matalasseritis

somni, lluita, EXPLOSIÓ...

2011-11-03T08:53:00.043+01:00

(a vegades ni goses tenir determinats somnis... jo mai hagués demanat tant... jo mai hagués ambicionat el TRÓ que vam arribar a ser aquell primer de novembre...)

però arribà VILAFRANCA... hi vam anar amb TOT, i ho vam canviar TOT...

totssants s'encetava amb un dia ennuvolat, amb temors mirant enlaire... qui més qui menys va revisar els partes meteorològics durant la prèvia..

i ens movem al penedès amb una troupe de castellers+supporters que supera la xifra dels 300, després d'un parell de setmanes d'assaig i posta a punt de moltíssima qualitat... i sobretot, amb l'actitud i el convenciment que la dimensió de colla que som a casa, ja permet intentar donar el salt i atacar els nostres fantasmes... vilafranca és dia escollit per dur-hi el millor dels nostres programes... ens havíem preparat a conscicència...

obrim de 5d8, com els dies grans del darrer setembre... el dominem sencer, sense contratemps, amb concentració... tenim alguna coseta al quart... tenim algun problemeta al 2 tot carregant... el castell és maquíssim... la passada dels crios és molt serena (sara travessa al 3 mirant "al tendido" i carrega el 2 amb un lleuger somriure), el treball de totes aquestes setmanes no ha fet més que millorar un bon engranatge... comencem a assumir que aquest castell ja el sabem fer bé... ha de representar-nos un orgull terrible, amb la cathedral, la colla CREIX!

és el 6è de la temporada (dada que en un sol any representa ja la meitat dels 12 descarregats de la nostra història), i el 10è consecutiu que resolem amb aleta en el darrer any i poc... m'atreviria a dir que aquests cincdevuits expliquen molt del que ens ha passat...

i allà, a vilafranca, ens resulta útil per tensar el múscul, alliberar tensions i mesurar realment el cordó que portem... la colla "debuta" amb castell gran en plaça gran... hi som... hi anirem amb l'ànima...

després encarem el REPTE, 4d9f... l'aposta és altíssima... el grau de confiança i rodatge del 3d9f és superior... però ens l'amaguem, no pretenem un castell de 9, volem la TRIPLETA, volem el pastís sencer... sabem del nivell d'exigència i cost d'aquest castell, la colla es disposa a la lluita...

tornem a tancar un bon peu (col·laboració imprescindible dels de sants i dels verds vilafranquins), ens hi trobem a gust i ràpidament els quarts donen per bona la mida... anem amunt a la velocitat prevista i s'hi tornen a veure les maneres de fa no gaire setmanes... amb sisens col·locats el tronc llueix ferm... en l'impàs fins l'entrada dels petits part del folre comença a treballar (diferent dinàmica que el dia de santatecla, això s'ajusta una mica més a l'esperat, allò fou un escàndol irrepetible!!)... amb els dosos al lloc, mentre l'alba fa una de les aletes més glorioses de la nostra història, la lluita comença a ser intensa al nucli i l'encaix amb el tronc necessita de tota la nostra convicció... la canalla surt lleugera i serena, la pinya sap que és ara o mai; i ja tot és redueix a una qüestió de resistir contra el cronòmetre... la part interna del folre ha perdut tota mena d'ordre però mai la fe, ho aconseguim... la seqüència és genial... quints i sisens pràcticament sense desgast, amb els quarts mantenint la calma damunt d'uns terços que han treballat intensos per aguantar al lloc... l'assaborim diferent, hi ha brams a sota... ha costat dècades arribar a fer un CASTELLOT lluny de les places de casa... avui, l'hem treballat i hem tingut la fam i la mentalitat suficients per no abandonar-nos mai ni conformar-nos amb res que no fos el tot... els segons (joveníssims i pistonuts) s'han buidat per la causa... amb el quatre al sac, la diada començava a estar guanyada...

tot just el segon 4 folrat de la colla, tot just el primer castell de 9 assolit fora de santmagí o santatecla... deixeu-me dir que la imatge del castell complet, en aquell decorat magnífic, ja és intimíssima, ho guardaré per sempre, un petit tresor...

i allà passarem els pitjors moments de la jornada, esperant que torni a venir el nostre torn, la diada s'entretalla per moments de pluja... apareix el neguit de qui vol ensenyar però no sap si li deixaran... quan els núvols esvaeixen i la diada reprèn la marxa un assumeix que patir per aquesta mena de coses del meteocat (i no per d'altres) és un luxe...

quedava arrodonir... acabarem amb el 3d9f, probablement el millor i més sòlid dels nostres petardos... es percep una disposició molt diferent a la de la primera tripleta... tots sabem com funciona al pati el nucli del tres... ara sembla que només sigui qüestió de concentració... amb humilitat, però amb confiança, tornem a trobar-nos ràpidament amb peu, folre i quarts disposats... tornem a donar-lo per bó, i en RES ja hi van els dosos... la carregada és sereníssima i amb un puntet d'experiència (en 2 temporades, cinquena aleta de castell de nou per la georgiana)... la sortida del pom i dels sisens reflexa la qualitat amb la qual hem assumit aquest castell... quarts i quints ensenyen la xiquets' way of work i a sota només es treballa el que s'ha de treballar... el descarreguem cansats però contundents... això és el nostre tres, n'hem aprés... força... el DISFRUTEM, el GAUDIM... no hagués dit mai que no seria el nostre límit operatiu...

és un moment fantàstic... recollim suaument un monstre... les cares evidencien orgull i satisfacció... respirem transcendència... les ratlletes llueixen com mai... és el quart de la temporada... sense errades, sense descuits...

i tornem a tenir la TRIPLETA, però aquest cop enmig d'una plaça on no existeixen litúrgies prèvies, ni manies supersticioses, ni tradicions... on no coneixiem l'entorn, ni les dinàmiques, ni les referències... on no comptàvem amb el nostrat ja ho trobarem de quan apareixem per tarragona, com qui rebusca a la nevera pròpia... ens hi hem fet grans, allà a Vilafranca... la colla EXPLOTA... és una gesta... hem guanyat... és novembre... hem guanyat... quina manera de currar, mamons... hem guanyat... la puta glòria... la refotuda, capciosa i efímera puta glòria...

darrer detall, petit però ROTUND, ens acomiadem de laméscastellera amb els simultàniament inèdits 4pd5... aquells quatre petits alhora s'aixequen i saluden, la colla s'ho mira i van apareixent somriures còmplices... ens AGRADEM... maco, maco, maco...

allà començo a ser conscient que trigaré dies en ser conscient de la barbaritat que hem fet... elevar el llistó així... és una ruptura en séc amb el nostre funcionament ancestral... el millor dia de la meva vida castellera... somric molt...

quin escàndol ser avui dels XIQUETS DE TARRAGONA, colla que en algun moment (després d'asseure's i plorar d'alegria) haurà de decidir que vol ser quan sigui gran...

les fotos, de l'antoni coll (les més dolces de l'any, toni, gràcies per l'esforç)

#gangmatalasser

#TRIPLETA

#300matalassers

#missionTOTSSANTSacomplished

#SOU_LA_PUTA_ÒSTIA

clàssica a alcover...

2011-10-17T09:24:00.008+02:00

ahir vam tornar a buscar plaça, més de 3 setmanes després... hem estat més de 20 dies sense castells, trencant una dinàmica de moltes setmanes d'exigència i oferint nivell alt... hem forçat dies de descans, per païr i desconnectar i pausadament tornar a posar-nos on pretenem...

i on preteníem, de moment, era tornar a donar-nos ritme de castells de 8... alcover és la primera etapa de la transició que hem de fer envers TOTSANTS...

enfrontem 4d8 de sortida... pinya solvent, ajustos d'alienació (per allò de sempre fer diferent el 4)... rotem canalla però un dels dosos es fa enrere abans de col·locar-se... el castell no tenia res... haurem de revisar-ho... repetim massa ràpid (com si fos un peu desmuntat amb quints i gralles enlloc de terços mal desquadrat...) i potser no cuidem els detallets... el castell és revirat i lleig... la canalla (aquest cop el pom del 4d9f) hi va sense cap complexe i resolem amb alguna angunieta més de la prevista... un dels pitjors de l'any... primer castell de 8 post-setembre... 3d8 en segona ronda... de mides no és perfecte però millora respecte el 4-xurro que acabem de fer... debuta un segon... poca història, això sí ha estat rodatge a plaça...

i 2d7, en tercera, hem aprofitat aquestes setmanes light per accelerar la feina del 2d8f, debuta una quart i comencem a ajustar el pom... veurem...

clàssica al sac, queden 2 setmanes per l'objectiu, accelerem, dissabte tocarà buscar tres castells de 8...

les fotos, de l'antoni coll i la bea argüeso...

#gangmatalasser

final de festa...

2011-09-28T07:22:00.001+02:00

la mercè a Tarragona no es pot descriure sense parlar dels matisos (variables depenent de la temporada) del dia anterior… en el nostre cas, la diada tradicional de SantaTecla deixa una empremta tant evident que impossibilita dur a terme el pla previst…

i és que la voluntat original residia en plantar algun castell superior als bàsics de vuit… però l’esclat d’eufòria a la colla després d’assolir l’anhelada TRIPLETA recomana aixecar el peu de l’accelerador i abordar de nou aquella feina de consolidació i canvis que havíem aparcat en les darreres setmanes…

obrim de 4d8, que forma amb 2 canvis per pis respecte al 4d9f del dia anterior (s’hi estrena una quart)… tornem a observar un pinyot molt considerable… la colla no pot evitar certa distensió i el castell (malgrat mai arriba a complicar-se) és lleig… amb la carregada obliga a treballar una mica… és el 16è descarregat d’aquesta temporada (i alhora, el 160è de la història)… mai havíem passat de la quinzena en un sol any, de fet fa molt poques temporades ni n’oloràvem la desena… una de les claus per assolir el de nou folrat, no?

en segona ronda (i última, d’aquesta atípica jornada) enfrontem el 3d8, que tornem a mostrar amb rotacions de segons i quints… és una mena d’homenatge al pom, que s’ho passa teta descarregant-lo fàcil… 12è de l’any…

sembla que hi ha opinions referents a la no-necessitat d’aquestes dues rondes prèvies al pilar… sóc de la postura que la formula és correcta però exigeix major lectura de detalls… potser tots plegats hauríem d’aconseguir fer la diada més dinàmica, però amb el format actual (i més en dissabte) es fa realment difícil preparar els castells gaire més ràpid... però per mi no hi ha polèmica referent a cancel·lar les possibilitats d’enlairar; millorem-ho, però no retallem castells!

i llavors, moment pel pilar caminant… nosaltres formem amb monti/carlitos/sara/marieta… claramonte substitueix pruden que fa molts anys que el camina complet o almenys sempre el primer tram (tècnicament exigent)... ambiciona fer-lo (també) sencer… se’n surt, arribem bé, sense canviar el baix… carlos i sara treballen molt còmodes i el pilar té moments que frega la tranquil·litat més absoluta…

he de confessar que ser cap de colla m’ha fet canviar l’opinió sobre el 24… no sorprendré a ningú si explico que jo no era un superfan del pilar i és prou evident que la dificultat de la cosa és bastant relativa… passa que ara entenc millor que les colles hem d’apostar pel nostre públic i cuidar-lo és essencial… i el pilar és tan patrimonial, i tan volgut i estimat, que s’ha de mimar com mimem un castell important (encara que costi menys)…

pengem la cria del balcó, i la colla entén que és la cirereta del pastís, les millors festes de SantaTecla de la colla acaben aquí, amb un botí generós (2 3d9f, 1 4d9f, 2 5d8, 1 3d8 i 3 4d8)… i una TRIPLETA, clar...

tocarà descansar uns dies… assimilar els objectius assolits, i plantejar-ne de nous... per ara, felicitats!

les fotos de l’antoni coll i la bea argüeso…

#gangmatalasser

#matalasseritis

#yeah

som castells...

2011-09-27T09:32:00.001+02:00

això, al meu parer, és un anunci pràcticament perfecte de la diada de FestaMajor de fa tot just 10 dies... resum visual i estètic de la cosanostra... l'ajuntament en podria prendre nota, no?

SOM CASTELLS - Human Towers in Catalonia from David Oliete on Vimeo.

en David Oliete és l'autor de la cosa, espectacular, moltes gràcies!

LA PRIMERA TRIPLETA... (o "el dia que recordarem per SEMPRE"...)

2011-09-25T17:17:00.009+02:00

(o “somiàvem deixar de somiar... fins que al final arribà el dia, i vam començar a respirar-ho”...)

passa (algunes vegades) que veus venir una dinàmica positiva i saps llegir-la entre línies... això li passa (crec) a la colla en els dies previs a aquestes festes, on vam saber assumir amb certa anticipació que aquest cop – sí, seguro!- era la bona, i que per una vegada els condicionants i els petits detalls jugarien al nostre favor...

SantaTecla 2011, no s’entén sense una evolució clara i evident d’ençà d’un gran SantMagí... sense un bon ritme al pati i un canvi clar en les ambicions... sense la consolidació d’un castellot com el 5d8 en l’imaginari col·lectiu... i sobretot (sobretot) sense una diada de FestaMajor on tot i resultats màxims, s’evidencia un potencial creixent, una marxa més no utilitzada, una bala a estrenar...

la colla es plantava a SantaTecla, amb l’esperit i l’empenta adequats, sabent-se consolidada en el rang assolit... veient-se forta per aspirar al GRAN REPTE...

la setmana de treball, a més, és molt intensa... no hem ocultat que el divendres abans de FestaMajor (5d8 i 3d9f junts per segon cop enguany), ens peta una de les proves de 4d9f a l’assaig i això comporta lesionats i contratemps... però tampoc és cap secret que després (tot just el dimarts següent a l’actuació), amb la serenor i la humilitat al lloc, hi posem sisens de manera certament contundent... la colla s’ubicava al caixó de sortida, les cartes sobre la taula, tocava buscar TRIPLETA...

i obrim de 5d8 (igual que diumenge anterior)... castell en principi consolidat, però que hem mimat curosament al pati... porta un canvi al pom de dalt d’aquells que treuen el son... la dos (titularíssima) aixerrancada és fora del país... substitució de la peça i canvi en la ubicació dels altres; malgrat que els dubtes s’havien dissipat al llarg de la setmana, a l’hora de la veritat un sempre té aquell neguit de no fallar on no ens podem permetre fallar...

i no fallem, no és el més maco de la temporada però el sabem resoldre... forcem un ritme de pujada menys accelerat, per consolidar la posició del pom abans de la passada... efectiu... un cop els acotxadors fora, el castell llueix... el tenim, és la 5ena cathedral de l’any, es nota, ens hi agradem, descarregant-lo es percep aquella sensació plaent de “ara ja ens podem concentrar en el que volem concentrar-nos”... i la pinya... veient-la des de fora un percep que les coses no poden fallar avui... AVUI, SÍ!

ataquem el 4d9f en segona ronda... decisió senzilla, castell exigent i desconegut que volem enfrontar frescos... i més després dels assajos i de les sensacions habituals al 3d9f...

no ens ho mirem massa, hi ha l’empenta adequada... el primer peu és boníssim... hem tancat una pinya enorme, el folre està compacte i segons i terços al lloc... les cares dels quarts transmeten serenor... quan entren els sisens, els petits ja són a tocar... la carregada és rapidíssima... amb emoció continguda, la colla veu que el tenim perfecte, que ningú gasta més del necessari... surt la canalla menuda i allò comença a fer olor de “no s’escaparà”... el folre segueix a lo seu... i per tempo, la pinya sap que ja hi som... són uns segons brillants, eterns, fantàstics... el tronc gaudeix... ho hem fet... 12 anys després la colla estrena un castell nou i de nou... el descarreguem amb un punt de maduresa ESTRATOSFÈRIC...

ha semblat senzill, però ha costat la vida... i és que el 4 ens ha exigit moltíssim... un volum important de gent ha hagut de donar una passa endavant... veu la llum amb un folre que ens fa sentir MOLT orgullosos, d’una mitjana d’edat baixíssima, amb tots els segons sub30, l’exèrcit de les femelles-crosses, i el nostre “únic-lateral”... a sota hi combinem il·lusió i esperit de combat... assajar un 4, per una colla com nosaltres ha estat duríssim, i mèrit enorme dels primers cordons d’aquesta pinya (sobretot als que han patit els efectes d’assajos feixucs al pati)... amb menció especial per pere casanovas, jordi valios, sergio del rey i (el ja mític) ángel moreno que són els primers baixos de la colla que s’engalonen sota el 4 folrat...

i la canalla, que menja a part... jesús i alba passaran a la història de la colla per mèrits propis... hi pugen amb l’ànima; concentrats abans, emocionadíssims amb l’aleta (moltes converses prèvies referents a aquest moment) i eufòrics després... i hi sabem sumar a rafa/dani (dosos), que fan la seva part amb un nivell de qualitat i compromís FONAMENTALS pel propòsit final de la colla... sabien on anaven... i ho paladegen com els grans!

celebrem el 4d9f com es mereix, és el moment més dolç de la colla de les ratlletes...

però cal enllestir el que veníem a fer... hi ha el temor (lògic) a la descompressió, ràpidament s’esvaeix... el 3d9f de tercera ronda assoleix categoria de CASTELL MÉS IMPORTANT DE SEMPRE... i amb aquesta actitud l’enfrontem... sabent que és excepcional per nosaltres (fins ara) enfrontar una última ronda d’una diada amb el castell més difícil del nostre repertori... però convençuts del que tenim entre mans i assumint que el repte és proper...

tornem a tancar un gran peu, amb molt bones perspectives... el donem molt ràpid per vàlid i la veritat és que les sensacions són de seguretat tota l’estona... millora respecte el de diumenge passat, més seré de folre i amb major convenciment... el ritme és el previst, sense pressa de tronc, rapidíssim de petits... hi ha una relliscada a la passada de l’anxaneta i allà es nota que per sota estem molt ferms... el castell té 5 segons de risc... i allà s’acaba... no tinc prou perspectiva per descriure la descarregada del 3... no és comparable a cap altra sensació que hagi viscut abans a la colla... és la suau remor de la victòria... és la potent imatge del combat vençut... és la TRIPLETA...

i és el 3r 3d9f descarregat de l’any, el 4t castell de 9 que completem, el segon de la setmana, aquesta vegada sense intents desmuntats, sense fissures... coneixent-ne detalls, mimant petits aspectes que fa tot just uns mesos ens semblaven de control molt complex... la colla brama però manté l’ordre... volem estar tots junts en això... ha arribat el moment... celebrem-ho...

perquè ha estat molt buscada, molt soferta i molt patida... aquesta situació actual no s’entén sense mirar enrere i veure les ferides, els conflictes, els problemes, els anys de mastegar sorra... i les solucions, les il·lusions, les lluites de cada individu i del col·lectiu, les idees noves i els canvis buscats... la colla ha crescut i ha empès fins aconseguir la TRIPLETA... i ho ha fet amb un nivell de qualitat i convenciment que ha de catapultar-nos a la consolidació...

el projecte actual es basa en la força d’una colla a la que ja li barrufa (molt) assajar amb creixent intensitat, fotent-li ganes al que vingui... on ja es barregen indistintament les camises antigues i les cares joves, fins formar unes pinyes com les del dia en qüestió, les més autosuficients de la nostra història...

reincidint i millorant aquesta formula, mantenint el control de la serenor, i apostant alanostramanera d'entendre els castells, arribarem on voldrem... disfrutem això, que ens ho hem treballat...

... seguirem, amb fe i amb fam, VISCA ELS XIQUETS DE TARRAGONA!

les fotos, fantàstiques, són de l’antoni coll - que a part de proveïdor principal de la imatge d’aquest blog és proveïdor (la meitat almenys) de la primera anxaneta ratllada en un 4d9f, l'enhorabona!!!

(la col·laboració imprescindible de l'ester roca ha de quedar, també, esmentada)

#gangmatalasser

#TRIPLETAMATALASSERA

#matalasseritis

#yeah

que boniques, m'he dit...

2011-09-20T09:25:00.004+02:00

hi ha vegades que oblides perquè fem castells... allò de què els arbres no et deixen veure el bosc... i, sí, potser parlo del concepte més profund, del que no es queda en l'escorça...

però de sobte, en un moment, ho recordes... tens una imatge i l'exprems, com si fos un resum, deixes que et col·lapsi i tornes a sentir perquè tanta tonteria, tantes hores i tants esforços...

i només per una foto? només per una foto... però són elles, les que tot sovint transporten les nostres lluites cap amunt, com si prenguèssin una mica de cadascú... les que agafen la part més íntima de les il·lusions d'un col·lectiu i s'aixequen enmig de les pors i els dubtes...

elles, les fantàstiques...

la foto, de l'anni, moltíssimes gràcies, guapíssima!

#gangmatalasser

#georgianato

#superxarli

i anar creixent, escolta...

