cap de setmana de doblet... la riera per començar i de plat fort...tocava mantenir l'aposta de la setmana anterior... dissabte de calor descomunal, de nou, pel baix gaià...i sense miraments... una estona de luxe...
encarem de sortida el 3d8 que evoluciona l'alineació amb un notable canvi a segons... la resolució és senzillament fantàstica, castell plàcid, que desborda perspectives... maria i jesús, allà dalt, centren la seva atenció - i la de la plaça- en apartar les branques del plataner que els freguen l'espatlla (?!?!?!)... la descarregada es resol amb una complicitat francament emocionant...
i és d'aquells moments que marquen una tendència, crec que el castell aplana la diada d'una forma definitòria... la consolidació de la feina d'assaig relaxa la colla i la disposa a enfrontar amb normalitat als següents reptes....
i l'immediat es diu 5d8, castell que repeteix alineacions i dinàmiques altafullenques... l'evolució és més assumida, evidenciant control, amb un creixent punt de pausa... el 3 no acaba d'estar a la mida exacta però el sabem resoldre... la velocitat i convicció de la canalla ajuda i el 2 aporta serenor... descarreguem fluids...
gran camí obert...el salt mental i l'ambició demostrades comencen a assemblar-se als grans moments... tornem a trobar-nos la CATHEDRAL ratllada... i aquesta és especial, primer cop que apareix sota el mateix arbre que la va veure néixer (llunyà juriol del 99)...
acabarem amb el 2d8f... conegut, rendibilitzant al màxim l'esforç d'assaig dels mesos primaverals... pinya i tronc funcionen de memòria, l'engranatge del folre és un rellotge (tot i rotar novament i acumular debuts), la canalla hi va descomprimida... bé!
surto amb una sensació malaltissa i desbordant de la riera... per la feina feta, per l'orgull que em genera el col·lectiu en que ens estem convertint, per la fam del que ha de venir...
em costa desconnectar de la diada, ens hi he vist finíssims, gaudint dels castells, enfrontant ja_no_màxims amb tants matisos que em fa vergonya enumerar... una estona de LUXE!!
i l'immediat es diu 5d8, castell que repeteix alineacions i dinàmiques altafullenques... l'evolució és més assumida, evidenciant control, amb un creixent punt de pausa... el 3 no acaba d'estar a la mida exacta però el sabem resoldre... la velocitat i convicció de la canalla ajuda i el 2 aporta serenor... descarreguem fluids...
gran camí obert...el salt mental i l'ambició demostrades comencen a assemblar-se als grans moments... tornem a trobar-nos la CATHEDRAL ratllada... i aquesta és especial, primer cop que apareix sota el mateix arbre que la va veure néixer (llunyà juriol del 99)...
acabarem amb el 2d8f... conegut, rendibilitzant al màxim l'esforç d'assaig dels mesos primaverals... pinya i tronc funcionen de memòria, l'engranatge del folre és un rellotge (tot i rotar novament i acumular debuts), la canalla hi va descomprimida... bé!
surto amb una sensació malaltissa i desbordant de la riera... per la feina feta, per l'orgull que em genera el col·lectiu en que ens estem convertint, per la fam del que ha de venir...
em costa desconnectar de la diada, ens hi he vist finíssims, gaudint dels castells, enfrontant ja_no_màxims amb tants matisos que em fa vergonya enumerar... una estona de LUXE!!
fotos del jose luis...
#matalasseritis
#YEAH
#laRYEAH
#matalasseritis
#YEAH
#laRYEAH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada