tocava sant jordi i vam actuar a la rambla (una mica més de mig any després del darrer cop, recordeu el darrer cop?)... havíem de continuar amb el tram inicial de temporada i estrenar, també, l'assumpte aquest de la diada cronometrada...per parts,
santjordi cau rarot, enmig d'activitats setmanasanteres i assumptes vacacionals diversos... però la feina s'ha de fer igual...
hi anem a buscar un 4d7 que va alineat lleugeret i descaradament jove... seguim amb el 5d7 que forma amb mides xuletes de quarts i quints (hi afegim més estrenes, canalla inclosa) i per acabar, un 3d7 que usem per fer debutar un acotxador novet de trinca... vano de 5, i fora...
dit així sembla una coseta senzilla i ràpida... i ho fou, senzill pel que buscàvem (cert, però que ningú perdi de vista que seguim de rodatge inicial!) però també per com es va resoldre (sense angúnies) i ràpid pel tema del cronòmetre, marca que reflexa (inclosos pilars) el títol d'aquest post...
i és que ahir (i dono la meva opinió personal) vam procurar pel públic... i, siguem sincers, no ho fem tant sovint com caldria...
la feina de les colles va dirigir els esforços a resoldre la diada segons el pla establert (de comú acord), buscant un termini horari concret... la idea, com qualsevol canvi brusc en un mundillo com el nostre genera recels i dubtes, però crec que l'espectacle va ser prou dinàmic i va oferir punts d'interés diversos i freqüents... assumint que el context és una diada que marca l'inici oficiós de la temporada tarragonina (i per tant no té un nivell descomunal), crec que en podem estar contents...
llavors, som àgils quan volem? assumint que aquest format no serà útil en dates més ambicioses, voleu dir que no podem millorar-ho, entre tots? ahir vam sentar (al meu entendre) un bon precedent... sigui aquest model o d'altres potencials històries, mirem-ho!... la gentada que ahir va aguantar la diada sencera s'ho val...
i en clau interna, a seguir currant, amiguets... per cert, el moi (un dels anxanetes que més aletes de castell de nou ha fet a la colla) ahir va tornar a fer castells a plaça, de dosos (i fantàstic!), una alegria... un crack...
santjordi cau rarot, enmig d'activitats setmanasanteres i assumptes vacacionals diversos... però la feina s'ha de fer igual...
hi anem a buscar un 4d7 que va alineat lleugeret i descaradament jove... seguim amb el 5d7 que forma amb mides xuletes de quarts i quints (hi afegim més estrenes, canalla inclosa) i per acabar, un 3d7 que usem per fer debutar un acotxador novet de trinca... vano de 5, i fora...
dit així sembla una coseta senzilla i ràpida... i ho fou, senzill pel que buscàvem (cert, però que ningú perdi de vista que seguim de rodatge inicial!) però també per com es va resoldre (sense angúnies) i ràpid pel tema del cronòmetre, marca que reflexa (inclosos pilars) el títol d'aquest post...
i és que ahir (i dono la meva opinió personal) vam procurar pel públic... i, siguem sincers, no ho fem tant sovint com caldria...
la feina de les colles va dirigir els esforços a resoldre la diada segons el pla establert (de comú acord), buscant un termini horari concret... la idea, com qualsevol canvi brusc en un mundillo com el nostre genera recels i dubtes, però crec que l'espectacle va ser prou dinàmic i va oferir punts d'interés diversos i freqüents... assumint que el context és una diada que marca l'inici oficiós de la temporada tarragonina (i per tant no té un nivell descomunal), crec que en podem estar contents...
llavors, som àgils quan volem? assumint que aquest format no serà útil en dates més ambicioses, voleu dir que no podem millorar-ho, entre tots? ahir vam sentar (al meu entendre) un bon precedent... sigui aquest model o d'altres potencials històries, mirem-ho!... la gentada que ahir va aguantar la diada sencera s'ho val...
i en clau interna, a seguir currant, amiguets... per cert, el moi (un dels anxanetes que més aletes de castell de nou ha fet a la colla) ahir va tornar a fer castells a plaça, de dosos (i fantàstic!), una alegria... un crack...
les fotos de l'antoni coll i la bea argüeso
2 comentaris:
Lo del Moi és una alegria que ha de tenir la Colla... Retrobar-se ell amb castells és algo que ens anirà bé, i li anirà bé!!
A seguir currant!!
Bé. És evident q tenim 2 opinions contrastades. Qui fa castells més grans troba bé la idea i qui fa castells més petits (q requereixen menys temps) es queixa perque ha d'anar més ràpid. Contradictori, oi?
Publica un comentari a l'entrada