2011-09-19T08:36:00.014+02:00

diumenge, quarts de 12 del matí, solet suau a la plaça de la font... les colles de cos mig present, com amb lleganyes, esperant el migdia... l'entrada puntual, per allò de procurar pel bon desenvolupament de la diada, es destapa com un bon mecanisme que cal ajustar...

pilars de dol, silenci i respecte... festamajor 2011 s'iniciarà amb puntualitat rigurosa, amb expectatives altíssimes i amb la ferma intencionalitat d'ubicar la plaça, la festa i la ciutat al bell mig del panorama...

i nosaltres, a buscar límits desconeguts... a reconciliar-nos amb aquest dia que sempre es torça... a percutir en la dinàmica que ens ha portat fins aquí...

obrint de 5d8, com ara fa un any... la colla el té, el coneix, el sap... ahir el vam disfrutar com mai... ahir el vam fer molt bé... pulidíssim per dalt, seré per sota, totalment controlat... de temps cuidat, la carregada és ràpida i la descarregada fluida i acompassada... com sense pressió, com sense por... teniem moltes ganes d'aquesta primera ronda, i d'aquest tornar a atacar la catedral a la plaçadelafont... la colla va forta, assumeix el repte i demostra que santmagí va canviar algunes coses... obrir de cathedral significa coses... ensenya madureses, consolida el projecte...

parell de detalls, canalla diligent i pinyot autosuficient... treballs claríssims, sense els quals no hauríem arribat fins aquí... ah!! se'm recrimina que MAQUÍSSIM no és un adjectiu viril que cridar tot carregant... se'm va escapar... ho estava, preciosíssim, de fet...

segona ronda, 3d9f, seguint el pla traçat... desmuntem un peu i al segon va amunt, compacte de folre, amb mides correctes... però revirat, nerviós, pitjor que a l'assaig... fa una pinta estranya, però la canalla hi va sense gaires miraments... els dosos aturen l'anxaneta, mentre es col·loca l'acotxador... no han vist gens clara la passada... coneixent-ne el caràcter, res a dir, mereixen confiança i potser ens han fet un favor... patim per desmuntar, però ens creiem el castell i està clar fins on volem arribar... treure l'acotxador d'allà dalt i sortir-ne sencers és un petit èxit que ja aprendrem a valorar...

tercera ronda, 3d9f... la colla assumeix amb extrema naturalitat la repetició intacta de tot plegat... aquest cop fa millor pinta lacosa... el castell va més net i no té gairebé cap complicació a partir de l'entrada de dosos... no arribem a patir, però si apareixen problemes al folre i al nucli de la pinya... és el desgast, que treu el caparró... ho sabem mesurar... el castell (el més difícil del nostre currículum) es descarrega amb un puntet (no molt, tampoc ens passem) de suficiència... sabiem que el teníem bé, hi hagut un contratemps i l'hem rectificat... no és lluidíssim, però sí efectiu...

i és notícia, perquè la colla no el descarrega a la plaça de la font d'ençà del 2007, i perquè pel mig hem tingut molta història amb el castell... i amb la diada, i amb les festes... però ahir no era aquest dia... va ser el dia que vam tornar a sumar el cindevuit amb el tresgran... i es va convertir en el dia on la més ferma de les pinyes ratllades - xecs, de treure's el barret- va aguantar pràcticament en solitàri el seu segon castell de nou descarregat en un mateix any (que sí, que coneixem les nostres limitacions)...

el darrer pensament, allà a plaça, abans d'esclatar el conflicte (que em va impedir somriure obertíssimament) va ser el record dels moments de la por, de les imatges feixugues de carla i de georgiana, en dies similars, sota circumstàncies properes i allunyades... i allà estaven les dues abraçades, a peu del castelldenou, l'una acabant d'anxenetejar, l'altra sentint-se'l seu -com sempre... segellant quelcom més que un sentiment puntual, evidenciant una llum de canvi... perdoneu-me, canallitis total...

després dels aldarulls arriba el moment del nemononemalaTRIPLETA... i en veritat es tractava d'una decissió basada forçosament en les sensacions... i les sensacions recomanen prudència... optem pel 4d8... sense cap mena de misteri, que forma amb l'alineació del somniat (rotant, això sí, al pere que deixa descansar els seus lligaments cruixits... motiu insuficient per retirar-lo dels castellots... oletú!!!)...

el castell funciona senzill (malgrat el context), però ens sap a poc, trobem a faltar el 2, per exemple... OUCH... per ser positius esmentarem que és el 15è de la temporada, i alhora, el 30è castell de 8... rècords (ambdós) absolutíssims de la història ratllada... i no són registres menyspreables...

i atacar la tripleta haurà d'esperar als famosos condicionants... mentals, físics i d'espai-temps... noti's, però, que desmuntant el 3 amb la canalla dalt de tot i descarregant després vam consumir com 2 castells de nou... no hi som tant lluny, eh?

pleguem amb 3 pilars de 5, i la sensació que avui, per fi, hem sortit vius del primer diumenge... si els contratemps ens respecten, ataquem de màxims... i anar creixent, escolta...

les fotos, brillants, de l'antoni coll... ho aconseguirem, segur!
#gangmatalasser
#georgianato
#yeah

ah! i haurem de parlar #delsfets, perquè no és la meva intenció amagar-me'n...

institucionalment (sóc capdecolla) lamentar-ho i treballar per evitar que tarragona (ni cap plaça on actuem els xiquets) hagi de tornar a veure a la nostra entitat projectant distorsions i conflictes amb males aparences...

com a casteller, no entenc que tots plegats arribem a certes situacions, a aquestes alçades de la pel·lícula... està demostradíssim que quan cadascú s'ha preocupat exclusivament de resoldre el que hi havia a casa seva tarragona ha anat amunt... ni entenc massa de butifarres ni d'ampolles voladores... ni entenc de sobreexcitacions desafiant al rival (que no enemic), ni de pèrdues de papers incontrolades... xecs, no era això... valorem que tots plegats remem junts en allò de posar tarragona al lloc on volem i deixem-nos estar de tot el que sobrepassi la línia del mal gust...

la diada d'ahir ubica de nou la ciutat al lloc que li correspon, els rànquings, aspiracions i evolucions descriuen una tarragona però és una imatge que hem d'intentar acompanyar totsplegats també, a plaça... a més, que ens hem d'anar veient sovint... som-hi, no?

#caixaofaixa

2011-09-15T14:20:00.003+02:00

la cosa es posa sèria...

i no hi haurà glòria sense lluita, ni castellots sense assaig... avui, 20.30h, demà 22h... darreres oportunitats d'ajustar conceptes i carregar piles abans de visitar la plaça de la font...

diumenge, és diada de festa major, 12h... i toca (mínim) revalidar santmagí...

ah! que potser voleu afegir-hi algo més? va! al pati!

fotos d'antoni coll, penjat de l'antic ajuntament, per santmagí...

#gangmatalasser

onzedesetembre... bé, nois, bé...

2011-09-12T08:32:00.012+02:00

ahir vam baixar fins la rambla; aquella plaça estranya on els catells comencen de dia i hi acaben de nit; on els aplaudiments ressonen d'una manera atípica i allunyada, com d'amagat entre els arbres, i on la diferència de públic entre principi i final es fa evidentíssima per allò d'estar -o no- rodejats per infants amb globus corporatius de menjar ràpid... històricament, no seria la plaça on els xiquets acostumem a destapar el millor del que tenim...

i això, que ho intentem canviar, però costa, l'any passat vam començar a treballar-nos el terreny, per allò de què sí en aquestes dates estem en forma, cal donar mostres clares i evidents... a la rambla, ahir hi vam tornar a buscar la cathedral... i de fet -gran dada, hugo- ja s'ha convertit en la plaça que n'ha vist més (3 descarregades)... però costa, per dispersió, per horaris, per ritme... la rambla continua resultant un enclau complex... puntet més a favor de la bona feina que vam fer ahir...

obrim de 4d8, millorat de ritme i formes respecte dissabte, hi ha alguna rotació a sota i algun canvi per dalt... anem perfilant... toca pulir i pujar-li galons... feina de pati...

en segona ronda, copiant el model usat a la torre, just fa una setmana, 5d8... el primer tram del castell és colossal, confiança i ritme... després se'ns entretenen una mica els petits i perdem una mica les formes a quints... sense problemes, hi ha benzina per tot... treballem en bloc... és tot un 5d8, però el defensem sense estridències... quan surt la canalla, el castell s'acaba... comencem a conèixer aquesta película, 3r descarregat de la temporada, 7ena aleta de cathedral en el darrer any natural... la colla ja no el celebra especialment, s'observa satisfacció, per la manera de fer tothom té clar que és el resultat de la feina i l'esforç... hem aconseguit fabricar un acompanyant de luxe pels castells bàsics en dies com ahir, i pels castells grans en dies com demà... i que duri!!

deixem pel final el 3d8, rotem a sota, i del terç en amunt llueix alineació del 3d9f que ha de tornar a sortir diumenge vinent... va enrarit fins l'aleta i després asserena... la canalla transmet moltíssima convicció... el mantenim a l'abast... al final, els detalls decidiran, però el castell ha millorat de santmagí fins ara...

la diada s'entretalla i deixem per millor ocasió la sobredosi pilanera que planegem de fa dies... ahir érem moltíssims i vam tornar a ser un tró, sortim reforçats d'un bon capdesetmana... 3 assajos i comença SANTATECLA... què? hi anem, no?

les fotos, d'antoni coll...

#gangmatalaser

#cathedralitis

#yeah

sumant castells de 8...

2011-09-11T11:06:00.007+02:00

dissabte enfrontàvem lapoblademontornès després d'un assaig perfecte a nivell de consolidació de feina i control de les aspiracions...

tot i haver d'enfrontar algunes absències programades de tronc, i amb la mirada posada en l'endemà a la rambla, la colla es desplaça com correspon fins un dels pocs pobles del baix gaià no massa habituals en el nostre repertori...

el pla passa per repetir per enèssima vegada aquest any el triplet que formen els 2 castells bàsics de 8 amb el 5d7... vaja, no és l'enèssima, però si la sisena classiqueta...

obrim de 3d8, que porta retocs a segons, quarts i quints... efectiu, seré.. 10è de l'any... expeditiu de canalla... consolidant els quints jovenets...

després 4d8, de format similar a torredembarra (mai el fem igual del tot), cerquem algunes combinacions i resulten... un pèl lenta la feina dels petits...

i acabem amb 5d7 (que assimila el de 8 sense segons)... hi sumem alguna estrena i algun retorn (contentíssims de tornar a veure l'izan acotxant per allà dalt)... la sensació imperant és q tenim el 5 més al lloc que mai... oportunitats per confirmar-ho, no en faltaran...

sortim d'un dissabte tarde de variants i tranquilitat, de consolidació i calma... acumulem molts castells molt ferms... la colla està en forma, l'11S és la següent parada, comencen els dies forts, comença la lluita... anem-hi, no?

les fotos, de l'antoni coll...

consolidant a torredembarra!

2011-09-06T10:42:00.007+02:00

torredembarra tornava a ser dia gran... per la planificació, per com valorem la diada i pel volum de treball de la setmana...

la idea inicial passava per repetir la mateixa actuació que tot just fa un any va ser la millor de la temporada passada... tres castells de vuit, i descarregant el cinc per primera vegada fora de tarragona...

és cert que al llarg de la setmana s'especula amb un hipotètic 3d9f, i la feina amb el castell és molt favorable, però ho deixem per d'aquí 2 setmanes, encara no tenim la dimensió per enfrontar segons què, segons quan...

arranquem de 3d8, per centrar-nos.... ho fem amb un matís per dalt, tenim una baixa (ànims peque!) i toca rotar... així la de quints és probablement l'alineació més jove que la colla mai ha muntat a un 3, però responen al repte... el castell és seré, però revirat, parell de fuetades amb l'entrada de canalla, múscul al lloc...

perquè després toca 5d8, i la base és el que acabem de fer... la carregada és rapidíssima, de manual, la millor de les aletes d'aquest darrer any... la descarregada és més nerviosa i el castell no para quiet... sense perill, però feina constant... a terços mai perdem les formes del castell, i això ens dona corda fins al final... amb la canalla fora, disfrutem, el tenim, el fem, sense massa angúnies... la colla evidencia satisfacció, però sense eufòria... bó, assimilem, creixem...

i resolem amb serenor, sense baixades precipitades, amb els quints a lloc sempre, amb els segons pencant només quan toca... pel bon camí, comencem a tenir cathedral!

i 4d8 (superant ja la desena aquesta temporada), amb enèssima alineació... uns quants canvis respecte el d'igualada, amb debut de segon en castells de 8 inclós... el castell és tirant a lletjot però efectiu... encara li farem alguna trastada més abans d'ensenyar el tronc del gran... perquè com vam veure divendres, el gran trucarà a la porta, aviat...

de torredembarra en sortim conscients que la línia és aquesta i anem a bon ritme... consolidant castells grans amb variants... als 6-7 paios/paies per pis afegim un altre dos a les rotacions, i sobretot la sexteta màgica, que georgi+sara+alba+jesus+marieta+eva acotxin i anxanetin alhora és, a part d'una notícia excel·lent, un motiu de satisfacció i orgull, bona feina dels de canalla...

però queda tot, amiguets, no defallim ara!

les fotos de l'antoni coll, gràcies!

#gangmatalasser

#yeah

igualada, després de la tempesta...

2011-08-24T12:23:00.002+02:00

a igualada hi anem amb la remor al cap de qui sap que ha aconseguit el que volia... amb el puntet de mentalitat de qui es sap en el bon camí, però també amb el risc afegit a qui potser peca de confiat...

valoràvem seriosament repetir-hi la catedral i abordar-hi tres castells de vuit... a plaça, potser per la ressaca santmaginera ens adonem que manca un plus i en el trajecte de tarragona fins l'anoia hem perdut un parell de detalls de tronc que fan impossible el 5 gran... esperarem, torredembarra és prop...

obrim de 3d8, reajustat de segons, amb alguna incorrecció d'alçades... tranquilíssim... del terç en amunt hi munta l'alineació del que fa 48h va ser 3d9f, i es nota...

en segona ronda busquem el 4d8 (parella de ball inevitable en aquests 2 darrers mesos), com sempre, forcem modificacions al tronc, avui (i com al 3) els canvis són a segons... se'ns obre un pèl massa, però és maco-maco...

i pel final deixem el 5d7, que revisitem en una versió encara més alleugerida i amb un algun debut... la canalla, perfecta... el 5 està maduríssim...

pilars per acabar una actuació rapidíssima que ens obre un petit interval de vacances (no molt llarg) on haurem de païr el que s'ha aconseguit i dibuixar el camí que queda per recòrrer... el setembre és aquí!

les fotos, de l'antoni coll...

#gangmatalasser

el dia que vam obrir la porta...

2011-08-22T12:44:00.013+02:00

santmagí 2011 el recordarem pel que vam fer, és clar (i és evident)... però jo (esteu avisats), sempre m'enredaré en batalletes del que vam aconseguir més enllà dels castells... allò de trencar dinàmiques i enfrontar tabús i conflictes sobre la marxa...

i és que malgrat una aproximació fantàstica, el dia dels fets, no vam tenir-ho fàcil, i a casa nostra, quan parlem de castellots, no acostumem a redreçar-nos del tot quan venen maldades...

arribàvem amb la confiança del treball (el 3 i el 5 preparats minuciosament), amb l'empenta del volum de gent al pati, i amb una interessant acumulació prèvia de castells a plaça... però en el moment de la veritat, amb el gruix de la colla assumint i interioritzant el pla traçat, toca retocar des del principi...

ja no és cap secret, a aquestes alçades, que la sortida escollida era el 5d8, un petit contratemps de canalla obliga a canviar de castell quan pràcticament tancàvem pinya... la opció "pseudoimprovisada" és el 4d8, evidentment, sense cap història, més enllà de la lògica incomprensió de la matalasserada, que començava a serrar les dents per buscar la catedral...

en segona ronda, enfrontem 3d9f i tenim conflictes per lligar el folre, apareixen dubtes, hi ha neguit... desmuntem un peu, i a la segona anem amunt, però sense convicció ferma... el baixem ràpid, just col·locats els quints, l'hem vist molt millor al pati aquest castell... ja no ens val anar-hi de qualsevol manera...

i així ens plantem a tercera ronda, tard, sota el sol intens, sense cap dels objectius assolits i amb dubtes evidents sobre si seríem capaços de reendreçar la jornada... petit retoc al folre... i 3d9f, a la primera amunt, sense ansietats, amb serenor... les cares quan entra la canalla resumeixen el castell, hi ha suficiència, així és com l'esperàvem, no hem patit, la carregada és ràpida i la feina comença quan la canalla recull... se'ns obre una rengla per sota... treballem compactes per evitar que vagi a pitjor, amb els dosos al folre, la colla s'ho creu i s'agrada... feia 2 anys que no el descarregàvem i no tinc clar si ho havíem aconseguit mai d'aquesta manera... el tronc s'exhibeix, la pinya resisteix ferma i el folre dissipa dubtes... ho hem tornat a fer, davant les escales, per santmagí, però amb un puntet de mentalitat diferent... només una petita taca, el folre esclata sobre la pinya, quan encara resta un tercer castell i tal com desmuntem no fa justícia a l'ordre exhibit...

(el jesús fa una demostració de canibalisme i precocitat, i l'aleta de la georgiana, preciosa, precisa, valenta i conscient, per mi, detalls claus del castellot que il·lumina un jorn gloriós...)

quarta ronda, passades les 3 de la tarda, darrer castell de la diada, 5d8, ajustem els conflictes del pom i ataquem el castell amb el qual volíem treure'ns l'espina del darrer tram d'any passat... l'alineació és realment molt diferenciada... sobretot a segons i quints on pràcticament ningú repeteix al lloc i hi entra moltíssima gent nova... el 5 va fantàstic de temps, en algun moment es nota el cansament, però carreguem sobradíssims i només el fet que la rengla vagi enrera penalitza (sense perillar) l'estructura... el final de la descarregada provoca una satisfacció immensa a la colla... hi ha una llista enorme de canvis, estrenes i recol·locacions... l'any passat vam fabricar un 5, el santmagí '11 el vam evolucionar i assumir...

i és que havíem lluitat moltíssim per una estona com aquesta... molta feina fosca, molt d'assaig petit... moltes decepcions enquistades i massa adversitats... no se'ns dona bé canviar programes, ni deixar pel final els castells grans, ni atacar castell de nou després de veure-li dubtes... però era el dia, ho superem, i la porta a ser la colla que nosaltres vulguem apareix oberta, de bat a bat...

i a mi, em vau fer molta enveja, tots (que sou molt macos) apretant, lluitant i creixent... que gran és ser matalàs, corxu!

les fotos de l'antoni coll i la bea argüeso

#gangmatalasser

#georgianato

#yeah

la millor sèrie de tres castells en 41 anys, millorem-ho aviat, va!

accelerant...

2011-08-16T13:30:00.000+02:00

que sí, que al final sí... que buscarem ajuntar 5d8 i 3d9f... va, no hi faltis!!

au mireu-vos això, que posa horaris d'assajos, amiguets...

http://www.youtube.com/watch?v=OZZtZxo4QYs&feature=youtu.be

veureu un CHICHINABO d'actor... no tu, sara, tu guapíssima!

#gangmatalasser

relax a vespella...

2011-08-15T13:26:00.003+02:00

diumenge al matí, SOLANA importantíssima...

després d'una setmana intensa a l'assaig (st magí és molt proper), plantegem la diada de vespella com una prova de canalla a plaça i amb camisa...

la idea és acabar de rodar els poms dels castells que han de sortir la setmana següent...

descarreguem sense cap mistèri, 3d7, 4d7, 5d6 i 2d6... portàvem 8 actuacions consecutives fent castells de 8 i la veritat, la colla ha agraït el canvi de registre, molt més desenfadat, molt més lúdic...

però només és una petita llicència, torna a tocar apretar el cul, doble assaig aquesta setmana...

foto de l'antoni coll...

#gangmatalasser

inici d'agost II (llorenç del penedès)

2011-08-10T16:15:00.010+02:00

i pràcticament sense temps de descans, llorenç, migdia tard, sense la calor temuda, però amb els embussos típics dels diumenges al litoral de més enllà d'altafulla...

cinc anys després tornàvem a una plaça on fa més d'una dècada hi carregàvem un recordat 5d8... recordat per ser tot just el segon de la breu història de la colla amb aquesta construcció i alhora com una de les pipes més dures que hem recol·lectat en aquesta història nostra...

la idea del cap de setmana segueix la línia prevista, i a llorenç repetim actuació i formats, amb el mateix castell de sortida, 3d8, una mica més remenadot que el dia anterior... potser per la lenta execució de la parella petitíssima de dalt de tot...

busquem el 4d8 en segona ronda, més calmat i seré que a pallaresos...

i acabem amb el 5d7 un pèl més carregat de pes, a mirar cosetes, a rodar...

el capdesetmana dels dos dies actuant, ja ha passat, 15 castells de vuit consecutius en aquesta sèrie d'ençà el catllar... l'aclimatació prèvia al primer pic de l'any, la donem per molt positiva... però santmagí és aquí prop! apretem el cul! tots a l'assaig!

fotos d'antoni coll...

#gangmatalasser

inici d'agost I (pallaresos)

2011-08-08T13:18:00.004+02:00

ens agrada pallaresos, i enguany tornàvem a disposar del (molt millorat) format dissabte-tarda...

després d'una setmana de descans, havíem de rependre novament el camí dels castells de 8... malgrat (i no ha estat una excepció) que aquest cap de setmana acostuma a coincidir amb habituals vacances, algunes de les quals forcen el retoc de certes estructures...

plantegem la sortida amb el 3d8, ajust de quarts i canvi de canalla petita... el castell evoluciona amb diferències respecte la "normalitat" però sempre el conservem sota control...

en segona ronda un 4d8 amb canvis importants en la combinació de segons, terços i quarts i no acaba de rutllar... el desmuntem amb l'acotxadora col·locada i després l'arreglem més conservador per sota i descarreguem sense gaire complicacions...

i per acabar, en aquest escenari d'enfocar-nos a la diada de santmagí, plantegem el 5d7... anem incrementant el ritme d'assaig... toca rodar-lo!

les fotos de l'antoni coll

#gangmatalasser

revisitant la plaça del plataner...

2011-07-25T16:25:00.012+02:00

després de 3 temporades completes d'absència, dissabte passat vam tornar a fer castells a la riera de gaià... recordat enclau talismà on els xiquets hi vam carregar el nostre primer 5d8 a principis d'estiu del llunyà 1999...

tornar-hi a actuar ha estat sempre una intenció clara de tots els equips de treball de l'entitat... bàsicament per la importància que sempre li vam donar a la plaça (i al seu plataner gegant) i pels objectius marcats al llarg de les temporades, la riera sempre rebia alguna X al calendari (dos folrat, primeres clàssiques...)...

i el retorn, ha produït alegria i responsabilitat... en aquests quatre anys que han passat del darrer cop, la fisonomia i el dinamisme de la collanostra han evolucionat de forma evident i dissabte tocava fer que tothom (dels nostres, dels que mai hi havien anat) fos conscient que aquella plaça on un dia vam considerar-nos locals, continuava sent importantíssima...

en clau tècnica, buscàvem repetir l'actuació típica d'aquest juliol, però de la manera atípica que la venim desenvolupant...

obrim plaça amb el 4d8, que porta dues estrenes, una al quint (tercer debut de l'any en aquesta alçada) i una més avall (jove artista que crema pis per any i ha arribat a terços abans de sortir de l'institut)... el castell funciona amb suficiència i només passa alguna complicació (lleu) quan una de les rengles sembla allunyar-se, tot baixant els crios... la veritat és que la colla (i aquesta estructura) ha assumit amb molta normalitat l'entrada de nous castellers de tronc... hem de seguir per aquí, encara hi ha feina que espera sortir del pati...

en segona ronda encarem el 3d8, i apostem sense complexes pel 3 del 5, això significa un parell de canvis/novetats (quart i quint) i ajustos per sota... el castell no té cap història, evoluciona seré i es descarrega com assumint que no hi ha altre camí... bé, MOLTbé...

i pel final ens deixem el 2d7, treballat amb variants durant la setmana, té un punt de complicació evident amb l'aleta, però prou apamat abans i després...

un parell de pd5 i de pd4 per acabar... no només la diada, sinó el juliol, amb un botí abundant... hem acumulat tres clàssiques (sense repetir cap alineació, per cert), amb un volum d'assaig profitós, desplaçant camises de forma significativa i llençant-nos endavant malgrat absències i contratemps...

un darrer assaig, una mica de descans i encararem l'agost!! que no falti de res!!

fotos d'antoni coll, amb la col·laboració contextual de LA planta del gaià...

