festes fora...

ara sí, fins i tot hem recuperat la son perduda...

dijous passat, la mercè, parell de rondes i pilars caminant...

el 24, com sempre, anem a la residència de les mercedes a fer una mica de paxanga (múltiples pilars i castells de 6 diferents i que serveixen per alguns debuts de canalla), fa molts dies que no fem castells pitits...

una mica pillats de temps, fem la transició entre la residència, el local i la plaça de les cols... aquest any ens hi hem recreat i fem just... a plaça, curiosa diada on les intencions sempre es decideixen uns minuts abans i passen per fer el màxim possible en funció de l'estat de tothom després de múltiples dies d'esforç, castells i festes...

enguany tornem a fer-hi castells de 8 (com ens hauria de ser exigible) en forma de 4d8... que porta l'enèssima combinació de tronc de la temporada... per després enfrontar el 2d7, similar al dia anterior, amb canvis obligats tot disposant l'estructura per fer un últim esforç amb el possible 2d8f en properes dades...

i després, pilar caminant (pruden-monti / carlitos / blanca / eva)... la cosa funciona força bé fins l'inici de la baixada misericòrdia, però a partir d'aquest moment, comença la lluita que viu moments tensos al mig de la plaça de la font... però s'assoleix l'objectiu, arribem, i és el que compta...

i final de santa tecla... assaig de descompressió el divendres següent, i uns quants dies de descans... la setmana que comença ens ha de conduir a una diada de la colla de màxims... això comença a acabar-se!!

fotos de n'emilio i molera

9, 8, 7, 6, 5....

o la versió NASA dels XdT...

i va arribar santa tecla, tres dies després de la diada de festamajor... de la qual vam sortir plens de blaus i cops, a part de físicament enfonsats... i és ben clar, que en un programa de màxims, la colla no ha de plantejar-se castells diferents un dia respecte l'altre, sobretot si no hi ha assaig pel mig (i allò de la possibilitat de rectificar)... per això ahir, malgrat les baixes, els canvis, i els no-al 100% la colla va intentar demostrar, de nou, la feinada i aixecar la camisa...

i vam tornar a obrir de 3d9f, aquest cop sense discursets, ni motivacions addicionals, només amb alguna correcció tècnica, només parlant de controlar l'ànim, només buscant les sensacions d'assaig, deixant a un costat l'ansietat i l'excitació... i bé, el vam enfrontar a la primera, ben lligat, les sensacions tornaven a ser bones i el desenvolupament massa similar al de fa 3 dies... torna a caure sense defensa tangible... però és un 3d9f, el quart castell de nou al que li fotem gralles en pocs dies, amb un peu quasi-autònom (molt interessant la resposta de la gent en aquestes últimes setmanes)... no hem d'estar eufòrics, però si satisfets, ahir vam anar a pel 3d9f atacant un castell que coneixem, i això era impensable fa unes poques temporades...

a segona ronda, i ja amb moltes variants, enfrontem el 4d8, 10è de la temporada (rècord absolut), hi ha canvis successius i hi debuta una quint... el castell és lletjot però es resol sense més...

per acabar, la intenció és buscar el 2d8f (que només ha sortit per sant magí), però es considera excessiva improvisació fer-hi canvis obligats sense massa assaig... s'afluixa i es conclou de 2d7, sense complicacions...

i en ronda de pilars, sembla que es donen les circumstàncies (físiques i mentals) necessàries per enfrontar el repte... s'opta per destapar el pd6 (que acumula moltes hores de treball, ja) i la veritat és que malgrat la típica fuetada a la motxilla es carrega bastant sobrat... els crios (que es llueixen) surten fins i tot de la pinya, però el pilar es trenca quan només hi quedava el quart, una llàstima...

al final, pd5 al balcó i a dinar, les reflexions, quan toquin...

jo estic content per la lluita, les camises, la disposició de la pinya al treball i la resposta de la canalla... i a més, crec que en aquests últims 10 dies hem fet un seminari intensiu de feina i aprenentatge futur...

avui més...

fotos de la cèlia

ningú va dir que això seria fàcil...

avui, a la plaça de la font els xiquets ens hem entrabancat amb una diada d'aquelles que se't torcen des del principi... ens hi hem presentat amb ànims asserenats, feina prèvia feta amb criteri i els plans ben clars... però no ens n'hem acabat de sortir...

s'obre amb fam de glòria... de 3d9f... aposta valenta, voluntat de màxims... al segon peu el castell va amunt amb convicció... sensacions immillorables... amb els dosos darrere dels sisens l'esquena d'un dels nostres quarts ha dit prou (després de setmanes arrosegant molèsties)... amb sort, l'aconseguim baixar sense que el contratemps provoqui caiguda... intent desmuntat...

