47'30"

tocava sant jordi i vam actuar a la rambla (una mica més de mig any després del darrer cop, recordeu el darrer cop?)... havíem de continuar amb el tram inicial de temporada i estrenar, també, l'assumpte aquest de la diada cronometrada...

per parts,

santjordi cau rarot, enmig d'activitats setmanasanteres i assumptes vacacionals diversos... però la feina s'ha de fer igual...

hi anem a buscar un 4d7 que va alineat lleugeret i descaradament jove... seguim amb el 5d7 que forma amb mides xuletes de quarts i quints (hi afegim més estrenes, canalla inclosa) i per acabar, un 3d7 que usem per fer debutar un acotxador novet de trinca... vano de 5, i fora...

dit així sembla una coseta senzilla i ràpida... i ho fou, senzill pel que buscàvem (cert, però que ningú perdi de vista que seguim de rodatge inicial!) però també per com es va resoldre (sense angúnies) i ràpid pel tema del cronòmetre, marca que reflexa (inclosos pilars) el títol d'aquest post...

i és que ahir (i dono la meva opinió personal) vam procurar pel públic... i, siguem sincers, no ho fem tant sovint com caldria...

la feina de les colles va dirigir els esforços a resoldre la diada segons el pla establert (de comú acord), buscant un termini horari concret... la idea, com qualsevol canvi brusc en un mundillo com el nostre genera recels i dubtes, però crec que l'espectacle va ser prou dinàmic i va oferir punts d'interés diversos i freqüents... assumint que el context és una diada que marca l'inici oficiós de la temporada tarragonina (i per tant no té un nivell descomunal), crec que en podem estar contents...

llavors, som àgils quan volem? assumint que aquest format no serà útil en dates més ambicioses, voleu dir que no podem millorar-ho, entre tots? ahir vam sentar (al meu entendre) un bon precedent... sigui aquest model o d'altres potencials històries, mirem-ho!... la gentada que ahir va aguantar la diada sencera s'ho val...

i en clau interna, a seguir currant, amiguets... per cert, el moi (un dels anxanetes que més aletes de castell de nou ha fet a la colla) ahir va tornar a fer castells a plaça, de dosos (i fantàstic!), una alegria... un crack...

les fotos de l'antoni coll i la bea argüeso

diada d'inici...

i ahir hi vam tornar...

abril, plaçadelrei... mandra matinal, recerca d'indumentària (amb un èxit discutible, en el meu cas particular), castells a plaça després del fred, paella, sobretaula allargadíssima (quasi tant com per entaular-se de nou)... rutina habitual, doncs, diada d'inici de temporada a can matalàs...

el que potser no resultava tant habitual és el procés que -aquest any candelari - ens ha dut fins aquí... ben bé 10 setmanes assajant de forma més o menys continuada... i buscàvem-necessitàvem començar a consolidar-ho amb la camisa posada...

obrim de 4d7ag amb un debut per pis i pilar inèdit... tranquilitat...

seguim amb el 5d7 (reeditem la intenció -quasi contractual- de fer-lo sempre), aquest any sense el catenaccio típic dels primers cops, el muntem amb ganes de marxa... s'hi acumula un bon anecdotàri... farcit de debuts i de baixades de pis... la canalla demostra que és la principal beneficiada d'aquest hivern amb poc descans...

i tanquem de 4d7... unamicaxurro de mides, però seré i amb perspectives, s'hi evidencia un canvi de format, més lleuger que de costum... sumem més debuts i estrena d'anxaneta...

pd5 + 4 pd4 i a per la paella... genteta a plaça, diada fluïda i als de reus els funcionen les coses... bon migdia sota el sol... temps de rodatges a plaça, d'estrenes, de rotacions... primera vegada que usem a plaça els cascs dels dosos...

el camí 2011 està encetat, això ja ha començat... stjordi en dues setmanes mal comptades...

(ah! per cert, fotia 6 mesos que no tocava el blog, seguim sent amiguets, no? - va que un dia d'estos escriuré del que va quedar pendent i tot!)

les fotos, de l'antoni coll...

l'últim castell de 8...

plaça del rei, darrer compromís de l'any...

la colla s'hi troba arrossegant encara baixes d'un tram final molt contundent a nivell físic i mental... la veritat és que aspirem a resoldre castells d'un format més aviat discret, no l'havíem previst així, aquesta tarda... però les coses són com són, no com ens agradaria que fossin...

la diada no té pocs punts que ofereixin somriure o estímul... com fa un parell d'anys, aquesta diada de mitjans d'octubre se'ns queda un puntet coixa, sense objectius especials... descarreguem 4d8, 2d7 i 5d7...

gestionar la decepció, canalitzar-ho correctament... temes estrella al pati darrerament... no hem fet un any tant lleig, però prometia llum i ha tocat (de nou) foscor...

s'acaben les lluites de 8, s'acaba l'any casteller, s'obre la porta a la reflexió i a mirar de modificar (amb treball) les coses que ens han quedat espesses...

concurs '10

vagi per endavant (serà que tinc ganes de marxa), que NO, no vaig sentir decepció sortint de la TAP...

la colla arribava amb diverses ferides obertes al dia marcat al calendari per la tele3 per realitzar -probablement- el millor espectacle audiovisual que mai s'ha fet sobre això tant nostre dels castells... i aquests conflictes van aflorar quan les coses es van posar exigents... com sempre, de fet...