#gangmatalasser

va, 2 cosetes més,

primer deixeu-me que recordi i compari (mode remember ON) com el luís va celebrar aquell primer 3d8 al dos -molt petit- de la rengla per la mercè del 2004, com va bramar en aquell santmagí de 2008 quan baixava d'aixerrancar aquell salvatge 3d9f i com l'any passat va saltar de la pinya al terra de torredembarra després de parar a quarts el 5d8 amb 15 anyets... dissabte va celebrar-ho amb calma, se'ns ha fet gran... t'ho mereixies, terrorista!!!

i segon, vam tornar a assajar a plaça, sisens del 3 amb l'uniforme del folrat, la millor definició la de @jordisagues pel twitter (#arbrecenterariquenodeixavaveureelpomdedalt), per acabar de valorar una plaça que ens encanta, i on volem tornar SEMPRE!

bona tarda per altafulla...

2011-07-19T09:25:00.008+02:00

en el segon d'aquesta sèrie de dissabtes-tarda encadenats d'aquest juliol tocava visitar la plaça del pou...

les expectatives passàven per tornar-hi de clàssica (com ara fa una setmana), però amb el punt d'incertesa que apareix quan diferent baixes poden condicionar les alinecions...

obrim amb el 3d8, el puzzle preparat per suplir l'absència del terç de la rengla passa per desplaçar cap amunt el segon habitual i forçar un debut a sota... el castell evoluciona segons els paràmetres que havíem vist a assaig, continua molt ferm i manté les mesures en tot moment... és el 4t de l'any, primer que no va amb tota la "carn a la graella" i manté la bona pinta...

després encarem el 2d7, on retocar posicions és canviar la fisonomia del castell (però allò que de tronc només són 6)... més estable que dissabte passat, però una mica més nerviós que el que havíem vist al llarg de la setmana... seguirem...

i pel final deixem el 4d8, cinquè de l'any, que porta retocs per tot arreu i funciona amb molta serenor per dalt...

+2pd5 i 2pd4 per acabar, aprofitant per incorporar més personal a la causa...

segona clàssica de l'any, pràcticament 10 castells de 8 en un mes... ritme ben assumit... tocar anar a per la riera!!!

les fotos del toni coll i la bea argüeso, en competició fotogràfica conjugal interessant!

#gangmatalasser

al peu de la seu...

2011-07-11T20:18:00.008+02:00

castells de 8...

aquesta era la idea genèrica del juliol, quan el dissenyàvem... i quan vam fabricar aquesta diada l'any anterior... per cercar la continuitat en el nostre calendàri post-stjoan i perseguint un criteri estètic important... diada a sota la catedral... marc incomparable...

després d'un assaig potent, d'horari atipiquíssim (després dels focs d'artifici, ben entrades les 23h de la nit), ens presentàvem en solitàri a buscar la clàssica al plà de la seu...

obrint de 3d8, tot i estrenar el dos aixerrancat, el millor dels 3 de l'any, tranquil, apamat, seré... fa molt bona pinta...

en segona busquem el 4d8, que porta retocs de quints i canalla i hi fem debutar un terç... el descarreguem amb certa facilitat després d'un primer intent desmuntat que perd la quadratura malgrat que les cries petites ja eren a dalt i fan cares de no entendre perquè les fem baixar...

per tercera guardem l'estrena de la jornada, el 2d7, que surt a plaça després de setmanes de treball, incorpora múltiples variants (hi debuten un terç i una quart), i forma directament amb els dosos petits... el castell va més revirat que el que descarreguem al pati la nit abans, i té una dosi de nervi que no acabem de treure'ns de sobre...

inventem una quarta ronda (beneficis d'actuar en solitàri) amb 4d7ag, per donar minuts i rodatge a la gent de tronc que encara no entra en l'exigència de la clàssica... el quatre evoluciona sense cap mistèri, però una relliscada fa que caigui el pilar (mig a càmera lenta)abans de deixar-se anar els lleugers segons del castell... primera de l'any...

i per acabar, per allò de tractar-se d'un jorn lúdicofestiu pd5 i 4pd4, amb crios nous i xerinol·les diverses...

primera clàssica de l'any, 1/3 d'aquests dissabtes-tarda de juliol... va, seguim!

les fotos de l'antoni coll, amb un marc esplèndid...

#gangmatalasser

i ja som a l'estiu!

2011-06-28T18:15:00.001+02:00

santpere, al serrallo, tancant la setmana...

hi arribem bé, però un sempre es descobreix recels estranys quan percep aquests "bé" que es poden transformar ràpidament en tot el contrari...

horari difícil (20h de diumenge), just al final del pont... tocava exprimir una mica més el múscul, i acabar bé aquest primer "intensiu" de l'any... 8 dies amb 3 actuacions sèries + un assaig intens pel mig... què us he de dir, tocava treballar, i no creure'ns millors del que estem, a aquestes alçades...

repetim la sèrie, obrint de 4d8... no tant quadradet com el darrer, remenat de segons i terços, bastant seré per dalt, canviant d'acotxadora... la descarregada va treballada però sense arribar al patiment... així també s'han de fer, tercer, ja...

seguim amb el 3d8, millorat de ritme respecte sant joan, per sota funciona i a quints-dosos no s'hi detecten conflictes... moltbé, moltbé... també hi fem un retoc de canalla, canvi d'anxaneta, per aconseguir, amb això, que les 3 parelletes de crios_enanitos que porten mesos treballant dur (marieta, jesus, eva - alba, georgiana, sara) hagin muntat dalt del castell de 8 en aquesta "primera setmana de veres"...

per cloure, enfilem l'enèssima alineació de 5d7, amb variants rejovenides i reiterant apostes alleugerides... +2pd5...
hem començat l'estiu com calia, ara enfrontem un juliol on tocarà desenvolupar estructures i projectes... 3 actuacions, 5 setmanes d'assaig... va!

les fotos de l'antoni coll

#gangmatalasser

saltet endavant...

2011-06-27T20:06:00.013+02:00

ens hi presentàvem convençuts, a la plaça de la font, el passat divendres al vespre... tot i venir d'una setmana amb un sol assaig, el bon del rendiment del pati combinat amb l'actuació del catllar ens donava la serenor del qui vol continuar el camí...

i ens hi vam trobar còmodes sortint de castell de 8, per primer cop enguany...

obrim de 4d8, idèntic al del catllar, sense cap mena de complicació, eliminant els nervis de l'estrena, amb una pinya pròpia important... descarreguem tranquils...

enfrontem 3d8, que veu plaça amb l'alineació dels anys anteriors al 2010 (recuperem un terç lesionat l'any passat) però amb configuració de quints molt novella, en debuten dues alhora (molt jovenetes), hi afegim alguna coseta de canalla i un baix... l'estrena és encara més plàcida que la del 4 de l'altre dia... sumem, vuitejem, arranquem...

per acabar hi anem de 5d7, bàsicament perquè és el castell on podem provar més coses alhora (i perquè al 2 li falta un pelet)... aquest va lleugeret i repetim bones feines per dalt... el treball diferent d'aquesta estructura respecte l'any anterior haurà d'evidenciar-se, tard o d'hora...

i teníem ganes d'acabar amb 3pd5, els 3 porten alguna peça de "recent" creació i són el resultat de ganes pilaneres a l'assaig, seguirem, a veure on porta...

bon regust de santjoan, faltarà santpere per acabar d'enllestir i definir una setmana potent...

les fotos de l'antoni coll, té una tarima per santjoan, i l'aprofita!

#gangmatalasser

carro_gròs al castell (o al carrer)...

2011-06-20T12:09:00.009+02:00

diumenge, per iniciar aquest darrer tram del juny on els calendaris marcàven un "ARA SÍ QUE TOCA", vam anar fins al catllar...

feia dies (molts, masses) que la colla havia deixat de visitar el catllar... amb uns importantíssims registres per allà als 90 i després d'una dècada inèdits, tornem al castell medieval del poble (que ara ja llueix categoria de gamma extra) en una diada (sense dubtes) menor però que valorem i ens motiva...

els assajos previs són la culminació de un període de feina intens i orientat a buscar els castells de 8 en aquesta darrera setmana de juny (de tres actuacions)...

hi resolem sense cap història 3d7, 4d7ag i 5d7, confirmant variants i rodatges en format alleugeridot...

i pel mig hi intercalem el primer castell de 8 del 2011, 4d8, confirmant les sensacions d'assaig de darrerament... i és un 4 poc habitual per ser elprimerdelany (i no pel carrer/cruïlla -amb pendent- on acabem decidint que el buscarem) sinó per les significatives diferències que hi alineem... el castell va reforçadot per sota, amb galons al terç, però alleugerit de més amunt... la carregada és senzilla i després apareixen els nervis típics dels primers cops... s'hi estrenen uns quants debuts, un segon, una quart, dos quints i la menuda parella d'acotxadora-anxaneta... prou serè...

estadísticament té curiositats, és el segon any consecutiu que el 4 s'avança al 3 en veure plaça, el cap de setmana escollit és el mateix del 2010 (encara que en aquella diada de santpere a reus, només el vam carregar)... però la dada estrella (i m'abstinc de respondre, que no tinc informació suficient) és fer-lo en una actuació en solitàri, del darrer cop en feia força anys, quants? "Haurem de buscar" es comentava ahir....

Acabem amb 2pd5 i enfrontem una setmana amb bones sensacions, per allò d'haver tornat, després dels foscos mesos d'assaig, al carril que se'ns presupossa...

Se'ns gira feina, però! Assaig de dimarts + St Joan + St Pere... grans perspectives per començar l'estiu! Som-hi!!!

les fotos de l'antoni coll!

#gangmatalasser

margalef, mon amour!

2011-06-17T17:12:00.001+02:00

no ho havíem fet mai, això d'anar amb avió a fer castells...

per parts, el planning inicial era ambiciós, 4 dies + 3 nits + 2 actuacions + 1 assaig + 135 matalassots per l'Úlster, a MAGHERAFELT, prop de belfast... i bé, prou bé...

potser no comptàvem amb la pluja (intermtent però diària) ni -sobretot - amb la peculiar manera d'entendre de vida d'aquells senyors d'allà dalt... tant metòdics, endreçats i amables com estridents i exagerats en algunes qüestions senzilles...

després d'un breu (però intens i boiròs) període d'aclimatació, enfrontem la primera diada de les nostres vides en versió ENGABIATS... pd4 caminant, 3d7, 4d7, 5d7, 4d7ag i 4pd4...

la vibració del públic ens sorpren i emociona, hi ha més flaixos que en una diada gran de casa, la gent crida a destemps i no estem acostumats a certs sorolls... però en termes generals els castells triomfen com la cocacola a la illa de sant patrici... tant, que algun dels nostres entra en una espiral d'eufòria hormonal juvenil indígena digna de menció...

la idea era disfrutar de l'experiència, però fent-hi els millors castells possibles amb els recursos desplaçats...

preteníem repetir actuació, però al final, la cosa queda una mica descafeïnada perquè la segona de les diades toca enfrontar-la sota una intensa pluja, que per aquelles terres serveix d'atenuant però no d'excusa gaire convincent, així i per evitar riscos innecessàris ho resolem amb "una costellada de 6 amb performance guiri"...

i poca cosa més, perquè definitivament, NO, no és el lloc per parlar de roncs coordinats, ni de cares estranyes en avions turbulents, ni de batalles campals ordinàries, ni d'horaris matinals intempestius, ni de desajustos estomacals, ni d'armòniques...

ha estat interessant, això d'anar pel món... i moltes rises... ara, CASTELLS!

les fotos de la bea, tot el viatge apretant el botonet!

#gangmatalasser

a reus, bé, gràcies...

2011-05-25T10:39:00.010+02:00

dissabte vam fer reus... després d'una setmana d'alta intensitat de feina, culminada en un molt bon divendres...

suficient com per empènyer-nos endavant en breu...

hi fem la quarta actuació de l'any, aprofundint en la dinàmica... els 4d7ag i 5d7 (de les dues primeres rondes) van alineats lleugerets i buscant treballs futurs (a part de l'habituals joc de rotacions-debuts que sempre apliquem al 5) i el 3d7 vesteix per sota amb aires de castell de 8... acabant amb 2pd5 - orientats per fastidiar una mica als fotògrafs ;) ...

sortim de plaça amb la sensació evident que això ja se'ns ha quedat prou petit (que és positiu però conté un punt de jastabélabroma)... anem consolidats i portem la canalla al dente ... s'haurà de buscar el moment propíci per canviar el ritme...

el que no hauríem de perdre és el tó al pati, clau de tot plegat... acabem el maig com toca!

les fotos, de l'antoni coll...

#gangmatalasser

de rodatge...

2011-05-08T21:18:00.031+02:00

a gràcia hi fem la tercera de l'any, primera de donar tomets amb autobus lluny de casa...

hi anem amb certa freqüència, a la vil·la gracienca... a mi (confesso) m'agrada molt fer-hi castells, plaça xuleta, bon ambient, bona colla local.... passa que no sempre anem amb la regularitat que caldria esperar, i això fa que no tingui clar si a ells els caiem tant bé... ahir, però, hi vam anar força gent i tocava continuar picant pedra amb similars intencions que les plantejades darrerament...

expectatives modestes, cert... però qualitativament transcendents a mig termini... la conclusió, després d'un parell d'hores sota el sol gracienc és que seguim pel bon camí...

4d7, reincidint en allò del jovent i les mides del castell... 5d7, de nou petit per dalt (amb estrenes importants), molt tranquil, molt assumit... 3d7, amb diverses cosetes xules... i 2 (bons) pd5 un d'ells amb nou i patxorril segon...

tot plegat, res que no estiguem fent al pati qualsevol divendres d'aquests, afegint, però el matís de la solemnitat de l'actuació encamisada i amb audio de cosa sèria...

per la serenor i l'armonia demostrades, probablement ens està arribant el moment de començar a canviar el xip... en dues setmanes tenim reus... què? ens hi posem?

les fotos, de l'antoni coll, allà dalt a la balconada...

47'30"

2011-04-24T21:09:00.013+02:00

tocava sant jordi i vam actuar a la rambla (una mica més de mig any després del darrer cop, recordeu el darrer cop?)... havíem de continuar amb el tram inicial de temporada i estrenar, també, l'assumpte aquest de la diada cronometrada...

per parts,

santjordi cau rarot, enmig d'activitats setmanasanteres i assumptes vacacionals diversos... però la feina s'ha de fer igual...

hi anem a buscar un 4d7 que va alineat lleugeret i descaradament jove... seguim amb el 5d7 que forma amb mides xuletes de quarts i quints (hi afegim més estrenes, canalla inclosa) i per acabar, un 3d7 que usem per fer debutar un acotxador novet de trinca... vano de 5, i fora...

dit així sembla una coseta senzilla i ràpida... i ho fou, senzill pel que buscàvem (cert, però que ningú perdi de vista que seguim de rodatge inicial!) però també per com es va resoldre (sense angúnies) i ràpid pel tema del cronòmetre, marca que reflexa (inclosos pilars) el títol d'aquest post...

i és que ahir (i dono la meva opinió personal) vam procurar pel públic... i, siguem sincers, no ho fem tant sovint com caldria...

la feina de les colles va dirigir els esforços a resoldre la diada segons el pla establert (de comú acord), buscant un termini horari concret... la idea, com qualsevol canvi brusc en un mundillo com el nostre genera recels i dubtes, però crec que l'espectacle va ser prou dinàmic i va oferir punts d'interés diversos i freqüents... assumint que el context és una diada que marca l'inici oficiós de la temporada tarragonina (i per tant no té un nivell descomunal), crec que en podem estar contents...

llavors, som àgils quan volem? assumint que aquest format no serà útil en dates més ambicioses, voleu dir que no podem millorar-ho, entre tots? ahir vam sentar (al meu entendre) un bon precedent... sigui aquest model o d'altres potencials històries, mirem-ho!... la gentada que ahir va aguantar la diada sencera s'ho val...

i en clau interna, a seguir currant, amiguets... per cert, el moi (un dels anxanetes que més aletes de castell de nou ha fet a la colla) ahir va tornar a fer castells a plaça, de dosos (i fantàstic!), una alegria... un crack...

les fotos de l'antoni coll i la bea argüeso

diada d'inici...

2011-04-11T12:21:00.010+02:00

i ahir hi vam tornar...

abril, plaçadelrei... mandra matinal, recerca d'indumentària (amb un èxit discutible, en el meu cas particular), castells a plaça després del fred, paella, sobretaula allargadíssima (quasi tant com per entaular-se de nou)... rutina habitual, doncs, diada d'inici de temporada a can matalàs...

el que potser no resultava tant habitual és el procés que -aquest any candelari - ens ha dut fins aquí... ben bé 10 setmanes assajant de forma més o menys continuada... i buscàvem-necessitàvem començar a consolidar-ho amb la camisa posada...

obrim de 4d7ag amb un debut per pis i pilar inèdit... tranquilitat...

seguim amb el 5d7 (reeditem la intenció -quasi contractual- de fer-lo sempre), aquest any sense el catenaccio típic dels primers cops, el muntem amb ganes de marxa... s'hi acumula un bon anecdotàri... farcit de debuts i de baixades de pis... la canalla demostra que és la principal beneficiada d'aquest hivern amb poc descans...

i tanquem de 4d7... unamicaxurro de mides, però seré i amb perspectives, s'hi evidencia un canvi de format, més lleuger que de costum... sumem més debuts i estrena d'anxaneta...

pd5 + 4 pd4 i a per la paella... genteta a plaça, diada fluïda i als de reus els funcionen les coses... bon migdia sota el sol... temps de rodatges a plaça, d'estrenes, de rotacions... primera vegada que usem a plaça els cascs dels dosos...

el camí 2011 està encetat, això ja ha començat... stjordi en dues setmanes mal comptades...

(ah! per cert, fotia 6 mesos que no tocava el blog, seguim sent amiguets, no? - va que un dia d'estos escriuré del que va quedar pendent i tot!)

les fotos, de l'antoni coll...

5d8's...

2010-09-14T12:00:00.004+02:00

generar (i poder gaudir) aquestes seqüències amb només una setmana de diferència, a pocs dies de començar santa tecla, resulta del tot apustuflant... lluny de conformar-nos, en volem MÉS!

5/9/2010, plaça de la vila, torredembarra

11/9/2010, rambla nova, tarragona

com ho teniu per provar-ne un tercer, diumenge?

ho anem preparant (això i tota la resta) aquesta tarda al pati? no hi falteu, homenots!

els vídeus de xiquetstgn i del webcasteller

diadota nacional...

2010-09-12T20:42:00.014+02:00

si hem de ser sincers, confessarem que fer castells l'11 de setembre a la rambla no acostuma a generar-nos una il·lusió infinita... portàvem massa anys evidenciant-ho... tocava reivindicar... i reivindicar-nos (a casa, aquest cop)...

aquell enfosquiment de capvespre, la manca de referències, fotos que no s'acostumen a veure bé, les habituals sensacions estranyes, la panxa que provoca una semipendent al tram rambleru on ens toca alçar... i la proximitat de santa tecla, argument que massa sovint ens fa reajustar pretensions a la baixa... els ítems de sempre eren on sempre...

però arribàvem a plaça amb una setmana de ressaca post-catedralícia, assaig forts però amb la incògnita del punt de mentalització... i l'aposta passava per repetir el programa de torredembarra...

obrim de 4d8... retocs, 2 terços habituals baixen a segons, recombinació a quarts, repetim xavalets al tronc, pom petit i sumem el debut d'un baix... després del treball d'aquesta setmana no cal dissimular que significa aquesta evolució... el castell, tot i no tenir una quadratura més que passable és el millor de la temporada... parat, de principi a fi... les cares de tothom reflexen que anem pel bon camí... pel molt bon camí...

toca 5d8... i l'enfrontem amb aquell punt de tranquilitat que fa dubtar de si realment anem passats de rosca o la confiança es basa en la feina del pati... el castell torna a pujar ferm, potser no tan ben apamadet com a la torre, però bona pinta... els petits triguen un pèl massa en col·locar-se, però l'aleta torna a ser perfecta, el castell s'agrada i supera el petit moment de lluita al que es veu obligat a la sortida dels crios... guió similar a fa uns pocs dies... mateix resultat... major satisfacció... aquesta guerra comença a estar del nostre costat... comencem a conèixer el peu que calça la catedral a ratlletes... i NO, no està bé celebrar-ho tan aviat...

per enllestir, 3d8, format castelldenou, igual que la setmana passada... però pitjor que la setmana passada... rebregadot i estirat... haurem d'esmerçar-nos-hi més, la xoieta vol aviat galons de nou i caldrà mimar-la al pati, de nou...

i 3pd5, posats a repetir, repetim-ho tot!

per fi, després de massa temporades (el 99 és l'últim any que veu 3 castells de 8 nostres) deixem a un costat la fosca, la manca de sintonia amb l'entorn ramblenc i els intangibles motivacionals... i fem CASTELLS per l'11/s...

surto extremadament satisfet de plaça... anhelo una setmana de treball humil i intens... ho tenim a tocar... som just al caixó de sortida i anem amb el múscul tens... som al principi d'un esperat no-final...

les fotos de l'antoni coll

torredembarritis...

