23/09/1998... és el primer cop que ru (una tiarrón-foca de 14 anyets -1.82 i quasi 80kg- anteriorment membre/patata de la canalla als castellers d'altafulla - a les ordres del mític cap de colla eloi patiñero) es posava a una pinya dels xiquets de tarragona...
23/09/2008... a part d'una actuació d'aquelles "per patriotisme", la santatecla'08 representa per ru (24 anys dignament?? portats -1.82 i 72 kg) la commemoració de 10 anys a ralletes...
com que fa un mes la cosa no estava per masses homenatges, m'autodedico unes línies, en el plan totalment remember... us vull parlar del que més recordo de cadascuna de les meues 10 temporades matalasserítiques... aviso que és la meva/intransferible visió de la cosa, i que no serà breu... ho sento...
- concurs 1998, instants després de carregar el primer 3d9f de la història, enmig d'una eufòria absoluta, en la qual em sentia més observador que participant, jordi solé (conegut com jordisolé1) se'm va apropar, em va abraçar i conjuntament amb jordisuri -vam arribar plegats a la colla- va exclamar "ens porteu sort, xavals!!"... al cap d'uns minuts vam carregar un pilar de 7 folrat, l'únic viscut com a membre actiu de la colla, un dels cromos que més ràbia em fot no tenir...
- sant magí 1999, quina peaso catedral!!! aquell dia perdura en la memòria de tots el que el vam xalar... fins fa no massa, el moment de màxima matalasseritis viscut per mi... he repetit tants cops el video d'aquell 5d8... exagerat?... i si us dic que aquell castell - importantíssim- portava una agulla de 15 anys... el palmero es va flipar deixant-m'hi anar, però li agraeixo perquè em va fotre a la vena alguna cosa que encara no m'ha marxat...
- igualada 2000, faltava gent aquell dia d'agost a l'anoia, i van pujar al xavalin-foca al folre... no ho vaig fer massa bé, la veritat, però com no se'n van donar compte em van deixar repetir... va ser un any difícil...
- vilafranca 2001, únic cop que he actuat amb camisa a la plaçaméscastellera, hi vam fer una més que digna trileta (el 4 només carregat)... recordo que la blanca va fer-hi l'últim castell de 8 com anxaneta... el seu va ser un cicle colossal...
- concurs 2002, no ens va sortir RES aquell matí... tres òsties seguides (tresdenou, quatreamblagulla i dosdevuit) i un 3d8 a les tantíssimes de la tarda per evitar quedar últims... recordo molts lesionats i canvis en aquell 3 plè d'orgull i ràbia... l'endemà amb el pòmul totalment inflamat, tenia una exposició oral a la uni sobre com de bonics eren els castells!!
- sant magí 2003, enmig d'un any complicadíssim un breu oasi... vam estrenar tres castells el mateix dia (trileta, amb dos d'ells només carregats)... el pati totalment buit, les il·lusions apagades...
- sant magí 2004, la porta de sortida oficial d'una greu crisi de la institució... ja figurant com a petita-part de la tècnica i debutant de primer dau a folre del 2d8f (en veritat jordiandreu va fer la feina dels dos costats...) vaig sentir-me un tio important aquell dia... descarregar aquell triplet de 8 va ser molt satisfactori...
- sant magí 2005, enmig d'un moment personal i vital força complex, va sortir aquesta fotillo que comparteixo amb tots vosaltres... veníem d'un inici de temporada que se'ns havia regirat (mataró i terrassa)... aquell sant magí va redimir-nos... això sí, les coses encara van trigar a solucionar-se...
- festa major 2006, per fi tornàvem a creuar la frontera del 2d8f... havien passat 6 llargs anys d'ençà el concurs del 2000... i gràcies a un tronc amb cares noves, assajos de qualitat i el menut/genial joanet-anxaneta vam carregar un 4d8ag i vèncer de nou en una diada important...
i crec que ho deixarem aquí... sobre santa tecla 2007 i sant magí 2008 (els meus millors dies d'aquests llargs anys) no cal que parli, són contemporànis a aquest bloc i ja us he fotut prou el tostón!!... 10 anyets tius! semblen pocs, però per mi és quasi tota la meua vida conscient!!...
després d'aquesta gegant pajilla mental, us demano perdó amb tota l'ànima... no tornarà a passar... no m'ho tingueu en compte...
17 comentaris:
Bones a tothom.
Primer de tot felicitar a l'Eloi, pels teus deu anys a la Colla (esperant i desitjant que siguin molts més...) i per l'èxit d'aquest teu bonic espai, punt de trobada de molts fanàtics del pilladisme. Felicitats de tot cor.
Dit això i després d'estar uns dies a la muntanya meditant, se m'han passat pel cap unes quantes coses que feia temps volia escriure (lligat amb l'article del TRES DE VUIT i la vida en general):
Corria l'any 1984, carregàvem per primer cop el TRES DE VUIT. Diu la llegenda que s'esgotà tot el xampany* de Torredembarra i contrades. No entenia ben bé com la gent estava tant contenta, només sabia que allò que acabàvem de fer era molt gran...Sublim.
El TRES DE VUIT, EL PARE, xecs... Quasi res. El Castell més preciós que s'hagi vist mai en aquest món. El Castell que ens ha portat tantes satisfaccions i ara, encara que el fem amb la cigala (el dia de la II Diada no tant...), encara m'omple de joia i alegria cada cop que el fem. És nostre aquest Castellàs.
El TRES DE VUIT, representa per ell mateix els fonaments del perquè dels Castells, allò de Força, Equilibri, Valor i Seny. Representa tot el que som i hem sigut.
Hem caigut tantes vegades, que encara ens sobra Força per aixecar-nos un i altre cop fins l'infinit. Cada cop que hem caigut, ens hem aixecat tan amunt que el cel se'ns ha fet petit als nostres peus. O no hi penseu en el 1994, després d'un Sant Magí que no vam poder fer cap Castell de Vuit? Vam acabar la temporada amb el 2 de 8 amb forro. Algunes violetes van fer apostes de que desapareixíem, quins collons...
(Per dir una, no pretenc fer una classe d'història, a més de que les neurones ja no em donen per tant).
D'Equilibri tenim el suficient, per saber combinar la fornada de persones que han entrat a la Colla amb la d'altres generacions, aprenent els uns dels altres. Lluitant per fer encara Més Gran la nostra Colla!
Perquè si ho aconseguim, no ens farà falta Valor per fer realitat allò que ens proposem. Venim de molt enllà, hem de tenir el Valor per conservar-ho.
I el Seny... ai el Seny. El Seny l'hem de mantenir, per tenir cura d'allò que ens ha estat concedit, allò que ens han transmés i que cal que no ho engeguem tot a norris, allò que ens uneix i ens dignifica: els Castells. No hem de caure en el parany que ens volen parar els periodistes, els polítics, els rànquings, els suvenirs, els hooligans... Tot allò que fa pudor de castellsbol. Tot allò que està destruint el Fet Casteller. No hem de caure en el parany de tots aquells que viuen del Fet Casteller, que parlen i escriuen sobre Castells, però que no han entés res de res.
Perquè els Castells els fem naltrus, on tothom és important (la Canalla més...) però ningú és imprescindible (això va pels membres que es creuen que sense ells no podríem fer Castells). Perquè els Castells, siguin del nivell que siguin, són bonics i fan patxoca.
I més si són MATALASSERS.
Penseu-hi...
Salut i Avant, Sempre AVANT!!!
Enrik Ramon Guim i Domènech (Pentinat, persona, fanàtic del pilladisme i Matalasser a morir).
*xampany, perquè en aquella època se l'anomenava així i jo enacara ho utilitzo, o es que algú de vosaltres al conyac li diu brandy?
** Em perdonareu les noies de que sempre parli en masculí, però es per no estar tota l'estona escrivint els/les, alguns/nes, cigala/xoneta, collons/ovaris... Està clar que els Castells i altres els fem totes i tots.
I me'n vaig a dormir que d'aquí una estona la Tecla no perdona...
Ru, apart de felicitar-te pel teu raconet, descarregatensions de molts i on l'avorriment ens fa creuar comentaris enginyosos amb molta freqüència, amb aquest post s'aixecaran molts nostàlgics sobre la seva estada a la colla i les seves sensacions,anécdotes, vivències, enriquidores o no, però potser el millor que es despren del teu escrit és una cosa que ja ha apuntat L'Enric Guim; sempre ens aixequem i continuem endavant,progressant, mantenint-nos i superant-nos.
Ens faltarà regularitat,però mai abandonem, sempre reviscolem,per fotre a aquells que ja sabem, tant de dins com de fora.
Ru,quan arribis als nostres anys, semblarà que expliques batalletes, però, que enriquidores han estat,son i seran les vivències que ens donen els castells i la colla!
Salut i castells!
Manel Nadal, dinosuare ("...jo vinc d'un silenci antic i molt llarg...")
Gràcies, EnricFly GuimBros Senior, mil gràcies, pero jo fins l'any que ve no faré el meu aniversari ratllat. Temo que t'has equivocat de blog. JAJAJA. Les teves arengues èpico-inflamables també ajuden a augmentar el grau de pilladisme, i m'inspiren, saps? A que endevino què t'està inspirant a tu??? Avui t'has sortit, txon!!!
Roger, m'he emocionat un altre cop recordant aquells castells de 6 que feies de dosos eixarrancat, fent ganyotes i ensenyant les dents per l'esforç, o aquell dia que vaig arribar a Sta. Anna i et vaig trobar també al pati (MITE'L, SÍ QUE HA CRESCUT, vaig pensar) o quan vaig apostar per posar-te de primer dau al 2d8f. No has pensat mai que VA SER UNA COMPENSACIÓ PER LA FEINA FETA EN AQUELLS COL·LOSALS 4D6AGULLA TAFULLENCS???
Vinga, espabil que encara et queda molt (a tu i a tots)
PD: Enric, lo de que t'identifiquis com persona ho podria arribar a entendre amb el temps, pero lo de pentinat...com ho has fet?
PATIÑO PATIÑOOOOOO
Felicitats Ru!!! i també pel teu vintisinquè aniversari, avui no??
Ja vec que el pilladisme i el matalasserisme van una mica de la mà...
Jo, dins del meu pilladisme (en époques modernes conegut, en molts cassos, com a frikisme), vaig a buscar-li simbols frikis a l'eloi, estic segur, que en un futur, em reconeixerà l'esforç!!!xDDD
Com diu un amic, "no sufrimos de locura, disfrutamos de ella".
Sens dubte per mi aquests tres últims anys que he estat a la colla han sigut dels millors, potser perque vaig entrar a la colla al 2002 i no era una de les nostres millors èpoques. I aquesta foto i tant que la recordo, el meu primer moment d'euforia al descarregar un castell i és llavors quan vaig entendre que és la matalasseritis. Després les coses ja van anar cap un altre sentit. Enorabona pels 10 anys i que en siguin molts més!
Laura
olé el saudo torero copión
r
Enhorabona Roger! poder gaudir dels records de la vida, es com viure dues vegades.
