sant jordi...

segona etapa d'aquest inici de camí... rambla nova, amb voluntat de fer set i mitjos i superar la insòlita caiguda (3d7) del diumenge anterior...

3d7, 4d7 i 4d7 amb l'agulla... amb intent desmuntat de 5d7 - indecissions dels menuts (lamento ser reiteratiu i tornar a evocar la pipa del passat diumenge)...

i ho hem fet utilitzant als 4 castells les alineacions de catenaccio amb segons-terços-quarts de vuit a segons-terços-quarts de set... per assegurar els passos de la canalla nova en el debut important i per rodar damunt la pinya...

la sensació és que la diada i els assajos prèvis han estat útils a diferents nivells... però és massa aviat per analitzar encara, massa poc bagatge per extreure conclusions... i la inevitable comparació amb l'any passat malhauradament fora de lloc... toca treballar, més i millor...

menció a banda pels others (sabeu que no acostumo a escriure de les altres colles si parlo de nosaltres, però avui s'ho val)... la jove ha trobat una fòrmula interessant i efectiva per treure-li suc a la diada... el 9d7 és un caramelet que han desembolicat amb plasticitat i consistència... molt ben trobat...

poc a poc...

i ja hem anat a plaça... i ha sortit rarot...

després d'un mes i mig de foscor i assaig amb poc marge pel lluïment, les coses pintaven una mica més clares, després de setmana santa...

la canalla (la nova i la no tant nova) començava a demostrar un punt de franca millora... i la gent, que no ha defallit en aquest inici de temporada, va poder gaudir d'un últim assaig motivador i de nivell més adequat a la realitat de la colla...

i arriba la sortida, la diada d'inici... portem en cartera el 3, el 4 i el 5 (de set, igual que l'any anterior)... però aquesta vegada amb múltiples canvis de posició i debuts per dalt... amb l'esperança per sota de començar a rutllar i percebre bones sensacions...

però, les coses com són, necessitem més marge per rodar... tot i les primeres aletes de l'any en castell de 7 amb estrenes d'anxaneta i acotxadors i força canvis als futurs quints, hem de lamentar una relliscada desafortunada al 3, un error de concentració en un moment inoportú fa que el castell es trenqui amb la canalla sortint... després es decideix afluixar i acabem amb castell de 6 i pilars de 4 per a més petits debutants...

en síntesi, el que es buscava és que noms com ivan, sara, junes, rafa, eva o àlex s'estrenèssin amb la ratllada... toca seguir treballant...

coses que no vull oblidar (2008 review)...

confesso que he escrit amb un important punt de seriosa melangia... i crec que ara, resseguint-ho m'ha vingut una remor d'excessiva intimitat, ja em disculpareu...

• la cara de suficiència i satisfacció del moi, reculant per la pinya, després de descarregar el seu primer 3d8, amb tota la rengla de primeres alçant el cap al seu pas, animant-lo...


• la feixuga sensació post maria cristina, mirant-nos amb jeroni... rollo "potser hem forçat massa la màquina?"... i l'estupendíssima vibració, aquell mateix dia, amb l'enorme gracilitat d'aquell quatredevuit que es començava a acostar a l'imaginat...


• bones pinzellades a l'inici... aquell neguitós primer 3d8 de sant jordi o l'últim assaig de maig amb primera prova del 3 gran incorporada...


• les cries caient al costat del folre, les vaig veure amb la cua de l'ull, mentre encara sentíem l'aleta... recordo l'estridència i patiment d'aquells escassos 2 segons, previs a la caiguda col·lectiva... i aquesta pel·lícula se m'ajunta amb una imatge amb idèntiques protagonistes abraçades, just desfer-se la pinya del mateix castell, quatre setmanes abans... és capciós, però se'm van contraposant...


• la flipada hormonal de pallaresos... o "com de cofoi vaig anar-me'n a la feina aquella nit"...


• el sentiment (horrible) d'haver-li fallat al dani, aquell dia que plovia per santa tecla i el quatre només es va carregar...


