santpere al serrallo era la data escollida per pujar el segon esglaó de l'any... consolidat el nivell, acumulant sensacions i amb la colla ambiciosa i productiva a l'assaig, decidíem donar-nos el petit luxe d'avançar setmanes de treball...
passa que a l'hora de la veritat, no anem fins amb els detalls i tenim un jorn més aviat feixuc, sota la solana del diumenge a la intensa plaça del serrallo... poc esperable, la veritat, vistes les prèvies i el treball...
obrim de 2d8f, amb l'alineació de santjoan... la veritat és que no acabem d'estar ferms per sota, cert desencaix entre el nucli del folre i els terços... la duresa que exigeix encara no permet projectar el que creiem que val el castell... ens salva que per dalt segueix funcionant fantàstic, perfectament engranat!
tot i certes angúnies, quart folre del juny, tota una evolució, a casa nostra...
després encarem el repte, 5d8, castell mimadíssim a l'assaig que veu la llum amb l'alineació més diferent de les darreres temporades... a plaça la posada en escena sembla ben tranquil·la, el castell no té pràcticament res estrany fins acotxadors... amb la primera aleta hi ha una fuetada que evidencia que entre quints i pom hi haurà tema... la rengla i el dos semblen allunyar-se massa i just a la segona carregada els problemes es multipliquen... el castell cau poc després, fruït de la manca de pausa, en una degradació rapidíssima... la òstia de cinc, com sabem, pica...
i això que l'angoixa de l'estrena poc s'assembla a la d'altres èpoques, que els pisos de sota no arriben a treballar, i que 30 segons abans de la caiguda, la sensació era de control total... però el castell se'ns mor per dalt sense poder-hi fer gran cosa, en una suma no prevista de conflictes tècnics i mentals...
però vaja, tocarà quedar-se amb la solvència dibuixada i millorar el que toqui... haurem d'invertir ràpid i buscar un escenari més similar al que ambicionàvem... hi acumulem fins a 7 debuts i s'hi dòna la circumstància que cap dels terços l'havia fet en la posició on al serrallo els toca parar...
després de la revisió de damnificats i comentaris de la jugada (segona castanya del curs), virem cap a un 4d8 de tràmit que - NO HO OBLIDEM- acaba per completar la millor diada que mai hem fet en aquestes alçades d'any...
però en sortim clarament decebuts, i això ja em sembla una gran victòria... hem aconseguit arribar fins aquí, anticipant planificació, amb canvis estructurals profunds, canalla novella i un gruix de camises importantíssim!!
setmana transcendent aquesta, a la colla... toca apretar el cul i mantenir l'aposta ferma del carril de l'exigència!!
fotos del jose luis...
#gangmatalasser
#feinafeinafeina
(CATHEDRAL a la CATEDRAL, no?)
1 comentari:
M'agradaria aclarir que, en començar a pujar quints al 5d8, ja hi va haver un brusc moviment de la pinya a la banda del 2. Un moviment cap a l'esquerra de la rengla de ben bé un pam. A la llarga, aquest moviment es va veure que deixava el dos girat des d'avall, complicant la vida als quins i dosos.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada