final de festa...

la mercè a Tarragona no es pot descriure sense parlar dels matisos (variables depenent de la temporada) del dia anterior… en el nostre cas, la diada tradicional de SantaTecla deixa una empremta tant evident que impossibilita dur a terme el pla previst…

i és que la voluntat original residia en plantar algun castell superior als bàsics de vuit… però l’esclat d’eufòria a la colla després d’assolir l’anhelada TRIPLETA recomana aixecar el peu de l’accelerador i abordar de nou aquella feina de consolidació i canvis que havíem aparcat en les darreres setmanes…

obrim de 4d8, que forma amb 2 canvis per pis respecte al 4d9f del dia anterior (s’hi estrena una quart)… tornem a observar un pinyot molt considerable… la colla no pot evitar certa distensió i el castell (malgrat mai arriba a complicar-se) és lleig… amb la carregada obliga a treballar una mica… és el 16è descarregat d’aquesta temporada (i alhora, el 160è de la història)… mai havíem passat de la quinzena en un sol any, de fet fa molt poques temporades ni n’oloràvem la desena… una de les claus per assolir el de nou folrat, no?

en segona ronda (i última, d’aquesta atípica jornada) enfrontem el 3d8, que tornem a mostrar amb rotacions de segons i quints… és una mena d’homenatge al pom, que s’ho passa teta descarregant-lo fàcil… 12è de l’any…

sembla que hi ha opinions referents a la no-necessitat d’aquestes dues rondes prèvies al pilar… sóc de la postura que la formula és correcta però exigeix major lectura de detalls… potser tots plegats hauríem d’aconseguir fer la diada més dinàmica, però amb el format actual (i més en dissabte) es fa realment difícil preparar els castells gaire més ràpid... però per mi no hi ha polèmica referent a cancel·lar les possibilitats d’enlairar; millorem-ho, però no retallem castells!

i llavors, moment pel pilar caminant… nosaltres formem amb monti/carlitos/sara/marieta… claramonte substitueix pruden que fa molts anys que el camina complet o almenys sempre el primer tram (tècnicament exigent)... ambiciona fer-lo (també) sencer… se’n surt, arribem bé, sense canviar el baix… carlos i sara treballen molt còmodes i el pilar té moments que frega la tranquil·litat més absoluta…

he de confessar que ser cap de colla m’ha fet canviar l’opinió sobre el 24… no sorprendré a ningú si explico que jo no era un superfan del pilar i és prou evident que la dificultat de la cosa és bastant relativa… passa que ara entenc millor que les colles hem d’apostar pel nostre públic i cuidar-lo és essencial… i el pilar és tan patrimonial, i tan volgut i estimat, que s’ha de mimar com mimem un castell important (encara que costi menys)…

pengem la cria del balcó, i la colla entén que és la cirereta del pastís, les millors festes de SantaTecla de la colla acaben aquí, amb un botí generós (2 3d9f, 1 4d9f, 2 5d8, 1 3d8 i 3 4d8)… i una TRIPLETA, clar...

tocarà descansar uns dies… assimilar els objectius assolits, i plantejar-ne de nous... per ara, felicitats!

les fotos de l’antoni coll i la bea argüeso…

#gangmatalasser

#matalasseritis

#yeah