
ahir vam anar a vic, bonica població osonenca que excedeix -i en força quilòmetres- l'habitual incomoditat de desplaçament matalassera... vic és paradigma del "massa allunyat" com per analitzar-ho de la mateixa manera que una actuació al serrallo o a pallaresos...
però bé, hi havíem d'anar forçosament, i la presència a plaça dels (ja habituals companys) castellers de vilafranca i d'una colla amb bon historial i en festa major pròpia, certament obligava a un petit sobre esforç per no caure en una imatge distorsionada...
i la realitat va satisfer-nos de forma notòria a tots els desplaçats ahir fins a can sagal...
en primer lloc per omplir totalment dos autocars, i aconseguir desplaçar a 2 hores de camí les 110-120 camises necessàries per plantejar-nos els reptes assajats..
en segon lloc, l'intens treball fet amb el pom del 2 va demostrar que el castell comença a estar preparat per alguna cosa més, ja que ahir la feina dels menuts va assumir perfectament els diferents retocs que l'estructura portava per sota... en aquest sentit (i com ja va passar l'any passat amb ell mateix o fa uns anys amb el carles suri), veure castellers de la mida del sanju al pis de segons ha de ser motiu d'orgull... "xapó" per ell i la seva implicació (deixeu-m'ho dir-ho com ho penso)...
per mi, el moment culminant venia en segona ronda (després de veure descarregar els 2 castells de 9 vilafranquins)... afrontar la complicada decisió de llençar el 5è 3d8 de la temporada, en un context tan especial com es plantejava va ser més fàcil després del bon assaig del divendres passat, però els dubtes que representa "jugar-se-la" amb una estructura com aquesta (la nostra millor carta) sense dues de les peces fonamentals eren lògics i evidents...
però bé, hi havíem d'anar forçosament, i la presència a plaça dels (ja habituals companys) castellers de vilafranca i d'una colla amb bon historial i en festa major pròpia, certament obligava a un petit sobre esforç per no caure en una imatge distorsionada...
i la realitat va satisfer-nos de forma notòria a tots els desplaçats ahir fins a can sagal...
en primer lloc per omplir totalment dos autocars, i aconseguir desplaçar a 2 hores de camí les 110-120 camises necessàries per plantejar-nos els reptes assajats..
en segon lloc, l'intens treball fet amb el pom del 2 va demostrar que el castell comença a estar preparat per alguna cosa més, ja que ahir la feina dels menuts va assumir perfectament els diferents retocs que l'estructura portava per sota... en aquest sentit (i com ja va passar l'any passat amb ell mateix o fa uns anys amb el carles suri), veure castellers de la mida del sanju al pis de segons ha de ser motiu d'orgull... "xapó" per ell i la seva implicació (deixeu-m'ho dir-ho com ho penso)...
per mi, el moment culminant venia en segona ronda (després de veure descarregar els 2 castells de 9 vilafranquins)... afrontar la complicada decisió de llençar el 5è 3d8 de la temporada, en un context tan especial com es plantejava va ser més fàcil després del bon assaig del divendres passat, però els dubtes que representa "jugar-se-la" amb una estructura com aquesta (la nostra millor carta) sense dues de les peces fonamentals eren lògics i evidents...
l'absència (puntual i coneguda amb suficient antelació) del pere i del quico, dos dels castellers que acumulen major quantitat de 3d8 (per exemple han pujat al 100% dels 46 descarregats consecutivament que portàvem fins ahir) i membres essencials en els troncs dels xiquets, no va impossibilitar que ahir descarreguéssim novament la "joieta ratllada"... un total de 5 modificacions de tronc, un bon rendiment dels substituts, bellugueig constant, treball eficient i sofert de quints i canalla, veterania a quarts, molta (moltíssima) qualitat tècnica a terços i raça a segons, protegits tots per una pinya dura i efectiva (que també va suplir amb nota les seves baixes), van permetre descarregat un castell límit per nosaltres -amb els condicionants esmentats- que va tenir algun moment de mala pinta... molta satisfacció en el rostre del faraonet, i per extensió a la de tots plegats... penso que la colla va fer un pas gran ahir... vam portar la matalasseritis molt lluny de casa!
i per acabar un 5d7, sensiblement alleugerit, rapidet i sense complicacions, el 6è del any... un registre que ja comença a allunyar-se de l'anècdota (la prova de 5d8 demostra que arrosseguem força treball avançat)... dos noms... xavi_domènech i moisès (primer castell de 7 i mig pels dos!)...
ha estat un cap de setmana productiu, previ a un doblet altafulla-premià, on haurem d'exprimir-nos una mica més... uns dies de descans, i feina novament... divendres passat i vic són mostra del moment dolç que atravessem, que no s'aturi!



