la lògica descompressió post-concurs (i l'ajust de l'esgotament de tantes setmanes al màxim) havia d'acabar algun dia...
apareixem per la plaça del Rei per reeditar una diada de l'estil de l'any anterior... diada, la de fa 12 mesos, on per primera vegada (i és una dada molt considerable a casa nostra) vam resoldre una diada de nivell en un context on no hi teníem cap precedent...
sortim altre cop de 3d9f, i som capaços de repetir un encaix excel·lent entre nucli de folre i terços (semblen esvair-se els problemes d'unes setmanes enrere) però l'estructura pateix molt més... amb l'entrada dels dosos sembla esmunyir-se l'ajust de les parts més altes del tronc... la canalla va decidida i les fuetades augmenten amb l'aleta... caiem sense remei després de salvar algunes trompicades de categoria...
és una pipa lletja, amb afectacts múltiples al tronc i amb certa rellevància...
una llàstima (a part per la caiguda en sí mateixa) la ratxa que es trenca... descarregar-lo hagués significat arribar als 20 consecutius sense errades(en pràcticament 2 anys)... aquestes xifres tan rodones, MEC...
a més deixem en poc lluït l'estrena en castell de 9 d'una de les quints (primera noia que fa l'aleta al quint del 3 gran dels Xiquets)... la diada s'atura per atendre als lesionats...
en reprendre ens autoimposem continuar amb el pla previst... malgrat això signifiqui anar a per un castell que no hem descarregat mai... 4d8ag... en un exercici d'actitud la colla l'enfronta després de caiguda i amb algunes modificacions a l'estructura respecte el que teníem perfilat... el quatre es descarrega tranquil (primer castell de 8 de l'anxaneta) i quan el pilar queda net resolem sense angúnies...
la celebració és intensa, per l'efemèride i per la ràbia del 3 anterior...
és el primer de la trajectòria de la colla... ens ha costat un infern aquest castell (no especialment el de la plaça del Rei)... hem trigat més de 500 castells de 8 a descarregar el primer 4 amb l'agulla... el treball d'aquestes setmanes i la bona feina amb el pilar ens hauria de donar més rendiment a mig termini... a veure si ara que ja l'hem fet comencem a sumar!!
en aquest moment ja comencem a ser conscients que la manca de recursos afecta de ple a tota una gamma de castells i ens pot donar problemes d'ara en endavant... descarreguem el 2d8f (que no entrava en els plans) amb una modificació al terç i salvant alguna fuetada en la sortida accelerada de la canalla... i enllestim - ja fosc- amb un meritori pd7f que demostra autoconfiança i control...
el peatge de tornar a fer castells grans a la plaça del Rei sembla que ens costarà una mica car... la colla surt tocada de plaça, la caiguda del 3 és un advertiment en tota regla (per inesperat i per la importància que té el 3 a casa nostra)... però en algun moment del vespre comencem a ser conscients que hem tornat a fer 3 folres junts, que aquesta (malgrat les cares llargues) entra al rànking de les millors actuacions del nostre historial i que la declaracíó d'intencions de no baixar mai el pistó es manté on toca...
SEGUIM!
fotos de la Paula!
#gangmatalasser
#MARINS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada