punt i principi...

diumenge, per acabar d'encadenar vesprades, maria cristina...

les intencions inicials, i més després de veure l'estat general de la qüestió a valls, passaven per repetir en això de les clàssiques estivals... però un parell de baixes a quints fan replantejar la situació... no tenim ganes de fer invents a les parts altes del 3... i busquem seguir rodant...

optem per obrir de 4d8... reintroduïnt un baix lesionat, innactiu durant molts mesos i fent debutar al 4 l'anxaneta habitual del 3... el castell evoluciona menys nerviós que la tarda anterior i com aquest cop ningú fa exercicis gimnàstico-funambulístics respirem tots més tranquils...

utilitzem la segona ronda (5d7) per seguir rodant estructura i canalla... feia un parell de setmanes que no apareixia, potser algú l'enyorava?

i per acabar, novament, amb 2d7 i 2pd5... tot apamadet i seré... la diada ha fluït ràpida i sense cap complicació...

a mariacristina no hi ha prova post-diada, així doncs, canviem la catàrsi del dia abans per converses i anàlisis...

la sensació és que amb el final del juliol acaba un minicicle, el de la posta a punt... vam necessitar 3 mesos per preparar el salt al castell de vuit... i després hem encarrilat 5 setmanes (7 diades consecutives) on ens plantejàvem reiterar en el nivell el màxim possible... el resultat ha d'encoratjar-nos... el nivell de la colla, l'estat general de forma i el punt de mentalització evidencien que podem passar al nivell següent...

inicem el camí descarat cap a sant magí, amb la voluntat ferma d'estrenar castells... si la pregunta és quants? l'assaig té la resposta... a maria cristina vam tancar un període...

les fotos de la cristina catalán (mami de l'izan-voltereto)...

clàssica, tombarella i perspectives...

dissabte al vespre vam anar a valls, en el segon de tres dies de feina intensa i consecutiva...

actuàvem a les vivendes de la colla vella... i feia patxoca poder fer castells en un lloc on mai abans s'havia convidat cap altra colla... a més, aparentment semblava una bona opció per preparar un canvi de ritme (si realment haguèssim vist clar això de canviar el ritme)... així, la opció final passava per buscar repetir la clàssica estrenada just una setmana abans, i seguir en la línia del rodatge i la millora de sensacions...

obrim (igual que a altafulla) de 3d8, alineació idèntica... endarrerida la pujada dels enanos, el castell és una mica més lent del què estem acostumats... però pràcticament és la una circumstància objectable... molt satisfets de l'evolució del 3...

en segona, enfrontem el 4d8... aquest cop, configurant una alineació de quarts i quints inèdita, sumat al debut en castell de 8 d'una dos (tercer ex-enxaneta que canvia de posició enguany)... el castell es desenvolupa amb cert neguit per dalt -allò dels nervis- però la situació es controla convenientment amb l'entrada de la canalla petita... després de carregar, i quan semblava que la cosa no tenia massa més història, l'izan (mediàtic acotxador) perd el contacte amb el castell quan enfilava el camí dels quints per, després d'una tombarella històrica, reenganxar-se a l'estructura amb una sola mà... tot i l'esglai majúscul, després de quedar penjat d'una camisa i el tronc treballant per aturar la fuetada, l'homenet ho rematà baixant tranquil·lament del castell de vuit..

l'artista, amb tot just un mes d'experiència en aquestes magnituds, somreia després al racó de la canalla quan li parlaven de similituds selvàtiques i assumptes spidermanescos...

per acabar, tot i l'ensurt, enfrontem de nou el 2d7, que evidencia confiança i no presenta mistèris de cap mena... mateixa combinació que 7 dies abans, mateix resultat...

després dels 2pd5 de rigor, tot avaluant la segona clàssica de l'any com a molt satisfactòria, ens enfrontem amb l'altre objectiu de la tarda (que de fet va esdevenir nit tancada)...

i és que és provable que en el record col·lectiu, la interessant prova de 3d9f de després de la diada pesi més que la pròpia diada... i serà probablement per la combinació de 3 variables... el punt de suficiència exhibit pel tronc reformat, les múltiples variants, debuts i recanvis emprats en moltes posicions del folre i la data del calendari - per aviat- on aconseguim aquesta mena de prova... veurem on ens porta tot això...

les fotos de la bea, el molera i l'emilio (que va pillar el moment volteretil exacte!) ...

molt enxufats...

la nostra presència estival a altafulla s'està convertint en habitual... ens agrada... fixa un bon punt d'exigència al mig del juliol i ho notem, sobretot amb el canvi de ritme al pati...

divendres vam assajar amb la mentalitat i convicció adequades... divendres vam tornar a descobrir-nos xalant amb els grans castells, sabent que els camins tornen a estar marcats... divendres vam fer, ras i curt, el millor assaig de l'any...

i dissbate vam buscar la plaça del pou amb ganes, bon gruix de camises i idees clares...

obrim amb 3d8... 4t de la sèrie i primer en versió futurible... fem un triple retoc entre segons i terços que estilitza el castell i li dona perspectives superiors... fins la carregada, cap història, mides correctes i calma... a la sortida dels crios, un dos rellisca i provoca una fuetada important que, per inesperada, provoca l'alteració del col·lectiu... la baixada és complica i defensem amb esforç... el dia de l'estrena d'aquest model de 3 demostrem alhora solidesa i lluita... gran punt de partida... mereix un somriure...

a segona ronda preparem el 2d7... castell que ha retardat l'estrena i que ha acabat agradant en la seva execució final... la combinació de terços inèdita i el fet de renovar el pom sencer ha provocat que posar-li data hagi estressat una mica més del compte... ara, passada la novetat, hem d'exigir-nos una bona evolució per allò de no comprometre el pas següent...

pel final, vam deixar-nos el 4d8... que buscava acabar de consolidar algunes posicions i va sorprendre'ns amb una de les execucions més netes que recordo... fa tot just un mes se'ns escapava de forma incoherent i a altafulla el vam clavar de principi al final... sensacions similars al 3 de la setmana anterior, preparats per evolucionar, fins on arribem...

acabem amb 2pd5, un que confirma expectatives, l'altre que veu debutar un nou terç a plaça...

després de la primera clàssica, acumulant castells de 8 en les darreres 5 actuacions, encarem una setmana important, dues sortides de tarda el proper cap de setmana, oportunitats per mantenir la línia o incrementar el pas... la colla decidirà...

enxufats i accelerant, bones vibracions...

les fotos, del molera, el david puig i la mitxi... gràcies!

pel camí correcte...

ens presentàvem a la diada d'aniversari amb un punt d'incògnita... per uns o altres motius aquestes dues setmanes d'ençà de sant pere han estat més relaxades del que calia preveure...

les intencions passàven per recuperar sensacions i veure si el tema es mantenia allà on l'havíem deixat en l'accelerat final de juny...

obrim plaça amb castell de vuit, primer castell d'aquesta alçada que es veia al plà de la catedral tarragonina... alcem el 3d8 amb la versió inicial, robusta i solvent, que ha servit per madurar molts canvis a dalt... consolidats ja, haurem de pulir i evolucionar per sota...

per confirmar sensacions apostem pel 4d8, que treballa una mica més que el 3 però sense cap assumpte fora de lloc... hi debuta un quart de castell 8, l'acotxador s'estrena en l'estructura i modifiquem la combinació dels quints (les quints, en aquest cas) respecte dies precedents...

i per acabar, tot esperant l'arribada de la clàssica, busquem l'enèssim (de fet el 10è) 5d7 d'aquest inici de temporada... primer que forma amb el tronc d'una hipotètica alineació de castell superior... s'hi estrena un jove segon i el debut acotxant de la més petitíssima de l'equip canalla...

repetim allò dels 2pd5, aquest cop afinant alguna clara opció de futur... camí interessant...

hem iniciat el juliol, calendari replet i exigent... és hora de començar a exprèmer el treball al pati... és l'hora d'ambicionar... dissabte vam trobar-nos, de nou, còmodes i pel carril adequat...


i tot això, en el marc de l'inici de la celebració del 40è aniversari de la colla... fent un descobriment (pel meu gust) estratosfèric, el PLA de la SEU és un lloc tremendo per fer castells... el marc, l'entorn, l'atmòsfera, la llum... buscant un toc especial, però sense comprometre l'esperit de la plaça insignia del tarragonisme... decissió encertada...

les fotos de l'antoni coll i la bea argüeso...