onzedesetembre... bé, nois, bé...

ahir vam baixar fins la rambla; aquella plaça estranya on els catells comencen de dia i hi acaben de nit; on els aplaudiments ressonen d'una manera atípica i allunyada, com d'amagat entre els arbres, i on la diferència de públic entre principi i final es fa evidentíssima per allò d'estar -o no- rodejats per infants amb globus corporatius de menjar ràpid... històricament, no seria la plaça on els xiquets acostumem a destapar el millor del que tenim...

i això, que ho intentem canviar, però costa, l'any passat vam començar a treballar-nos el terreny, per allò de què sí en aquestes dates estem en forma, cal donar mostres clares i evidents... a la rambla, ahir hi vam tornar a buscar la cathedral... i de fet -gran dada, hugo- ja s'ha convertit en la plaça que n'ha vist més (3 descarregades)... però costa, per dispersió, per horaris, per ritme... la rambla continua resultant un enclau complex... puntet més a favor de la bona feina que vam fer ahir...

obrim de 4d8, millorat de ritme i formes respecte dissabte, hi ha alguna rotació a sota i algun canvi per dalt... anem perfilant... toca pulir i pujar-li galons... feina de pati...

en segona ronda, copiant el model usat a la torre, just fa una setmana, 5d8... el primer tram del castell és colossal, confiança i ritme... després se'ns entretenen una mica els petits i perdem una mica les formes a quints... sense problemes, hi ha benzina per tot... treballem en bloc... és tot un 5d8, però el defensem sense estridències... quan surt la canalla, el castell s'acaba... comencem a conèixer aquesta película, 3r descarregat de la temporada, 7ena aleta de cathedral en el darrer any natural... la colla ja no el celebra especialment, s'observa satisfacció, per la manera de fer tothom té clar que és el resultat de la feina i l'esforç... hem aconseguit fabricar un acompanyant de luxe pels castells bàsics en dies com ahir, i pels castells grans en dies com demà... i que duri!!

deixem pel final el 3d8, rotem a sota, i del terç en amunt llueix alineació del 3d9f que ha de tornar a sortir diumenge vinent... va enrarit fins l'aleta i després asserena... la canalla transmet moltíssima convicció... el mantenim a l'abast... al final, els detalls decidiran, però el castell ha millorat de santmagí fins ara...

la diada s'entretalla i deixem per millor ocasió la sobredosi pilanera que planegem de fa dies... ahir érem moltíssims i vam tornar a ser un tró, sortim reforçats d'un bon capdesetmana... 3 assajos i comença SANTATECLA... què? hi anem, no?

les fotos, d'antoni coll...

#gangmatalaser

#cathedralitis

#yeah

sumant castells de 8...

dissabte enfrontàvem lapoblademontornès després d'un assaig perfecte a nivell de consolidació de feina i control de les aspiracions...

tot i haver d'enfrontar algunes absències programades de tronc, i amb la mirada posada en l'endemà a la rambla, la colla es desplaça com correspon fins un dels pocs pobles del baix gaià no massa habituals en el nostre repertori...

el pla passa per repetir per enèssima vegada aquest any el triplet que formen els 2 castells bàsics de 8 amb el 5d7... vaja, no és l'enèssima, però si la sisena classiqueta...

obrim de 3d8, que porta retocs a segons, quarts i quints... efectiu, seré.. 10è de l'any... expeditiu de canalla... consolidant els quints jovenets...

després 4d8, de format similar a torredembarra (mai el fem igual del tot), cerquem algunes combinacions i resulten... un pèl lenta la feina dels petits...

i acabem amb 5d7 (que assimila el de 8 sense segons)... hi sumem alguna estrena i algun retorn (contentíssims de tornar a veure l'izan acotxant per allà dalt)... la sensació imperant és q tenim el 5 més al lloc que mai... oportunitats per confirmar-ho, no en faltaran...

sortim d'un dissabte tarde de variants i tranquilitat, de consolidació i calma... acumulem molts castells molt ferms... la colla està en forma, l'11S és la següent parada, comencen els dies forts, comença la lluita... anem-hi, no?

les fotos, de l'antoni coll...

consolidant a torredembarra!

torredembarra tornava a ser dia gran... per la planificació, per com valorem la diada i pel volum de treball de la setmana...

la idea inicial passava per repetir la mateixa actuació que tot just fa un any va ser la millor de la temporada passada... tres castells de vuit, i descarregant el cinc per primera vegada fora de tarragona...

