vagi per endavant (
serà que tinc ganes de marxa), que NO, no vaig sentir decepció sortint de la TAP...
la colla arribava amb diverses ferides obertes al dia marcat al calendari per la tele3 per realitzar -probablement- el millor espectacle audiovisual que mai s'ha fet sobre això tant nostre dels castells... i aquests conflictes van aflorar quan les coses es van posar exigents... com sempre, de fet...
és difícil buscar límits sota pressió i amb una dinàmica feixuga; però calia lluitar, havíem treballat altre cop per aixecar-nos i a plaça arribàvem pletòrics d'assaig adult, mobilitzacions postsantatecleres incloses... però amb molt seriosos problemes per tots els pisos de dalt...
la colla sap (i intenta entendre) que l'assajot del divendres darrer no té perquè veure's correspós pel nivell que es pot oferir a la plaça de braus a la hora del concurs...
aquest cop l'estratègia va tornar a la vessant conservadora... sortida de 4d8, ajustant un pom tendre que ens permet sumar un primer castell i asserenar cares i sensacions... cap història, ben resolt...
hi havia dubtes de com enfrontar el dia a partir d'aquest moment, finalment escullim 5d8... després del conflicte de santatecla hi van lleugers canvis de canalla... el castell evoluciona molt correcte per sota, sempre sota control... a dalt ja és un altre tema... dubtes abans de carregar, nervis en la pròpia aleta i estripada immediata un cop el pes està a sobre la banda del 2... la connexió entre quarts-quints i dosos no aguanta un desenllaç de castell amb les urgències que s'han evidenciat...
tornem a caure i tornen a aparèixer mil fantasmes... hi ha moltes visions i moltes versions... el cas és que decidim abandonar l'intent sobre el castell de nou... la colla es veu preparada per fer-lo i s'ha treballat molt... és un moment dur, no podem satisfer les ànsies de lluita... hi ha massa aspectes contraris...
ho deixem en un simple 3d8, castell que ningú vol fer i que no té més anàlisis que la pura decepció que sentim al fer-lo...
setena posició final, clar sentiment de derrota...
no hem anat gens fins en aquest darrer tram de l'any... enfrontàvem castells de màxims amb una dinàmica estranya, molta qualitat al pati que no hem sabut transportar a plaça i una canalla a la qual no li hem posat les coses fàcils...
acabat el concurs, iniciem la reflexió...
fotos de l'emilio
