47'30"

tocava sant jordi i vam actuar a la rambla (una mica més de mig any després del darrer cop, recordeu el darrer cop?)... havíem de continuar amb el tram inicial de temporada i estrenar, també, l'assumpte aquest de la diada cronometrada...

per parts,

santjordi cau rarot, enmig d'activitats setmanasanteres i assumptes vacacionals diversos... però la feina s'ha de fer igual...

hi anem a buscar un 4d7 que va alineat lleugeret i descaradament jove... seguim amb el 5d7 que forma amb mides xuletes de quarts i quints (hi afegim més estrenes, canalla inclosa) i per acabar, un 3d7 que usem per fer debutar un acotxador novet de trinca... vano de 5, i fora...

dit així sembla una coseta senzilla i ràpida... i ho fou, senzill pel que buscàvem (cert, però que ningú perdi de vista que seguim de rodatge inicial!) però també per com es va resoldre (sense angúnies) i ràpid pel tema del cronòmetre, marca que reflexa (inclosos pilars) el títol d'aquest post...

i és que ahir (i dono la meva opinió personal) vam procurar pel públic... i, siguem sincers, no ho fem tant sovint com caldria...

la feina de les colles va dirigir els esforços a resoldre la diada segons el pla establert (de comú acord), buscant un termini horari concret... la idea, com qualsevol canvi brusc en un mundillo com el nostre genera recels i dubtes, però crec que l'espectacle va ser prou dinàmic i va oferir punts d'interés diversos i freqüents... assumint que el context és una diada que marca l'inici oficiós de la temporada tarragonina (i per tant no té un nivell descomunal), crec que en podem estar contents...

llavors, som àgils quan volem? assumint que aquest format no serà útil en dates més ambicioses, voleu dir que no podem millorar-ho, entre tots? ahir vam sentar (al meu entendre) un bon precedent... sigui aquest model o d'altres potencials històries, mirem-ho!... la gentada que ahir va aguantar la diada sencera s'ho val...

i en clau interna, a seguir currant, amiguets... per cert, el moi (un dels anxanetes que més aletes de castell de nou ha fet a la colla) ahir va tornar a fer castells a plaça, de dosos (i fantàstic!), una alegria... un crack...

les fotos de l'antoni coll i la bea argüeso

diada d'inici...

i ahir hi vam tornar...

abril, plaçadelrei... mandra matinal, recerca d'indumentària (amb un èxit discutible, en el meu cas particular), castells a plaça després del fred, paella, sobretaula allargadíssima (quasi tant com per entaular-se de nou)... rutina habitual, doncs, diada d'inici de temporada a can matalàs...

el que potser no resultava tant habitual és el procés que -aquest any candelari - ens ha dut fins aquí... ben bé 10 setmanes assajant de forma més o menys continuada... i buscàvem-necessitàvem començar a consolidar-ho amb la camisa posada...

obrim de 4d7ag amb un debut per pis i pilar inèdit... tranquilitat...

seguim amb el 5d7 (reeditem la intenció -quasi contractual- de fer-lo sempre), aquest any sense el catenaccio típic dels primers cops, el muntem amb ganes de marxa... s'hi acumula un bon anecdotàri... farcit de debuts i de baixades de pis... la canalla demostra que és la principal beneficiada d'aquest hivern amb poc descans...

i tanquem de 4d7... unamicaxurro de mides, però seré i amb perspectives, s'hi evidencia un canvi de format, més lleuger que de costum... sumem més debuts i estrena d'anxaneta...

pd5 + 4 pd4 i a per la paella... genteta a plaça, diada fluïda i als de reus els funcionen les coses... bon migdia sota el sol... temps de rodatges a plaça, d'estrenes, de rotacions... primera vegada que usem a plaça els cascs dels dosos...

el camí 2011 està encetat, això ja ha començat... stjordi en dues setmanes mal comptades...

(ah! per cert, fotia 6 mesos que no tocava el blog, seguim sent amiguets, no? - va que un dia d'estos escriuré del que va quedar pendent i tot!)

les fotos, de l'antoni coll...