divendres, 2 de novembre de 2012

tot té un principi...

el que buscàvem aquest ú de novembre per Vilafranca és diferent dels darrers cops que hem anat a cercar castellots... l'assaig ens catapulta el convenciment i obliga la colla a un exercici generós d'esforç i combat...

decidir que anàvem a pel gamma extra és la real victòria, la que anem experimentant mentre succeeix... en les darreres 3 o 4 setmanes després dels moments àlgids de l'any natural casteller tarragoní... ho vivim perplexos assajant fluidament proves abans poc assumibles, allistant més de 400 ocells pel dia en qüestió i aprenent a patir la feina que implica desenvolupar i mantenir alhora els tres folres de castell de nou... el procés per enfrontar TotsSants és per emmarcar, però l'esforç (tot i divertir-nos) ha de veure's fora per garantir-ne la continuïtat...

per primer cop enfrontem un 3d9f d'inici amb clara voluntat de pagar-nos una entrada de tribuna... sense dubtes és millor folre que enguany hem assolit, es percep robustesa arreu i el tronc disposa estabilitat... la canalla el resol sense estridències (amb més naturalitat de la que podíem imaginar després del concurs)... un castell bonic que recollim prou plàcidament... era obligatori i l'hem enfrontant com calia... un molt bon tresdenou per posar-nos de cara amb el que ha de venir... 


és el desè que descarreguem d'ençà que el vam tornar a completar (santatecla 2007) i probablement el més seré i assumit de tot aquest període... hi debuten una acotxadora i 50 camises que vam entregar dimarts pels nouvinguts després de festamajor...

moment d'anar-hi amb tot... la colla ataca el monstre en segona ronda, 5d9f... castell que enviem amunt a la primera tot lligant un bon folre que encaixa perfecte amb el motor real d'aquesta colla... el peu, ferm, combatiu i ambiciós és el que ens ha transformat i portat fins on som ara... un luxe, la milícia de sota...

per dalt, les coses són diferents... i ho podíem preveure... el tronc es fonamenta en el 3d9f adherint darrere un 2 notablement alleugerit i modificat respecte el 5d8 "habitual"... en el parell de mesos que hem treballat específicament hem desenvolupat ràpid i s'hi ha trobat l'actitud adequada, però a mesura que s'apropava el moment part de la canalla demostra feblesa davant del repte... un salt com aquest necessita de més profunditat per ser resolt amb suficiència més enllà de l'instint... res a dir sobre els petits, els grans ens embalem amb facilitat i ells decideixen quan les coses estan realment madures...


a plaça la colla escenifica el primer assalt sobre la GAMMA EXTRA, col·locant-hi sisens amb els menuts voltant per dalt i recollint amb més o menys dignitat per evitar mals major... l'hem tastat, aquest serà per sempre el nostre principi, el primer dels dies que vam mirar-nos la frontera d'aprop...

cal tornar al camí traçat... rebaixem un punt l'ambició i descarreguem un molt important 4d9f, sobre el qual mai perdem el control i que sempre sabem mantenir sota un abast conscient... s'estira a sota, però es resol amb convicció per dalt... coneixem els temps i es nota, ho estem començant a saber gestionar...

m'agrada moltíssim la colla en aquell moment... evidencia el punt on som, amb 3 petards folrats diferents, amb rigor i consistència... un dels grans moments de l'any... la celebració és pausada, sorprenentment assenyada, hem ajustat les ambicions i la mentalitat, una de les victòries més útils del dia...


descarregant-lo a la més castellera ens espolsem els fantasmes del concurs, ens ajuda a fer les paus amb certa sensació d'errada i permet mirar de forma molt més amistosa a l'intent desmuntat anterior... ens guanyem l'oficiosa legitimat, trobo...

poc habituats al final d'avui... cloem una diada fantàstica amb un dels 5d8 més desendreçats que ens recordo, probablement fruït del desgast encadenar 2 castells complexos sense descans... hi debuta un segon i hi munta sense massa conflictes anímics el mateix pom que no ha vist clar el 5d9f (confiar en ells i en els que els guien serà un camí segur)... és la 25ena CATHEDRAL...


somriures replegant... marxem amb una nova TRIPLETA... i amb la intensa sensació que avui n'hem aprés com pocs dies abans...

i jo no puc contenir l'orgull íntim que sempre em generarà el col·lectiu que vam ser aquell dijous de novembre a Vilafranca, després d'uns mesos excepcionals al pati d'assaig que valien i mereixien una estona com aquella...

gràcies a Toni Coll per unes fotos que no puc deixar de mirar...

#gangmatalasser

#TRIPLETA

#SUPERCATHEDRALinPROGRESS