a part de la lògica problemàtica derivada per la lesió d'un titularíssim, l'alteració evident dels bioritmes propis de la diada genera dubtes... la diada corre i nosaltres hem d'esperar...

una hora i mitja després d'arribar a plaça tornem a buscar el 3 folrat... l'actuació se'ns fa llarga, desmuntem altre cop el primer peu... i al segon amunt, amb canvi obligat a quarts (ets molt gran sergi!)... per ser sincers, el castell torna a ensenyar molt bona cara, es carrega amb suficiència, però cau, de forma estranya amb la primera fuetada que baixa quan la canalla menuda comença el descens... la nostra gent parla de molta energia excedent, el castell mor sense gairebé suar-lo, sense tenir capacitat de patir per defensar-lo...

i la sensació no és massa dolça, però castell de nou carregat (i l'haurem de valorar)... la caiguda no comporta baixes... probablement més amb el cor que amb el cap, decidim, quasi per unanimitat de col·lectiu atacar el gran repte d'aquesta santa tecla...

i busquem el 4d9f (tercera temptativa de pepino de la jornada)... i a diferència de les bones proves de pati, no acabem de trobar la mida correcta a baixos-segons-terços... usem els tres peus, fallen alguns petits detalls... quan va amunt, la nostra pinya (per treure's el barret) ja ha suportat 7 folres ratllats a sobre... i això provoca que se'ns esfonsi aviat, just quan al tronc li tocava assentar-se, amb els dosos per dalt i la canalla petita pujant... la caiguda és rebregada, hi ha cops múltiples i ràbia acumulada...

els problemes per configurar alineacions són ara importants, però tothom lluita per descarregar el 4d8... la gasolina i els equilibris s'acaben aquí... decidim no forçar més la màquina...

conclusions? fa una hora que he arribat a casa, deixeu-me que ho maduri una mica més!

us confessaré una cosa... sento més orgull que decepció... sento més ganes de lluita que tristor... sento més matalasseritis que altra cosa... tots (que sou molt macus) heu demostrat de quina pasta esteu fets... la lluita ha estat ferotge...

ànimus... ningú va dir que seria senzill, ningú va dir que sortiria ràpid... no hem sabut aprofitar la primera escomesa, però n'aprendrem, millorarem, corregirem... hi tornarem!

descomunal...

(permeteu-me que parli estrictament de la vessant social...)

anit, la tarragona ratllada va experimentar sensacions desconegudes... ahir vam xalar, riure, compartir, treballar, disfrutar i alimentar la convicció col·lectiva... però tot amb una intensitat ferotge, amb una comunió absoluta i comprimit en un parell d'hores d'assaig que recordarem per sempre...

adjunto document que il·lustra la millor estona post-assaig de la història... moltes gràcies a tots per deixar-m'ho viure!

demà CASTELLS...

foto de la mitxi (somriure amplíssim tot apretant el botonet..)

l'11/s (o la calma prèvia a a la tempesta)...

rearrancats diumenge amb camisa a plaça i després d'una molt bona sèrie d'assajos, arribàvem ahir a la rambla amb intencions de donar una passa més en la preparació de la pseudo-immediata santa tecla...

en l'ambient s'intuïen els models de diada que podíem enfrontar, sempre amb el comú denominador de les estructures de 3 i 4 que es dibuixen de nou pisos... per un costat l'ambició de folrar el 2 (ahir feia 10 anys de l'últim cop que vam elevar el nivell de l'11/s per sobre del 3d8); i per l'altre la moderació, fent el rodatge a plaça de l'altre objectiu inèdit...

al final, per prudència i voluntat de no desgast (ni físic ni psicològic), es pren la decisió d'enfrontar els tres castells de la tripleta en versió unpismenys...

s'obre de 3d8, que se'ns entregira lleument entre dreta i esquerra (com qui busca un defecte per no confessar que és el millor de l'any!)... mentre el moisès el carrega s'observen caretes de calma a tot arreu... li hem recuperat l'oloreta guapa-guapa al 3... tornem a estar al lloc adequat...

a segona ronda, enfrontem el 4d8... amb pinya tancada, veint des de fora, s'evidencia que ahir tornàvem a ser un munt!... el quatre, igual que el passat diumenge, vesteix alineació de castell superior i ahir funciona sense estridències, el tronc resol efectiu... 8è de l'any... la sensació que transmet és de voluntat imminent de lluites superiors... i arriba en el moment adequat...

i per enllestir, 5d7... versió amb terços a segons de l'estrucura de 8, l'encaix entre quints i dosos ofereix algun dubte... el castell, sense patir en excés, és el més remogut del vespre... a ningú hauria d'escapar que no és massa lluny, tampoc...

i aquesta part de la feina està feta, els troncs aixecats i consolidats, la canalla expeditiva i amb convicció, la pinya pacient i conscient de la feina a desenvolupar...

toca elevar el treball a un grau més d'exigència, toca dimarts-dijous-divendres, toca clarificar programes i prendre decissions... toca preparar-nos mentalment, reprendre el pols als folres i asserenar múscul i nervi...

toca respirar a fons, i sentir la matalasseritis!!!