• l'expressió de la cara del faraó per sant magí (va créixer 3 o 4 centímetres de cop, l'home)... i la conversa, mateix dia, del kiko amb l'eloi, als porxos (44 anys per aquell moment)... l'eufòria de la canalla i dels canalles, per la tarda... crec que vaig voler acumular tantes coses d'aquell dimarts, que el cerebelu va acabar el dia demanant-me "un poquito de porfavor"... salvatge...


• la síntesi de l'orgull matalasser en dos assajos (motius ben diferenciats)... el del 12/09 ambiciós, productiu i valent, amb 3 folres diferents i el 5d8... el del 19/09, amb la colla en bloc, unitari i amb voluntat de sortir de la foscor... recordo especialment les paraules d'alguns veterans (no dinosàures) oferint la seva total complicitat...


• i les llàgrimes, aquestes s'incrusten i cremen... tristor profunda el 28 d'abril, en aquells 3 pilars que mai haguéssim volgut fer... en aquella abraçada amb la isabel, a santa tecla, el 14 de setembre... en aquella mirada perduda del luis, al segon pis de la plaça de toros el 5 d'octubre...

el teu colega anterior va ser una mica cruel amb nosaltres, n'hem après i et tenim ganes, 2009... bon any per tots...

i was there...

avui hem anat a lleida, de bolo (de xirimbolo)... tots sabeu que les entitats (i els xiquets no en som cap excepció) necessiten ingressos i aquest matí tocava una d'aquelles sortides "comercials" que ajuden a portar orquestilles de tant en tant... la cosa no tindria massa més... però ha estat fantàstica, una sortida plena de matisos, una freakada encisadora...

als afores de vinaixa, skoda fabia del ru a 110 km/h per la nacional, 8:51 del matí de diumenge, carretera completament buida, artista júnior de copilot jugant a la PSP amb els ulls plens de lleganyes... -1ºC...

hem de fer un pilar en un moment puntual de la cerimònia commemorativa dels special olympics... fins aquí, fantàstic...

"el pilar l'heu d'aixecar per sota" a ello venimos, "el pilar ha de portar una flama encesa" vaia vaia, "la torxa pesa una mica, i hem de carregar-la de combustible perquè se'ns apagarà, la nena pot?" farem lo que podrem, "quan l'encengueu, no us asusteu, farem una mica de pirotècnica" oh... my... god... "el pilar ha de caminar" donem la volta al pavelló?, "l'anxaneta ha d'encendre el peveter" és elèctric o de gas?... alguna cosa més? no li voleu tirar pedretes al segon per fer-lo més divertit? no voldreu que els menors de 29 anys xiulem l'himne de riego amb els ulls clucs? en fin...

el taloset de ru, que no està acostumat a alçar-se a les 8 d'un diumenge quan la nit anterior no ha fet massa bondat, s'ha oblidat de portar el casco de la laurita... (la veritat és que li hagués hagut de portar un casc de poumpier, però esa és una altra història)... "tenim el telèfon d'algun casteller de lleida?" faraó ha sorprès amb la iniciativa - la bomba ell... "jo tinc el del frikilandi, però està apuntat en un paperet molt bonic de l'escritori on tinc l'ordenata, a escasos metres d'on m'he deixat el casc de la laura, per cert"...

mitjançant una ràpida gestió via mòbil amb tarragona hem localitzat al senyor rubén rossell, que a part de ser el cap de colla de la revelació de la temporada, s'ha ofert per deixar-nos un casc de la canalla dels castellers de lleida i sobretot, ens ha fet el favor de portar-lo fins on érem, tot deixant de fer coses (segur) molt més importants de la seva vida privada... plas plas plas per ell...