és difícil buscar límits sota pressió i amb una dinàmica feixuga; però calia lluitar, havíem treballat altre cop per aixecar-nos i a plaça arribàvem pletòrics d'assaig adult, mobilitzacions postsantatecleres incloses... però amb molt seriosos problemes per tots els pisos de dalt...

la colla sap (i intenta entendre) que l'assajot del divendres darrer no té perquè veure's correspós pel nivell que es pot oferir a la plaça de braus a la hora del concurs...

aquest cop l'estratègia va tornar a la vessant conservadora... sortida de 4d8, ajustant un pom tendre que ens permet sumar un primer castell i asserenar cares i sensacions... cap història, ben resolt...

hi havia dubtes de com enfrontar el dia a partir d'aquest moment, finalment escullim 5d8... després del conflicte de santatecla hi van lleugers canvis de canalla... el castell evoluciona molt correcte per sota,  sempre sota control... a dalt ja és un altre tema... dubtes abans de carregar, nervis en la pròpia aleta i estripada immediata un cop el pes està a sobre la banda del 2... la connexió entre quarts-quints i dosos no aguanta un desenllaç de castell amb les urgències que s'han evidenciat...

tornem a caure i tornen a aparèixer mil fantasmes... hi ha moltes visions i moltes versions... el cas és que decidim abandonar l'intent sobre el castell de nou... la colla es veu preparada per fer-lo i s'ha treballat molt... és un moment dur, no podem satisfer les ànsies de lluita... hi ha massa aspectes contraris...

ho deixem en un simple 3d8, castell que ningú vol fer i que no té més anàlisis que la pura decepció que sentim al fer-lo...

setena posició final, clar sentiment de derrota...

no hem anat gens fins en aquest darrer tram de l'any... enfrontàvem castells de màxims amb una dinàmica estranya, molta qualitat al pati que no hem sabut transportar a plaça i una canalla a la qual no li hem posat les coses fàcils...

acabat el concurs, iniciem la reflexió...

fotos de l'emilio

el dia dolent...

aquell diumenge al migdia, baixant pel cos del bou, la colla s'agradava... ens agradàvem... munió de camises, bon esperit, sol llampant, orgull, bones sensacions... intencions i expectatives...

i la sortida... de 5d8, sense discussions ni plans alternatius... molt ben assumit el missatge de serenor, acumulant un parell de setmanes d'idili catedralici, amb assajos IRREFUTABLES... tot sembla coherent i destinat a funcionar... però se'ns torça (i ràpid)... la pujada ensenya dubtes que no haviem vist en tot l'any, hi ha desajustos difícils d'explicar... l'entrada de la canalla no asserena el castell i es trenca massa ràpid, just carregar... mal balanç després del viscut a torredembarra i l'11S... però sobretot mal balanç després de tot el treballat...

la sensació un cop allò es trenca és d'incomprensió... què collons ha passat??... la pinya s'obre , les cares són un poema... tocats, parem màquines... de moment, no estem per castell de nou folrat... hi ha algunes baixes i cops, però sobretot conflictes de mentalitat... toca, per enèsim cop a FM, improvisar canvis respecte al pla previst (i assajat), aquesta diada la viurem tranquil·la, algun cop?? la canalla torna a demostrar-nos conflicte, tinc la sensació que els hem fallat...

assumim, com per santmagí, allò d'aguantar l'embestida amb el 4d8 i a veure què... el ventilem sense angoixes, però tothom té el cap en abans... i en després...

i després decidim encarar el 2d8f, i no decidim bé (de fet, no decideixo bé)... tornem a carregar, només... el castell cau i la cosa es posa realment lletja, la òstia és dura i reapareixen fantasmes de fa un parell d'anys mateix dia i mateixa plaça... ara sí tenim conflictes de complicada solució...

hem intentat abarcar més del compte, i ens ha penalitzat... no hem sabut assumir el moment, la pressió ni l'estratègia, la caiguda de primera ronda evidencia que seguim estant alguns punts per sota d'enfrontar serens grans combats... 

és un dia dur, difícil, dolent... sortir amb un parell de pipes del dia que ens feia més il·lusió, tenim lesionats sensibles i la moral ferida...

i fot ràbia, em resisteixo a pensar que ambicionàvem un impossible... tocarà pair i tornar a lluitar...

les fotos, de l'emilio