detalls de la passeta primera...

interessant st jordi ahir... per diversos motius... primera diada de compromís, primera evolució de ritme-nivell... canvis... debuts... reestrenes...

la colla entrava a plaça a lo "exèrcit de pancho villa" - com és habitual en les sortides a la rambla- però ahir tots confiàvem en la resposta de la gent... i la gent va respondre... admeto no tenir molta experiència en avaluar dimensions de pinyes des de fora, però el rotllo a l'hora H era gruixut, amb suficiència de camises nostres (i per sant jordi)... primer detall...

obrim de 2d7, lògic desenvolupament del castell, una mica lent d'execució a dalt, petit problema de coordinació de l'actoxadora, resolt amb agilitat per l'anxaneta... i cap avall, com si tal cosa... petita sotragada inclosa... dir que no va tenir massa història ja és força per les alçades de temporada... segon detall

3d8 segona ronda, nerviós d'inici, resolt sense presses, rarot de dalt, remogut en la baixada... a la pinya el batibull habitual de les primeres vegades (tots els "nous", ja han pogut experimentar les diferències entre setembre i abril), i a la tècnica es va notar l'ànsia del debut... crec que tots plegats podem estar ben satisfets... era el primer cop que aquest tronc anava a plaça... tot just la segona vegada (en castell de 8) que es repetia l'alineació entre segons i quarts... amb canvis estructurals a quints, i remodelació en els dosos... les nenes, veteranes, van resoldre tal i com n'esperàvem, vistos els assajos... tercer detall (el que va marcar les diferències ahir)

i per acabar, segon 5d7 en aquest inici de temporada (i si, eloi, segon catenaccio...), fet que pulveritza -per aquesta estructura- els registres de l'any passat... recordeu allò de 1 5d6, 1 5d7, 1 5d8... 100% :)... quart detall...

pilarets... amb valèria i moisès inclosos, n'esperem força d'aquests dos xiquetspetits, prometen... cinquè detall...


felicitar-nos tots, debuts especialment... però no ens enganyem, això no és res i toca seguir, tenim un mes de treball opac, sense sortides i amb poca pressió... l'hem de saber utilitzar...

eso sí, ja hem ensenyat que portem les urpes afilades...

la xoia de la corona...

senyores i senyors, reverències i petonets... lo 3d8 dels xiquets!!!

convindrem que el 3d8, en l'actualitat i en les millors èpoques, és el castell que ens ha obert les successives portes que hem anat cercant...

a la vista de les dades que més abaix us penjo, veureu que hem tingut una doble-època-daurada amb aquest castell... amb dues alineacions matissadament diferenciades... una a l'últim tram dels 90 i els anys immediats al canvi de segle, i l'altra, l'actual, d'ençà de l'espluga gloriosa (2004)...

des de la seva mítica descarregada, el 3 s'ha convertit en la referència, en el pal de paller (que diuen els convergèncius), la pedra angular del clima matalasser... l'orgull íntim dels xiquets...

poca cosa més a dir... una reflexió, potser...

tenim una gran responsabilitat col·lectiva... és clar que tots volem millorar, incorporar gamma, créixer i blablabla... però en el 3d8 hem de ser tot el conservadors possible... tenim una de les millors fórmules i hem de treballar per la seva perpetuació... i això en sí mateix ja és un gran exercici de colla...

-comentarius (que no faltin)-

• Descomunal ratxa actual... el 2004 va començar amb un 3d8 desmuntat... i des d'aquell 42 descarregats consecutivament de 42 temptatives... quatre temporades completes sense cap tipus de caiguda o entrebanc...
  

• Interessant i notori, el canvi de xip a la temporada 1998, on s'observa una ruptura i un ritme diferent en comparació amb tota la història anterior...

• Recordar l'any 2000, numèricament el sostre dels xiquets, 14 a plaça a més d'un mai prou valorat 3d8 a l'assaig... un dels castells que més m'ha impressionat des d'una pinya estant...
  

-espai per a l'anècdota personal del ru-

devia córrer l'estiu de l'any 95, quan mon iaio, l'home que em portava a veure castells quan era un crio i gràcies al qual (entre altres coses) existeix aquest blog... m'explicava, des del carrer major, per sant magí, com de pistonudament important era aquella construcció que alçaven els xiquets... "durant molts anys l'han empaitat, el pare dels castells... i mira'ls ara, com se'n surten"... salut avi-ramon, allà on siguis...

4d8...

curiosa història la nostra amb el 4... el seu paper ha oscil·lat dins la colla, en funció del moment, de la temporada, de les intencions, dels objectius...

mai hem usat el 4 com les colles del nord... i perquè negar-ho? mai ens ha sortit del tot maco (amb algunes excepcions històriques)...

una explicació podria ser perquè en l'anhel de les grans conquestes, el 4d8 ha resultat una mera comparsa... (pel 5d8, un 3 de ferro... pel 3d9f, un 3 maco i un bon folre... pels grans pilars, un altre tipus de feina... pel 4d8a?? figues from another paner, my friend)... altres tipus de justificació passarien des del major nombre de gent necessària per assajar-lo, fins l'afinitat amb aquest castell pels compis liles...

el fet que jo percebo -ep!, jo i potser només jo!- és que el sentiment/sensació que desperta el 4d8 entre les nostres files... sovint, i resumint barroerament... pot correspondre (o assemblar-se) a la suma d'incomoditat, autosuficiència i menor assaig que el 3 (i això, usualment, ha desembocat en perdurables moments de testiculina)...

ep! que no estic dient que com a tònica general no ens surtin uns quatres decents, inclús hi ha èpoques que en descarreguem uns quants seguits sense angúnies... però convindrem que el 3 és el 3 i el 4 és... l'altre... :)

sense més... dades 94-07, un altre dia ja li sumarem tota la història anterior, que pel cas del 4d8 són molts anys i un nombre de castells certament rellevant...