és cert que al llarg de la setmana s'especula amb un hipotètic 3d9f, i la feina amb el castell és molt favorable, però ho deixem per d'aquí 2 setmanes, encara no tenim la dimensió per enfrontar segons què, segons quan...

arranquem de 3d8, per centrar-nos.... ho fem amb un matís per dalt, tenim una baixa (ànims peque!) i toca rotar... així la de quints és probablement l'alineació més jove que la colla mai ha muntat a un 3, però responen al repte... el castell és seré, però revirat, parell de fuetades amb l'entrada de canalla, múscul al lloc...

perquè després toca 5d8, i la base és el que acabem de fer... la carregada és rapidíssima, de manual, la millor de les aletes d'aquest darrer any... la descarregada és més nerviosa i el castell no para quiet... sense perill, però feina constant... a terços mai perdem les formes del castell, i això ens dona corda fins al final... amb la canalla fora, disfrutem, el tenim, el fem, sense massa angúnies... la colla evidencia satisfacció, però sense eufòria... bó, assimilem, creixem...

i resolem amb serenor, sense baixades precipitades, amb els quints a lloc sempre, amb els segons pencant només quan toca... pel bon camí, comencem a tenir cathedral!

i 4d8 (superant ja la desena aquesta temporada), amb enèssima alineació... uns quants canvis respecte el d'igualada, amb debut de segon en castells de 8 inclós... el castell és tirant a lletjot però efectiu... encara li farem alguna trastada més abans d'ensenyar el tronc del gran... perquè com vam veure divendres, el gran trucarà a la porta, aviat...

de torredembarra en sortim conscients que la línia és aquesta i anem a bon ritme... consolidant castells grans amb variants... als 6-7 paios/paies per pis afegim un altre dos a les rotacions, i sobretot la sexteta màgica, que georgi+sara+alba+jesus+marieta+eva acotxin i anxanetin alhora és, a part d'una notícia excel·lent, un motiu de satisfacció i orgull, bona feina dels de canalla...

però queda tot, amiguets, no defallim ara!

les fotos de l'antoni coll, gràcies!

#gangmatalasser

#yeah

igualada, després de la tempesta...

a igualada hi anem amb la remor al cap de qui sap que ha aconseguit el que volia... amb el puntet de mentalitat de qui es sap en el bon camí, però també amb el risc afegit a qui potser peca de confiat...

valoràvem seriosament repetir-hi la catedral i abordar-hi tres castells de vuit... a plaça, potser per la ressaca santmaginera ens adonem que manca un plus i en el trajecte de tarragona fins l'anoia hem perdut un parell de detalls de tronc que fan impossible el 5 gran... esperarem, torredembarra és prop...

obrim de 3d8, reajustat de segons, amb alguna incorrecció d'alçades... tranquilíssim... del terç en amunt hi munta l'alineació del que fa 48h va ser 3d9f, i es nota...

en segona ronda busquem el 4d8 (parella de ball inevitable en aquests 2 darrers mesos), com sempre, forcem modificacions al tronc, avui (i com al 3) els canvis són a segons... se'ns obre un pèl massa, però és maco-maco...

i pel final deixem el 5d7, que revisitem en una versió encara més alleugerida i amb un algun debut... la canalla, perfecta... el 5 està maduríssim...

pilars per acabar una actuació rapidíssima que ens obre un petit interval de vacances (no molt llarg) on haurem de païr el que s'ha aconseguit i dibuixar el camí que queda per recòrrer... el setembre és aquí!

les fotos, de l'antoni coll...