('cause our time is now!)

fotos de n'emilio i del nando...

i gotta feeling (don't you?)...

dia important, ahir... diumenge per la tarda, plaça del rei... horari i moment estranys, sensacions rarotes (foscotes i tapadotes) tot començant la jornada...

la diada, al costat de casa, neix de la voluntat d'evitar l'aturada de pràcticament tres setmanes que hagués suposat no actuar entre igualada i l'11/s, així com allò de tornar a enfrontar-nos amb els castells - de 7,5 i 8- després del mini-paronet (inevitable)... en aquest punt del nostre calendari s'acostumava a presentar la importantíssima (i enyorada per tots) diada de torredembarra i es feia necessàri seguir rodant a plaça...

encetem de 5d7, castell que havia sortit del repertòri d'ençà de sant joan... la veritat és que és el primer que afrontàvem després de la intensificació dels assajos d'aquesta estructura i va molt rodat, sobretot per dalt...

a segona ronda, 4d8 (7è de la temporada) amb el tronc del que hauria de ser el 4d9f... el castell no es quadra del tot bé, s'estira de segons i no és tranquil (a diferència de l'espectacular prova de divendres a l'assaig), mentre va avançant s'amplifiquen alguns defectes però el pom de dalt demostra una categoria impropia de la seva experiència (n'hem d'estar molt contents!) i resolen sense complexes una situació que era nova per alguns d'ells... la descarregada, a partir d'aquí, prou plàcida...

esmentar que amb el d'ahir apareix el seté segon diferent que aquest any ha entrat a l'estructura (a igualada vam aconseguir muntar-hi el sisé quart, per cert) i destacar el fet (poc freqüent a can matalàs) d'atacar voluntàriament un sol castell de 8 i enlloc de la joieta escollir el 4d8... prou significatiu...

i per acabar, 2d7... castell que es plantejava en versió folrada a igualada i que ahir va repetir -nos que continua prou sòlid com per intentar aixecar-lo abans de santa tecla...

l'actuació, acompanyats per altafulla (als quals els surten molt bé les coses) flueix molt ràpida i dissipa les complicacions que semblava en un inici... la gent s'ha anat enxufant i el volum de camises pròpies és el més significatiu de la temporada (descomptant sant magí, és clar)... la colla té interioritzat que "lo important" vé ara...

i això comença amb una de les proves de major qualitat que mai ha fet la colla amb el 4 a dalt... es col·loquen quints (per quart cop en l'últim any, però primer amb tots els pisos tal qual sortirien a plaça) i les sensacions són molt i molt xuletes... és la primera vegada que hi fotem tant de folre i la compactació d'aquest sembla la dels grans dies... no es treballa, no es sua massa, no patim... qui més qui menys comença a dibuixar-s'ho mentalment, sense caure en res, sense triomfalisme... però aquest castell (avui, demà o passat) comença a trucar a la porta...

i per seguir (en una acumulació de gamma alta que fa uns poquets mesos no haguèssim vist massa clara) prova de 3d9f, de les bones, de les que munta folracu i mira amunt... bona dinàmica de castell, toca pulir algun detallet, però amics, són indicacions del nivell d'experiència assolit (comencem a ser sibaritilles de tresdenou)...

i un detallet més... ahir ens acompanyàven 10-12 noves camises, forjades en aquestes setmanes últimes... pel lloc que van ocupar en castells i proves, el salt de qualitat que ofereixen és evident... felicitats a tots! ens empenyeu endavant!

i ara? jo, optaria per combinar la diversió del moment (fantàstic) amb la responsabilitat de la ocasió (immillorable)... s'acosta santa tecla i estem en condicions interessants de tornar a enfrontar el repte inèdit de descarregar el segon castell de nou de l'any i (si la primera variable reeixeix) de buscar-nos investigant límits inexplorats...

no parlem de qualsevol cosa! dents serrades! matalasseritis!!!

('cause our time is now!)

fotos de n'emilio i del david puig...