sant joan, començant a sumar...

habemus 8, pensà ru, uns quants segons més tard del moment que representa la imagte adjunta (del benvolgut emilio, és clar)...

sant joan era la data marcada al calendari... la previsió deia que hi confluïrien els esforços orientats a les parts baixes dels castells amb els de les respectives evolucions de canvis i novetats als pisos alts i la canalleta... i hi hem arribat... encara que és cert que podríem ser més exigents i parlar d'una única estructura d'estrena -només s'ha ensenyat un dels dos bàsics de vuit- o entraríem a discutir sobre la no-companyia del 2d7... fins i tot cabria el debat sobre si es podia haver fet la passa abans "vist lo vist"... però avui no en tinc ganes, crec que toca un petit exercici descriptiu...

així les coses després dels assajos, l'objectiu principal del dia passava per portar a plaça el 3d8... en el seu format de tronc de tresdenou, estrenant combinació de quints, recuperant dosos petits, i amb els més avançats dels new-xiquetins funcionant per dalt...

orientats al repte del dia, obrim de 4d7ag, castell que hem sovintejat últimament i que va farcit de castellers de la fornada nova repartits per tots els pisos... bon rendiment...

en segona ronda, 3d8, primers "punts" de la temporada... pujada serena, bon ritme, hem gaudit d'una carregada plàcida (amb una faixa mig deslligada inclosa)... la descarregada ha evidenciat que es tractava del primer de l'any... bona nota...

per acabar 5d7, que ha servit per ensenyar una altra combinació dalt de tot, la més petita de les que hem tret de l'assaig fins ara... demostrant que l'eina del cinc com a rodatge dels petits és altament efectiva... seguirem en la línia, hi ha cua per pujar als següents...

i petit apunt final, 2 pilars de 5, després de pràcticament 3 anys sense fer-ho... una d'aquelles coses que històricament tendim a descuidar però que en dies com avui mereixen ser comentades...

i ara? sense més, toca seguir, això és una simple passa endavant... hem de saber llegir-ho com l'evolució lògica de tot plegat... és evident que anem amb cert retard, però els mesos de feina fosca comencen a veure la llum, la tendència és bona i cal confirmar...

això sí, jo, just quan els dosos es deixaven anar de mans, amb els crios petits caminant (orgullosos ) pinya enfora del castell de 8, he somrigut - íntimament- de veure un "ja era hora" en les cares diverses del personal...

bona feina, a seguir!