confesso que he escrit amb un important punt de seriosa melangia... i crec que ara, resseguint-ho m'ha vingut una remor d'excessiva intimitat, ja em disculpareu...
- la cara de suficiència i satisfacció del moi, reculant per la pinya, després de descarregar el seu primer 3d8, amb tota la rengla de primeres alçant el cap al seu pas, animant-lo...
- la feixuga sensació post maria cristina, mirant-nos amb jeroni... rollo "potser hem forçat massa la màquina?"... i l'estupendíssima vibració, aquell mateix dia, amb l'enorme gracilitat d'aquell quatredevuit que es començava a acostar a l'imaginat...
- bones pinzellades a l'inici... aquell neguitós primer 3d8 de sant jordi o l'últim assaig de maig amb primera prova del 3 gran incorporada...
- les cries caient al costat del folre, les vaig veure amb la cua de l'ull, mentre encara sentíem l'aleta... recordo l'estridència i patiment d'aquells escassos 2 segons, previs a la caiguda col·lectiva... i aquesta pel·lícula se m'ajunta amb una imatge amb idèntiques protagonistes abraçades, just desfer-se la pinya del mateix castell, quatre setmanes abans... és capciós, però se'm van contraposant...
- la flipada hormonal de pallaresos... o "com de cofoi vaig anar-me'n a la feina aquella nit"...
- el sentiment (horrible) d'haver-li fallat al dani, aquell dia que plovia per santa tecla i el quatre només es va carregar...
- l'expressió de la cara del faraó per sant magí (va créixer 3 o 4 centímetres de cop, l'home)... i la conversa, mateix dia, del kiko amb l'eloi, als porxos (44 anys per aquell moment)... l'eufòria de la canalla i dels canalles, per la tarda... crec que vaig voler acumular tantes coses d'aquell dimarts, que el cerebelu va acabar el dia demanant-me "un poquito de porfavor"... salvatge...
- la síntesi de l'orgull matalasser en dos assajos (motius ben diferenciats)... el del 12/09 ambiciós, productiu i valent, amb 3 folres diferents i el 5d8... el del 19/09, amb la colla en bloc, unitari i amb voluntat de sortir de la foscor... recordo especialment les paraules d'alguns veterans (no dinosàures) oferint la seva total complicitat...
- i les llàgrimes, aquestes s'incrusten i cremen... tristor profunda el 28 d'abril, en aquells 3 pilars que mai haguéssim volgut fer... en aquella abraçada amb la isabel, a santa tecla, el 14 de setembre... en aquella mirada perduda del luis, al segon pis de la plaça de toros el 5 d'octubre...
el teu colega anterior va ser una mica cruel amb nosaltres, n'hem après i et tenim ganes, 2009... bon any per tots...
2 comentaris:
Aquesta ha sigut la meua primera campanya sencera i he de dir que en comparació amb l'any passat, en quant a experiència pròpia, castellerament parlant, ha sigut molt enriquidora.
Al setembre, casi tota la feina està feta, d'alguna manera i la temporada, si no hi ha concurs, és relativament curta. En canvi, enguany, he pogut apreciar tot el treball que hi ha darrera de fer castells com és el treball que han de suportar els baixos, gent de tronc, gent per fer pinya, gent per fer folres, canalla... Que l'any passat em va passar del tot per alt.
Tot el que hi ha darrera per arribar on hem arribat aquest 2008, que per a mi en tots els aspectes ha sigut memorable. I hem d'aprendre que tant els bons moments com els dolents ens han d'ensenyar a tots a disfrutar-los, quan són bons i d'aprendre'n, quan són dolents.
Només espero i desitjo que aquest any pugui xalar com he xalat en aquest 2008 passat i poder disfrutar amb tots fent el que més ens agrada!
Salut!
"Un que escriu de tant en tant"
i l'incansable so de les gralles entonant matalassers mentre feiem historia a la plaça de les cols.
Laura
Publica un comentari a l'entrada