santmagí 2011 el recordarem pel que vam fer, és clar (i és evident)... però jo (esteu avisats), sempre m'enredaré en batalletes del que vam aconseguir més enllà dels castells... allò de trencar dinàmiques i enfrontar tabús i conflictes sobre la marxa...
i és que malgrat una aproximació fantàstica, el dia dels fets, no vam tenir-ho fàcil, i a casa nostra, quan parlem de castellots, no acostumem a redreçar-nos del tot quan venen maldades...
arribàvem amb la confiança del treball (el 3 i el 5 preparats minuciosament), amb l'empenta del volum de gent al pati, i amb una interessant acumulació prèvia de castells a plaça... però en el moment de la veritat, amb el gruix de la colla assumint i interioritzant el pla traçat, toca retocar des del principi...
ja no és cap secret, a aquestes alçades, que la sortida escollida era el 5d8, un petit contratemps de canalla obliga a canviar de castell quan pràcticament tancàvem pinya... la opció "pseudoimprovisada" és el 4d8, evidentment, sense cap història, més enllà de la lògica incomprensió de la matalasserada, que començava a serrar les dents per buscar la catedral...
en segona ronda, enfrontem 3d9f i tenim conflictes per lligar el folre, apareixen dubtes, hi ha neguit... desmuntem un peu, i a la segona anem amunt, però sense convicció ferma... el baixem ràpid, just col·locats els quints, l'hem vist molt millor al pati aquest castell... ja no ens val anar-hi de qualsevol manera...
i així ens plantem a tercera ronda, tard, sota el sol intens, sense cap dels objectius assolits i amb dubtes evidents sobre si seríem capaços de reendreçar la jornada... petit retoc al folre... i 3d9f, a la primera amunt, sense ansietats, amb serenor... les cares quan entra la canalla resumeixen el castell, hi ha suficiència, així és com l'esperàvem, no hem patit, la carregada és ràpida i la feina comença quan la canalla recull... se'ns obre una rengla per sota... treballem compactes per evitar que vagi a pitjor, amb els dosos al folre, la colla s'ho creu i s'agrada... feia 2 anys que no el descarregàvem i no tinc clar si ho havíem aconseguit mai d'aquesta manera... el tronc s'exhibeix, la pinya resisteix ferma i el folre dissipa dubtes... ho hem tornat a fer, davant les escales, per santmagí, però amb un puntet de mentalitat diferent... només una petita taca, el folre esclata sobre la pinya, quan encara resta un tercer castell i tal com desmuntem no fa justícia a l'ordre exhibit...
(el jesús fa una demostració de canibalisme i precocitat, i l'aleta de la georgiana, preciosa, precisa, valenta i conscient, per mi, detalls claus del castellot que il·lumina un jorn gloriós...)
quarta ronda, passades les 3 de la tarda, darrer castell de la diada, 5d8, ajustem els conflictes del pom i ataquem el castell amb el qual volíem treure'ns l'espina del darrer tram d'any passat... l'alineació és realment molt diferenciada... sobretot a segons i quints on pràcticament ningú repeteix al lloc i hi entra moltíssima gent nova... el 5 va fantàstic de temps, en algun moment es nota el cansament, però carreguem sobradíssims i només el fet que la rengla vagi enrera penalitza (sense perillar) l'estructura... el final de la descarregada provoca una satisfacció immensa a la colla... hi ha una llista enorme de canvis, estrenes i recol·locacions... l'any passat vam fabricar un 5, el santmagí '11 el vam evolucionar i assumir...
i és que havíem lluitat moltíssim per una estona com aquesta... molta feina fosca, molt d'assaig petit... moltes decepcions enquistades i massa adversitats... no se'ns dona bé canviar programes, ni deixar pel final els castells grans, ni atacar castell de nou després de veure-li dubtes... però era el dia, ho superem, i la porta a ser la colla que nosaltres vulguem apareix oberta, de bat a bat...
i a mi, em vau fer molta enveja, tots (que sou molt macos) apretant, lluitant i creixent... que gran és ser matalàs, corxu!
les fotos de l'antoni coll i la bea argüeso
#gangmatalasser
#georgianato
#yeah
la millor sèrie de tres castells en 41 anys, millorem-ho aviat, va!
a igualada hi anem amb la remor al cap de qui sap que ha aconseguit el que volia... amb el puntet de mentalitat de qui es sap en el bon camí, però també amb el risc afegit a qui potser peca de confiat...
