pel camí correcte...

ens presentàvem a la diada d'aniversari amb un punt d'incògnita... per uns o altres motius aquestes dues setmanes d'ençà de sant pere han estat més relaxades del que calia preveure...

les intencions passàven per recuperar sensacions i veure si el tema es mantenia allà on l'havíem deixat en l'accelerat final de juny...

obrim plaça amb castell de vuit, primer castell d'aquesta alçada que es veia al plà de la catedral tarragonina... alcem el 3d8 amb la versió inicial, robusta i solvent, que ha servit per madurar molts canvis a dalt... consolidats ja, haurem de pulir i evolucionar per sota...

per confirmar sensacions apostem pel 4d8, que treballa una mica més que el 3 però sense cap assumpte fora de lloc... hi debuta un quart de castell 8, l'acotxador s'estrena en l'estructura i modifiquem la combinació dels quints (les quints, en aquest cas) respecte dies precedents...

i per acabar, tot esperant l'arribada de la clàssica, busquem l'enèssim (de fet el 10è) 5d7 d'aquest inici de temporada... primer que forma amb el tronc d'una hipotètica alineació de castell superior... s'hi estrena un jove segon i el debut acotxant de la més petitíssima de l'equip canalla...

repetim allò dels 2pd5, aquest cop afinant alguna clara opció de futur... camí interessant...

hem iniciat el juliol, calendari replet i exigent... és hora de començar a exprèmer el treball al pati... és l'hora d'ambicionar... dissabte vam trobar-nos, de nou, còmodes i pel carril adequat...


i tot això, en el marc de l'inici de la celebració del 40è aniversari de la colla... fent un descobriment (pel meu gust) estratosfèric, el PLA de la SEU és un lloc tremendo per fer castells... el marc, l'entorn, l'atmòsfera, la llum... buscant un toc especial, però sense comprometre l'esperit de la plaça insignia del tarragonisme... decissió encertada...

les fotos de l'antoni coll i la bea argüeso...