primera part del doblet del cap de setmana,
després d'un assaig amb mal regust de boca... ens presentem a reus amb la consciència del qui no pot afrontar els reptes de màxims pretesos... baixes previstes, sorpresa i lesions de gravetat diversa... només faltava allò de les sancions per acumulació de targetes... s'ha d'aixecar el peu i buscar alternatives, útils, novament...
el resultat torna a ser francament pobre, si comparem amb la voluntat original i amb el potencial que en principi se'ns pressuposa... amb petits detalls que potser mereixen ser explicats...
per tercer cop enguany anem de 4d7, 4d7ag i 3d7... això sí, s'introdueixen canvis i debuts diversos, faràndula-manel s'estrenen a plaça amb 7 pisos, el quique i el rafa s'eleven al 7 i mig, junes debuta a dosos en castell de set, i diverses alineacions poc usuals de quarts i quints funcionen efectives, sense complicacions...
així doncs, tenim uns poquets motius d'alegria tot tornant cap a casa... malgrat a ningú escapa que volíem/necessitàvem treure el 2 a plaça...
demà més, penso tornant a casa... tot esperant que la colla amfitriona no es demori de la manera inexplicable que vam viure a la farinera... ai l'as!
després d'un assaig amb mal regust de boca... ens presentem a reus amb la consciència del qui no pot afrontar els reptes de màxims pretesos... baixes previstes, sorpresa i lesions de gravetat diversa... només faltava allò de les sancions per acumulació de targetes... s'ha d'aixecar el peu i buscar alternatives, útils, novament...
el resultat torna a ser francament pobre, si comparem amb la voluntat original i amb el potencial que en principi se'ns pressuposa... amb petits detalls que potser mereixen ser explicats...
per tercer cop enguany anem de 4d7, 4d7ag i 3d7... això sí, s'introdueixen canvis i debuts diversos, faràndula-manel s'estrenen a plaça amb 7 pisos, el quique i el rafa s'eleven al 7 i mig, junes debuta a dosos en castell de set, i diverses alineacions poc usuals de quarts i quints funcionen efectives, sense complicacions...
així doncs, tenim uns poquets motius d'alegria tot tornant cap a casa... malgrat a ningú escapa que volíem/necessitàvem treure el 2 a plaça...
demà més, penso tornant a casa... tot esperant que la colla amfitriona no es demori de la manera inexplicable que vam viure a la farinera... ai l'as!
4 comentaris:
començo a pensar que no sortireu d'aquesta ratxa estranya que teniu...
això de la puntualitat dels xiquets de reus comença a ser dramàtic. experiència en pròpia pell la temporada passada, quan em vaig queixar a un xiquet perquè a l'hora pactada encara no eren a plaça: "és que teniu pressa?". pasta de moniato, que en diuen.
tampoc és això, juraria que com a molt vam arribar 5 minuts tard. No t'ho puc dir amb certesa però jo a tres quarts de set ja era al local i com a màxim 15 minuts més tard ja n'havíem marxat, diria.
El problema és que les colles convidades i els mitjans de comunicació havien estat convocats a les 18.30h...
Publica un comentari a l'entrada