Segons Aristòtil, saber és recordar, doncs en dec saber un colló perquè jo també recordo molts moments, moltes sensacions, molts castells que m’han donat grans satisfaccions i d’altres que malauradament m’han fet patir. He conegut grans persones i castellers, (alguns ja no estan entre nosaltres), he pogut compartir aquest sentiment amb els meus germans ( per mi és una de les coses més maques d’aquesta vida), sentir i disfrutar amb els meus amics, cooperar amb persones totalment alienes a mi, en un projecte comú, ajudar, esforçar-me, donar pit! Això és una de les coses que formen part de mi, apart de ser fill de , ser germà de, ser novi de, ser tiet de ,i és ser casteller, ser Matalasser!. Un planeta on es barregen tots aquest sentiments i que formen part de la meva vida, un paradís ratllat que no vull deixar mai. Vull fer-me dinosaure ( amb això no vull dir cap de colla, eh?) i portar al meu futur fill al local i dir-li que aquesta colla, és una història viva d’homes i dones que fan coses comuns per un valors, que s’ajuden i comparteixen temps de la seva vida per un sentiment, per una camisa ratllada, per suar la gota gorda en un castell. Que vegi i senti el que és i es sent quan es tanca una pinya, plena d’esperançes i orgull matalasser. No com fan alguns “papanates” que escriuen i surten a la tv parlant de castells quan la majoria d’ells mai han sentit el que és això. Ni l’esforç, ni l’emoció, ni el companyerisme... ni tan sols les mirades plenes d’il·lusió després de tancar una pinya en una actuació. Llastimosament això no ho podrem canviar, perquè qui no compren una mirada, tampoc comprendrà una llarga explicació.
T’estimo Xiquets!
Ruben Guim, 28 anys, sense cap accident notori de moment.
Pd-. Cigaló o carajillo? Està clar no?
Aquests Guim són una mina inesgotable!!!
Content estic de pertanyer a la mateixa família ratllada que valtrus, MONSTRES!!!
enhorabona per les vint-i-cinc mil entrades (i escaig) a aquest pas quan el blog en faci dos (d'anys) hauràs batut tot els rècords immaginables i per immaginar, segueix així company..que aquest és ja per mèrits pròpis el punt de trovada de la matalasserada, com el menjador de casa dels de santa Anna, vaja.
Més, felicitats pels deu(anys, ratlats en primera persona), fa goig fer-ne "només" deu i poder contar-ne tantes oi company?? i el que encara ens queda..., que no defallexi mai la matalasseritis que tots voluntaria i feliçment patim!
I finalment, és només el meu ordinador o la capçalera del teu bloc a patit un canvi (especifico, jo amb prou feines puc llegir matalasseritis sobre un fons color ocre...on és la matalasseritis gràfica???
Leyre
Enric ja em perdonaràs, però continuo posant en dubte la teva condició de persona.
Jordi
pd: felicitats Roger, d'un que l'any que va farà la seva temporada nª 21.
uuuiiiii que gran que em faig...
- En el meu escrit, em referia al Roger, obviament.
- Pentinat és el renom de la meva família materna.
- Jordi, quan em vegis, ja em diràs que et pica.
Enrik.
Em pica la teva melena...jajaja
Jordi
La experiència familiar em fa pensar que des de que es fà el primer castell fins que surts de l'ultim, el temps et dona experiència, però no s'envelleig mai.
A casa, tots els nois sóm castellers, encara que els pares ,oncles i avi mai han dut camisa (volien ser imparcials i equidistans)
Et vull felicitar en els teu 10 anys, que seran com a mínim 25k més.Fins a una altra . Martí Català.
Què li passa a la teva postal-encapçalament?
Si se t'ha passat pel cap canviar-la, espero sortir com en l'altra.
Ei Jordi, m'has fet riure. Després d'un dia plujós com el d'avui i encara que sigui per internet, mola que unes petites paraules facin que la meva ment s'esbargeixi. Merci paio!
Enrik.
(tranki que ja me rapat les grenyes...)
No sere menos para felicitarte tu 10º año en la que todos consideramos nuestra casa, la colla claro está. Muchas felicidades pero aclarame una cosa, te has ido a serdenya pa celebrarlo??
Publica un comentari a l'entrada