2010-09-05T21:43:00.022+02:00

la mobilitazció setmanal -intensa- i l'assaig de divendres -motivador- reafirmaven l'ambiciós programa per aquest diumenge... les proves definien fites presents, immediates i futuribles... i tornar a actuar a la torrenca plaça de la vila per fer-ho d'aquesta manera ha estat fantàstic... per parts...

a torredembarra, aquest primer diumenge de setembre, hi feia sol, érem moltíssims i tocava lluitar...

obrim de 4d8... canvis buscats... munta al terç un pàjaru de 17 anys (fa 3 temporades, dosos) debuta una quint (6 faixes blaves dalt) i per fi trobem el moment de combinar junts els dosos més petits... el castell no acaba d'estar quadrat però no es deforma més... tot just la primera aleta de 8 d'ençà de santmagí... cert neguit, molt ben resolt... felicitem-nos, passeta endavant...

reprès el fil, ens exigim... busquem el 5d8...

el castell... imponent amb segons i terços... el primer peu és el bó... amunt... quarts i quints posats, sense novetat, go on!... la canalla hi arriba ràpid, i fa lo seu, expeditiva, sense complexos, totalment novella però bregadíssima en passades a cincs menors... la carregada, de manual... els crios es recullen com a bales, nervis a la sortida dels dosos, però la cosa no marxa, controlem i tornem al lloc, disfrutem la descarregada pis per pis... la pinya, contundent i ferma, brama, salta, udola... el tornem a tenir!

i els contextos estadístico-curiosos... primer 5d8 descarregat fora de tarragona (de fet és el millor castell que mai hem fet com a visitants)... tot just el 5è que completem... enumerar debuts i canvis de posició és molt complicat avui... sobretot a la pinya... agulles, crosses, rengles, daus i laterals; munió de camises novates i dels últims temps han gaudit avui la catedral... i a més, al tronc, formàvem amb un parell de baixos, un segon, un terç, un quart, quatre quints i tot el pom sencer diferent respecte la última vegada, per la diada d'octubre de 2007...

celebració convenient, i re-concentració obligada... tocava 3d8 (i d'ençà juliol no veia plaça amb formació de 3d9f)... afinadíssim, la xoieta emet sensacions de voler tornar anar a dalt... el millor de l'any... hem sabut treballar serens després de festejar... la munió de cordons semblava incomodar uns segons ja aclimatats al treball constant amb folres a terra...

i, per primer cop en quasi 15 anys, 3pd5... detallet per acabar d'arrodonir i guarnir una diada magnífica...

avui hem saltat endavant... sabent acabar la feina que la pluja de santmagí ens va fer posposar... ens hem tret l'espina de descarregar -per fi- 3 castells de 8 sencers lluny de casa d'ençà del 2002 (llosa feixuga)... i sobretot, crec, hem encetat la via que ens ha de conduïr a deixar de ser la colla que per uns o altres motius sempre porta castellots a la cartera i gairebé mai acaba de rematar la jugada; comença lo xulo i les cartes són sobre la taula...

avui hem demostrat ambició i treball... sou tots (realment) molt macos!

les fotos de l'antoni coll i l'emilio... moltes gràcies, senyors!

videus...

2010-08-28T13:42:00.002+02:00

documents audiovisuals del passat SantMagí...

el tresdenou carregat, de sortida...

el quatredevuit, segona ronda...

notaran que no existeix la tercera ronda... en corregim l'absència a torredembarra? here we go!

els videus del scornado al webcasteller

castell de nou i pluja...

2010-08-26T10:00:00.005+02:00

(vaig tard, ho sé... he necessitat uns dies de descompressió... aquest santmagí, per mi, ha estat molt més intens, molts més matisos... continuem)

amb el pati bullint de feia dies... assolint objectius a assaig... madurant idees, estratègies, possibilitats... feinada per arribar al dia D en les condicions preteses, la primera diada caixaofaixa de l'any...

i Sant Magí va semblar respondre a tanta il·lusió amb un pronòstic meteorològic a totes llums injust (quants dies ha plogut aquest agost?!?)... més variables per l'equació... anem primers, toca estrenar castell (i potser hi ha aiguat)... de què sortim?...

la primera de les batalletes del dia, la guanyem... a 3/4 de 12, el pati està a rebentar, les creuetes donen l'OK i tothom té clar que significa que hi siguem tots... cantats, parlats, enxufats... anem-hi, doncs...

obrim de 3d9f... muntar pinya s'envolta d'una complexitat important, hi ha moltíssima gent a les cols a l'hora en punt... tanquem peu i folre amunt, tothom amb bones sensacions, el donem per bó... però hi ha problemes en una filera, a sota... repetim operació... tothom a puesto, ara sí que sí... la cosa va amunt, però comencem a treballar massa ràpid, a l'entrada de sisens el castell no està (ni de lluny) com l'havíem previst... però la rapidíssima posta en escena de la canalla evapora els dubtes, en un no-res col·loquem dosos, i l'acotxador hi va al darrere... ens hem assentat, el castell està regiradot però té continuitat... la passada de l'anxaneta és de manual, aleta de 9... però se'ns escapa... amb els dosos recollint-se, la cria al folre i l'aixecador a mig camí, es trenca d'entre quints i sisens... faltava poquet... semblava que havíem salvat el pitjor...

probablement hem gastat massa benzina per carregar, probablement la posició on hem aconseguit mantenir i asserenar el castell no ha estat la millor... i això ens ha condemnat... probablement obrir de castell de 9 és un repte extrem per una colla com nosaltres... però l'hem lluitat, hem estat valents i s'ha apostat fort...

i això que el d'aquest santmagí 2010 és el més diferent de tots els monstres que hem perseguit d'ençà que al 2007 vam recuperar-lo...

la pèrdua per lesió d'un dels quarts ha obligat a refer l'alineació (i al recanvi s'ha de sumar la redistribució dels terços per arreglar-ne mides)... per dalt, un debut a sisens i estrena del pom sencer -que es diu molt ràpid però és el resultat d'una FEINADA intensíssima... la capacitat de renovació dels crios ha estat una de les grans notícies de la jornada...

i el folre... al nucli, compacte com mai, hem combinat les virtuts dels últims temps amb el debut d'un baix i d'un segon... i a mans hem aconseguit -sense pretendre-ho directament- una mitjana d'edat baixíssima que esperem tingui molt de recorregut per endavant...

10 segons després de caure, les meves sensacions portaven un pèl de decepció... vint minuts després, el regust era agredolç... i vist amb certa perspectiva, sense caure en triomfalismes, hem de ser capaços de llegir un punt d'èxit... òbviament, carregar un 3d9f no és un triomf rotund, però hem de veure'n el context... és el tercer any consecutiu que duem un castell de nou a les cols...

toca seguir, 4d8, asserenar i calibrar la capacitat de resposta de tothom... el castell va rebregat, però no passem angúnies, les maneres i sensacions tot descarregant evidencien quin ha de ser el següent pas...

i quan anem a buscar-lo, pluja... malgrat baixos col·locats i pinya disposada (els pinyerus van treballar ràpids), el 5d8 no veu plaça, el ruixat apreta i fugim... llàstima... hi havia la convicció, les ganes i el treball... l'haurem d'ensenyar aviat, ens ho mereixem...

toca endreçar files i veure com enfrontem els reptes següents... la dinàmica nostra és a l'alça, no en tinguem dubtes...

les fotos de l'emilio i de l'antoni coll...

calor, caure i aixecar-se...

2010-08-11T23:00:00.002+02:00

diumenge vam fer la visita annual a pallaresos... portàvem un parell d'anys d'idili intens amb la vila pallarense, clàssiques per afinar santmagí i proveta gorda darrere, colles amigues, bon ambient i temperatura agradable de vespre d'estiu...

però enguany, actuació al migdia, amb un bat de sol descomunal, sense refugi... comencem amb retard, suors excessives... sensacions lletjotes abans de començar...

i decidim obrir de 3d8, el castell forma per sota amb segons i terços de 5d8 (mode rocós ON) hi debuta un quart i de quints en amunt va l'alineació escollida pel 3 gran... però no ens n'ensortim... en cap moment trobem el punt de mentalitat adequat... problemes per quadrar, gastem dos peus, les pinyes es tanquen amb incomoditat... hi ha un punt de desconnexió, ens ha vingut malament la setmana sense actuació? hem perdut el toc d'actuar en diumenge al matí?... sigui com sigui el castell puja remenat, no massa ràpid i se'ns va estirant... amb la carregada les expectatives són més aviat dolentes i la deformació en 5 o 6 segons és irreversible i desconcertant... cau sense quasi temps per lluitar...

de sortida, galeta, i no és una caiguda qualsevol... la primera pipa de 3d8 d'ençà de santatecla del 2003, que es diu aviat... un altíssim percentatge de la colla que som avui MAI havia picat de 3... hi ha un cert sentiment de cop inesperat, hi ha mirades d'incredulitat... i no hi ha lesionats...

decidim enfrontar el 5d7 i no deixar de preparar-nos per l'endemà... al 5 hi pugen quasi tots els crios del 3 (que no havien caigut mai) i les sensacions per dalt semblen "aqui_no_ha_passat_res"...

per acabar, necessitem tornar a la normalitat, 4d8 i en sortim contents, tard, sol contundent... però el 4 puja apamat i el controlem sempre, no hi ha fissures i tornem a trobar la convicció... la colla sap que és un moment important i es guanyen totes les lluites individuals... sense mistèris...

i pd5, un i prou, no és dia de més festivitats!

mai és bon moment per caure, però a tan poc pel dia gran, amb la colla enxufadíssima al pati i amb aquesta estructura de 3 com a esperat doble protagonista per la festamajorpetita, potser és pitjor... o potser no... potser la gestió de l'incident no farà més que accentuar la positiva línia de treball...

i amb què em quedo? que al pati estem en plena acceleració, forts, creixent, amb les mires posades al dia D... que no vam atendre amb suficient concentració als detalls i que pallaresos va sortir creu... sense menysprepar una caiguda, no hem d'exagerar el final d'una ratxa... tornarem a cuidar les petites coses... no hem de dubtar del nostre potencial actual...

és moment d'insistir, ho tenim a tocar, potser pallaresos serà el final d'una estadística, potser serà l'inici d'una altra... depèn de nosaltres...

les fotos de l'antoni i la bea... re-benvinguts!

punt i principi...

2010-07-29T15:50:00.010+02:00

diumenge, per acabar d'encadenar vesprades, maria cristina...

les intencions inicials, i més després de veure l'estat general de la qüestió a valls, passaven per repetir en això de les clàssiques estivals... però un parell de baixes a quints fan replantejar la situació... no tenim ganes de fer invents a les parts altes del 3... i busquem seguir rodant...

optem per obrir de 4d8... reintroduïnt un baix lesionat, innactiu durant molts mesos i fent debutar al 4 l'anxaneta habitual del 3... el castell evoluciona menys nerviós que la tarda anterior i com aquest cop ningú fa exercicis gimnàstico-funambulístics respirem tots més tranquils...

utilitzem la segona ronda (5d7) per seguir rodant estructura i canalla... feia un parell de setmanes que no apareixia, potser algú l'enyorava?

i per acabar, novament, amb 2d7 i 2pd5... tot apamadet i seré... la diada ha fluït ràpida i sense cap complicació...

a mariacristina no hi ha prova post-diada, així doncs, canviem la catàrsi del dia abans per converses i anàlisis...

la sensació és que amb el final del juliol acaba un minicicle, el de la posta a punt... vam necessitar 3 mesos per preparar el salt al castell de vuit... i després hem encarrilat 5 setmanes (7 diades consecutives) on ens plantejàvem reiterar en el nivell el màxim possible... el resultat ha d'encoratjar-nos... el nivell de la colla, l'estat general de forma i el punt de mentalització evidencien que podem passar al nivell següent...

inicem el camí descarat cap a sant magí, amb la voluntat ferma d'estrenar castells... si la pregunta és quants? l'assaig té la resposta... a maria cristina vam tancar un període...

les fotos de la cristina catalán (mami de l'izan-voltereto)...

clàssica, tombarella i perspectives...

2010-07-26T15:48:00.018+02:00

dissabte al vespre vam anar a valls, en el segon de tres dies de feina intensa i consecutiva...

actuàvem a les vivendes de la colla vella... i feia patxoca poder fer castells en un lloc on mai abans s'havia convidat cap altra colla... a més, aparentment semblava una bona opció per preparar un canvi de ritme (si realment haguèssim vist clar això de canviar el ritme)... així, la opció final passava per buscar repetir la clàssica estrenada just una setmana abans, i seguir en la línia del rodatge i la millora de sensacions...

obrim (igual que a altafulla) de 3d8, alineació idèntica... endarrerida la pujada dels enanos, el castell és una mica més lent del què estem acostumats... però pràcticament és la una circumstància objectable... molt satisfets de l'evolució del 3...

en segona, enfrontem el 4d8... aquest cop, configurant una alineació de quarts i quints inèdita, sumat al debut en castell de 8 d'una dos (tercer ex-enxaneta que canvia de posició enguany)... el castell es desenvolupa amb cert neguit per dalt -allò dels nervis- però la situació es controla convenientment amb l'entrada de la canalla petita... després de carregar, i quan semblava que la cosa no tenia massa més història, l'izan (mediàtic acotxador) perd el contacte amb el castell quan enfilava el camí dels quints per, després d'una tombarella històrica, reenganxar-se a l'estructura amb una sola mà... tot i l'esglai majúscul, després de quedar penjat d'una camisa i el tronc treballant per aturar la fuetada, l'homenet ho rematà baixant tranquil·lament del castell de vuit..

l'artista, amb tot just un mes d'experiència en aquestes magnituds, somreia després al racó de la canalla quan li parlaven de similituds selvàtiques i assumptes spidermanescos...

per acabar, tot i l'ensurt, enfrontem de nou el 2d7, que evidencia confiança i no presenta mistèris de cap mena... mateixa combinació que 7 dies abans, mateix resultat...

després dels 2pd5 de rigor, tot avaluant la segona clàssica de l'any com a molt satisfactòria, ens enfrontem amb l'altre objectiu de la tarda (que de fet va esdevenir nit tancada)...

i és que és provable que en el record col·lectiu, la interessant prova de 3d9f de després de la diada pesi més que la pròpia diada... i serà probablement per la combinació de 3 variables... el punt de suficiència exhibit pel tronc reformat, les múltiples variants, debuts i recanvis emprats en moltes posicions del folre i la data del calendari - per aviat- on aconseguim aquesta mena de prova... veurem on ens porta tot això...

les fotos de la bea, el molera i l'emilio (que va pillar el moment volteretil exacte!) ...

molt enxufats...

2010-07-19T08:04:00.005+02:00

la nostra presència estival a altafulla s'està convertint en habitual... ens agrada... fixa un bon punt d'exigència al mig del juliol i ho notem, sobretot amb el canvi de ritme al pati...

divendres vam assajar amb la mentalitat i convicció adequades... divendres vam tornar a descobrir-nos xalant amb els grans castells, sabent que els camins tornen a estar marcats... divendres vam fer, ras i curt, el millor assaig de l'any...

i dissbate vam buscar la plaça del pou amb ganes, bon gruix de camises i idees clares...

obrim amb 3d8... 4t de la sèrie i primer en versió futurible... fem un triple retoc entre segons i terços que estilitza el castell i li dona perspectives superiors... fins la carregada, cap història, mides correctes i calma... a la sortida dels crios, un dos rellisca i provoca una fuetada important que, per inesperada, provoca l'alteració del col·lectiu... la baixada és complica i defensem amb esforç... el dia de l'estrena d'aquest model de 3 demostrem alhora solidesa i lluita... gran punt de partida... mereix un somriure...

a segona ronda preparem el 2d7... castell que ha retardat l'estrena i que ha acabat agradant en la seva execució final... la combinació de terços inèdita i el fet de renovar el pom sencer ha provocat que posar-li data hagi estressat una mica més del compte... ara, passada la novetat, hem d'exigir-nos una bona evolució per allò de no comprometre el pas següent...

pel final, vam deixar-nos el 4d8... que buscava acabar de consolidar algunes posicions i va sorprendre'ns amb una de les execucions més netes que recordo... fa tot just un mes se'ns escapava de forma incoherent i a altafulla el vam clavar de principi al final... sensacions similars al 3 de la setmana anterior, preparats per evolucionar, fins on arribem...

acabem amb 2pd5, un que confirma expectatives, l'altre que veu debutar un nou terç a plaça...

després de la primera clàssica, acumulant castells de 8 en les darreres 5 actuacions, encarem una setmana important, dues sortides de tarda el proper cap de setmana, oportunitats per mantenir la línia o incrementar el pas... la colla decidirà...

enxufats i accelerant, bones vibracions...

les fotos, del molera, el david puig i la mitxi... gràcies!

la moviola...

2010-07-13T11:13:00.005+02:00

al webcasteller han pujat els vídeos de la diada del passat dissabte al plà de la seu...

us en faig un copy-paste, per allò d'ensenyar el que portem entre mans als que entre manifestacions, bodes i faràndules diverses us vau perdre la diada... de fet, servirà perquè tots els que si hi anàveu (on sigui) ho reviseu, que per molt que jo vegi els castells de fora (fet al que un no s'acaba d'acostumar), no vol dir que vosaltres ho pogueu fer... sóc un pajarracu!

lo 3d8, tercer de l'any, bona pinta...

i el 4d8, 3+1, primer amb el qual comencem a rodar canvis...

i un últim comentari, per aquesta diada commemorativa les gralles van tocar als castells el toc que darrerament havien estrenat-recuperat pels pilars... xulo! agrada!

els vídeus estan a nom d'scornado, entenc que gravats per ell, gràcies!

pel camí correcte...

2010-07-12T10:22:00.002+02:00

ens presentàvem a la diada d'aniversari amb un punt d'incògnita... per uns o altres motius aquestes dues setmanes d'ençà de sant pere han estat més relaxades del que calia preveure...

les intencions passàven per recuperar sensacions i veure si el tema es mantenia allà on l'havíem deixat en l'accelerat final de juny...

obrim plaça amb castell de vuit, primer castell d'aquesta alçada que es veia al plà de la catedral tarragonina... alcem el 3d8 amb la versió inicial, robusta i solvent, que ha servit per madurar molts canvis a dalt... consolidats ja, haurem de pulir i evolucionar per sota...

per confirmar sensacions apostem pel 4d8, que treballa una mica més que el 3 però sense cap assumpte fora de lloc... hi debuta un quart de castell 8, l'acotxador s'estrena en l'estructura i modifiquem la combinació dels quints (les quints, en aquest cas) respecte dies precedents...

i per acabar, tot esperant l'arribada de la clàssica, busquem l'enèssim (de fet el 10è) 5d7 d'aquest inici de temporada... primer que forma amb el tronc d'una hipotètica alineació de castell superior... s'hi estrena un jove segon i el debut acotxant de la més petitíssima de l'equip canalla...

repetim allò dels 2pd5, aquest cop afinant alguna clara opció de futur... camí interessant...

hem iniciat el juliol, calendari replet i exigent... és hora de començar a exprèmer el treball al pati... és l'hora d'ambicionar... dissabte vam trobar-nos, de nou, còmodes i pel carril adequat...

i tot això, en el marc de l'inici de la celebració del 40è aniversari de la colla... fent un descobriment (pel meu gust) estratosfèric, el PLA de la SEU és un lloc tremendo per fer castells... el marc, l'entorn, l'atmòsfera, la llum... buscant un toc especial, però sense comprometre l'esperit de la plaça insignia del tarragonisme... decissió encertada...

les fotos de l'antoni coll i la bea argüeso...

satisfets, expectants...

2010-06-28T10:01:00.002+02:00

fa una setmana afrontàvem un feixuc diumenge post-reus... el trio d'actuacions tourmaleteres d'aquest final de juny començava amb mala pata, malgrat el bon ritme assolit al pati d'assaig... semblava complicar-se la situació...

però ho hem reconduït; l'altra tarda, al serrallo vam cloure aquest tramet exigentíssim de temporada evidenciant l'anhelat canvi de xip i ritme...

hi arribàvem amb ganes de tirar endavant la mateixa actuació de dijous passat a la plaça de la font... de sortida enfrontant el 5d7... interessant relació, alçat tots els cops que hem sortit a actuar aquest any... i sempre modificat; la cantera matalassera, vaig escoltar... maco...

en segona ronda (copiant programa), tornàvem amb el 4d8, variant a terços, debut d'un baix (els 2 novatos mano-a-mano)... el més tranquil de la setmana, milloradíssim de ritme... confiança...

després de l'ú, el dos... 3d8 i mateix estil que dijous, reptint bones sensacions a dalt, treball exquisit del pom (estem excitats amb el rendiment de tots aquests pàjarus petits)... la xoieta està llesta per començar a ser estilitzada i treballada amb altres perspectives... tot xerrant amb els baixos vam veure que entre els 3 que paraven no hi havia 25 anys de mitjana

i per acabar, 2pd5... rutina autoimposada que està oferint (i oferirà) generosos fruits...

ahir vam assumir amb normalitat els reptes, millorant la bona sensació de st joan... amb el juny pràcticament extingit tocarà ordenar idees i seguir endavant... cert punt de satisfacció, cert punt d'expectativa...

les fotos de l'antoni coll...

pugem el primer esglaó...

2010-06-26T00:10:00.001+02:00

per sant joan, diada habitualment trascendent en les nostres temporades, tocava corregir les errades de la poc afortunada visita a reus del passat cap de setmana i intentar posar una marxa més, sobretot a nivell psicològic i motivacional...

la feina prèvia sembla que aquest cop sí facilita alguns dubtes i encarem la diada amb una mentalitat molt més resolutiva que al debut 2010 en castells de 8...

obrim de 5d7, castell que aprofitem dia a dia per provar moltes coses alhora i que ahir buscava mentalització i evidències per reptes superiors amb aquesta estructura... molt bona pinta!

a segona ronda enfrontem el 4d8, mateixa disposició que reus, cobrint una absència a quints i un intercanvi de lloc de 2 dels terços... realment la imatge fins la carregada és molt millor que dissabte i el treball per dalt és efectiu... la lenta ascenció de l'acotxadora ens penalitza a la baixada i al castell li sobra ben bé mig minut... patim per mantenir la posició però avui no el deixem escapar... primer al sac, ara sí... debuten descarregant-lo un baix, un terç, una quint, un dels dosos i les dues cries... es dona la circumstància que alineem 2 segons i 2 dels terços de l'intent de 4d9f de fa uns mesos a segons i terços d'aquest 4d8, curiós concepte aquest nostre...

la injecció de confiança és suficient com per assumir el repte de continuar amb el programa de màxims... anem a pel 3d8, que va robust per sota i inèdit per les alçades... el castell es controla amb més docilitat que el 4 i a dalt hi ha zero complicacions... debuta el pom sencer i una quint, la veritat és que ni es nota... la xoieta llueix com sempre, al mateix lloc on l'havíem deixat, veurem com la fem evolucionar... quin orgull el 3 ratllat!

i per acabar tornem amb els 2 pilars de 5 (amb la secreta aspiració d'ampliar-los en número col·lectiu en breu), hi muntem les acotxadores que no han pogut pujar als castells... l'equip de canalla està eufòric i no n'hi ha per menys, avui han debutat (a part dels dossos) dues parelles diferents d'acotxadors i anxanetes de 8...

i de fet, la colla hauria d'estar-ne contenta, hem donat dues passetes endavant de cop... però no és el moment de caure en excessives alegries, la diada del serrallo toca JA i la línia s'ha de tornar a ensenyar...

hem arrencat motors i això ja no s'ha d'aturar! som-hi!!

les fotos de l'antoni coll i la beatriz argüeso (increïble quantitat i qualitat de material de cada actuació), l'albeta-family s'està convertint en una revelació!!

turbulències tot despegant...

2010-06-22T17:02:00.008+02:00

dissabte a reus, se'ns va entregirar la diada...

després del (sense cap mena de dubte) millor assaig del que portem d'any, ens plantàvem a la festa major de sant pere amb la sensació que era el dia propici per canviar el ritme i deixar el llarg període d'aclimatació i els castells de rodatge...

els ànims i el gruix de camises desplaçades semblaven convidar a l'optimisme, abans de començar...

i arrancant amb el 5d7, aconseguiem tensar una mica el múscul i confirmar que els poms petits esperaven, preparats, els reptes...

però a segona ronda vam grinyolar... encetàvem temporada seriosa alçant el 4d8 (inusual presència abans que el 3, pot ser des del 2002?) i el resultat va ser decebedor... el 4, que oferia molt bones sensacions al pati, va patir des de l'entrada de dosos i es va mostrar molt nerviós en la connexió de moltes peces... cau poc després de l'aleta, de manera estranya, sense defensa possible...

vam pagar cara una mentalització a totes llums insuficient i la mala gestió d'alguns petits detalls... malgrat tot, castell de vuit carregat amb estrenes (parcials, de moment, i que segur seràn debuts complets en breu)... ni estem acostumats a caure al juny, ni a donar aquesta mena de passos en fals...

per acabar afrontem un 4d7ag de circumstàncies, que tirem endavant de mala manera...

la caiguda ha minvat la moral de la part alta del castell... hi ha molta feina en els darrers mesos i aquest revés no l'esperàvem, ens arriba massa tendres... veurem com som capaços d'absorvir el cop...

assaig IMPORTANTÍSSIM aquest vespre a santa anna... xiquets, hem d'aixecar-nos!

les fotos, de l'antoni coll...

anem endavant...

2010-06-08T12:02:00.013+02:00

l'aiguat de matinada i les nuvolades que es veuen per la carretera arribant cap al vendrell anticipen un mal desenllaç...

a plaça plou força just a l'hora de començar i es canvia la ubicació de la diada...

la cosa acaba sent indoor, a la seu dels nens... un local espectacular (per assajar castells i fer vida social), però que evidencia problemes d'espai per una actuació amb 3 colles... la humitat i la temperatura no acompanyen... les colles hem d'anar-nos movent i la dinàmica és més aviat feixuga, l'actuació acaba resultant llarguíssima...

en aquest extrany context ens trobem després d'un parell de setmanes on hem aconseguit aixecar força el nivell del treball a casa... però els condicionants no acompanyen a acabar de demostrar-ho en forma del castell de vuit que comencem a anhelar...

així i tot, resolem petits reptes, com el 5d7 amb la versió més reduïda de pom de dalt que ha vist la llum fins ara, o l'apustuflant 7d7 (que fora conyes, es destapa com un castell molt útil i porta força estrenes)... acabem amb 4d7ag i ensenyem el pd5 amb la més minianxanetapilanera que en molts anys hem tingut a casa nostra...

comencen dues setmanes de feina que han de conduïr-nos al tourmalet de finals de juny... reus-santjoan-serrallo... on haurem de posar-nos al nivell que ens pertoca, sense excuses... la feinada que portem ajudarà, però la implicació de tothom és imprescindible...

l'estiu 2010 és a tocar, som-hi!

les fotos, de l'emilio i l'antoni (bona ubicació per fer fotos, diumenge...)

aquesta peli ja l'hem vist...

2010-05-25T11:10:00.003+02:00

tercera diada de maig, al costadet de casa, cinquena sortida de la temporada, i enèssima repetició de dinàmica a plaça...

malgrat haver-hi intencions d'estrena del rocambolesc-lúdico-festiu 7d7, finalment no som tots els que hauríem i optem pel plà clàssic... tot assumint que aquest ha de ser l'últim cop que el duem a terme...

primera estació sense debuts ni canvis de canalla, superada l'efervescència dels múltiples debuts de petits i grans, hem passat a l'etapa del consolidar el que ja veniem fent (que no és poc, però sap a poc)...

4d7ag, 3d7, 5d7, 2pd5 i 2pd4...

el maig a plaça ha anat segons el pla previst, la progressió dels petits il·lusiona, però el ritme del pati no ha acabat de mantenir la línia regular de les setmanes anteriors...

no és cap sorpresa, el maig és el maig a santa anna, però hem de canviar el xip... comença el juny, s'apropa l'estiu, feina!

foto de cristina catalan (de l'exèrcit de les super-mames, també anomenat "multimèdia's mamis")...

diumenge, girona...

2010-05-17T11:28:00.008+02:00

segona sortida primaveral lluny de casa...

si la setmana anterior ja no vam ocultar reserves sobre perspectives a lleida, aquest cop la suma de les diades i la capciosa disposició de girona al mapa (2 horetes d'autopista) representàven un sensible afegit d'exigència al col·lectiu...

novament, però, tirem endavant el programa previst... i el programa previst no és més que l'actuació que anem reiterant fins l'extrem en aquest inici de temporada...

obrim de 4 amb l'agulla, amb variacions dalt, seguim de 3d7 amb debut de dos i acotxadora i a tercera ronda (com és habitual) seguim amb la línea autoimposada d'insistir amb el 5d7, que aquest cop forma amb una combinació ineditíssima (i molt jove) de segons i terços que ajuden a resoldre bé la bona feina dels pisos alts... per acabar, vano de 5 de lectura interessant...

en síntesi, 4t cop que sortim a plaça d'ençà de l'inici ara fa aproximadament un mes... i 4t cop que resolem amb el mateix trio...

hem de començar a plantejar-nos el salt... primer, perquè la canalla està al dente (13 faixes blaves diferents van pujar ahir a girona) i segon, perquè hem de distreure'ns una mica... això de repetir fins i tot l'ordre dels castells és més aviat SOSO!!

congratulem-nos per les múltiples estrenes, valorem i disfrutem del bon ambient a plaça però no oblidem que tenim una feinada per endavant... som-hi!!

les fotos, de l'antoni coll i de la pili borrero (molera's feisbuk)...

lo pilaret de 6...

2010-05-13T10:00:00.002+02:00

malgrat molts l'haureu vist via FEISBUK, no puc estar-me'n d'usurpar i difondre aquest videu que va penjar fa uns dies mr ferrándiz... entenc que el penja ell perquè algú del clan ferràndiz-giner (que no deu ser ni l'eva ni l'evito) és l'autor de l'enregistrament... moltes gràcies!...

tarda-vespre del 3 d'octubre de 2009, III diada de final de temporada, pilar de 6 descarregat...

ESTUPENDU DOCUMENT!!

(ai el feisbuk... element de difusió extremadament més estimulant que aquests blocs que un dia van estar de moda i ara són poc més que ombres del passat... el teu SOBRETOT, altafullensis!!! has de saber que jo més que VANGAAL sóc de CLEMENTE... al loro!)

el primer viatge del maig...

2010-05-11T22:40:00.003+02:00

li teniem cert respecte, al desplaçament... no descobrirem la pòlvora si afirmem que en certes dates i circumstàncies ens costa arrossegar personal i quadrar objectius...

els maigs no són històricament el millor mes del calendari dels xiquets, i ens hem malacostumat a mig-assumir (com a senyal identitària) això que les sortides fora del nostre radi habitual destapin part de les misèries matalasses...

i a lleida, per festa major, no esperàvem una excepció...

però, malgrat portar en cartera un trio de castells prou assequibles, n'hem de sortir contents i reforçats... es va assolir el programa previst malgrat canvis i baixes...

obrim de 4d7ag, amb triple debut dels xiquetspetits... seguim de 3d7 més rebaixat de pes que els últims fets a plaça... i a tercera ronda encarem el 5d7, que porta un parell de canvis de canalla respecte els anteriors i forma amb alguna novetat al tronc...

acabem incidint en l'asuntu pilaner (2pd5+2pd4), positiu a tots nivells i terminis...

malgrat algun invent, i anticipar estrenes a plaça per exigències del guió... sortim de la paeria satisfets per haver mostrat el que volíem, engrescats per l'ambientillu que es respira entre les nostres camises i esperonats pel gran ruben_rossell-capdecolla-showman (lleida té un tresor!)...

l'evolució és bona, diumenge GIRONA...

avui, les fotos de l'antoni coll, gràcies!

l'estrena oficial...

2010-04-25T10:38:00.006+02:00

després d'avançar tota la feina al passat diumenge, la diada de sant jordi es presentava prou plàcida pel que fa a objectius castellers...

així doncs vam poder dedicar-nos a fer la millor versió possible d'un "copy-paste" en tota regla, de la diada de fa tot just 5 dies a la plaça del rei...

sense tocar res de canalla, i ajustant una mica els troncs per donar minuts i rodatge al màxim nombre de gent possible, vam tornar a enfrontar la mateixa actuació... 4d7ag, 3d7 i 5d7, acompanyats aquesta vegada d'un parell de pilars de 5... i amb uns quants pilars de 4 al final, amb folklòres derivats de la diada de sant jordi...

la sensació de tot plegat d'ençà que hem entrat a l'abril, és que ens estem assentant... sobretot els múltiples canvis als poms de dalt...

toca seguir, però amb la implicació i l'actitud del bon gruix de camises d'ahir a la rambla, les coses fan bona pinta...

la foto, de l'emilio...

50 dies després...

2010-04-18T18:52:00.009+02:00

50 dies fa de l'última entrada d'aquest blog... 50 dies separen aquell primer assaig de febrer amb aquesta primera actuació de la temporada...

i el silenci no ha estat premeditat, passa simplement que un no acaba de trobar el tó adequat que permet escriure aquí i alhora parlar al pati...

però avui és senzill... hem actuat a la plaça del rei, a casa, setena diada d'inici de temporada i ens hem fotut la setena paella de la sèrie (també cal dir-ho)... en un matí semi-plujós i amb cert retard sobre l'horari previst...

i les previsions castelleres? fa setmanes que al pati es començaven a tastar petites recompenses, avui era el dia de sortir a plaça i mantenir la línia... crec que necessitàvem posar-nos la camisa... a vegades el "treballar per treballar" atabala... actuar és molt més divertit que alguns d'aquests assajos de durada il·limitada que s'estan plantejant en aquest inici...

obrim de 4d7ag... hem estat mimant l'estructura... pisos barrejats, un dels baixos habituals de castell de 9 debuta a terços... tots apretem una mica les dents a la carregada, com si això ajudés a dalt... el pom és molt petit, nou, hi debuta un dos... i és el castell de més entitat que han fet mai a plaça acotxadora i anxaneta... ben resolt!

a segona ronda, 3d7... usant combinació de dosos de l'any passat, hi puja una segona parella d'acotxador i anxaneta (nous de trinca, debuten tots dos) i sembla funcionar segons el previst...

per acabar, 5d7... acumula hores de vol, a sota hi munta consistència per anul·lar qualsevol contratemps... a dalt tenim 5 crios que no han fet aquest castell (alguns mai, altres canvien totalment de posició)... solucionem bé, tocava fer aquest castell... la colla ho sap i l'assaboreix...

pilarets per acabar... estrenant criatures-miniatura als de 4, donant més rodatge al de 5...

els troncs han funcionat, hem mogut (i estrenat) un bon gruix de camises i la canalla (molt nova i molt petita) s'ha lluït... moment de tornar al pati i seguir amb la feina feixuga... dimecres, assaig, divendres, sant jordi...

l'afotu, de l'emilio...

s'obre el teló...

2010-02-26T08:21:00.004+01:00

i ja estem aquí...

després del pessebre, l'unflable, les obres, les colònies dels crios, el canvi de tècnica, algunes feinetes previes i uns quants assajos de canalla... comencem temporada...

molts no haguèssin parat, altres reclamaven (imperiosament) descans, alguns encara preferirien esperar unes setmanes... això de l'aturada invernal va a gustos, sempre hi ha qui la vol més llarga o la prefereix més curta...

i a més hi ha el tema del FEBRER, mensualitat d'activitat poc habitual a casa nostra... però posats a posar-nos a punt (tots plegats) millor fer-ho aviat...

vaja, que aquest vespre obrirem de nou el local, sense massa més intencions que començar a treballar... ja sabeu, el cicle 2010 comença...

ànims, això va endavant!

som-hi!

reprenem activitats...

2010-02-09T12:15:00.004+01:00

bufff... primera entrada del 2010... ja em perdonareu l'absència...

després d'aquesta llarga pausa, tocarà allò de tornar-se a guanyar l'audiència...

i serà difícil... més d'un ja ha recriminat la meva actitud silenciosa en aquest interval d'entre-temporades...

però vaja, com tots els cicles, aquest nostre ha de tornar a arrancar... i ho anirem comentant per aquí... portem unes setmanes recomençant, després de llepar ferides i posar gasofa al motor, el camí comença a dibuixar-se...

toca treure's la pols! som-hi!

ha costat, però el matalasseritis està actualitzat... m'agradarà veure com s'ho fa l'amic altafullensis per sortir d'aquest procés d'ensopida autoimmolació a la qual es va semi-sotmetre!!

fantàstic!!

2009-12-08T14:29:00.005+01:00

deixant de banda que fa molts dies que no actualitzo el matalasseritis, m'ha caigut un document a les mans que valia reactivar el blog...

reus, octubre del 1997, diada del mercadal, pilar de 7 amb folre descarregat... l'últim dels 4 que es van completar en aquells anys de grans pilars...

una de les seqüències més èpiques de la nostra història, enormes els pilaners... genial el forné fent de pitoniso...

modo bavero ON

modo bavero OFF

que tal si hi tornem un dia d'aquests?

gràcies a l'amic friki-turreñu, ets un amor!

numerets'08-09, jeroniet's revision...

2009-11-15T10:00:00.007+01:00

(sé que han estat unes quantes setmanes de silenci, necessitàvem un moment de pausa! tornem-hi)

avui toca parlar de la sortida del jefe faraó... ahir tarda, a part de l'excés aquàtic, va parlar de castells i de finals de cicle...

jeroni, dades estadístiques diverses del teu regnat, temporades 2008 i 2009...

2d7, 10 al 2008 i 9 al 2009

4d8, 5 +1 (2008) i 12 enguany (millor registre de la història de la colla).

3d8, 11 al 2008 i 9 al 2009

2d8 folre, 2 + 3 carregats al 2008 i 1 descarregat al 2009 (pitjor dada des del 1994)

3d9 folre, 1+1 l'any passat i 1+2 aquest 2009 (castells de nou més matiners de la colla, mai abans per sant magí... ni mai 3 aletes en una temporada! a part, i com és obvi, mai cap de colla s'ha enfrontat tants cops amb aquesta gamma com el petit bru)

i fora de comparació (per allò del caràcter innovador que defineix a l'amic estilista), en aquesta segona temporada, pilar de 6, 1+1 (primers des del 1999), a part del no-exitòs (però sí molt significatiu) intent de 4d9 folre...

així doncs, i a mode de resum, això és el que figura al teu expedient com a cap de colla (recordi's que la base de càlcul és a partir del 2d7)...

2008, 17 diades, 22 castells de 8 (+ 2 de 9), 78% descarregats, 5 llenyes....

2009, 14 diades, 24 castells de 8 (+ 3 de 9), 85% castells descarregats, 4 llenyes....

les dades, són aquestes... jo, ru, t'agraeixo l'esforç descomunal, la feina abnegada i la demostració constant d'estima cap als colors... descansa i torna a ser el de sempre...

un artista, l'home del mapache...

gràcies per ser-hi, ha estat (un assaig) molt profitós!

canallitis (versió 09)...

2009-10-20T00:00:00.002+02:00

reproduïrem el videu dedicat a la canalla, no sense tornar a agraïr (de nou) a tots els que d'una manera o altra heu ajudat, col·laborat i acompanyat en aquesta complexa missió 2009...

n'estem HIPERORGULLOSOS d'aquest equip de xiquetspetits... han estat molts mesos compartint infinitat d'hores en uns quants escenaris diferents...

jo, ru, els trobaré molt a faltar ara que la cosa canvia de color i comença a tardorejar...

la faixa a l'armari...

2009-10-19T13:56:00.007+02:00

i ahir vam acabar...

4d6 amb l'agulla, 4d7, 4d6 de dones, 7d6, 3 pilars de 4 i un pilar de 5...

tots amb mil canvis, gent baixant de pis, debuts sonats, redebuts, poms de (molt) futur... mil cosetes...

la cosa, per qui no acabi d'entendre com funciona, es tracta d'una diada en solitari al pla de la seu... on malgrat disposar d'efectius per portar major nivell a plaça es prioritza la diversió i la vessant lúdica...

els de "la nova fornada" van anar parant i tocant xixa, les noies es van lluïr (a veure si comencen a pensar en fites diferents), vam fer el primer 7 de la colla, els poms de dalt van ensenyar moltes cosetes alternatives a les vistes a la part "exigent" de la temporada, i qui més qui menys va poder treure's la faixa amb un somriure... i d'això es tractava...

encara que a molts el somrís se'ls dibuixes per l'amic guim petit en acció... genial... com sempre...

les fotos de la càmera del molera
(via facebook s'ha convertit en dinamitzador important de la història aquesta, gràcies josep!)

the end has no end...

2009-10-05T09:48:00.024+02:00

final de festa...dissabte tarda, 3era diada de la colla... concepte relativament nou a casa nostra i per tant amb certa complexitat a l'hora de ser arrelat...les intencions -prèvies, fins i tot anteriors a santa tecla- passaven per intentar folrar la plaça del rei... en el moment de la veritat, i malgrat la feina feta últimament i l'esforç de tothom en la prèvia, no acabem de veure clara la presència del 2 "gran" en la diada final... massa canvis obligats al folre, i cosetes de tronc i canalla... a l'últim moment decidim que no és el dia (ja en parlarem)...

però el programa cap on virem segueix mantenint certa exigència, tenim baixes complicades i ens autoimposem l'obligació de fer clàssiqueta... a més, les dues colles convidades (castellers de lleida i terrassa) valoren la diada hi ens acompanyen amb castells de 8... gràcies!

obrim de 4d8, 12è de la temporada, 12ena alineació diferent... ajustem terços i quarts en funció de les absències i fem debutar un nou segon de castells de 8... el castell es carrega plàcidíssimament i només el fet que un dels quarts perdi els pantalons fa que el castell s'entretingui una mica més del compte... l'estampa dels calçotets serà una d'aquelles que es recordarà al llarg del temps...

a segona ronda enfrontem el 3d8, aquí sí la feina prèvia és bàsica per guanyar la confiança adequada... estem obligats a modificacions estructurals prou importants... un canvi per pis a segons, terços i quarts... alineació inèdita, amb debut en l'estructura del segon de la rengla i del quart de la dreta (probablement el més jove -16- que hagi ocupat aquesta posició mai a la colla... a part de ser l'home dels calçotets a la vista del 4 anterior), a més (i per ritzar el ritz) l'anxaneta que hi munta no ha fet mai el 3d8... el castell, com no podia ser d'altra manera, és rebregat, s'estira de terços i es tanca per dalt... la canalla, molt hàbil, resol perfectament i el 3 lluita amb orgull per seguir mantenint la sèrie (allò del 100% continua intacte, ja són 6 temporades completes sense cap resultat que no sigui descarregar)...

i per acabar, 2d7, amb l'alineació versió mercè, afegint canvi a quarts... el castell funciona com l'assaig fins acotxador del divendres, remenadet però tranquil... l'esmentat quart que entra a l'estructura després d'un fotimer de temporades avisa abans que vol figueretejar... i ho fa...un artista...

amb la clàssica al sac (cinquena de la temporada), decidim abordar l'última exigència de l'any... el pilar de 6... l'espadat es guanya el silenci de la plaça, i va amunt amb decisió i ritme... l'única complicació apareix amb l'acotxador col·locat, però d'aquí en endavant, comptant les dues motxilles la feina no sembla excessiva... la descarregada es controla en tot moment, i ens treiem l'espineta de santa tecla... descarregat amb suficiència... el pilar ha aparegut i ha tancat la temporada...

la sensació, tot copsant la capacitat de treballar una diada a l'octubre amb 4 castells i certa calma (valorant les dificultats en la configuració de tronc i nuclis), arrossegant camises i veient la careta dels més nous (seguim observant, astorats, com no deixem d'incorporar gent) és que la cosa se'ns ha quedat curta... l'any acaba i sembla que no hauria de ser així...

ah! fantàstica estona post-mitjanit, amb la tandarika orkestar de fons i mil tertúlies al voltant de can matalasser... sou tots molt macus!

fotos de la camera del josep molera i de l'emilio

l'última gorda...