#gangmatalasser

el dia que vam obrir la porta...

santmagí 2011 el recordarem pel que vam fer, és clar (i és evident)... però jo (esteu avisats), sempre m'enredaré en batalletes del que vam aconseguir més enllà dels castells... allò de trencar dinàmiques i enfrontar tabús i conflictes sobre la marxa...

i és que malgrat una aproximació fantàstica, el dia dels fets, no vam tenir-ho fàcil, i a casa nostra, quan parlem de castellots, no acostumem a redreçar-nos del tot quan venen maldades...

arribàvem amb la confiança del treball (el 3 i el 5 preparats minuciosament), amb l'empenta del volum de gent al pati, i amb una interessant acumulació prèvia de castells a plaça... però en el moment de la veritat, amb el gruix de la colla assumint i interioritzant el pla traçat, toca retocar des del principi...

ja no és cap secret, a aquestes alçades, que la sortida escollida era el 5d8, un petit contratemps de canalla obliga a canviar de castell quan pràcticament tancàvem pinya... la opció "pseudoimprovisada" és el 4d8, evidentment, sense cap història, més enllà de la lògica incomprensió de la matalasserada, que començava a serrar les dents per buscar la catedral...

en segona ronda, enfrontem 3d9f i tenim conflictes per lligar el folre, apareixen dubtes, hi ha neguit... desmuntem un peu, i a la segona anem amunt, però sense convicció ferma... el baixem ràpid, just col·locats els quints, l'hem vist molt millor al pati aquest castell... ja no ens val anar-hi de qualsevol manera...

i així ens plantem a tercera ronda, tard, sota el sol intens, sense cap dels objectius assolits i amb dubtes evidents sobre si seríem capaços de reendreçar la jornada... petit retoc al folre... i 3d9f, a la primera amunt, sense ansietats, amb serenor... les cares quan entra la canalla resumeixen el castell, hi ha suficiència, així és com l'esperàvem, no hem patit, la carregada és ràpida i la feina comença quan la canalla recull... se'ns obre una rengla per sota... treballem compactes per evitar que vagi a pitjor, amb els dosos al folre, la colla s'ho creu i s'agrada... feia 2 anys que no el descarregàvem i no tinc clar si ho havíem aconseguit mai d'aquesta manera... el tronc s'exhibeix, la pinya resisteix ferma i el folre dissipa dubtes... ho hem tornat a fer, davant les escales, per santmagí, però amb un puntet de mentalitat diferent... només una petita taca, el folre esclata sobre la pinya, quan encara resta un tercer castell i tal com desmuntem no fa justícia a l'ordre exhibit...

(el jesús fa una demostració de canibalisme i precocitat, i l'aleta de la georgiana, preciosa, precisa, valenta i conscient, per mi, detalls claus del castellot que il·lumina un jorn gloriós...)

quarta ronda, passades les 3 de la tarda, darrer castell de la diada, 5d8, ajustem els conflictes del pom i ataquem el castell amb el qual volíem treure'ns l'espina del darrer tram d'any passat... l'alineació és realment molt diferenciada... sobretot a segons i quints on pràcticament ningú repeteix al lloc i hi entra moltíssima gent nova... el 5 va fantàstic de temps, en algun moment es nota el cansament, però carreguem sobradíssims i només el fet que la rengla vagi enrera penalitza (sense perillar) l'estructura... el final de la descarregada provoca una satisfacció immensa a la colla... hi ha una llista enorme de canvis, estrenes i recol·locacions... l'any passat vam fabricar un 5, el santmagí '11 el vam evolucionar i assumir...

i és que havíem lluitat moltíssim per una estona com aquesta... molta feina fosca, molt d'assaig petit... moltes decepcions enquistades i massa adversitats... no se'ns dona bé canviar programes, ni deixar pel final els castells grans, ni atacar castell de nou després de veure-li dubtes... però era el dia, ho superem, i la porta a ser la colla que nosaltres vulguem apareix oberta, de bat a bat...

i a mi, em vau fer molta enveja, tots (que sou molt macos) apretant, lluitant i creixent... que gran és ser matalàs, corxu!

les fotos de l'antoni coll i la bea argüeso

#gangmatalasser

#georgianato

#yeah

la millor sèrie de tres castells en 41 anys, millorem-ho aviat, va!