plega el jefe...

sento últimament moltes coses sobre els caps de colla sortints... vilafranca, mataró o a can lila... nosaltres també en tenim un, de cap de colla sortint... crec que mereix reflexió...

quan el joan, ara fa 4 anys em va proposar entrar a formar part de la tècnica que estava preparant no ho vaig dubtar ni un segon... al contrari, em va sonar a obvietat haver d'acceptar... el considerava un personatge rellevant i pel seu tarannà i recerca de la imatge més seriosa possible de la colla - internament i cap a l'exterior- el feia la persona adequada per restaurar un versió millor de nosaltres mateixos... crec que sobra dir que no m'ha decebut en absolut...

aquest text no vol ser adulador, no pretén buscar comparacions ni llençar cap mena de proclames... per mi, el joan representa el paradigma del perfil que ha de tenir un cap de colla als xiquets... combina diàleg, paciència i psicologia motivadora, amb un esperit combatiu extrem, ordre i autoritat -quan n'ha convingut aplicar...

ha aconseguit marcar sempre 3 pautes que s'han convertit en claus de la seva manera d'entendre el càrrec i la funció... un treball a l'assaig intens, dinàmic i rigorós, marcant objectius i plasmant-hi conceptes concrets... la voluntat de motivació de la colla com a bloc i com a elements individuals, entenent el poder de les dinàmiques -les dolentes, les bones i les millors... i sobretot, la capacitat de solució de problemes afectant a la mínima gent possible, assumint un rol directe i pròxim, cercant complicitats...

tot això l'ha fet un cap de colla "diferent", prescindint una mica de les discussions estrictament castelleres, sabent llegir que en una colla com la nostra l'essencial no és dominar la tècnica (que també)... ha pres protagonisme el treball de formiga -sovint a l'ombra-, les converses multi laterals i el pragmatisme que ha anat marcant les seves decisions... catalitzant els canvis des de la responsabilitat comuna, repartint glòries entre l'equip i aglutinant en primera persona els errors...

i si dèiem, fa unes setmanes, que era just que certs membres de la canalla haguessin pogut reivindicar-se en aquest últim tram de temporada... el joan també mereixia aquests castells i aquest triomf...

probablement serà injust recordar només els seus èxits com el cap de colla "interí" del 2007... en castells bàsics de 8 s'ha assolit una regularitat a prova de circumstàncies complexes, que n'hi han hagut moltes -com sempre i com a tothom... en el seu currículum com a cap de colla hi apareixen 111+2 castells fins al 2d8f... d'un total de 124 intents...

però durant els tres anys de mandat estrictament "oficial" alguna cosa bloquejava el salt més enllà del 2d8f, 6 temptatives i 2 castells carregats eren un pobre bagatge... probablement les circumstàncies pròpies de la colla, errors d'elecció o criteri de la tècnica i intangibles com la mala fortuna o la manca de dècimes de segon ens han condicionat...

aquest extra time 2007 ha permès ubicar -portes enfora i sense complexos- la capacitat de gestió del joan sala en aquests anys, al nivell on realment pertoca...

i jo, innocentment, espero que no sigui la última victòria... perquè secretament ambiciono que el jefe torni algun dia...

descarreguem...

(torno en plan sesión-sadomaso-estadística...)

2007 ha estat la cirereta de l'equip tècnic del joan sala, la pròrroga, el temps d'afegit... els èxits d'enguany no es poden descriure sense mirar endarrere i observar el trienni 04-06, i tots els aspectes, detalls i persones que hi van treballar... potser en alguns càrrecs el cicle va acabar l'any passat, i alguns "comiats" es produiran en les properes setmanes, però és una evidència que el fil conductor, la manera de fer i el ritme que la colla va anar assolint des d'aquella renaixença al 2004 ens han portat on som ara (... recordeu l'espluga de francolí?)

avui parlaré d'una de les premisses bàsiques d'aquesta tècnica - a la qual em sento tan orgullós d'haver pertangut... DESCARREGAR els castells... més que premissa, obsessió...

fa uns mesos que ja no sentim dir al joan allò tant -cansino- de "el món casteller ha canviat"... ara tota la colla ja s'ho creu i ho assumeix... però quan ho deia en les assemblees, quan parlava de col·laborar amb les altres colles, d'adaptar-nos a la modernitat... obviava, perquè era totalment evident, que avui en dia no té sentit anar amb els castells a mitges... no estem en els brillants noranta - on la vaca donava llet a totes hores, com va dir el gran ayatollah fa uns anys ;)... caure comporta problemes, els intents desmuntats comporten complicacions i l'aparició d'algunes colles "infalibles" ens ha obligat a tots a posar-nos les piles (malgrat que encara hi ha qui s'hi està resistint)...

i que s'ha aconseguit? doncs el meu excell -on recordeu que només compto castells més grans que el 2d7- ha fabricat una grafiqueta que us adjunto (cliqueu-hi a sobre)... en ella hi observareu el període 94-07... i s'hi representen el % de castells descarregats de la colla...

les conclusions, que cadascú tregui les seves pròpies... segons la meua opinió, a la colla ha quallat la idea, el futur ha de seguir per la línia marcada... la nostra imatge de seriositat i treball ha de continuar així...