-comentarius-

• el resultat màxim (8+1), es va repetint de tant en tant 97/02/07

• % de castells descarregats 00/01, quins problemes teníem!! fem quasi més intents desmuntats que completats!!!

• 100% al 06, encara que només amb 4 intents al llarg de la temporada...

lo dos -mil- vuit (amb folre)...

poca imaginació la meva... intento relacionar els numerets de l'any al qual entrem amb el castell del qual vull parlar, prou patètic... ja em perdonareu...

abans de procedir, dedicar unes breus paraules al 2d8f... sense més adjectius, el meu castell prefe... el que mai em cansaria de fer, el que mai em deixa indiferent, el que m'agrada més d'assajar... massa intimitats exposo...

i a part de ser el meu preferit, la colla hi té una relació especial... tot sovint els nostres 2d8f fan olor a sant magí, a èpica total, a matalasseritis desfermada... però també, i en això hem d'incidir... a regularitat i constància... 14 temporades consecutives portant-lo a plaça, signifiquen alguna cosa... 14 anys de relació amb les aletes del 2d8f diuen que només hi ha 5 colles més que ho tinguin al expedient... 14 anys seguits de folres... no sé si es valora suficient...

he estat barruntant una mica i crec que toca una mica més de sessió estadística... mala cosa...

- comentarius diversus-

• fixar-se en l'impetuós inici de relació amb els folres... 95/96/97

• recordar petits drames... 02/03/05

• repetibilitat total... 2004-2007... quasi sempre en les mateixes diades (i a casa, des del 2002 no es descarrega el 2d8f lluny de tarragona...)

• en vista de la taula, a nivell estadístic, la temporada 2008 hauria de ser la 15ena consecutiva, i s'hi hauria de descarregar el 50è dos folrat de la colla...

l'èxit col·lectiu... (remember when?)

ja sé que aquest escrit ja ha estat publicat, però m'ha vingut de gust llegir-lo avui (ja fa 3 mesos de sta tecla!!!) i he pensat que aquí no l'havia posat...

en veritat, en escriure-ho va ser quan em va sortir la venada del bloc i tota la pesca... així que "copiar-pegar" aquest text és una espècie d'auto regal de nadal, ja em perdonareu... em poso una mica tonto a vegades...

aquest èxit és col·lectiu, l’hem sabut fer col·lectiu...

l’èxit ha estat del tronc, una generació ambiciosa i experimentada de castellers que porten gairebé 40 (!!!) 3de8 descarregats en aquests últims 4 anys, treballen quasi de memòria l’estructura i amb aquesta han crescut, en serenitat, en qualitat i en aspiracions... tenim segons que saben lluitar al límit, terços que controlen el “tempo” del castell, uns quarts estratosfèrics, i unes quints envejables per qualsevol altra colla...

l’èxit també ha estat en els encerts en els canvis i en la resposta que aquests han ofert... a un 3de8 que funcionava a la perfecció, se li ha modificat una peça (molt jove) a quints, i un doble-retoc als pisos baixos... el nou equip de terços dóna moltíssimes garanties de futur, i el canvi i l’adaptació del "nou" segon obre una nova via, tan sorprenent com il·lusionant...

l’èxit ha estat també d’una canalla que arrossegava problemes en un any especialment complicat per ells... les diverses alineacions utilitzades aprofitant la robustesa del 3de8 buscaven i aconseguien que els més petits evolucionessin... l’exhibició de velocitat, valentia i orgull en el 3de9f és la manera com els més petits li retornen a la colla l’esforç i el treball que cap a ells s’hi aboca...

l’èxit ha estat d’un folre petit i compacte que s’ha dissenyat i treballat amb minuciositat... mil retocs buscant la millor configuració, amb un equip de segons i crosses que majoritàriament ha estrenat galons de nou (gairebé tots ells ho han aconseguit per primera vegada sobre de la pinya)... les mans han funcionat utilitzant una mescla que s’ha destapat efectiva, castellers bregats en batalles passades en el nucli dur del folre units amb Xiquets de camisa relativament nova (però d’esperit idèntic) en l’escorça externa...

l’èxit s’ha manifestat a la pinya, en el patiment dels soferts matalassers que han resistit proves sense la pressió desitjable, proposant alternatives i millores, problemes i solucions... el treball que s’han fet a la pinya ha cohesionat i ens ha fet anar endavant...

però sobretot l’èxit ha estat el canvi de mentalitat... hem evolucionat del "volem fer..." al "farem..." sabent ser humils i treballant (treballar molt!)... abans de sant magí alguns ja hi pensaven, després de sant magí molts estiraven del carro i a principis de setembre el 3de9 folrat ja era un fet...

creiem, el temps ho dirà, que estem davant d’una oportunitat magnífica de créixer, d’insistir, de repetir, de no aturar-nos i d’avançar... no serà fàcil, probablement tots els passos que fem no seran endavant, però ara la via està oberta, sabem com hem arribat fins aquí i podem tornar-hi... aprofitem-ho!

l’èxit és dels Xiquets!!! a tots vosaltres, moltes gràcies...