margalef, mon amour!

no ho havíem fet mai, això d'anar amb avió a fer castells...

per parts, el planning inicial era ambiciós, 4 dies + 3 nits + 2 actuacions + 1 assaig + 135 matalassots per l'Úlster, a MAGHERAFELT, prop de belfast... i bé, prou bé...

potser no comptàvem amb la pluja (intermtent però diària) ni -sobretot - amb la peculiar manera d'entendre de vida d'aquells senyors d'allà dalt... tant metòdics, endreçats i amables com estridents i exagerats en algunes qüestions senzilles...

després d'un breu (però intens i boiròs) període d'aclimatació, enfrontem la primera diada de les nostres vides en versió ENGABIATS... pd4 caminant, 3d7, 4d7, 5d7, 4d7ag i 4pd4...

la vibració del públic ens sorpren i emociona, hi ha més flaixos que en una diada gran de casa, la gent crida a destemps i no estem acostumats a certs sorolls... però en termes generals els castells triomfen com la cocacola a la illa de sant patrici... tant, que algun dels nostres entra en una espiral d'eufòria hormonal juvenil indígena digna de menció...

la idea era disfrutar de l'experiència, però fent-hi els millors castells possibles amb els recursos desplaçats...

preteníem repetir actuació, però al final, la cosa queda una mica descafeïnada perquè la segona de les diades toca enfrontar-la sota una intensa pluja, que per aquelles terres serveix d'atenuant però no d'excusa gaire convincent, així i per evitar riscos innecessàris ho resolem amb "una costellada de 6 amb performance guiri"...

i poca cosa més, perquè definitivament, NO, no és el lloc per parlar de roncs coordinats, ni de cares estranyes en avions turbulents, ni de batalles campals ordinàries, ni d'horaris matinals intempestius, ni de desajustos estomacals, ni d'armòniques...

ha estat interessant, això d'anar pel món... i moltes rises... ara, CASTELLS!

les fotos de la bea, tot el viatge apretant el botonet!

#gangmatalasser

a reus, bé, gràcies...

dissabte vam fer reus... després d'una setmana d'alta intensitat de feina, culminada en un molt bon divendres...

suficient com per empènyer-nos endavant en breu...

hi fem la quarta actuació de l'any, aprofundint en la dinàmica... els 4d7ag i 5d7 (de les dues primeres rondes) van alineats lleugerets i buscant treballs futurs (a part de l'habituals joc de rotacions-debuts que sempre apliquem al 5) i el 3d7 vesteix per sota amb aires de castell de 8... acabant amb 2pd5 - orientats per fastidiar una mica als fotògrafs ;) ...

sortim de plaça amb la sensació evident que això ja se'ns ha quedat prou petit (que és positiu però conté un punt de jastabélabroma)... anem consolidats i portem la canalla al dente ... s'haurà de buscar el moment propíci per canviar el ritme...

el que no hauríem de perdre és el tó al pati, clau de tot plegat... acabem el maig com toca!

les fotos, de l'antoni coll...

#gangmatalasser

de rodatge...

a gràcia hi fem la tercera de l'any, primera de donar tomets amb autobus lluny de casa...

hi anem amb certa freqüència, a la vil·la gracienca... a mi (confesso) m'agrada molt fer-hi castells, plaça xuleta, bon ambient, bona colla local.... passa que no sempre anem amb la regularitat que caldria esperar, i això fa que no tingui clar si a ells els caiem tant bé... ahir, però, hi vam anar força gent i tocava continuar picant pedra amb similars intencions que les plantejades darrerament...

expectatives modestes, cert... però qualitativament transcendents a mig termini... la conclusió, després d'un parell d'hores sota el sol gracienc és que seguim pel bon camí...

4d7, reincidint en allò del jovent i les mides del castell... 5d7, de nou petit per dalt (amb estrenes importants), molt tranquil, molt assumit... 3d7, amb diverses cosetes xules... i 2 (bons) pd5 un d'ells amb nou i patxorril segon...

tot plegat, res que no estiguem fent al pati qualsevol divendres d'aquests, afegint, però el matís de la solemnitat de l'actuació encamisada i amb audio de cosa sèria...

per la serenor i l'armonia demostrades, probablement ens està arribant el moment de començar a canviar el xip... en dues setmanes tenim reus... què? ens hi posem?

les fotos, de l'antoni coll, allà dalt a la balconada...