(per si de cas, notaré que això no s'ha d'entendre com una crítica al passat, sinó com la constatació de la realitat actual...)

lo forru...

bon any aquest pels nostres folres... ho hem sabut fer una mica diferent, provant mil i una coses a l'assaig... segons nous, homes de darrere, canvis a crosses, les creus tortes, els peus davant del dau, laterals agafant per aquí, pugem-lo dalt cada divendres (!!!) -hi hagi lo que hi hagi...

direu que és millor o pitjor, que s'aguanta més o menys, que rendeix diferent en unes places que en altres, que alça el cap o que l'acotxa, que crida massa quan carreguem o massa poc, que celebra abans d'hora o mostra l'eufòria adequada... però és de rebut un petit acte d'onanisme matalasser, enguany hem pencat bé, hem treballat molt i la regularitat a l'assaig, la consistència i les ganes del folre han funcionat...

hi ha coses que m'agradaria destacar? particularment, 3...

penso en la gent que debutant ens ha recordat la il·lusió i l'orgull que significa anar descalç i serrar les dents quan el castell ve cap on ets tu...

noto que pel seu pes i dimensió aquests folres són, definitivament, moderns... compensant quilos i alçada, equilibrant múscul i experiència... i sense buscar reforços innecessaris, empesos per l'emoció del moment..

el relleu generacional (i vaig acabant)... adjunto gràfic (QUI ÉS QUI??)... al 3d9f, 31 anys de mitjana -estem fets uns xavals! xDDD... però alguns més que altres, mireu la generació del 87, artistes ells...


i jo, des d'aquí, em descobreixo i demano el revelació pel homer...

(i demano disculpes si alguna edat no s'ajusta amb la realitat... sigueu comprensius amb mi, per favoooooooooooooor!)

ja hi tornem a ser...

s’acaben els adjectius, s’acumulen les sensacions... la veritat, em fa una mica de por no ser capaç de pair tanta eufòria, tanta satisfacció... espero tenir suficient disc dur com per anar-ho encabint tot... a pams...

ahir la colla va tornar a fer el 5d8...

"no" era ni el lloc ni el moment; sense el plus que donen els moments especials dels grans dies, sense l'èpica del bat de sol de l’estiu per festa major, sense els amics liles al costat, pressionant, no... ho vam fer una tarda de dissabte, a la plaça del rei, en octubre d’any imparell, dues setmanes després de santa tecla... en una diada de final de temporada on arribàvem una mica passats d’assaig (aquests últims divendres han estat més austers que els anteriors)... amb la part més sensible de la canalla psicològicament al límit i amb els dubtes que generen 3 anys consecutius de frustracions amb aquest castell -tants cops dipositari d’il·lusions, com causant de decepcions...

però SÍ va ser el lloc i el moment... de demostrar que alguna cosa ha canviat, que quan aquella aleta de castell de nou va refilar farà 3 setmanes, vam recordar amb força l’orgull del nostre escut, de les nostres ratlles a la camisa... i ara no ens paren ni els condicionants ni els records feixucs... la solidesa dels castells de dissabte ens ha de fer reflexionar, el 3 brutal, el 4 apamat i tranquil, i el 5 maco i sense angúnies, ni de lluny dramàtic o miraculós, va ser treballat (a seques), en cap moment va semblar ferit greument... malgrat no sóc amic de l’optimisme desmesurat afirmaré que no semblava un castell límit, ni objectiu final de res... ha estat com arrencar-nos l’espineta que ens ha martiritzat últimament, que ha cremat expectatives i que -probablement- ha projectat una imatge distorsionada de la nostra realitat...

vam fer un 5d8 de temps perfecte, amb un 3 molt sòlid i un 2 substancialment millorat, en tots els pisos, respecte intents d’anys precedents... un 5 que a priori presentava dubtes per dalt, però que, un cop tothom preparat per la lluita des del seu lloc, els petits van resoldre amb diligència i sense massa complexos... l’estructura, el tronc, la pinya... tots es van enxufar ràpidament, conscients que el repte era gran, però la moral de la colla enorme... la força de la convicció...

i descarregat... repte superat completament... i l’esclat d’emocions... la celebració es va exterioritzar menys que fa dues setmanes... però per dins, molts van tancar velles ferides, molts van somriure immensament... molts vam ser molt feliços dissabte, mentre la Carla feia les passetes i ensenyava al món que ni casualitat ni sort...

en aquell moment, amb tot el pes del castell a dalt, hi havia metxa per estona... i ens en queda... molta!... acabem un any que obre un futur esperançador...

tarda de dissabte...

diu que avui tornem a tenir cita amb la història... 18:30 plaça del rei...

ahir el jefe va dir, al final de l'assaig, que el 5d8 va en segona ronda aquesta tarda... la moral de la colla és bona, pot ser el dia per tancar velles ferides? el 5d8 és una burrada, però perquè no? última diada de la temporada, amb els deures fets i sense excessiva pressió pel compromís de la plaça... l'intentarem perquè volem, ens vé de gust, i els condicionants a l'assaig s'han anat aconseguint...

veurem com surt tot plegat, i ho explicarem...