2009-10-02T19:00:00.004+02:00

demà, plaça del rei 18h... 3era diada de la colla... intentant consolidar aquesta "nova" data en el nostre particular calendari casteller...

acompanyats pels castellers de lleida (companys habituals en edicions anteriors) i castellers de terrassa, la colla ha de buscar repetir una actuació amb tants castells de 8 com sigui possible tenint en compte les baixes post-santatecla que seguim arrossegant (els precedents són 5d8, 3d8, 4d8 al 2007 i 3d8, 5d7, 3d7ag al 2008)...

i en aquesta ocasió, a ningú escapa que tenim alguns deures pendents... per exemple... podem arribar a la dotzena (!!!) de 4d8's... ara fa ben bé un mes que no treiem a plaça el 3d8 (òbviament perquè hem estat en d'altres històries)... en la mesura del possible hauríem de buscar corregir l'estadística que diu que només hem aconseguit fer un 2d8f en tota la temporada (fet força irregular, i més veient com enguany hem arribat a tenir aquest dos)... i el pd6, estrenat per santa tecla, resta pendent de descarregar...

suficients alicients?

avui, darrer assaig de compromís de la temporada, demà castells grans i després festa (tandarika orkestar!), evidentment tenim coses que commemorar!!

festes fora...

2009-09-27T22:00:00.005+02:00

ara sí, fins i tot hem recuperat la son perduda...

dijous passat, la mercè, parell de rondes i pilars caminant...

el 24, com sempre, anem a la residència de les mercedes a fer una mica de paxanga (múltiples pilars i castells de 6 diferents i que serveixen per alguns debuts de canalla), fa molts dies que no fem castells pitits...

una mica pillats de temps, fem la transició entre la residència, el local i la plaça de les cols... aquest any ens hi hem recreat i fem just... a plaça, curiosa diada on les intencions sempre es decideixen uns minuts abans i passen per fer el màxim possible en funció de l'estat de tothom després de múltiples dies d'esforç, castells i festes...

enguany tornem a fer-hi castells de 8 (com ens hauria de ser exigible) en forma de 4d8... que porta l'enèssima combinació de tronc de la temporada... per després enfrontar el 2d7, similar al dia anterior, amb canvis obligats tot disposant l'estructura per fer un últim esforç amb el possible 2d8f en properes dades...

i després, pilar caminant (pruden-monti / carlitos / blanca / eva)... la cosa funciona força bé fins l'inici de la baixada misericòrdia, però a partir d'aquest moment, comença la lluita que viu moments tensos al mig de la plaça de la font... però s'assoleix l'objectiu, arribem, i és el que compta...

i final de santa tecla... assaig de descompressió el divendres següent, i uns quants dies de descans... la setmana que comença ens ha de conduir a una diada de la colla de màxims... això comença a acabar-se!!

fotos de n'emilio i molera

9, 8, 7, 6, 5....

2009-09-24T10:34:00.005+02:00

o la versió NASA dels XdT...

i va arribar santa tecla, tres dies després de la diada de festamajor... de la qual vam sortir plens de blaus i cops, a part de físicament enfonsats... i és ben clar, que en un programa de màxims, la colla no ha de plantejar-se castells diferents un dia respecte l'altre, sobretot si no hi ha assaig pel mig (i allò de la possibilitat de rectificar)... per això ahir, malgrat les baixes, els canvis, i els no-al 100% la colla va intentar demostrar, de nou, la feinada i aixecar la camisa...

i vam tornar a obrir de 3d9f, aquest cop sense discursets, ni motivacions addicionals, només amb alguna correcció tècnica, només parlant de controlar l'ànim, només buscant les sensacions d'assaig, deixant a un costat l'ansietat i l'excitació... i bé, el vam enfrontar a la primera, ben lligat, les sensacions tornaven a ser bones i el desenvolupament massa similar al de fa 3 dies... torna a caure sense defensa tangible... però és un 3d9f, el quart castell de nou al que li fotem gralles en pocs dies, amb un peu quasi-autònom (molt interessant la resposta de la gent en aquestes últimes setmanes)... no hem d'estar eufòrics, però si satisfets, ahir vam anar a pel 3d9f atacant un castell que coneixem, i això era impensable fa unes poques temporades...

a segona ronda, i ja amb moltes variants, enfrontem el 4d8, 10è de la temporada (rècord absolut), hi ha canvis successius i hi debuta una quint... el castell és lletjot però es resol sense més...

per acabar, la intenció és buscar el 2d8f (que només ha sortit per sant magí), però es considera excessiva improvisació fer-hi canvis obligats sense massa assaig... s'afluixa i es conclou de 2d7, sense complicacions...

i en ronda de pilars, sembla que es donen les circumstàncies (físiques i mentals) necessàries per enfrontar el repte... s'opta per destapar el pd6 (que acumula moltes hores de treball, ja) i la veritat és que malgrat la típica fuetada a la motxilla es carrega bastant sobrat... els crios (que es llueixen) surten fins i tot de la pinya, però el pilar es trenca quan només hi quedava el quart, una llàstima...

al final, pd5 al balcó i a dinar, les reflexions, quan toquin...

jo estic content per la lluita, les camises, la disposició de la pinya al treball i la resposta de la canalla... i a més, crec que en aquests últims 10 dies hem fet un seminari intensiu de feina i aprenentatge futur...

avui més...

fotos de la cèlia

ningú va dir que això seria fàcil...

2009-09-20T17:09:00.009+02:00

avui, a la plaça de la font els xiquets ens hem entrabancat amb una diada d'aquelles que se't torcen des del principi... ens hi hem presentat amb ànims asserenats, feina prèvia feta amb criteri i els plans ben clars... però no ens n'hem acabat de sortir...

s'obre amb fam de glòria... de 3d9f... aposta valenta, voluntat de màxims... al segon peu el castell va amunt amb convicció... sensacions immillorables... amb els dosos darrere dels sisens l'esquena d'un dels nostres quarts ha dit prou (després de setmanes arrosegant molèsties)... amb sort, l'aconseguim baixar sense que el contratemps provoqui caiguda... intent desmuntat...

a part de la lògica problemàtica derivada per la lesió d'un titularíssim, l'alteració evident dels bioritmes propis de la diada genera dubtes... la diada corre i nosaltres hem d'esperar...

una hora i mitja després d'arribar a plaça tornem a buscar el 3 folrat... l'actuació se'ns fa llarga, desmuntem altre cop el primer peu... i al segon amunt, amb canvi obligat a quarts (ets molt gran sergi!)... per ser sincers, el castell torna a ensenyar molt bona cara, es carrega amb suficiència, però cau, de forma estranya amb la primera fuetada que baixa quan la canalla menuda comença el descens... la nostra gent parla de molta energia excedent, el castell mor sense gairebé suar-lo, sense tenir capacitat de patir per defensar-lo...

i la sensació no és massa dolça, però castell de nou carregat (i l'haurem de valorar)... la caiguda no comporta baixes... probablement més amb el cor que amb el cap, decidim, quasi per unanimitat de col·lectiu atacar el gran repte d'aquesta santa tecla...

i busquem el 4d9f (tercera temptativa de pepino de la jornada)... i a diferència de les bones proves de pati, no acabem de trobar la mida correcta a baixos-segons-terços... usem els tres peus, fallen alguns petits detalls... quan va amunt, la nostra pinya (per treure's el barret) ja ha suportat 7 folres ratllats a sobre... i això provoca que se'ns esfonsi aviat, just quan al tronc li tocava assentar-se, amb els dosos per dalt i la canalla petita pujant... la caiguda és rebregada, hi ha cops múltiples i ràbia acumulada...

els problemes per configurar alineacions són ara importants, però tothom lluita per descarregar el 4d8... la gasolina i els equilibris s'acaben aquí... decidim no forçar més la màquina...

conclusions? fa una hora que he arribat a casa, deixeu-me que ho maduri una mica més!

us confessaré una cosa... sento més orgull que decepció... sento més ganes de lluita que tristor... sento més matalasseritis que altra cosa... tots (que sou molt macus) heu demostrat de quina pasta esteu fets... la lluita ha estat ferotge...

ànimus... ningú va dir que seria senzill, ningú va dir que sortiria ràpid... no hem sabut aprofitar la primera escomesa, però n'aprendrem, millorarem, corregirem... hi tornarem!

descomunal...

2009-09-19T20:46:00.002+02:00

(permeteu-me que parli estrictament de la vessant social...)

anit, la tarragona ratllada va experimentar sensacions desconegudes... ahir vam xalar, riure, compartir, treballar, disfrutar i alimentar la convicció col·lectiva... però tot amb una intensitat ferotge, amb una comunió absoluta i comprimit en un parell d'hores d'assaig que recordarem per sempre...

adjunto document que il·lustra la millor estona post-assaig de la història... moltes gràcies a tots per deixar-m'ho viure!

demà CASTELLS...

foto de la mitxi (somriure amplíssim tot apretant el botonet..)

the time is now...

2009-09-16T00:45:00.006+02:00

passes temps vivint del passat millor, mirant enrere, observant fotos glorioses, però estancat... sovint sofreixes derrotes un pèl amargues, decepcions injustes...

i un dia les coses comencen a fer millor cara i creixes amb petites passes... poc a poc sembla que tinguis una mica de sort i el vent bufi més a favor que de costum... canvies algunes rutines i amb treball i il·lusions renovades avances diferent... fins arribar a assaborir triomfs intensos...

i ho disfrutes sabent que potser no tornaran... però tornen, somrius...

has aprés el camí... evoluciones i hi arribes de nou... ho disfrutes més i millor, per allò de demostrar-ho a tothom... i apareix l'oportunitat d'afiançar-te i transformar-te... però no trobes la manera d'enfrontar-t'hi amb la convicció adequada... les coses giren radicalment, la dinàmica canvia i acotes el cap... no consolides, pateixes (molt... potser massa) i te'n vas al pou... tens problemes severs i veus com sembla decaure l'esperit incipient que començaves a dibuixar...

però et resisteixes a ser efímer, tens fam de glòria... et predisposes i assumeixes l'esforç de passar pel túnel sense veure clar si hi ha una sortida que condueixi al mateix camí d'on vens... sovint dones pals de cec i projectes sensacions contradictòries... però un dia comences a asserenar-te i treus el cap... incrementes el ritme i els reptes van caient del teu costat... i abans del que ningú preveia tornes a lluitar al màxim... i crides com mai, sorprés... hi has tornat! ho has tornat a fer!!!

i aprofites l'embranzida, recordant constament la foscor, no et permets oblidar-ho... és la racionalitat la que empeny... "ara sí, ARA SÍ" penses... vols donar el pas definitiu, pujar al carro dels importantíssims... lluites per arribar-hi, et prepares a consicència...

i has de callar, per explicar més has de viure-ho... la història passa pel present, saps que vius dies que no has viscut abans, comprens que tens una opció clara amb la qual abans quasi ni t'atrevies a sommiar i saps que donaràs el que calgui per agafar-ho tan fort com sigui necessàri...

sort a tots (que sou molt macus!) demà dijous i divendres són els últims assaigs (lo d'ahir no tinc clar si va ser increïblement estratosfèric o estratosfèricament increïble)... diumenge comença la nostra santa tecla... evoquem el que convingui, lluitem com SEMPRE i com MAI, i aprofitem-ho....

OUR TIME IS NOW!!

stage! (o 10 canalles, la bulma i el ru...)

2009-09-14T09:00:00.000+02:00

que de fet seria el títol honorífic de la secció, ja que és el volum de matalasserets amb els quals va haver de lluitar-combregar la compi mai l'altra nit... la gata és una més, està claríssim!...

la veritat és que amuntegar 10 crios (els petits de la canalla, diguèssim) a caseta és tota una experiència digna d'explicar amb imatges...

i per allò de contestar la típica pregunta... "on els foteu?"... no, no tenim 5 habitacions... muntem intendència en un menjador de dimensions normaletes... i ells munten sarau de dimensions estratosfèriques!

tot plegat... farcit de santa tecles, reivindicacions comunes, decibels incontrolables i un somni tangible... la part pitita de la canalla 2009 té molt assumits els reptes, acompanyem-los!!

aquesta seria la història, tenim uns nens escandalosament sensacionals...

i un pilar improvisat que només arribà a poc més de la motxilla... hugo, amic, piles posades!!

('cause our time is now!)

i gràcies al joan, la mire i l'arnau!

l'11/s (o la calma prèvia a a la tempesta)...

2009-09-12T10:46:00.011+02:00

rearrancats diumenge amb camisa a plaça i després d'una molt bona sèrie d'assajos, arribàvem ahir a la rambla amb intencions de donar una passa més en la preparació de la pseudo-immediata santa tecla...

en l'ambient s'intuïen els models de diada que podíem enfrontar, sempre amb el comú denominador de les estructures de 3 i 4 que es dibuixen de nou pisos... per un costat l'ambició de folrar el 2 (ahir feia 10 anys de l'últim cop que vam elevar el nivell de l'11/s per sobre del 3d8); i per l'altre la moderació, fent el rodatge a plaça de l'altre objectiu inèdit...

al final, per prudència i voluntat de no desgast (ni físic ni psicològic), es pren la decisió d'enfrontar els tres castells de la tripleta en versió unpismenys...

s'obre de 3d8, que se'ns entregira lleument entre dreta i esquerra (com qui busca un defecte per no confessar que és el millor de l'any!)... mentre el moisès el carrega s'observen caretes de calma a tot arreu... li hem recuperat l'oloreta guapa-guapa al 3... tornem a estar al lloc adequat...

a segona ronda, enfrontem el 4d8... amb pinya tancada, veint des de fora, s'evidencia que ahir tornàvem a ser un munt!... el quatre, igual que el passat diumenge, vesteix alineació de castell superior i ahir funciona sense estridències, el tronc resol efectiu... 8è de l'any... la sensació que transmet és de voluntat imminent de lluites superiors... i arriba en el moment adequat...

i per enllestir, 5d7... versió amb terços a segons de l'estrucura de 8, l'encaix entre quints i dosos ofereix algun dubte... el castell, sense patir en excés, és el més remogut del vespre... a ningú hauria d'escapar que no és massa lluny, tampoc...

i aquesta part de la feina està feta, els troncs aixecats i consolidats, la canalla expeditiva i amb convicció, la pinya pacient i conscient de la feina a desenvolupar...

toca elevar el treball a un grau més d'exigència, toca dimarts-dijous-divendres, toca clarificar programes i prendre decissions... toca preparar-nos mentalment, reprendre el pols als folres i asserenar múscul i nervi...

toca respirar a fons, i sentir la matalasseritis!!!

('cause our time is now!)

fotos de n'emilio i del nando...

com arribem al tram final?

2009-09-08T17:00:00.003+02:00

anem a fer un petit exercici estadístic, més que res perquè aquest matí m'he posat a actualitzar l'excel meu (i ja posats comparteixo la info)... a més, demà serà 9 del 9 del 2009, jorn de forçosa reflexió numèrica...

com a justificació, fluixeta, no?

a dia d'avui en els dos anys consecutius, just en les prèvies de l'11 de setembre i la incipient santa tecla, els numerets (freds) tenen la següent pinta,

2d7 -> 8 al 2008 // 6 al 2009

4d8 -> 4 al 2008 // 7 al 2009

3d8 -> 7 al 2008 // 7 al 2009

2d8f -> 1+2 al 2008 // 1 al 2009

3d9f -> 1 al 2008 // 1 al 2009

l'any passat portàvem 11 diades fent castells superiors al 2d7, amb 14 castells de 8 i 2 llenyes...

i enguany, 9 diades, 15 castells de 8 i cap llenya...

i tot això què significa? doncs a simple vista s'observa una alta paritat entre les dues temporades, podríem parlar d'algunes diferències en la menor productivitat del 2d7, de la igualtat en el 3d8... destacaria la sorprenent aportació del carro gros, sobretot tenint en compte que hem sumat només en 9 diades (un parell menys que l'any anterior i acumulades en les setmanes de l'estiu)...

i aritmèticament també resulten destacables els 2 folres de més que apareixen al 2008 (carregats, solament) que no s'han reproduït en aquest present 2009... el nombre d'aletes en castell de 8 és pràcticament idèntica...

i que no ensenyen les sumes? no ensenyen les dinàmiques d'inici, ni els problemes conjunturals, ni l'esperit de superació enfront l'adversitat... i en això, penso, anem molt més curtits...

avui assaig! matalasseritis!!

('cause our time is now!)

i gotta feeling (don't you?)...

2009-09-07T08:57:00.013+02:00

dia important, ahir... diumenge per la tarda, plaça del rei... horari i moment estranys, sensacions rarotes (foscotes i tapadotes) tot començant la jornada...

la diada, al costat de casa, neix de la voluntat d'evitar l'aturada de pràcticament tres setmanes que hagués suposat no actuar entre igualada i l'11/s, així com allò de tornar a enfrontar-nos amb els castells - de 7,5 i 8- després del mini-paronet (inevitable)... en aquest punt del nostre calendari s'acostumava a presentar la importantíssima (i enyorada per tots) diada de torredembarra i es feia necessàri seguir rodant a plaça...

encetem de 5d7, castell que havia sortit del repertòri d'ençà de sant joan... la veritat és que és el primer que afrontàvem després de la intensificació dels assajos d'aquesta estructura i va molt rodat, sobretot per dalt...

a segona ronda, 4d8 (7è de la temporada) amb el tronc del que hauria de ser el 4d9f... el castell no es quadra del tot bé, s'estira de segons i no és tranquil (a diferència de l'espectacular prova de divendres a l'assaig), mentre va avançant s'amplifiquen alguns defectes però el pom de dalt demostra una categoria impropia de la seva experiència (n'hem d'estar molt contents!) i resolen sense complexes una situació que era nova per alguns d'ells... la descarregada, a partir d'aquí, prou plàcida...

esmentar que amb el d'ahir apareix el seté segon diferent que aquest any ha entrat a l'estructura (a igualada vam aconseguir muntar-hi el sisé quart, per cert) i destacar el fet (poc freqüent a can matalàs) d'atacar voluntàriament un sol castell de 8 i enlloc de la joieta escollir el 4d8... prou significatiu...

i per acabar, 2d7... castell que es plantejava en versió folrada a igualada i que ahir va repetir -nos que continua prou sòlid com per intentar aixecar-lo abans de santa tecla...

l'actuació, acompanyats per altafulla (als quals els surten molt bé les coses) flueix molt ràpida i dissipa les complicacions que semblava en un inici... la gent s'ha anat enxufant i el volum de camises pròpies és el més significatiu de la temporada (descomptant sant magí, és clar)... la colla té interioritzat que "lo important" vé ara...

i això comença amb una de les proves de major qualitat que mai ha fet la colla amb el 4 a dalt... es col·loquen quints (per quart cop en l'últim any, però primer amb tots els pisos tal qual sortirien a plaça) i les sensacions són molt i molt xuletes... és la primera vegada que hi fotem tant de folre i la compactació d'aquest sembla la dels grans dies... no es treballa, no es sua massa, no patim... qui més qui menys comença a dibuixar-s'ho mentalment, sense caure en res, sense triomfalisme... però aquest castell (avui, demà o passat) comença a trucar a la porta...

i per seguir (en una acumulació de gamma alta que fa uns poquets mesos no haguèssim vist massa clara) prova de 3d9f, de les bones, de les que munta folracu i mira amunt... bona dinàmica de castell, toca pulir algun detallet, però amics, són indicacions del nivell d'experiència assolit (comencem a ser sibaritilles de tresdenou)...

i un detallet més... ahir ens acompanyàven 10-12 noves camises, forjades en aquestes setmanes últimes... pel lloc que van ocupar en castells i proves, el salt de qualitat que ofereixen és evident... felicitats a tots! ens empenyeu endavant!

i ara? jo, optaria per combinar la diversió del moment (fantàstic) amb la responsabilitat de la ocasió (immillorable)... s'acosta santa tecla i estem en condicions interessants de tornar a enfrontar el repte inèdit de descarregar el segon castell de nou de l'any i (si la primera variable reeixeix) de buscar-nos investigant límits inexplorats...

no parlem de qualsevol cosa! dents serrades! matalasseritis!!!

('cause our time is now!)

fotos de n'emilio i del david puig...

c'mon september!

2009-09-05T10:35:00.002+02:00

(perdoneu les vacancetes del matalasseritis però calia commemorar - via hrvatski- aquesta mena d'stop and go tant fantàstic que m'han fomut a la faena!)

i tornem-hi, que no ha estat res...

aixins mirant per sobre detecto molta activitat de finals d'agost (en webs castelleres parlo), a trompicons ens hem anat posant al dia, però encara hi ha molta bibliografia per consultar... i més o menos també al dia d'aquest començar de nou (ui quin joc de paraules) del parell d'assajos perduts...

la cosa va de reactivar mecanismes el proper diumenge (plaça del rei 17.30h) a dues setmanes vista de la diada de festa major... santa tecla és a la cantonada i tenim una segona oportunitat...

currito time!

('cause our time is now!)

xinco lobitos...