47'30"

tocava sant jordi i vam actuar a la rambla (una mica més de mig any després del darrer cop, recordeu el darrer cop?)... havíem de continuar amb el tram inicial de temporada i estrenar, també, l'assumpte aquest de la diada cronometrada...

per parts,

santjordi cau rarot, enmig d'activitats setmanasanteres i assumptes vacacionals diversos... però la feina s'ha de fer igual...

hi anem a buscar un 4d7 que va alineat lleugeret i descaradament jove... seguim amb el 5d7 que forma amb mides xuletes de quarts i quints (hi afegim més estrenes, canalla inclosa) i per acabar, un 3d7 que usem per fer debutar un acotxador novet de trinca... vano de 5, i fora...

dit així sembla una coseta senzilla i ràpida... i ho fou, senzill pel que buscàvem (cert, però que ningú perdi de vista que seguim de rodatge inicial!) però també per com es va resoldre (sense angúnies) i ràpid pel tema del cronòmetre, marca que reflexa (inclosos pilars) el títol d'aquest post...

i és que ahir (i dono la meva opinió personal) vam procurar pel públic... i, siguem sincers, no ho fem tant sovint com caldria...

la feina de les colles va dirigir els esforços a resoldre la diada segons el pla establert (de comú acord), buscant un termini horari concret... la idea, com qualsevol canvi brusc en un mundillo com el nostre genera recels i dubtes, però crec que l'espectacle va ser prou dinàmic i va oferir punts d'interés diversos i freqüents... assumint que el context és una diada que marca l'inici oficiós de la temporada tarragonina (i per tant no té un nivell descomunal), crec que en podem estar contents...

llavors, som àgils quan volem? assumint que aquest format no serà útil en dates més ambicioses, voleu dir que no podem millorar-ho, entre tots? ahir vam sentar (al meu entendre) un bon precedent... sigui aquest model o d'altres potencials històries, mirem-ho!... la gentada que ahir va aguantar la diada sencera s'ho val...

i en clau interna, a seguir currant, amiguets... per cert, el moi (un dels anxanetes que més aletes de castell de nou ha fet a la colla) ahir va tornar a fer castells a plaça, de dosos (i fantàstic!), una alegria... un crack...

les fotos de l'antoni coll i la bea argüeso

diada d'inici...

i ahir hi vam tornar...

abril, plaçadelrei... mandra matinal, recerca d'indumentària (amb un èxit discutible, en el meu cas particular), castells a plaça després del fred, paella, sobretaula allargadíssima (quasi tant com per entaular-se de nou)... rutina habitual, doncs, diada d'inici de temporada a can matalàs...

el que potser no resultava tant habitual és el procés que -aquest any candelari - ens ha dut fins aquí... ben bé 10 setmanes assajant de forma més o menys continuada... i buscàvem-necessitàvem començar a consolidar-ho amb la camisa posada...

obrim de 4d7ag amb un debut per pis i pilar inèdit... tranquilitat...

seguim amb el 5d7 (reeditem la intenció -quasi contractual- de fer-lo sempre), aquest any sense el catenaccio típic dels primers cops, el muntem amb ganes de marxa... s'hi acumula un bon anecdotàri... farcit de debuts i de baixades de pis... la canalla demostra que és la principal beneficiada d'aquest hivern amb poc descans...

i tanquem de 4d7... unamicaxurro de mides, però seré i amb perspectives, s'hi evidencia un canvi de format, més lleuger que de costum... sumem més debuts i estrena d'anxaneta...

pd5 + 4 pd4 i a per la paella... genteta a plaça, diada fluïda i als de reus els funcionen les coses... bon migdia sota el sol... temps de rodatges a plaça, d'estrenes, de rotacions... primera vegada que usem a plaça els cascs dels dosos...

el camí 2011 està encetat, això ja ha començat... stjordi en dues setmanes mal comptades...

(ah! per cert, fotia 6 mesos que no tocava el blog, seguim sent amiguets, no? - va que un dia d'estos escriuré del que va quedar pendent i tot!)

les fotos, de l'antoni coll...