al morell, millor...

resa la web de la colla "el temps dirà si es va donar una simple passa o bé un salt important..." i ho subscric al 100%... de fet subscric aquesta lectura i alguna més que he resseguit per aqui i per allí... ho subscric tant que probablement no és necessàri revisitar-ho novament... però seré redundant, per costumbrisme, pràcticament...

contextualitzant, al morell notem diferències clares respecte 7 dies abans a barcelona o 3 setmanes enrere per sant jordi... al morell hi arribem bé, amb condicionants tangibles clarament positius... amb assajos ferms, amb bones cares i sensacions millorades... amb múltiples opcions (per fi!) i amb una clara voluntat de poder/voler fer-ho bé -d'una puta vegada...

obrim de 4d7ag, poca història, gens de pes a dalt, i celebrem tornar a la rutina correcta, la cria petita ja pot anar dins del pilar...

segona ronda 5d7, amb debut dels dos acotxadors i alguns ajustos estranys per baix... està clar que aquest cinc ha d'evolucionar, és el primer i no hi ha massa més a dir...

acabem amb 3d7, tronc de 3d8, sense problemes, estrena d'anxaneta - d'aquells que ho són sense pas previ acotxant- i espineta fora pel de sota que va patir l'estranya caiguda de fa un mes (que ens condicionà, sí, però el cicle sembla quedar convenientment tancat)...

i de nou pilar de 5, fet que no acostumo a destacar per obvi, però que havia produït certa angoixa en les darreres setmanes... hem superat l'impàs de no haver-hi canalla disponible... s'ha corregit... i per darrere ja apreten les mini...

així les coses, i en síntesi, hem anat a plaça a fer castells de set i mig amb un equip pràcticament nou d'anxanetes i acotxadors que fa pocs mesos no coneixien -ni d'aprop- la cosa castellera... hem començat de zero i el morell significa la primera passa endavant -o primer salt important... i és clar que entenc que per una colla com la nostra, aquest és un petit punt de partida - molt petit... però sense aquest dia (de sol desmesurat, de comunions espectadores) no hi hauria millors dies...

ara, fem que no pari, per favor!

... no podia deixar de reproduir aquest document morellenc que m'envia l'emilio amb en solé (lladre!) en plan guardià de l'essència femenina de la canalla matalassera...

a gràcia...

grinyolada, ahir, a barcelona... i no estic parlant de l'estrident pseudo-centenariazo vespertí que va sofrir el pep team... em refereixo a la sensació estranya que provoquen els castells que "només" vam aconseguir, en una actuació al maig i amb altres colles fent 7 i mig al costat... nosaltres 3d7, 4d7 i 4d6ag sense massa història, repetint triplet per segon cop en les tres diades d'enguany... sorprenent o no, els fets (i els castells) són els que són...

explicacions? podem justificar-ho amb una relació d'absències (crios-tronc-mans), o amb les mancances i els canvis obligats que aquestes han provocat... podem parlar d'un excés de zel amb la incipient (i menguada) canalla o buscar motius en els últims assaigs... la veritat és que al parer dels que prenen les decissions, aquesta actuació - clarament insuficient i allunyada de la imatge de l'entitat- era el que es podia plantejar la colla amb les condicions amb què treballàvem ahir diumenge i amb la premissa de defugir riscos innecessàris...

molts podreu dir que lo d'ahir a gràcia és incomprensiblement inferior a un assaig de divendres, podem estar emprenyats per desplaçar els trastos a una hora de casa i sortir decebuts per un plantejament conservador... i tindreu raó... i m'hi sentiré plenament d'acord... però amb aquest emprenyament i/o decepció i/o negativa sorpresa, n'hem de fer alguna cosa productiva, penso (i així ho espero)...

per sortir d'aquest estrany lloc on ens trobem ara crec que la fòrmula per la qual s'ha d'optar radica en què tothom (parlo dels qui encara no ho han fet) assimili el delicat moment que viuen els nostres pisos alts i s'impliqui i es predisposi a fer la feina que requereix la situació... una feina constant i serena, elevada a 2/3 cops per setmana, amb garanties i predisposició suficients... els castells que tots volem no estan massa lluny, malgrat actuacions com ahir atemptin contra la moral de la tropa...

sortirem d'aquí, i sortirem bé... però la disciplina del treball és bàsica per canviar la dinàmica del moment actual... toca enfaixar, invertir i suar...

i deixeu-me que us confessi que al primer que l'ambició li fot una fiblada quan marxes de plaça com ahir és al menda ru...

sant jordi...

segona etapa d'aquest inici de camí... rambla nova, amb voluntat de fer set i mitjos i superar la insòlita caiguda (3d7) del diumenge anterior...

3d7, 4d7 i 4d7 amb l'agulla... amb intent desmuntat de 5d7 - indecissions dels menuts (lamento ser reiteratiu i tornar a evocar la pipa del passat diumenge)...

i ho hem fet utilitzant als 4 castells les alineacions de catenaccio amb segons-terços-quarts de vuit a segons-terços-quarts de set... per assegurar els passos de la canalla nova en el debut important i per rodar damunt la pinya...

la sensació és que la diada i els assajos prèvis han estat útils a diferents nivells... però és massa aviat per analitzar encara, massa poc bagatge per extreure conclusions... i la inevitable comparació amb l'any passat malhauradament fora de lloc... toca treballar, més i millor...

menció a banda pels others (sabeu que no acostumo a escriure de les altres colles si parlo de nosaltres, però avui s'ho val)... la jove ha trobat una fòrmula interessant i efectiva per treure-li suc a la diada... el 9d7 és un caramelet que han desembolicat amb plasticitat i consistència... molt ben trobat...

poc a poc...

i ja hem anat a plaça... i ha sortit rarot...

després d'un mes i mig de foscor i assaig amb poc marge pel lluïment, les coses pintaven una mica més clares, després de setmana santa...

la canalla (la nova i la no tant nova) començava a demostrar un punt de franca millora... i la gent, que no ha defallit en aquest inici de temporada, va poder gaudir d'un últim assaig motivador i de nivell més adequat a la realitat de la colla...

i arriba la sortida, la diada d'inici... portem en cartera el 3, el 4 i el 5 (de set, igual que l'any anterior)... però aquesta vegada amb múltiples canvis de posició i debuts per dalt... amb l'esperança per sota de començar a rutllar i percebre bones sensacions...

però, les coses com són, necessitem més marge per rodar... tot i les primeres aletes de l'any en castell de 7 amb estrenes d'anxaneta i acotxadors i força canvis als futurs quints, hem de lamentar una relliscada desafortunada al 3, un error de concentració en un moment inoportú fa que el castell es trenqui amb la canalla sortint... després es decideix afluixar i acabem amb castell de 6 i pilars de 4 per a més petits debutants...

en síntesi, el que es buscava és que noms com ivan, sara, junes, rafa, eva o àlex s'estrenèssin amb la ratllada... toca seguir treballant...

coses que no vull oblidar (2008 review)...

confesso que he escrit amb un important punt de seriosa melangia... i crec que ara, resseguint-ho m'ha vingut una remor d'excessiva intimitat, ja em disculpareu...

• la cara de suficiència i satisfacció del moi, reculant per la pinya, després de descarregar el seu primer 3d8, amb tota la rengla de primeres alçant el cap al seu pas, animant-lo...


• la feixuga sensació post maria cristina, mirant-nos amb jeroni... rollo "potser hem forçat massa la màquina?"... i l'estupendíssima vibració, aquell mateix dia, amb l'enorme gracilitat d'aquell quatredevuit que es començava a acostar a l'imaginat...


• bones pinzellades a l'inici... aquell neguitós primer 3d8 de sant jordi o l'últim assaig de maig amb primera prova del 3 gran incorporada...


• les cries caient al costat del folre, les vaig veure amb la cua de l'ull, mentre encara sentíem l'aleta... recordo l'estridència i patiment d'aquells escassos 2 segons, previs a la caiguda col·lectiva... i aquesta pel·lícula se m'ajunta amb una imatge amb idèntiques protagonistes abraçades, just desfer-se la pinya del mateix castell, quatre setmanes abans... és capciós, però se'm van contraposant...


• la flipada hormonal de pallaresos... o "com de cofoi vaig anar-me'n a la feina aquella nit"...


• el sentiment (horrible) d'haver-li fallat al dani, aquell dia que plovia per santa tecla i el quatre només es va carregar...


• l'expressió de la cara del faraó per sant magí (va créixer 3 o 4 centímetres de cop, l'home)... i la conversa, mateix dia, del kiko amb l'eloi, als porxos (44 anys per aquell moment)... l'eufòria de la canalla i dels canalles, per la tarda... crec que vaig voler acumular tantes coses d'aquell dimarts, que el cerebelu va acabar el dia demanant-me "un poquito de porfavor"... salvatge...


• la síntesi de l'orgull matalasser en dos assajos (motius ben diferenciats)... el del 12/09 ambiciós, productiu i valent, amb 3 folres diferents i el 5d8... el del 19/09, amb la colla en bloc, unitari i amb voluntat de sortir de la foscor... recordo especialment les paraules d'alguns veterans (no dinosàures) oferint la seva total complicitat...


• i les llàgrimes, aquestes s'incrusten i cremen... tristor profunda el 28 d'abril, en aquells 3 pilars que mai haguéssim volgut fer... en aquella abraçada amb la isabel, a santa tecla, el 14 de setembre... en aquella mirada perduda del luis, al segon pis de la plaça de toros el 5 d'octubre...

el teu colega anterior va ser una mica cruel amb nosaltres, n'hem après i et tenim ganes, 2009... bon any per tots...