dimarts, 3 de juny de 2014

fem veure que aquí no ha passat res, no?

se'm fa difícil descriure l'assumpte selvatà; en sortim amb una cara d'evident incomprensió...

igual que en la darrera sortida a valls, plantegem la diada de la selva del camp amb incògnites futboleres... a TGN el nàstic es juga part de l’ascens i (corxu!) els castells de primavera sovint no poden lluitar amb aquest nivell d’enemistats...

i passa que (independentment dels condicionants externs) tenim un moment estrany que embruta una dinàmica excel·lent i planteja possibles fissures...

per parts, segona participació consecutiva en aquesta diada de diumenge tarda, on l’any passat vam trobar  perspectives i resultats... la idea era repetir el triplet de 8, mantenint el to d’un 2 folrat que havia ofert un botí fantàstic, orientant el 3 cap al del 5 i buscant un 4 farcit de rotacions voluntàries...

de fet, obrim plaça amb aquest 4d8 que porta mitja dotzena de modificacions (pràcticament arreu) respecte el darrer... el rendiment és francament notable, sobretot als pisos de dalt i continua el procés de millora dibuixat... l’entrada de gent que havia estat esperant no canvia el comportament de l’estructura...

és el 4d8 que fa 200 descarregats a la història de la colla!!! estem insistents, últimament en arribar a xifres rodones...

després vivim una escena tan poc esperada com difícil d’interpretar: el 2d8f ens quedarà en intent (en un intent molt estrident de fet)... hi anem amb el convenciment dels darrers cops i la qualitat dels compassos inicials del castell és la mateixa per on habitualment ens movem... succeeix que abans d’entrar acotxador perdem el castell en una caiguda embolicada, molt prematura (?!?!) i d’una duresa notable, lesionats inclosos...

no encerto a detectar ni relaxació excessiva, ni pèrdua de perspectiva del nivell on juguem (el divendres previ, per exemple, ho nega de forma contundent); però és cert que l’intent és lamentable... menys d’un minut de vida, ens ho farem mirar!

el problema ve que aquí es talla la tarda, la única ambulància (quina una!!!) ha d’abandonar la plaça i la diada es suspèn una hora després per la impossibilitat d’oferir continuïtat en l’assistència... la sensació de frustració és doble, per la inesperada caiguda i per la impossibilitat de correcció immediata...

CASTELLS, diuen!

foto del manel!

#gangmatalasser

#OUCH