2009-08-27T01:00:00.001+02:00

tiene la loba...

això no va de treure pit, ni de passar-nos de voltes... això no va de ser incorrectes, ni de deixar de tenir els peus a terra... això va de recordar i celebrar, sumem 5 castells de 9 en 3 temporades consecutives, i és una xifra significativament fantàstica...

seguimos para bingo! i que tal si comencèssim a pensar en coses diferents al 3?

classicomaniàtics (i II)

2009-08-25T09:11:00.006+02:00

i diumenge, en una acumulació de diades certament atípica per la colla nostra, fem igualada...

a igualada, la idea inicial passa per revalidar el triplet de vuit que hi vam fer l'últim (i únic) cop que vam ser presents a la plaça de l'ajuntament... però la distància fins l'anoia ser excessiva per afrontar un folre... malgrat ser més que a gràcia (i que a la majoria d'actuacions fora dels últims anys) i poder afrontar de nou una actuació amb serietat i suficiència en les pinyes dels 8 bàsics, ens falten 20 tios útils sota per aixecar el 2d8f... llàstima...

com dissabte, tornem a obrir plaça amb el 3d8, i de la mateixa manera ho fem amb un altre canvi a quints... l'evolució del castell torna a ser la de les grans ocasions... per aquelles coses de la frikiestadística recordar que és el 60è descarregat consecutivament (amb allò del 100% d'efectivitat)...

de segona anem a pel 4d8, amb debut en castells d'aquesta gamma d'un nou quart... el quatre no té cap història, és el tercer de la setmana i es nota...

i pel final queda el 2d7, que definiria com a paxorril... sense més adjectius, el millor de la temporada... ha sortit a plaça tard, però ha sortit espectacular... tot veient-lo un sent la lleu decepció de l'oportunitat no-aprofitada per dur-hi el d'un pis més...

així les coses, tornem a firmar clàssica, 4t cop de la temporada (registre important), amb més volum de canvis (dels voluntàris), amb un parell de pilarets finals i sense massa complicacions... podem estar ben satisfets del cap de setmana (intens, quasi esgotador)... la colla ha fet un esforç i entenc que la imatge projectada en dues diades llunyanes i consecutives post-sant magí ha estat correctíssima...

ara tocarà una mica de recuperació, acaba l'agost (un molt bon agost) i hem de començar a mirar amb ambició els reptes propers...

classicomaniàtics (I)

2009-08-24T13:51:00.008+02:00

la colla es desplaçà dissabte tarda a la vila de gràcia, 3 dies després de la "gran batalla"... l'actuació, enmarcada com un dels últims elements de la festa major comptava amb un ambient d'allò més agradable...

hi aconseguim desplaçar genteta, mentre cercavilem recordo les sensacions de només fa 3 mesos i escaig en mateix indret (al maig... 3d7, 4d7 i 4d6ag)... les intencions (ben clares) passaven per sumar els millors castells possibles... la clàssica, vaja...

obrim de 3d8, amb canvi i debut a quints... el castell puja molt ràpid i només sembla treballar amb la carregada, a partir d'aquí, es va baixant amb tranquilitat però sense acabar d'eliminar un lleuger bellugueig als pisos baixos...

a segona ronda es planteja el 4d8, amb l'alineació de sant magí, sense la gent del pilar... la millora en el rendiment és evident... la descarregada és plàcida...

i per acabar (tot seguint el guió previst en les clàssiques prèvies altafulla i pallaressos) el 2d7, ben tranquil i apamat...

a nivell de canalla, i per primer cop aquesta temporada, succeeix un petit detall destacable... els dos castells de 8 porten dues combinacions d'acotxadors i anxanetes independents... ivan-sara-moisès i rafa ja havien debutats tots en castell de 8 però a l'ex-rius i taulet aconseguim que coincideixin tots alhora en aquesta alçada....

i l'altra dada, és el primer 4d8 fora de la provincia d'ençà la festa major de terrassa al 2005, que també és l'últim cop que hem dut 2 castells de 8 tan lluny de tarragona... i si busquem estrictament la última clàssica completada fora de casa hauríem de remuntar-nos a sitges 1999, amb el 4 només carregat o un intent a salt al 2001 amb caiguda del 4 abans de carregar...

de gràcia sortim amb vibracions molt positives... bona diada, bons castells, bona dinàmica...

molera, company, t'usurpu les fotos per enèssima vegada!

i al dia següent, treballar...

2009-08-21T16:07:00.004+02:00

toca tornar-hi... avui reprendrem activitats...

assaig de divendres a can matalasser, inici d'un intens cap de setmana d'agost... inusual per dates, acostumàvem a prendre'ns un descans post-santmagí que aquesta vegada haurà d'aplaçar-se encara uns dies...

la colla necessita més de corda i de tothom depen aportar-hi la seva mica...

avui 22h, a santa anna nº1 assaig amb clau de futur... esperem ser els necessàris per començar a aclarir quins són els passos següents...

demà, dissabte tarda (18h) anem a gràcia amb la idea clara de portar més d'un castell de 8 a barcelona...

i més encara, diumenge a les 12h, igualada, amb la voluntat d'afrontar una diada de màxims lluny de casa... amb la motivació assegurada, de la mobilització de camises pròpies en dependrà buscar el tercer folre de la temporada...

no hi ha treva! som-hi!

sant magí 2009...

2009-08-20T15:28:00.023+02:00

(perqué titolar "sua, lluita i xala... en l'ordre que prefereixis" em semblava una mica llarg... vale?)

l'èpica, novament va aparèixer per les cols... en dimecres al migdia, amb ple a vessar a les escales, amb calor desmesurada, amb sensacions múltiples tot acostant-se l'hora de la veritat...

concentració de les de importants al local, abans de moure'ns... girant el cap, santa anna amunt la cosa fa la pinta de les grans ocasions...

el plà està marcat... tothom comença a fer la seva diada particular... anem tercers...

obrim de 2d8f, en la típica decisió que pot generar controversia, però que al cap i a la fi és la manera habitual com hem plantejat les diades dels últims anys on ha tret el cap el castell de nou.... i la idea, en veritat, era la mateixa...

la de l'any anterior sense anar més lluny... la diferència, el rodatge del 2 (al 2008 teníem el 2d8f pel juliol) i les complicacions per trobar l'alineació definitiva que ha sortit a plaça... finalment (i és probable que gràcies a un important control dels detalls) el primer castell "complex" de la temporada no ofereix excessiva resisitència... la pujada és tranquila i va consolidant un folre com el dels grans dies (folre on "segones files" es tornen primers espases... i fantàstic!).. el tronc va fent-li el manteniment al castell, sense grans estridències, la canalla àgil i precisa resol per dalt, mentre els terços s'estiren sense perdre el control... la descarregada és prou plàcida, primer de l'any... múscul tens, nervi asserenat...

el repte, segona ronda, 3d9f... tenim molt clar que aquest castell es domina amb el cap... portem treballant de coco fa molts dies... hi ha ganes i comptes pendents... a ningú escapa que la feina acumulada és sensiblement inferior a l'any passat (qüestió de números i dinàmiques)... però hi ha actitud... l'equip de segons-homes-crosses es mostra impassible davant els peus que no valen... la tercera és la bona... compacte de folre, sensacions similars a batalles passades... aquesta vegada tothom comença a treballar molt aviat, però ningú li perd la cara al denou... abans de carregar passem per un moment delicat, però els petits (com a motos) donen oxígen... el folre obre les orelles per sentir l'aleta, la feina dura comença als pisos intermitjos... hi ha problemes però la lluita és constant, cadascú comença a evocar les seves coses, ombres i llums... els crios llepen folre, els dosos baixen amb les pulsacions a mil per hora... serem capaços de tornar-ho a fer?

i SÍ, ho aconseguim... i si fa un any els meus crits eren "salvatge!" aquest any tenia un nuset a l'estòmac... molt gran, amiguets... passem una pàgina, tenim capacitat per obrir-ne una altra...

el castell porta canvis... a diferència dels 4 anteriors (d'ençà santa tecla 2007)... la soca veu moltes modificacions al nucli (baix, agulles...), al folre hi debuta un segon, una crossa i hi ha canvis a mans i als homes del darrere... per dalt es repeteix alineació amb nou sisé... el pom de dalt, regenerat... els dosos es reivindiquen i esborren fantasmes i els crios (els dos) eleven el seu límit d'una forma brutal... hem renovat la fornada i seguim en la línia del 9...

la colla ha rendit al màxim, l'esforç és gran, sense renúncies, sense rendició... revalidem galons, de nou descarregat, tercera temporada consecutiva... es veu que això encara genera sorpreses majúscules...

però toca rematar, i el 4d8 és el camí (únic, de moment)... es planteja una estructura sense la gent del pilar, amb debut a dosos (estupendu!) i canvis a canalla... ben resolt, una mica a la nostra, clar... les mides preses... opció de futur prou evident...

i després, pilars... més pilars per la tarda... de totes mides i colors...

despedim sant magí, la colla ha respós com sempre i com mai... si mantenim això que avui hem portat entre mans, els límits els posarem nosaltres mateixos...

i lo meu, particular... dic o rebento... sense res institucional, només ru...

anna, mai i mireia; sacrificades i forçades sovint a no olorar castell, fent feina fosca de canalla, massa sovint poc valorada, gràcies... vau aconseguir procurar-nos un parell d'avionetes-mísil que ens van portar a la glòria...

xarli, aquest castell és TEU... un petó...

quina gran nit, la d'aquest dia...

2009-08-19T23:59:00.000+02:00

passen llargues les dues de la nit...

agafar el cotxe (mig adormit) i a buscar canalleta... estem bé? estem enxufadíssims!... força feinetes prèvies, bat de sol a les cols... castells... amunt i avall... converses múltiples... recerca de genolls al folre, treball amb els crios sota la porxada... suor i satisfacció... convicció i sentiment... hi anem? anem-hi... brams i dances... records íntims, tanquem ferides... rematar la feina, buscar conclusions... aquests nens són la puta REÒSTIA amb patinet... aquesta colla la forma gent fantàstica.... ho haveu vist? ho hem tornat a fer!

passeig en equip, poques ganes de dinar, tornem-hi de passeig... semi-descans al local... orxateta onanista, xerrades diverses tot processonejant... pilars... més pilars... caminem amunt, xalem mirant fotos avall... se'ns hi fa molt tard a can matalasser...

i retirada a casa, amb la mai... piscina de mitjanit... sopar... una mica d'ordinador, una mica de bulma... el cervell totalment operatiu... bandarra, has xalat molt avui...

i ara, ru, hauries de dormir...

demà us n'explicaré unes quantes de coses (d'altra mena), m'he pres la llicència de deixar constància escrita del meu dia d'avui... tinc la sensació que el 14 de gener vinent (o el de l'any 2017) tindré tanta morrinya d'aquest moment que s'esgota que necessitaré recordar-me'n... sou tots molt macos!!

prèvies...

2009-08-16T12:56:00.006+02:00

el pescao vendido, que diu aquell... setmana completíssima... quasi d'stage, d'implicació màxima i sacrifici intens...

primer, en un assaig de dimarts poc usual (malgrat ser abans de sant magí), folres dalt i s'acaben de perfilar els poms de dalt...

divendres, l'assaig fort... bon gruix de gent, utilitzat per fer feina específica amb els immediats objectius... molts folres dalt (poques vegades tants cops tant de folre) i bona feina amb el 2 a terra... l'assaig no és concloent, però sí se'n poden extreure clares sensacions... la dinàmica és clarament a l'alça...

i ahir més, amb camisa, a la plaça del rei... les millors proves de 2 i 3 de tota la sèrie... a part d'acabar de pulir alguna cosa "diferent"...

vaja, una gran setmana de treball... d'aquelles que ens han de fer sentir orgullosos... la feina que s'havia de fer està feta... a partir d'aquí caldrà decidir i afrontar reptes, però la constància i el sacrifici d'assajar totes aquestes (bones) proves folrades en 3 assajos consecutius, per una colla com nosaltres i venint d'on tots sabem és realment per tenir-ho en compte... la qualitat de les proves, la quantitat de gent a sota, i l'evolució de tot plegat... que ningú dubti que estem en bona línia...

ànimu!

i de bonus track... aquesta petita història de coses xuletes... jo només faig de difusor internàutic, tots els mérits per la marta i l'equipillo dels mass media matalassots... divendres, després de l'assaig, tothom va callar i observar a les fosques... bons records...

our time is now!

pallaresus...

2009-08-11T14:15:00.010+02:00

vaig uns dies tard, em consta...

(he hagut d'atacar altres asuntus, com una espècie de minigrip galopant que sembla que comença a remetre...)

dissabte passat, vam visitar la nostrada vila pallaresense... la idea, i més després d'un assaig prou interessant, era tornar a atacar la clàssica... fet que representa no només l'actuació màxima assolida en aquest primer tram de temporada sinó repetir el màxim registre històric que hem aconseguit dur als pallaresos...

obrim de 3d8, malgrat canvi al pis de quarts (aquest any estem abonats a fer variacions diverses en aquest pis, 5è 3d8, 4 alineacions diferents)... el castell puja millor que en les últimes ocasions, la canalla resol bé... veurem...

a segona ronda es busca el 4d8, amb múltiples canvis de posició, debut a segons, una alineació orientada al futur, sense la gent del pilar... hi col·loquem acotxador però una de les rengles ha entrat excessivament dins del castell, preferim no arriscar i desmuntem... a la repetició, més ben quadrat es descarrega sense moltes complicacions... hi aconseguim fer debutar un nou anxaneta de 8...

per acabar, i seguint el guió de fa unes setmanes a altafulla, anem de 2d7, el castell puja millor que baixa... porta uns quants canvis (a quarts i debuts al pom de dalt) i malgrat no ser massa espectacular, es mostra efectiu...

les sensacions de la diada, malgrat l'intent desmuntat (que no hauria d'anar més enllà de l'anècdota) són força bones... hem repetit clàssica, modificant els castells i assolint un rendiment bastant alt a nivell de canalla... pilars de comiat i prova de 3d9f post-diada...

l'assaig (a diferència de fa un any en la mateixa ubicació) no és hipermegaxuli, la pinya treballa bé, el folre es lliga convenientment, però se'ns va obrint i estirant, l'encaix amb els terços no és com hauria, amb els sisens darrere els quints es fa anar avall, probablement el cansament també hi ha dit la seva... hem de seguir en la línia, el castell arribarà...

ludicofestif...

2009-08-06T12:57:00.007+02:00

setmanes de descompressió equivalen a intertainment... several examples...

n'hug, practicant el vol sense motor...

rubbens, l'home que llença la faixa amb major longitud de la contrada santannenca...

a can laiz-juncosa, pilar de 4 semiadult-salvatge amb guillotines i puntals a terra (o a l'aigua)...

i ara, començarà a tocar fer castells, tat?...

vispiglia (el semiritonno...)

2009-08-04T10:04:00.007+02:00

setmanes de descompressió, les últimes a can matalasser... després del procés de normalització (4 diades consecutives entre sant joan i el raval portant castells de 8), la gent de la colla (i aquest blog també) ha tendit a prendre's un descanset -previ a la batalla, vull entendre...

les cites al local han estat una mica laxes, combinant dies prou interessants amb d'altres amb absències majoritàries... però comença a acabar, divendres passat ja vam assajar amb bon gruix les proves que tocaven (per calendari i per capacitat) i dissabte vam treure a plaça (vespella de gaià, en una diada de poc compromís), alguns detalls que necessitàvem externalitzar del pati - sobretot del pati de canalla... movem gent suficient per fer força més del que acabem executant, però calia rebaixar expectatives i ajustar novetats...

4d7, 4d7ag, 3d7ag, amb gent al tronc que comença a demanar a crits castell de 8, inici de l'aventura per una nova quint, i debuts múltiples a dalt... dos nova (amb capacitat sorprenent per engolir reptes amb velocitat), estrena d'acotxadora i debut d'anxaneta (respectivament els tercers petits que ocupen cadascuna de les posicions que tan cremaven fa 4 o 5 mesos)... amb una combinació de canalleta de les més petites que ens recordo... el pilar del 3 se'ns escapa a la motxilla de sortida en un moviment estrany... castells plenament asequibles, rodatge tranquil...

i ara, toca enfrontar els reptes importants, hem entrat a l'agost... 2 setmanes per sant magí...

al raval...

2009-07-20T17:25:00.004+02:00

castells de 8... aquest era el pla i així es va treballar tota la setmana, la idea era arribar amb opcions de repetir la clàssica d'altafulla a 100 quilometrets de casa, sabent que ens costa (i molt) desplaçar el gruix de la gent en diades d'aquest estil... i tenint en compte que l'època, amb múltiples casos de vacances estivals, oferia algun dubte sobre l'objectiu...

arribem aviat a plaça, per tercer (¿?) cop enguany, massa aviat, probablement... en arribar, no hi ha rastre dels locals ni dels marrecs... a l'hora teòrica d'inici de la diada (12h) comença a veure's alguna camisa vermella (els de salt han tingut problemes amb els autocars)... la veritat és que sembla que estigui assumit un altre horari... la diada comença pràcticament amb una hora de retard... portem molta estona entre el viatge i l'espera, es comença a palpar algun signe d'emprenyamenta...

definitivament no som els que hauríem, divendres vam fer un assaig ben productiu, amb uns quants folres i moltes pinyes de castells de 8... on s'ha quedat la gent? no hi havia ganes de venir al raval?... sabent que hi ha diades on no arrosseguem al volum "extra", resulta que manquen tranquilament 25-30 habituals, a part de les baixes conegudes per vacances i compromisos diversos... caldrà fotre-hi una pensada... això sí, el tronc es desplaça al complet, tenim canalla suficient i les mans ofereixen garanties suficients per tancar alguns cordons de qualitat...

obrim de 2d7, segon de la temporada, castell al qual s'intenta recuperar temps per aixecar-lo sobre el folre... funciona bé... ara haurem de començar a evolucionar el pom de dalt...

segona ronda 3d8 (amb la varicel·la vigent), tornem a plantejar l'alineació d'altafulla amb un canvi de posició, l'evolució és bastant millor, hi ha una mica de nervis a la sortida dels petits, però els pisos baixos resolen amb serenor... quart de la temporada, quart en les últimes quatre sortides... la pinya viu debuts (i redebuts) notòris... un 10 per tothom, havíem de fer aquest castell i hi ha hagut el convenciment adequat...

a tercera, la idea era tornar-hi amb aquest 4d8 que enguany mostra una efectivitat a la què estem poc acostumats... però després d'haver comprovat les camises pròpies de la pinya del 3d8 es descarta, no som prous, i així no volem fer els castells, a otra cosa... hi anem de 4d7ag, a ningú escapa l'alineació que s'ensenya a plaça... particularment, hi crec força en aquest castell, cal seguir treballant... molt bones sensacions...

pilanets i fora, molta calor, molt de guiri aplaudint l'entrada dels acotxadors, certa satisfacció per resoldre millor un tràngol rollo "premià 2008" (reclamo samarretes pels que hem estat a les dues dates!), cert cabreig per no poder dur a plaça fer un altre 4d8...

altafullejant, i bastant al puesto, ja....

2009-07-12T17:29:00.007+02:00

al final, tarda de plàcid clima mediterrani estival... calor, camises xopes, castells intensos...

ens presentem a altafulla amb les intencions claríssimes, marcat al calendari de fa dies... havent definit el pla inicial amb força anticipació, amb la voluntat de refermar les sensacions que fa un parell o tres de setmanes que es venen succeint, amb algunes modificacions i incorporant (per fi) el 2d7 al cartell de plaça... però com quasi sempre, la idea original ha de virar uns centímetres per allò de donar-li una mica d'emoció a tot plegat... tenim baixa de força importància i d'última hora (cuida't i torna aviat, tete!) hem de reestructurar algunes cosetes...

obrim de 3d8, amb un doble ajust a quarts per redibuixar l'alineació, i debut d'acotxador en castell de 8... el castell s'obre molt ràpid entre terços i quarts, amb tot el pes a dalt hi ha uns moments de tensió important, la carregada serena de la canalla (novato inclós - i destacat) manté l'aire de l'estructura que treballa en una mala posició però defensa 10 o 15 segons de perill manifest... hem vist les orelles al llop... la xoieta s'ha resistit a caure i hem gaudit d'una seqüència èpica... si fa uns dies parlàvem de la suficiència d'aquesta estructura, avui toca refermar-me i afegir-hi la paraula categoria... molt nivell i galons ensenya el 3 d'enguany, xalarem...

segona ronda 4d8, amb 3 modificacions respecte al serrallo (a segons, quarts i quints)... el castell, no té cap història, a terços porta molta gasolina i admet quasi qualsevol virgueria per damunt... destacar la dupla junior-sara al castell de 8... ell 16 anyets, ex-dosos de castell de 9, a quarts sense cap mena de tensió, ella 21 primaveres i 40 quilets escassíssims debutant a quints amb aplom interessant... els crios, al meu parer, foten l'enèsima demostració que el nivell bàsic de 8, bé, gràcies...

i tercera 2d7, primer de la llista, reforçat... sense massa complicacions... hem trigat massa a dur-lo a plaça... veurem com el fem evolucionar...

per acabar, pilars d'anàlisi interessantíssim, 2 de 5, novament... i 3 de 4, amb debuts múltiples...

bones sensacions ahir a altafulla, ni al 2007 ni al 2008 vam sortir tranquils de plaça, ahir, malgrat l'emoció en el desenllaç d'un 3 de circumstàncies, la colla va sortir amb la clàssica i veient que l'últim mes d'assaig ens empeny cap a fites superiors... aposentats comencem a estar...

per favooor!?!?

2009-07-11T11:50:00.009+02:00

estimada mare de déu de les causes perdudes contra l'element hídric, benvolgut pare nostre cumulunimbus de totes les cues d'anticicló, atentes divinitats tempestives estivals diverses, amic huracà del baix gaià...

invoco a tots els esperits capafontiants que amb tant bon resultat van acompanyar-nos el cap de setmana passat... que no plogui aquesta tarda, volem fer castells a altafulla aquest any! i tenim faeneta important, si us plau!!!

revisant-ampliant la foto adjunta, m'agradaria destacar el riure nerviós del mascle lluiset, acompanyat de femelles ¿intimidants?, i la cara de "l'arnau fa mala olor" del totpoderós hugo...

coloniotes (non-under15 version)...

2009-07-08T00:05:00.003+02:00

havia d'existir aquesta segona part... resultava ineludible, pràcticament...

perquè l'estada ha cundit forçat (també) des del punt de vista de la coneixença introspectiva dels elements exepcionals que formen part de la matalasserada...

entre suors, dubtes dels senders (lluminosos), remullades i somnis sobre la gespa han aparegut sentiments interessants, futurs valors a explotar i savies reflexions... i, malgrat convindrem que un parell de dies són pocs, podrien ser suficients per detectar (entre d'altres) un potencial mite balaguerí modern i un gurú imprevist en assumptes de la vida en general...

a la vista quedarà el material didàctic que us adjunto... que cadascú n'extregui les seves pròpies conclusions... les colònies eren pels pitits, doncs?

pràcticament descomunal...

coloniotes (canalla version)...

2009-07-06T19:47:00.025+02:00

capafonts, 4 i 5 de juliol 2009...

i ja està, després de molts dies plens d'il·lusions i preparatius, el premi ha arribat i ha passat fugaç, les coses bones que s'escapen ràpid, ja se sap...

hem tornat del monte, venim de 2 intensos dies de lleure i pacífica coexistència entre els diferents estaments d'aquesta heterogènia (i fantàstica) canalla dels xiquets 2009...

després de setmanes, mesos de feina dura i sovint poc agraida, ha estat temps per relaxar-se i conviure, malcriar i consentir, jugar i suar, riure i banyador...

MOLT divertit, MOLT...

i què hem fet, a tot això? desplaçar 37 expedicionaris en caravana multicolor plena de pegatines i samarres identitàries, caminar excursions amb espectacular (i intrèpid) guia, banys termals d'aigua glaçada, dinars a la fresca, batalles aquàtiques, stage i coneixènça del món del ping-pong, turisme rural, sopar col·lectiu (i afamat), jocs silvestres a la semi-fosca, disco-mòbil d'èxit relatiu, post-disco-mòbil d'èxit rotund... despertars calmats després de nit de terratrèmols diversos, salts d'aigua amb alçada considerable, caminades lentes entre la vegetació salvatge, macarrons, amb tomata, recollir pertinències, tornar cansadíssims....

i sobretot, castells... parlar, preparar, imaginar, conjecturar, sommiar... tenim una canalla especialment friki-castellera... i és fantàstic... realment de baveta... assaig estratosfèric d'hora i mitja a 800 metres d'alçada...

i jo m'ho he passat teta i he acabat sense massa energia (dues variables que subscriurien tots els adults, me penso)... però ells, la canalla (petitons, petits, mitjans i grandots) encara més... i aquesta vindria a ser la gràcia de tot plegat...

repetirem, SEGUR...

artistes...

2009-06-30T18:00:00.000+02:00

pim, pam, pum....

bocadillo de atún...

ho haveu vist AIXÒ???

gràcies mitxi!

sant pere, passeta endavant...

2009-06-28T23:00:00.000+02:00

i acabem la setmana, intensa, dissabte tarda al serrallo...

i per tercer cop en les darreres dates tenim problemes amb el tema horaris 18:30? 19:00? hem d'esperar una estoneta estranya a plaça (sols) abans de començar la diada... i quan toca fer-ho s'utilitza la fòrmula-cercavila de 200 metres que travessa obres, parterres diversos i terrasses... un es pregunta si realment calen aquestes coses...

quan som al lloc, tot constatant el desplaçament d'un gruix notable de camises, ens disposem a enfrontar-nos amb els reptes pretesos, ben orientats en funció de les sensacions que va deixar l'últim (i prou catàrtic) assaig...

per obrir utilitzem el 3d8... la joieta vesteix amb la mateixa alineació i sensacions similars que tres dies abans a la plaça de la font... els petits s'hi enfronten sense angúnies, els quints treballen més tranquils... la resta es resumeix ràpid, s'hi observa un punt de suficiència superior al dels primers de la temporada anterior (per exemple)... s'hi percep una energia molt interessant... veurem...

a segona ronda, 4d8... reforçat per baix, amb canvis a quints respecte l'any passat i ben executat per la canalla... el castell evoluciona amb normalitat, i les cares a la descarregada són de satisfacció... la pinya funciona de forma destacable malgrat diferents absències importants, la gent a sota estava enxufadissima!

amb la feina feta, busquem novament un 7 i mig, 4d7ag, on hi pren part la segona unitat que acaba d'ajustar engranatges a plaça (parlem dels petits de la classe), seran els següents a ensumar els castells de vuit i convenia acabar de pulir... per sota, múltiples canvis i variants, seguim rodant...

i pilars, de 5, de 4... fent debuts en posicions noves, ensenyant novament algunes feinetes a plaça...

tot sortint del serrallo, s'acaba el juny casteller... el mes on havíem de reubicar-nos en la quotidianitat matalassera, i amb l'excepció del 2d7 la satisfacció amb que ahir marxàvem de plaça (moderada però evident) denota que així és com ens comencem a retrobar... a partir d'aquí, tocarà mesurar i distribuir esforços, sabent que la clau pel salt de qualitat passa per repetir assajos com el dels últims divendres...

great expectations...

2009-06-26T15:10:00.008+02:00

passat dimecres, al pati de l'ajuntament tarragoní ocupat per la matalasserada, minuts després de descarregar el primer castell de 8 de l'any...

al costat de les i els que es cuiden de vigilar les evolucions i escoltar les veuetes just abans dels castells... el nostre futur, la nostra inversió... la màquina formada després de moltes setmanes d'intens esforç i treball conjunt comença a caminar... gràcies a la dedicació pausada i ferma, sense presses, sense descans...

l'equip de canalla 2009, el que quan es posa a currar ho fa en blocs de dues hores non-stop, acompanyats per 20 o 25 talibans que venen a jugar (i a ajudar) i sense els quals tampoc hagués estat possible aquesta foto...

foto que, sense voluntat de caure en l'autocomplacència, genera baveta intensa, amics!!

sant joan, començant a sumar...

2009-06-25T03:30:00.007+02:00

habemus 8, pensà ru, uns quants segons més tard del moment que representa la imagte adjunta (del benvolgut emilio, és clar)...

sant joan era la data marcada al calendari... la previsió deia que hi confluïrien els esforços orientats a les parts baixes dels castells amb els de les respectives evolucions de canvis i novetats als pisos alts i la canalleta... i hi hem arribat... encara que és cert que podríem ser més exigents i parlar d'una única estructura d'estrena -només s'ha ensenyat un dels dos bàsics de vuit- o entraríem a discutir sobre la no-companyia del 2d7... fins i tot cabria el debat sobre si es podia haver fet la passa abans "vist lo vist"... però avui no en tinc ganes, crec que toca un petit exercici descriptiu...

així les coses després dels assajos, l'objectiu principal del dia passava per portar a plaça el 3d8... en el seu format de tronc de tresdenou, estrenant combinació de quints, recuperant dosos petits, i amb els més avançats dels new-xiquetins funcionant per dalt...

orientats al repte del dia, obrim de 4d7ag, castell que hem sovintejat últimament i que va farcit de castellers de la fornada nova repartits per tots els pisos... bon rendiment...

en segona ronda, 3d8, primers "punts" de la temporada... pujada serena, bon ritme, hem gaudit d'una carregada plàcida (amb una faixa mig deslligada inclosa)... la descarregada ha evidenciat que es tractava del primer de l'any... bona nota...

per acabar 5d7, que ha servit per ensenyar una altra combinació dalt de tot, la més petita de les que hem tret de l'assaig fins ara... demostrant que l'eina del cinc com a rodatge dels petits és altament efectiva... seguirem en la línia, hi ha cua per pujar als següents...

i petit apunt final, 2 pilars de 5, després de pràcticament 3 anys sense fer-ho... una d'aquelles coses que històricament tendim a descuidar però que en dies com avui mereixen ser comentades...

i ara? sense més, toca seguir, això és una simple passa endavant... hem de saber llegir-ho com l'evolució lògica de tot plegat... és evident que anem amb cert retard, però els mesos de feina fosca comencen a veure la llum, la tendència és bona i cal confirmar...

això sí, jo, just quan els dosos es deixaven anar de mans, amb els crios petits caminant (orgullosos ) pinya enfora del castell de 8, he somrigut - íntimament- de veure un "ja era hora" en les cares diverses del personal...

bona feina, a seguir!

diumenge, vilafranca...

2009-06-16T10:00:00.001+02:00

segona part...

diumenge, bat de sol... arribem i la cosa sembla impregnada per un punt d'estranya anarquia... cercavila, pilars, retard.... per moments l'actuació esdevé un tràngol de difícil explicació... una encerrona amb totes les lletres... lenta, sembla naufragar en alguns moments, salts de ronda sorpresa, ritme inexistent...

i nosaltres? recuperem alguns castellers respecte el dissabte, i malgrat el 2 no té lloc, busquem allò dels 3 de 7 i mig... 4d7ag, 5d7, 3d7ag i prou digne, la veritat...

obrim amb el 4 amb el pilar, copiant l'estructura de 4d7 del dia anterior i tots els seus debutants als quals sembla no importar-los el fet de tenir l'agulla dins, bé...

en segona ronda alcem un 5d7 de poc catenaccio, tenim problemes amb una de les rengles del dos, i per dalt es dibuixa un bunyol que la canalla resol bé... malgrat els debuts de dalt els petits ensenyen que comencen a estar al dente...

i per acabar, 3 amb l'agulla, provant coses diferents al tronc, i estrenant aquest castell al que més d'un ratllat li veu idea de futur...

l'actuació acaba tard i no es vol ritzar més el ritz, ens guardarem lo dels 2 pilars de 5 per properes ocasions... gran part dels canvis d'ahir han millorat rendiment i resultats avui, i hem estrenat mini-enxaneta pel pilar a plaça...

conclusions del cap de setmana? deixeu-me'l veure mig plè... evidentment no hem assolit l'objectiu del 2d7... evidentment hem tornat a fer castells bàsics de set a plaça i no hi volíem tornar... però la sensació que anem a més, quasi de forma involuntària, també és evident... els assajos han de començar a ser més exigents, ha de virar la planificació, han de canviar algunes actituds, però la canalla està demostrant que podem comptar-hi i els 3 set i mig ensenyats en l'inferno vilafranquí han estat ben sòlids... en sortirem!

dissabte, reus...

2009-06-15T11:19:00.009+02:00

primera part del doblet del cap de setmana,

després d'un assaig amb mal regust de boca... ens presentem a reus amb la consciència del qui no pot afrontar els reptes de màxims pretesos... baixes previstes, sorpresa i lesions de gravetat diversa... només faltava allò de les sancions per acumulació de targetes... s'ha d'aixecar el peu i buscar alternatives, útils, novament...

el resultat torna a ser francament pobre, si comparem amb la voluntat original i amb el potencial que en principi se'ns pressuposa... amb petits detalls que potser mereixen ser explicats...

per tercer cop enguany anem de 4d7, 4d7ag i 3d7... això sí, s'introdueixen canvis i debuts diversos, faràndula-manel s'estrenen a plaça amb 7 pisos, el quique i el rafa s'eleven al 7 i mig, junes debuta a dosos en castell de set, i diverses alineacions poc usuals de quarts i quints funcionen efectives, sense complicacions...

així doncs, tenim uns poquets motius d'alegria tot tornant cap a casa... malgrat a ningú escapa que volíem/necessitàvem treure el 2 a plaça...

demà més, penso tornant a casa... tot esperant que la colla amfitriona no es demori de la manera inexplicable que vam viure a la farinera... ai l'as!

juni, juni!

2009-06-11T01:42:00.010+02:00

benvolguts amiguets, s'apropa el primer dels importants caps de setmana d'aquest inici d'estiuet...

com és arxifamós, hem tingut problemes múltiples en aquest primer tram de temporada, fins al punt de l'aparició de cert desencís i/o ensopiment (la matalasseritis s'ha d'alimentar i aquests han estat mesos de poca xixa comestible)... els assajos han hagut d'anar a una velocitat limitada ("cual vehículo en autovia del llobregat barcelonino").... PERÒ sembla que comença a haver-hi vida més enllà...

desde la tècnica s'ha estat suggerint un canvi de ritme prèvi a la setmana de sant_joan_pere, on l'acceleració serà una mica més intensa... actuem dissabte tarda a reus i diumenge a vilafranca, i la idea que repeteix constantment faraonet és la de portar a plaça 6 castells de set i mig en aquestes dues sortides, estrenant alguna cosa, certament... tots castells plenament assumibles sense angúnies, assumint la condició d'ineludible obligació, de pas senzill (però necessaàri) per seguir mirant al frente...

així doncs, la idea (òbviament amb la complicitat de la matalasserada) passa per aconseguir que la inèrcia d'un resultat positiu d'aquestes dues diades, ens ajudi (en qualitat i quantitat) a facilitar l'imminent canvi de mentalitat que requerirà el "comencem en sèrio" de les properes dates... on sense embuts, la colla ha de plantejar-se els castells de vuit....

les dues sortides són importants a un nivell similar, no fem allò de vaig a aquesta però no a l'altra, per favor! que ja no estem per qüestions primaverals!

hi som propet, al lio!

granollers i tal...

2009-05-25T10:03:00.011+02:00

ahir, tercera (i última) diada del maig... cinquena en aquest inici (dur i descafeïnat) de temporada... i els resultats, seguint el patró d'aquestes primeres setmanes de curs...

a granollers hi vam dur la mateixa actuació que ara fa un mes per sant jordi, a casa... però amb força matissos, que fan que l'anàlisi sigui considerablement més esperançador...

així doncs, i malgrat les nombroses baixes al tronc (el tema de les comunions és digne d'estudi), la colla es va poder plantejar i resoldre uns efectius 4d7, 3d7, 4d7ag...

el format del primer quatre, reduït i menys conservador que en les últimes ocasions, ja es començava a semblar al castell (i perspectiva) que s'està treballant a consciència al pati... a part, importants debuts a segons, terços i quarts (tot plegat amb vistes a estructures superiors)...

el tres, igual que al morell, per rodar canalla nova, reforçat però amb evolució a dosos... és el primer castell que el rafa aleteja a plaça a l'estil abdul-jabbar...

i el quatre amb l'agulla, amb pilar de circumstàncies (resolució requeteperfecta) i alguna baixada de pis digna d'observar... amb castells com aquest, en el moment i context com el d'ahir es veu que no estem massa lluny de la passa següent...

i la part important, dues setmanes sense sortida però amb la vista posada a la immediata evolució pokemon... l'hauríem de poder demostrar tant bon punt ens tornem a posar la ratllada... se'ns gira feina...

subcampions!

2009-05-23T10:00:00.003+02:00

(i no amics culeraires, no parlaré de la porra barça-manu del dimecres, encara que el títol sigui una metàfora de la meua preferència...)

parlo de l'èxit individual d'un dels matalassos pitits, el maiki (104,5kg a la bàscula del torneig nacional de judo)...

l'amiguet primeres, ha aconseguit (per fi) accedir a una final estatal i com "lo promés és deute" i ahir em va deixar veure i tocar la medalla de plata a l'assaig, avui postejo, reivindicant-ne l'exit i amb la voluntat de difondre tal important gesta!

felicitats miqui, i felicitats per allò de canviar de categoria, els resultats demostren que engreixar-te va ser una gran decisió!

el proper cop, a veure si em fas escriure per aconseguir un campionat o perquè et fan olímpic d'una puta vegada!

espectacular lo d'anar pel món recollint trofeius amb la samarra de la colla, espectacular...

pròxima estació...

2009-05-21T01:30:00.004+02:00

granollers...

tercera (i última) sortida consecutiva d'aquest mes de maig, segona fora del radi habitual... quasi final d'aquest petit viacrucis pre-estival...

haurem de tornar a fer la horeta i algo de rigor per desplaçar-nos fins l'àrea metropolitana... i millor que ens hi acostumem que aquest any toquen alguns i successius moviments cap allí...

ara fa uns quants dies que no anem de visita a la plaça porxada... 3d8 i 2d7 l'últim cop, any 2002 o 2d8f, 3d8, 4d8 i mític pd6, en l'anterior - any 97... malgrat el moment de la temporada i entenent que les estratègies i previsions no passen per resoldre-hi les màximes complicacions (en l'última ocasió, sense anar més lluny, la diada fou entre festes majors tarragonines) la colla ha de donar la millor de les imatges possibles...

o sigui, que toca que estirem una miquinya del carro, artistes! després tenim dues setmanes sense sortida...

mapeta, portal de sant antoni-plaça porxada, 119km i 1:15

al morell, millor...

2009-05-19T23:50:00.000+02:00

resa la web de la colla "el temps dirà si es va donar una simple passa o bé un salt important..." i ho subscric al 100%... de fet subscric aquesta lectura i alguna més que he resseguit per aqui i per allí... ho subscric tant que probablement no és necessàri revisitar-ho novament... però seré redundant, per costumbrisme, pràcticament...

contextualitzant, al morell notem diferències clares respecte 7 dies abans a barcelona o 3 setmanes enrere per sant jordi... al morell hi arribem bé, amb condicionants tangibles clarament positius... amb assajos ferms, amb bones cares i sensacions millorades... amb múltiples opcions (per fi!) i amb una clara voluntat de poder/voler fer-ho bé -d'una puta vegada...

obrim de 4d7ag, poca història, gens de pes a dalt, i celebrem tornar a la rutina correcta, la cria petita ja pot anar dins del pilar...

segona ronda 5d7, amb debut dels dos acotxadors i alguns ajustos estranys per baix... està clar que aquest cinc ha d'evolucionar, és el primer i no hi ha massa més a dir...

acabem amb 3d7, tronc de 3d8, sense problemes, estrena d'anxaneta - d'aquells que ho són sense pas previ acotxant- i espineta fora pel de sota que va patir l'estranya caiguda de fa un mes (que ens condicionà, sí, però el cicle sembla quedar convenientment tancat)...

i de nou pilar de 5, fet que no acostumo a destacar per obvi, però que havia produït certa angoixa en les darreres setmanes... hem superat l'impàs de no haver-hi canalla disponible... s'ha corregit... i per darrere ja apreten les mini...

així les coses, i en síntesi, hem anat a plaça a fer castells de set i mig amb un equip pràcticament nou d'anxanetes i acotxadors que fa pocs mesos no coneixien -ni d'aprop- la cosa castellera... hem començat de zero i el morell significa la primera passa endavant -o primer salt important... i és clar que entenc que per una colla com la nostra, aquest és un petit punt de partida - molt petit... però sense aquest dia (de sol desmesurat, de comunions espectadores) no hi hauria millors dies...

ara, fem que no pari, per favor!

... no podia deixar de reproduir aquest document morellenc que m'envia l'emilio amb en solé (lladre!) en plan guardià de l'essència femenina de la canalla matalassera...

a gràcia...

2009-05-11T20:00:00.002+02:00

grinyolada, ahir, a barcelona... i no estic parlant de l'estrident pseudo-centenariazo vespertí que va sofrir el pep team... em refereixo a la sensació estranya que provoquen els castells que "només" vam aconseguir, en una actuació al maig i amb altres colles fent 7 i mig al costat... nosaltres 3d7, 4d7 i 4d6ag sense massa història, repetint triplet per segon cop en les tres diades d'enguany... sorprenent o no, els fets (i els castells) són els que són...

explicacions? podem justificar-ho amb una relació d'absències (crios-tronc-mans), o amb les mancances i els canvis obligats que aquestes han provocat... podem parlar d'un excés de zel amb la incipient (i menguada) canalla o buscar motius en els últims assaigs... la veritat és que al parer dels que prenen les decissions, aquesta actuació - clarament insuficient i allunyada de la imatge de l'entitat- era el que es podia plantejar la colla amb les condicions amb què treballàvem ahir diumenge i amb la premissa de defugir riscos innecessàris...

molts podreu dir que lo d'ahir a gràcia és incomprensiblement inferior a un assaig de divendres, podem estar emprenyats per desplaçar els trastos a una hora de casa i sortir decebuts per un plantejament conservador... i tindreu raó... i m'hi sentiré plenament d'acord... però amb aquest emprenyament i/o decepció i/o negativa sorpresa, n'hem de fer alguna cosa productiva, penso (i així ho espero)...

per sortir d'aquest estrany lloc on ens trobem ara crec que la fòrmula per la qual s'ha d'optar radica en què tothom (parlo dels qui encara no ho han fet) assimili el delicat moment que viuen els nostres pisos alts i s'impliqui i es predisposi a fer la feina que requereix la situació... una feina constant i serena, elevada a 2/3 cops per setmana, amb garanties i predisposició suficients... els castells que tots volem no estan massa lluny, malgrat actuacions com ahir atemptin contra la moral de la tropa...

sortirem d'aquí, i sortirem bé... però la disciplina del treball és bàsica per canviar la dinàmica del moment actual... toca enfaixar, invertir i suar...

i deixeu-me que us confessi que al primer que l'ambició li fot una fiblada quan marxes de plaça com ahir és al menda ru...

sant jordi...

2009-04-26T10:37:00.004+02:00

segona etapa d'aquest inici de camí... rambla nova, amb voluntat de fer set i mitjos i superar la insòlita caiguda (3d7) del diumenge anterior...

3d7, 4d7 i 4d7 amb l'agulla... amb intent desmuntat de 5d7 - indecissions dels menuts (lamento ser reiteratiu i tornar a evocar la pipa del passat diumenge)...

i ho hem fet utilitzant als 4 castells les alineacions de catenaccio amb segons-terços-quarts de vuit a segons-terços-quarts de set... per assegurar els passos de la canalla nova en el debut important i per rodar damunt la pinya...

la sensació és que la diada i els assajos prèvis han estat útils a diferents nivells... però és massa aviat per analitzar encara, massa poc bagatge per extreure conclusions... i la inevitable comparació amb l'any passat malhauradament fora de lloc... toca treballar, més i millor...

menció a banda pels others (sabeu que no acostumo a escriure de les altres colles si parlo de nosaltres, però avui s'ho val)... la jove ha trobat una fòrmula interessant i efectiva per treure-li suc a la diada... el 9d7 és un caramelet que han desembolicat amb plasticitat i consistència... molt ben trobat...

poc a poc...

2009-04-21T02:10:00.007+02:00

i ja hem anat a plaça... i ha sortit rarot...

després d'un mes i mig de foscor i assaig amb poc marge pel lluïment, les coses pintaven una mica més clares, després de setmana santa...

la canalla (la nova i la no tant nova) començava a demostrar un punt de franca millora... i la gent, que no ha defallit en aquest inici de temporada, va poder gaudir d'un últim assaig motivador i de nivell més adequat a la realitat de la colla...

i arriba la sortida, la diada d'inici... portem en cartera el 3, el 4 i el 5 (de set, igual que l'any anterior)... però aquesta vegada amb múltiples canvis de posició i debuts per dalt... amb l'esperança per sota de començar a rutllar i percebre bones sensacions...

però, les coses com són, necessitem més marge per rodar... tot i les primeres aletes de l'any en castell de 7 amb estrenes d'anxaneta i acotxadors i força canvis als futurs quints, hem de lamentar una relliscada desafortunada al 3, un error de concentració en un moment inoportú fa que el castell es trenqui amb la canalla sortint... després es decideix afluixar i acabem amb castell de 6 i pilars de 4 per a més petits debutants...

en síntesi, el que es buscava és que noms com ivan, sara, junes, rafa, eva o àlex s'estrenèssin amb la ratllada... toca seguir treballant...

bodas, bautizos...

2009-04-17T15:04:00.007+02:00

primer bolillo comercial de l'any... temps de crisi econòmica obliguen a ser pragmàtics,... i més, entenc, si hi ha canalla per rodar... "dos pájarus d'un tiro"...

ahir, al costat del local, en hora d'assaig, amb maneres d'assaig, però amb camisa i espectadors del fòrum d'economies regionals... 3d6, 4d6, 4d6ag... amb estrena d'alineacions de quints-dosos-petitets en tots els castells...

la feina d'aquestes primeres setmanes s'ha orientat totalment a l'àrea infantil... ahir representa la primera sortideta per acabar d'ajustar conceptes...

diumenge (al mateix escenari, migdia i potserior dinaret col·lectiu) més i millor...