el migdia va avançant, ja tenim lligat lo del casc, i més o menos, sabem quina mena d'activitat lúdico festiva necessiten de nosaltres, portem tres hores a lleida i va per llarg, ara assagem nosaltres, ara canta la beth... comença la lluita contra l'ensopiment, disfresses, acudits, trucades als retzagats-tarragonins que han d'arribar d'un moment a l'altre... tot farcit amb el punt d'ironia que genera sentir-se de la special tribu dels 30 pilaners...

ostiapu! les gralles! tenim timbal però no timbaler i volen que la cosa soni que troni... "és superimportantíssim"... hem fet algunes proves però s'ha optat pel bescanvi de rols, els reforços d'última hora, han trigat però són resolutius... el petit de can guim, prova l'art timbaler i al toro... així, sense més... ENORME...

i per fi, toca amagar-se... som la playmate que sortirà del pastís, companys, aquí al raconet, i ben callats... quan toqui sortiu i feu lo vostre... i toca, sortim i fem lo nostre... bueno, no del tot, al mig de la última aixecada, el senyor del butano ha apretat el botonet i encès la flama olímpica... era mentira! la laura no encenia res... tot era un màgic simbolisme!!! aha, aha... recordeu el rebollo? tot mentira!!

entrepans i begudes mentre la cerimònia seguia... 14:37... hora d'anar tirant cap a casa, no?... segona tanda de PSP, ja no fa tant de fred, mentre poso benzina m'adono que tinc una ratllada no controlada a la porta dreta del darrere... no vindrà d'aquí, concloc...

ha sido entrañable, amigous... i was in lleida that morning...

diade(s) final(s) de temporada...

no una no, dues són les vies de sortida dels anys castellers ratllats (almenys en aquestes últimes ocasions)... la primera, la diada "nova", on es pretenen fer castells a consciència... la segona, la tradicional lúdico-festiva-sensepilarde5caminant, en solitari, al plà de la seu...

de la "II diada final de temporada dels xiquets de tarragona" en farà quasi 3 setmanes ja... però entre les vacances i la vagància post vacacional... seguia l'asunto pendent...

la veritat és que aquesta data estava assenyalada al calendari (i des del principi de temporada) com un dia important (veure's diada 2007, primera edició i 3 castells de 8)... però les complicacions del setembre i les sensació definida com "anar de més a menys" han desencadenat en una actuació sense massa misteris...

i si n'hi havia algun, ronda inicial, primer 3d7 amb agulla de la colla, estructura de moda en versió setpisos... bones maneres, assaig interessant i certa expectativa de cara a un futur proper... veurem... de moment, tots els integrants poden dir allò de "jo anava al primer"...

després 3d8, l'onzé de la temporada, un dels més lletjots, perquè no dir-ho... un bon assaig fins dosos la nit abans no feia percebre un castell tan regirat... en tot cas, més hores de vol pels canvis a dalt...

i per acabar un 5d7 que guanyava la partida al 4d8 com a castell que havia de servir per acomiadar la temporada dels castells "serios" d'enguany... mal llamp! quants anys feia que no n'ensenyàvem 10 en una temporad... i un reconeixement obligat, 3 tipets (dos i una) que tot i assajar no han arribat a fer castell de 8 enguany... "nostraculpa"... deures pendents (més)...

a més, valorar molt positivament la companyia... les colles de ponent s'hi van lluïr... castells al màxim i demostrant donar-li importància a la diada i la "plaça" (actuar al local , per allò del dia raro i amb risc de pluja, va ser incòmode però interessant)... jo, sense veu ni vot, repetiria colles amb vistes al 2009...

i parlàvem d'una segona diada, aquella on algun cop els grallers han fet castells, on s'acostumaven a plantejar estructures amb presència fiminina absoluta... amb diversitat i punts artístics... però... la xerinol·la ens la vam reservar per altres ocasions... pluja (us sòna?)... castells suspesos... qui va dir sequera?



després, l'acte solemne de final de temporada (bona pensada de la junta) i un dinaret agradable (també nouformat interessant)...


ru promet escriure aviat, ara que ens començarem a trobar a faltar haurem de buscar un mecanisme o altre... a falta de pan...