrontar el dia amb calma i confiança... hi ha un salt gegant entre la imatge de la colla que érem i la que som...

però a partir d'aquí s'enceta el "no hem estat fins"... havent temut mil cops l'afectació de perdre el fil en una diada així, és precisament el que ens passa... lliguem un parell de peus dolents de 3 i toca anar amunt sense convicció... el resultat és un intent desmuntat dels que passen factura... 

bàsicament perquè quan hi tornem, fa més de dues hores que no escoltem aleta i ens hem quedat despenjats de la dinàmica del jorn, fem com que no passa res, però afecta... enfrontem 3d9f en tercera ronda i la plaça bullint castells però ja sota el sol... ferm de folre però amb complex encaix entre terços i quarts... dosos i acotxador hi arriben d'una revolada, però l'anxaneta se'ns ha quedat endarrerit... carregant penso que ja són massa "peròs" i el 3 és un castell molt límit... caiem sense massa marge de lluita, amb la part de dalt del castell en prou bona condició... 

hi debuten un segon i un dos i tot just és la primera caiguda de castell de nou d'ençà santmagí'10 i genera incògnites... revisem i seguim, aquí cal demostrar on som...

la colla es disposa pel 4d9f, tercera ronda... amunt sense estar mai còmodes, es percep aviat la duresa i hem d'aplicar-hi molta intensitat just des del principi... el castell evoluciona lleig, rebent trompades i proposant-hi solucions sobre la marxa... quan sembla que no ho superarem mantenim en positiu, la carregada ofereix una petita treva, tant petita que acabem perdent el castell quan començàvem a creure que potser havia passat el pitjor i la canalla llepava el folre...

no teníem el cromo del quatre carregat, i ens aporta la primera tripleta-incompleta... és el cinquè castell de nou de l'any... mig ple? mig buit?

són coses que passen, caure de castell de nou resulta inevitable (estadísticament parlant i per quasi tothom...) i en algun moment li havia de succeir a aquesta colla ben acostumada... ens enduem una bona dosi d'aprenentatge i humilitat de la TAP... aquest escenari que tampoc ens ha estat especialment propici aquest cop...

 

o almenys fins que veus aquesta foto,

 

i penses que és TRIPLETA, en tot cas... collons! si somrius quan mires i recordes!... la millor diada que mai hem fet al concurs... la primera vegada que vam fer 2 castells de nou alhora tot i caure... i somriurem, creieu-me, quan recordem que aquell diumenge ens vam fer una mica més grans...

i la voluntat de posar el sostre operatiu de la colla un xic més endavant ens ha d'empènyer de forma incontestable... això no acaba, SOM-HI!

les fotos de toni coll i bea argüeso, insuperables!

#gangmatalasser

#TRIPLETAlternativa

(i #georgianato a tope!)